diumenge, 26 de setembre del 2010

Serra de Montgrony

Carena de la Serra de Montgrony, sempre, al voltant dels 2.000 metres

Mare de Déu de Montgrony, ermita bressolada per roca viva, testimoni mut de llegendes d'un comte mitològic, l'ànima en pena del Comte Arnau. Camins genuïnament excursionistes, Camí del Mal Pas, Forat de Sant Ou... senders i corriols mil·lenaris de llevant a ponent i dels peus fins a la carena del Montgrony. Malauradament també, alguna pista malgirbada, fa arrufar el nas en arribar al capdamunt.

Santuari de Montgrony

Contrast de paisatges, des del bosc meridional fins a l'ambient pratenc de sa carena, sempre acompanyats però, d'una solitud captivadora i gens de moda en aquests temps. Només vaques, ovelles i algun darrer pastor transhumant, a les cotes ermes, us podeu bentrobar. La resta, el fressar de les fulles, el noble vent de la carena, el dringar pacient de les esquelles...i potser si pareu bé les orelles, el galop salvatge del cavall negre del comte Arnau.

Ensija, Pedraforca i el Cadí al so omnipresent de l'esquellot

Panoràmiques excelses sobre el Pirineu Oriental, des del Puigmal fins al Taga, més enllà el Montseny, la Mola i Montserrat, i a ponent el Pedraforca i les serres del Cadí, Ensija, el Verd i fins allà on els ulls finen el seu abast.

Cim del Costa Pubilla (2.056 mts) punt culminant del Montrgrony.
Al fons, el Puigmal bressolat pels núvols i una cortina de pluja.

Aquesta és la Serra de Montgrony, sortosament encara, prou a recer de les grans multituds de cap de setmana, ja siguin col·leccionistes de cims, "mushroomers" implacables amb el silenci de muntanya o senyors d'alta volada amb caseta a la Cerdanya.

Si us he convençut aquí trobareu els detalls i el track de la ruta.

Salut i muntanyes!

2 comentaris: