Alfa i Omega

El Pantocràtor de Sant Climent de Taüll (Vall de Boí)

Flanquejant el Crist de Taüll, dues lletres de l'abecedari grec:

ALFA: la primera lletra, el principi.

OMEGA: la darrera lletra, el final.

Símbol i representació del principi i fi de totes les coses, del naixement i la mort, de la creació i la destrucció... Per això l'anomenaven totpoderós i omnipotent.

Quan sembla que toques fons, que et quedes sense aire i l'ofec t'oprimeix els pulmons, que l'esperança s'esvaeix i l'energia i l'alegria se t'escolen de les mans... quan sembla que has arribat al cul de sac de l'atzucac, a l'Omega del camí... el sender esdevé costerut, feixuc i tot es converteix en una muntanya...

El cim del Corronco (2.543 mts) vist des del poblet de Durro (Vall de Boí),
mur blanquinós amb 1.200 metres de desnivell

Malgrat la carena és llunyana, però, no queda altre remei que afrontar-ne la pujada. Un sol estrany, de solstici d'estiu en mes de març, rellueix en la neu i enlluerna la vista. Ni un bri d'aire bufa a l'ambient. Passen les hores i la suor amara el front. L'efímer corriol s'esvaeix sota la neu i aquell ofec s'incrementa...

I quan, per fi, arribes al capdamunt de la carena, deixant enrere patiments i sermonant panteixos, aquesta somriu sorneguera, un somriure blanc i refulgent, mostrant que encara no ets al capdamunt de tot, que no has arribat al final de cap sofriment, ni al principi de cap salvació, de cap de les maneres.

El bony del Corronco és força més lluny del previst

Però malgrat les forces ja flaquegen, la voluntat de seguir endavant persevera. Rebufes, renegues, et cales la gorra fins a les orelles i les ulleres de sol entre les celles. Recomences la marxa que creies aturada. La fressa de les raquetes esquinçant la neu verge trenca, de nou, el silenci innivat de la muntanya solitària.

La costera és exigent. Excessiva per a fer-la en línia recta. Assumeixes, doncs, que no es pot assolir el cim amb premura rectilínia i cal posar-hi una dosi extra de zigzaguejant paciència.

I finalment allò que semblava impossible esdevé possible; l'ofec, inspiració profunda; el sofriment, infantil alegria; la destrucció, regeneradora creació... És llavors quan te n'adones que la muntanya és totpoderosa, i el seu paisatge omnipotent. Antigues creences paganes i vells símbols del romànic medieval, abans esbarallats, avui s'agermanen i uneixen en un camí 2.0 de foc nou renovador.

Vistes a llevant del cim del Corronco

Arribat al capdamunt de tot allò que t'escanyava i superat el zigzaguejant, extint i agònic Omega de pujada, revifes en nou camí Alfa, ara sí, recte, ràpid i fulgurant, en franca baixada de lleugera i sainetesca pena.

La rectilínia baixada veloç 
trenca l'esmolada serra zigzaguejant de la penosa pujada

Així que envoltat dels cims d'aquesta preciosa vall pirinenca, on més que aumón al món la mà secular de l'home i de la natura s'endiumengen mútuament,...

El campanar de Santa Eulàlia d'Erill la Vall adornat pels cims pirinencs emblanquinats

... és on aconsegueixo la magnànima gràcia de recomençar de nou aquell vell caminoi polsós i fins llavors estancat.

I és que quan després d'una llarga jornada de muntanya hivernal, a boqueta de nit, retornes al bressol i escalf de l'acollidora vall, i veus i te n'adones de com has canviat des del principi del dia, des d'aquell mateix matí abans de la partida, de com t'han transformat els paratges i del dolç verí que t'han injectat aquells paisatges, prens consciència de com la muntanya t'ha il·luminat, de nou, el camí a seguir enmig de les tenebres obscures de la nit.

Majestuós far en la nit, Santa Eulàlia d'Erill la Vall

I reneix de nou el cicle, l'omega i l'alfa, la fi i el principi de totes les coses.


Tot s'acaba quan comença
un nou viatge, un nou paisatge...