dimecres, 11 d’abril del 2012

He jugat a futbol damunt la lluna

Diuen que la lluna té dues cares.

Sempre havia sentit aquesta contudent afirmació sense que, essent de ciències com sóc, l'hagués poguda comprovar empíricament, ja que, segons diuen també, des de la Terra només podem veure, eternament, un dels seus rostres.

Fart d'aquesta xerrameca pseudocientífica i amb ganes de veure-ho amb els meus propis ulls, fa un temps vaig decidir fer camí cap a la lluna. I fidel a la meva gran passió vaig voler fer-ho caminant. Sí, sí, heu llegit bé! Trescant cap a la lluna!

Ja ho diuen que la lluna té misteri i, fins i tot, ens pot arribar a encaterinar en un fetitxisme captivador. Així que no em va sorprendre gens quan, per enfilar-me cap al cel, vaig haver de prendre viaranys èlfics d'una delícia encisadora.


Tresca que trescaràs, el meu viatge anava guanyant alçada i, per tant, perspectiva i bellesa panoràmica.


I així, no sense esforç, unes hores més tard vaig aconseguir, finalment, allunar a la cara visible d'aquest satèl·lit nostre. I tal i com era d'esperar, des del capdamunt del Roc de la Lluna, la vista de la Terra era realment infinita... inenarrable.


Amb el primer objectiu acomplert, arribar a la cara visible de la lluna en aquell esperó rocós i vertiginós, vaig afrontar la segona part del repte... descobrir si existeix, realment, l'altra cara oculta d'aquesta.

Així que em vaig endinsar, altre cop, en els llunàtics senders que tan aviat pujaven com baixaven, que ara viraven a la dreta i ara giragonsaven a l'esquerra, que ja s'endinsaven en espesses fagedes com s'esbargien en amplis planells gespats.

En aquest llarg caminar, fins i tot, em va semblar endevinar el que semblava una antiga base científica espacial abandonada. Semblava sortida d'un desèrtic segon origen, tal volta mecanoscrit...


I així fins que... oh sorpresa! Vaig anar a espetegar al racó més recòndit d'aquest particular territori lunar. De patac i sense previ avís es va obrir davant dels meus ulls una clariana pratenca, enclotada i amagada en l'interior de les entranyes més ocultes del satèl·lit, talment con un cràter lunar enmig de tots els boscos, roques i serrats d'aquells verals.


I tan mancat d'elevacions i depressions era aquell agradable territori pradenc, i tan farcit de bonhomiosa gespa suau era aquell indret, que el meu instint més primari es va desfermar i no vaig poder evitar treure de la motxilla l'element imprescindible que hom s'ha d'endur sempre en tota excursió (lunar o no) que es vanti de tenir cert renom... una pilota de futbol!


Així que, trobant-nos en la més meravellosa cara oculta de la lluna que jo hagués pogut imaginar, vaig deixar volar la meva imaginació més enllà del sistema solar i vaig rememorar, i repetir, les jugades més sobrenaturals, estratosfèriques i marcianes que jo mai he vist fer en un terreny de joc, tot enfundant-me la samarra de l'autor d'aquestes, el jugador més extraterrestre de totes les galàxies conegudes i per descobrir.


I tal fou l'espectacle futbolístic desplegat en aquell lloc, i tal el ressò de les cròniques escrites i radiades en llunàtica llengua que, des de llavors, aquell indret s'ha acabat coneixent, en tot l'espai sideral i interestel·lar, amb el nom d'El Joc de Pilota.

Així que si en Tintín va caminar damunt la lluna, jo, gràcies a aquest viatge, la vaig prendre en un cove i vaig jugar a pilota en la seva cara més oculta... golàs per l'esquadra!

33 comentaris:

  1. El problema que té jugar a la Lluna és que se't caiga la pilota. A veure qui te la torna a pujar.

    ResponElimina
  2. Jo també vull anar fins a la Lluna!!!! però no tinc pilotes jo.... :(
    Quina casa més estranya no? El qui la devia dissenyar segur que devia tenir el cap a la lluna de valència, com a mínim!

    ResponElimina
  3. :D Gràcies!! avui m'has fet somriure!!

    ResponElimina
  4. Fantàstic, per ser de ciències, com dius...
    Has desvetllat aquell misteri que als anys 20 les senyores preguntaven al cèlebre 'chansonnier' Maurice Chevalier quan parlava de la lluna habitada: "Digui'ns, monsieur Chevalier, ¿i quan la lluna és un petit croissant?" I l'home responia: "Quan la lluna és un petit croissant, tot el món a fotre el camp."
    Pilotes i porquets inclosos.
    Bones fotografies i excel·lent fantasia, Porquet.

    ResponElimina
  5. Estàs ben tocat per la lluna, que bo!

    ResponElimina
  6. La Lluna, en el fons és un continent perdut.

    ResponElimina
  7. Samarreta d'extraterrestre i somnis llunars. I després a esperar l'homenatge del matalàs...

    ResponElimina
  8. Vés per on, a veure si tindrem un altre Messi a Catalunya i no està jugant al Barça! Ja has anat a passar les proves a La Masia??

    Molt bona crònica, de veritat. Em poso dempeus!

    Ah! I m'apunto la ruta. Mai se sap!

    ResponElimina
  9. Vist l'estat en què es troben molts camps de primera --en especial, quan esperen la visita d'algun equip en concret-- arribarà el dia que es podrà jugar millor a futbol en qualsevol prat o pastura... Una crònica magnífica, com sempre, i una (altra) serra que no coneixia.

    T'he deixat un modest regalet al meu blog, per si et ve de gust anar-hi. Gràcies, salut!

    ResponElimina
  10. Però Porquet, on vas per la lluna sense escafandra?? És que no has après res dels Antònia Font? Home, com vols que ens creguem que has estat a la lluna si campes tan panxo amb el musell a l'aire?

    ResponElimina
  11. Porquet, quines històries que ens portes!! Desconeixia completament aquests territoris, ja ho veus. I mira que endur-te una pilota d'excursió... tu ja sabies a què anaves, eh! ;)

    Molt xula la comparació amb la Lluna i l'espai... i per cert, aquell... refugi? Quina pinta, sembla un búnquer tamany gran!

    ResponElimina
  12. Una història molt entretinguda, porquet aventurer:)

    ResponElimina
  13. ja ja molt bona, porquet, et mereixes un 10! m'agradat molt l'aplicació del centre cartogràfic

    ResponElimina
  14. espero que en el partidet l'arbit no et perjudiqués, ja saps que n'hi han de molt llunàtics.
    Bona trescada...

    ResponElimina
  15. Que divertit i bonic aquest post, porquet!

    M'has fet somriure de dalt a baix.

    I m'ha agradat molt que ens enllacessis els plànols per poder localitzar aquesta lluna i els seus voltants.

    ResponElimina
  16. Quin post tan bonic!! Realitat, fantasia, simpatia... :-))

    M'agrada llegir-te i clicar els enllaços... per cert que si ho he vist bé, al l'enllaç d'El Joc de Pilota diu que també n'hi ha un al Baix Camp? Ho he vist bé? O és que la pàgina ha detectat que jo sóc al Baix Camp? (Quins misteris!)

    ResponElimina
  17. Noi, no pares quiet, sempre t'empesques aventures, Porquet galàctic!

    ResponElimina
  18. Un escrit deliciós porquet que té de tot...poesia, paisatge, ironia, humor, futbol, muntanya, Tintin....m'ha agrdat tot des del títol fins el darrer mot....

    ResponElimina
  19. Tintin, Messi i el porquet en una mateixa història...
    M'encantaria fer la ruta, i dius que és fàcil, però el teu concepte de "passejada" potser no és el mateix que el de tothom...m'ho rumiaré!

    ResponElimina
  20. Una delícia de post!
    Em quedo encaterinada llegint-te, porquet!
    Un potxo des d'una cara i des de l'altra!

    ResponElimina
  21. Molt bo com ho enfiles i lligues tot i molt bonica la passejada lunar! La propera, a Mart!!
    (M'ha agradat aquesta samarreta en plan Guerra de les Galàxies).

    ResponElimina
  22. Compartim passió per Tintin i pe Messi. Jo, pel que fa a les escapades, sóc més de platja. Una abraçada.

    ResponElimina
  23. Felicitats, per aquest post fantàstic i humorístic,

    ResponElimina
  24. Hahaha, quina gràcia, quins noms més curiosos! A mi m'ha deixat encisada la foto panoràmica... has de tenir una supercàmera eh! I si en aquesta lluna tan particular la gravetat també fa de les seves, es deuen poder fer gols de xilena i levitar gairebé!

    Per cert, ja que hi som... per la pisteta que em vas donar, hauries de ser de ciències ambientals, són els únics que ens superen crec! No ho hagués dit mai, jo et feia més de filosofia, història i coses així, és que tens una manera d'escriure molt carcaterística! :)

    ResponElimina
  25. Estàs fatalico, eh!! hehehe, molt xulo el post i la pujada a la lluna!!!

    l'esplanada a mi em recorda a indrets de la Terra mitja. Ja veus, cadascú amb les seves dèries.

    Per cert, com sempre, les fotos, precioses!

    ResponElimina
  26. Ja ho he sentit a dir que el Pedraforca te propietats embruixadores...espero que ja hagis tornat a la terra! ...hehe!
    Agnès S.

    ResponElimina
  27. Extraordinari, i molt ben jugat.
    Un gran estàndard.
    Aquest és el que jo voldria.

    ResponElimina
  28. Dóna gust llegir-te, em fas una enveja.... Petons blocaires, muacssssssss :)

    ResponElimina
  29. El Pedra! Com descrius tan poèticament una gran caminada sembla que haguessis tocat la lluna amb les mans i suaument l'haguessis deixat anar ben amunt!!!. He pensat en tu, ja ha sortit el nou disc de la Sílvia Perez Cruz i el Liceu????? estava esperant un post teu!!!!! Feliç setmana!!!!!

    ResponElimina
  30. Molt bé, porquet... revisant els posts ara he vist que m'havia quedat aquest post per a respondre els comentaris... em felicito, fill... :(

    Ha passat ja molt temps així que no crec que el respongui individualment. De totes maneres aquest és un post sorgit de la meva ment retorçada. Senzillament em va fer molta gràcia que hi hagués un lloc amb un topònim del Joc de Pilota. A partir d'aquí la follia va anar en augment i va acabar en aquest post surrealista!

    Per si ho voleu saber, l'estació espacial és un edifici construit per Gaudí!!! I era l'allotjament dels treballadors anglesos que treballaven a les mines properes de la zona del Catllaràs. Aquests mateixos treballadors es veu que es dedicaven a jugar a futbol en aquest planell que ha acabat adoptant el nom del Joc de Pilota. Suposo que deuria impactar aquell joc jugat pels estrangers, quan aquí encara no se sabia ni que era el futbol.

    Moltes i moltíssimes gràcies pels vostres comentaris!!! De veritat. Em sap greu no respondre individualment, tal i com us mereixeu, però espero que ho entengueu.

    Potxons a tots!

    ResponElimina