Flaixos de "finisher"

Molt dura. Duríssima. Aconseguir aquesta medalla ahir va costar suor i llàgrimes (afortunadament sang no, eh?), però aquest matí, a la llum dels primers balbuceigs solars del dia, ja ha brillat a casa meva i m'ha il·luminat el menjador, els ulls i els records, talment com ahir els flaixos de les càmeres japoneses i vitals van il·luminar la meva primera marató.

Enquadra, enfoca, dispara... i flaix!

- Llevar-se massa d'hora per a ser diumenge.

- Esmorzar poc i sense gana.

- Enfundar-se la quadribarrada per a lluir, durant 42 quilòmetres, país i sentiment.

- Sortir al carrer endollat a la música com a refugi i estímul solitari.

- Ningú més al carrer...

- Trobar-se amb els altres amics esperitats que avui també correran.

- Arribar a Plaça Espanya... munió espectacular de gent, colors i llengües.

- Col·locarse a la sortida entre molts atletes i més nervis.

- Malgrat els estiraments les cames s'endureixen.

- Música estrident i un animador esgaripant.

- I comencem a córrer...

- Viatgem de Tarragona a Berlín i retornem a Sarrià.

- Tot fent una Diagonal ja lluquem el santuari, ja veiem el Camp Nou.

- L'envoltem en respectuosa ofrena (i algun atleta guiri s'atura a fer-ne fotos).

- Tot fent Travessera arribem a Numància per acabar trepitjant fort a Madrid.

- Però els catalans som uns Sants i de Madrid retornem a Espanya.

- I ja duem més de 10 quilòmetres i han passat àgils, d'una revolada...

- Els primers moments llargs i monòtons arriben a la Gran Via.

- L'enyorarem, però, en remuntar el que no és un Passeig ni ens fa gens de Gràcia.

- Revirem l'Eixample fins a topar, de nou, amb un altre santuari.

- Estols de turistes titubejants davant la Sagrada Família:

     - Immortalitzo el montserratí temple gaudinià?

     - Fotografio el vitrall maratonià de samarretes de mil-i-un colors?

- No ens podem aturar a fer "Lluíííís" i prenem València, escopidor de Meridiana.

- El "Sultans of Swing" d'en Puji i els seus Angels of Mercy... dosi extra d'energia!

- Els meus amics i ella. La meva vida, la meva força... el flaix més brillant.

- I ja hem traspassat el llindar de la mitja marató i, per ara, seguim ferms...

- El modern Pont de Calatrava resulta ser, però, excessivament medieval.

- Pago l'impost feudal de pontatge en sa curta rampa. Els bessons s'endureixen.

- La Rambla del controvertit Prim, fervent progressista però bombarder de Barcelona.

- Potser per això allà m'hi assola la primera controvèrsia seriosa. Inicis de rampes.

- La Diagonal llevantina, d'anada la faig amb por.

- De tornada amb un somriure als llavis. Els meus amics i ella altre cop!

- Submergit en un mar de dubtes ja divisem el mar, arribem al Litoral.

- La mateixa desolació que va envoltar, llavors, el Fòrum, ens rep ara en aquests verals.

- Poca gent animant i unes cames que comencen a semblar de vidre.

- I arribem als 32 quilòmetres, arribem al temut mur...

- Desapareix el mar de la meva vista i no perquè no hi sigui.

- No recordo haver vist les altives Torres Mapfre, els ulls són clavats a l'asfalt.

- Circunval·lem la Ciutadella i em fereix, dolorosament, un tret d'arsenal borbònic.

- Una fiblada horrorosa. L'isquiotibial de la cama dreta es contrau. Diu prou.

- Afluixo, no vull parar. Camino, no em vull aturar.

- M'avancen corredors. La ràbia m'encega. Vull plorar. Ploro... 

- Sóc prop del quilòmetre 36, "només" en queden 6, no pot ser... camino 100 metres.

- Miro a l'esquerra, veig el tossut i rebel barri de la Ribera.

- Miro a la dreta, atalaio l'Arc que en diuen del Triomf.

- Tossut i rebel, doncs, em nego a passar caminant per sota del Triomf.

- Arrenco, fa mal, no paro, prou llàgrimes... traspasso l'Arc!

- Criden el meu nom i aixeco el cap. Allà no els esperava, però hi són, de nou.

- Els meus amics i ella... en una empenta final que és aire que em treu de l'ofec.

- Zigzaguegem Ciutat Vella, tants cops gaudida. Avui teló de fons transparent.

- I Colom, com sempre indicant la direcció contrària. Toca pujar Paral·lel, nano!

- Quilòmetre 40...

- El Paral·lel, dos quilòmetres de faràndula i d'ascens, signats pel mateix diable.

- Infernal, etern, horrorós... Mirada terrosa. Cames aguanteu, si us plau.

- I de cop, se'm destapen les orelles i començo a sentir l'escalf de la gent.

- Anònims que criden el meu nom escrit al dorsal.

- Desconeguts que bramen o xiuxiuegen "Amunt aquestes quatre barres!".

- Aixeco el cap... el darrer revolt i allà estan els arcs de l'arribada.

- Faig els 195 metres, més enllà dels 42 quilòmetres, com si fossin els 10 primers.

- I torno a sentir el meu nom i tornen a estar allà, ella i els meus amics. Com sempre.

- Els llenço petons amb els braços enlaire i la pell de gallina.

- El bessó esquerre, podrit, es queixa d'aquest mínim esforç de més. I puja ben amunt.

- M'és igual, ja no m'importa, ja pots fer mal, t'he guanyat.

- I creuo la línia, i aixeco els braços i bramo, blasfemo, crido, i somric... i ploro.