CLIDICE: I així ens menjarem les llesques, el crostó i les molles! Nosaltres el farem, nosaltres menjarem, nosaltres embrutarem i nosaltres recollirem!
JORDI DORCA: I tant! Que ens venen gat per llebre! I si el vas a comprar fora et faran passar una barra de mig a preu de pa de quilo! Cal arremangar-nos i posar-nos a treballar. Hem de coure el nostre propi pa!
ARIS: I per això mateix ja hi ha veus que es queixen a les terres germàniques... i amb raó, especialment si després comencen a sortir tots els temes de corrupció que campen per les espanyes... amb els diners europeus de fons!
Imagina què podríem fer amb un euro sencer! Un dia menjaríem pa, però un altre dia potser seria un panet i un tros de formatge, i potser un tercer dia, sense gana, menjaríem el panet i invertiríem el preu del formatge en altres coses. Però si amb el que ens deixen amb prou feines en tenim per un panet...
XEXU: Sí senyor! I podríem decidir sobre què volem fer amb els nostres diners, que al final és l'arrel de la qüestió. Hi ho podríem fer bé i també malament, però almenys serien els nostres errors, i no els d'altri... per no parlar de la mala fe que sembla que hi hagi actualment.
YÁIZA: Si per una cosa em fan enveja els francesos és per la gran quantitat de bon pa que tenen! Això sí que ho vaig aprendre a París! Ara, se'l fan ells i se'l mengen ells... com hauríem de fer nosaltres!
Vaig anar ràpid, eh?... és que no me'n vaig poder estar!
Només ens avisen dels carteristes quan anem en metro, pero els veritables lladragots ens tenen rodejats i ens buiden la cartera apretant botons d'ordinadors que estan a grans despatxos. Caldria que ens matriculessim en un curs de "defensa personal per protegir el que és nostre". Si no fos tan greu, faria riure.
RAMON: El robatori dels despatxos és silenciós i criminal. Inicialment no ens trasbalsa tant com el de carrer, però a la llarga ens talla les ales, ens descapitalitza i ens intenta esborrar del mapa. Senzillament així.
PUIGMALET: Millor aplegar-nos amb els nostres padrins que saben llescar el pa amb delicadesa i saviesa, collir els tomàquets dels nostres horts, barrejar-ho amb els nostres embotits i regar-ho amb els nostres vins. Qui vulgui venir i fer festa grossa hi serà convidat. Qui només vulgui criticar-nos i empobrir-nos no hi tindrà cabuda.
Espero que reaccionem ràpid! sinó ja serà massa tard! ni llescar el pa ni res de res, què coi! jo vull tot el meu pa!! que per això el faig/compro amb la meva suor! en tot cas, ja decidiré amb qui el comparteixo!
ANÒNIM: Tu ho has dit! Primer enduem-nos tot el pa que ens hem treballat a casa i després ja decidirem amb qui i com el repartim. Això de que vinguin amb el ganivet gros a endur-se'n la meitat no es pot seguir acceptant més temps! Tenim pressa, molta pressa!
ELFREELANG: I si en queda alguna de molla pel terra ens la fan escombrar a nosaltres, per solidaritat diuen. Jo no vull compartir camí amb companys així.
Parlant de pa, a les colònies, una nena que xerra pels colzes, i que sap quina ideologia política tinc, perquè el seu pare em coneix perfectament, em va explicar que la seva mare es va barallar amb la fornera del barri, perquè li va dir que si tant català volíem que marxéssim a Andorra. Ja veus, tant segur tenen el seu pa, que són capaços de tot. Aquí s'ha de posar punt i final a aquesta història, perquè Ñ ens ROBA, però el més fort és que el govern de Ç ho consent!!! Colla de grandíssim cabrons, que només vetllen per les seves butxaques, però res del país. Si anem així, ni les molles ens quedaran!!!
DAFNE: Per començar aquesta fornera ja no sap ni el país en el que viu. La llengua pròpia de Catalunya és el català, per tant aquí ha estat, és i seguirà essent la nostra llengua, la que es va originar espontàniament en el nostre territori (i no va ser imposada per dret de conquesta). La fornera no deixa de verbalitzar aquest remanent imperialista que ha quedat en el codi genètic de molts espanyols després d'utilitzar aquest dret de conquesta durant segles.
Fa pena, fa molta pena haver de conviure amb gent amb aquests ideals i aquests principis (que jo sempre dic que són racisme pur i dur).
Ens empenyen cap a l'única sortida si volem sobreviure com a poble...
En el teu cas, ni les molles... ;)
ResponEliminaEm sembla que ja no en queda cap de pa sencer... però malgrat tot el volem!
EliminaCARQUINYOL: Carquinyoleeeet que em sembla que ja sé per on vas... De totes maneres, creu-me, ni el meu ni el teu ni el de cap de nosaltres!
EliminaCARME: Malgrat tot, sí que en queden, Carme, que en fan bones llesques per allà les espanyes...
EliminaNo t'arriba ni per un crostó. A les espanyes a mes es menjaran dues barres, una amb els teus diners i una altra per què son més barates :-P
ResponEliminaDOOMMASTER: Oitant! I encara ens diran que som insolidaris per no voler acabar de compartir el crostó! I si no vigilem, el forner i tot se'ns enduran.
EliminaPer això hi ha tant d'español amb obesitat mòrbida. Fotent-se el pa dels altres!
ResponEliminaMARTELL DE REUS: És això, és això... excés de calories, excés d'avarícia...
EliminaLlavors, de la tomata i el pernil, ni en parlem...
ResponEliminaJPMERCH: Uiiii, la tomata i el pernil, per a nosaltres, ja són una quimera. Formen part de l'essència de l'impost medieval a la corona.
EliminaEns fem el pa nosaltres?
ResponEliminaTIRANT LO BLOC: Segur que ens sortirà més bo i més saludable!
Eliminaja triguem a pastar-nos el pa a casa!
ResponEliminaCLIDICE: I així ens menjarem les llesques, el crostó i les molles! Nosaltres el farem, nosaltres menjarem, nosaltres embrutarem i nosaltres recollirem!
EliminaI alerta amb l'ull del pa.
ResponEliminaQue ens les foten per arreu.
Jo sempre he pensat i he dit que els gasius eren "els altres".
JORDI DORCA: I tant! Que ens venen gat per llebre! I si el vas a comprar fora et faran passar una barra de mig a preu de pa de quilo! Cal arremangar-nos i posar-nos a treballar. Hem de coure el nostre propi pa!
Eliminapensa que els alemanys pensen el mateix, que Espanya es queda amb els seus beneficis
ResponEliminaARIS: I per això mateix ja hi ha veus que es queixen a les terres germàniques... i amb raó, especialment si després comencen a sortir tots els temes de corrupció que campen per les espanyes... amb els diners europeus de fons!
Eliminasi vols ser ben vestit fes-t'he tu mateix el llit....i ja tardem a començar a fer-ho
ResponEliminaJOAN GASULL: Doncs com sempre, la saviesa popular ens ha de donar una altra lliçó. Jo ja fa molts anys que em faig el llit, molts...
EliminaEl nostre pa de cada dia, ens el furten.
ResponEliminaHELENA BONALS: Així que jo crec que no cal demanar res al senyor. Agafem els trastets, prenguem el que és nostre i passi-ho bé!
EliminaImagina què podríem fer amb un euro sencer! Un dia menjaríem pa, però un altre dia potser seria un panet i un tros de formatge, i potser un tercer dia, sense gana, menjaríem el panet i invertiríem el preu del formatge en altres coses. Però si amb el que ens deixen amb prou feines en tenim per un panet...
ResponEliminaXEXU: Sí senyor! I podríem decidir sobre què volem fer amb els nostres diners, que al final és l'arrel de la qüestió. Hi ho podríem fer bé i també malament, però almenys serien els nostres errors, i no els d'altri... per no parlar de la mala fe que sembla que hi hagi actualment.
EliminaAMÉN!
ResponEliminaALBA: I que així sigui... i així serà!
EliminaI no venen mitges baguettes? Al forn del meu carrer ho fan! 40c! Hehehe! Però no es tracta d'això, oi? ;)
ResponEliminaPer cert, ets molt ràpid... acabava de respondre aquells comentaris, quan hi has anat! =D
Abraçadesss!
YÁIZA: Si per una cosa em fan enveja els francesos és per la gran quantitat de bon pa que tenen! Això sí que ho vaig aprendre a París! Ara, se'l fan ells i se'l mengen ells... com hauríem de fer nosaltres!
EliminaVaig anar ràpid, eh?... és que no me'n vaig poder estar!
Absolutament gràfic... Clar i català!
ResponEliminaASSUMPTA: I acompanyat per la veu i la música del sempre clarivident Ovidi... més clar no pot quedar, oi?
EliminaQue bo que és el pa de pagès sucat amb oli de casa.
ResponEliminaMONTSE: Oitant! Una delícia. Un dels meus berenars preferits era el pa de pages amb oli i xocolata!
EliminaNi les molles deixen, així ens va... llesquem Catalunya i en pau, que es quedin la resta
ResponEliminaCARINA: La llesquem, però la llesquem entre nosaltres i tot aquell que vulgui i estimi aquesta terra. Als que ens odien i ens difamen... pa negre!
EliminaAixò passa quan t'ajuntes amb "trileros"
ResponEliminaGent perillosa!
GLO.BOS.BLOG: I ja fa tres segles que anem amb males companyies. Potser ja va essent hora de caminar solets! Més val sol, que mal acompanyat!
EliminaNomés ens avisen dels carteristes quan anem en metro, pero els veritables lladragots ens tenen rodejats i ens buiden la cartera apretant botons d'ordinadors que estan a grans despatxos. Caldria que ens matriculessim en un curs de "defensa personal per protegir el que és nostre". Si no fos tan greu, faria riure.
ResponEliminaRAMON: El robatori dels despatxos és silenciós i criminal. Inicialment no ens trasbalsa tant com el de carrer, però a la llarga ens talla les ales, ens descapitalitza i ens intenta esborrar del mapa. Senzillament així.
EliminaSi volem menjar pa amb tomàquet en pau, millor fer fora els trileros quant abans millor.
ResponEliminaPUIGMALET: Millor aplegar-nos amb els nostres padrins que saben llescar el pa amb delicadesa i saviesa, collir els tomàquets dels nostres horts, barrejar-ho amb els nostres embotits i regar-ho amb els nostres vins. Qui vulgui venir i fer festa grossa hi serà convidat. Qui només vulgui criticar-nos i empobrir-nos no hi tindrà cabuda.
EliminaEspero que reaccionem ràpid! sinó ja serà massa tard! ni llescar el pa ni res de res, què coi! jo vull tot el meu pa!! que per això el faig/compro amb la meva suor! en tot cas, ja decidiré amb qui el comparteixo!
ResponEliminaANÒNIM: Tu ho has dit! Primer enduem-nos tot el pa que ens hem treballat a casa i després ja decidirem amb qui i com el repartim. Això de que vinguin amb el ganivet gros a endur-se'n la meitat no es pot seguir acceptant més temps! Tenim pressa, molta pressa!
EliminaEm quedaré al carrer, a olorar la fleca :(
ResponEliminaCANTIRETA: Si ens deixen quedar-nos a ensumar el pa calent... que tal com van les coses, ni això!
EliminaAquest tio passa per casa de tots fa moltíssim temps! Una abraçada.
ResponEliminaJORDICINE: Massa temps fa que hi passa Jordi, i el pitjor, alguns fins i tot li obren les portes de bat a bat!
EliminaEns toquen el crostó i a sobre se'ns emporten les molles! quina barra!
ResponEliminaELFREELANG: I si en queda alguna de molla pel terra ens la fan escombrar a nosaltres, per solidaritat diuen. Jo no vull compartir camí amb companys així.
EliminaParlant de pa, a les colònies, una nena que xerra pels colzes, i que sap quina ideologia política tinc, perquè el seu pare em coneix perfectament, em va explicar que la seva mare es va barallar amb la fornera del barri, perquè li va dir que si tant català volíem que marxéssim a Andorra. Ja veus, tant segur tenen el seu pa, que són capaços de tot. Aquí s'ha de posar punt i final a aquesta història, perquè Ñ ens ROBA, però el més fort és que el govern de Ç ho consent!!!
ResponEliminaColla de grandíssim cabrons, que només vetllen per les seves butxaques, però res del país.
Si anem així, ni les molles ens quedaran!!!
DAFNE: Per començar aquesta fornera ja no sap ni el país en el que viu. La llengua pròpia de Catalunya és el català, per tant aquí ha estat, és i seguirà essent la nostra llengua, la que es va originar espontàniament en el nostre territori (i no va ser imposada per dret de conquesta). La fornera no deixa de verbalitzar aquest remanent imperialista que ha quedat en el codi genètic de molts espanyols després d'utilitzar aquest dret de conquesta durant segles.
ResponEliminaFa pena, fa molta pena haver de conviure amb gent amb aquests ideals i aquests principis (que jo sempre dic que són racisme pur i dur).
Ens empenyen cap a l'única sortida si volem sobreviure com a poble...