diumenge, 4 de març de 2012

Ràtzies a les valls pirinenques (la trilogia). La Vall Fosca (II)

Continuant amb la trilogia iniciada fa uns mesos a les Valls d'Àneu, avui viatjarem fins a la fantàstica Vall Fosca.

En aquesta estreta vall pirinenca trobarem l'exemple de la ràtzia que s'ha quedat a mig camí, la que semblava que anava a triomfar però finalment es va haver de batre en retirada. Malgrat això, tan ferotge fou aquesta incursió que ha deixat el territori amb unes cicatrius mal sanades, que supuren sang i saó, que dolen només de tocar-les, que esparveren només de veure-les.

El que eren prats i pastures ara són un cementiri de restes d'obres,
 d'accés prohibit en llengua forastera

Algú va pensar que aquesta vall, pràcticament verge i oblidada, podia ser una bona seu de milers de places hoteleres, centenars d'apartaments i habitatges, discoteques, aparcaments, centres de convencions, un spa, camps de golf, i tot, sota la justificació d'unes pistes d'esquí que s'havien d'enfilar pels paratges de la muntanya de Filià.

El que havia de ser un telecadira ha quedat com un esquelet de formigó al bell mig de la vall

Un projecte desproporcionat per les dimensions de la vall i la seva vàlua natural. Malgrat tot, un projecte majoritàriament acceptat per les gents dels menuts poblets de la Vall Fosca i, just per això, iniciat amb destructora fúria. Tal és la desesperació del nostre món rural. Tal és la manca de futur que envolta la nostra pagesia que fa que els ramaders i agricultors que encara ens queden es llancin als braços de l'ós més perillós, que t'acull i que t'ofega.

El poblet d'Espui ha desaparegut literalment rere fileres d'apartaments buits
 i a mig construir i grues palplantades i abandonades

Potser pel grau d'aberració del projecte, potser per alguna mena de justícia divina pirinenca, just en aquesta recòndita vall pirinenca van aparèixer els primers dramàtics símptomes de la crisi que arribava i de la bombolla immobiliària que acabaria esclatant a tot el país. Varen voler ser pioners en la transformació dels usos tradicionals pirinencs i dels seus paratges, muntanyes i valls i varen acabar essent uns pioners de la crisi, de les seves funestes conseqüències i de les ferides, a sang freda, del capitalisme més afamat.

Un capitalisme que va fugir de la vall més ràpid, fins i tot, del que va arribar...

Ja fa gairebé quatre anys que els diners es varen escapar vall avall, que els enginyers i obrers varen tocar el dos, que les màquines tocaren el pirandó, que el "futur" va escampar la boira... i que la Vall Fosca va perdre prats, pastures, bous i esquelles.

I allà roman la brutícia del que havia de ser un gran complex urbanístic i d'esquí, d'aquella ràtzia que no va triomfar per complet, però que ha transformat, definitivament, el territori i l'imaginari mental de la gent de la comarca.

I allà no s'hi han quedat ni els diners, ni el futur ni el progrés... i fins i tot, ni els flocs de neu que s'havien d'esquiar, cada cop més escadussers.

I allà s'hi han quedat les restes del capitalisme més foll que tot ho trepitja, i que si no triomfa, tot ho abandona.

El campanar de la mil·lenària església de Sant Julià d'Espui observa
les clavegueres d'uns carrers que mai no existiran...

En definitiva, allà s'hi han cagat i allà hi han deixat la merda, que seguirà baixant per les clavegueres de carrers sense nom ni fesomia, que seguirà davallant per les clavegueres d'un capitalisme brut, pudent i descarnat.

34 comentaris:

  1. A mi també em posa molt trista i em fa emprenyar molt veure aquestes "merdes" que han quedat surant d'aquesta desfeta del bom capitalista!!...Quin fàstic!!
    Fem un "oooooooooooooooommmmmm" i retornem a la calma!!...No hi podem fer rés, que tot això pesi sobre les consciències dels qui ho han permés!!
    Porquet és diumenge i no ens podem permetre fer-nos mala sang de bon matí!!
    Qué tinguis molt bon dia

    ResponElimina
  2. Aquest és un exemple flagrant i sagnant de que durant molts anys s'ha estirat més el braç que la màniga, que ens hem tornat bojos amb els diners quan semblava que sobraven. Evidentment, als que van potenciar això, poc els importa ara tota aquesta desferra.

    ResponElimina
  3. No puc, et juro que no puc amb aquestes coses... em provoquen un dolor i una ràbia tremendes :-(

    Aquest lloc mai més no tornarà a ser el mateix :-(

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'afegeixo a aquest comentari, perquè és tal com ho sento jo... un dolor i una ràbia tremendes.

      Hi ha merdes que perduren molt i molt, i les de formigó són d'aquestes... i ningú els hi exigirà que tornin a deixar-ho com estava... :(

      Elimina
  4. Vaig ser alumna de l'Eudald Carbonell, i ell anunciava tot això, quan encara faltaven alguns anys pel boom immobiliari, sagnant i atroç que ha destruït sense cap finalitat més que la del puto interès económic, com si la mamella no s'hagués d'escanyar mai. D'on mamen massa, al final no n'hi ha per ningú. Aquesta és l'herència que tenim, i un desgavell que crea impotència.
    A banda del teu post, m'agradaria que em suggerissis un lloc bonic per fer una sortida amb la meva família (jo no sóc de muntanya, però la meva filla només vol anar-hi, i l'altre dia, pensant, no vaig dir res, i se´m va ocórrer que tu em podries guiar, perquè el primer contacte de la meva filla sigui especial!!!) Gràcies porquet per tot!!!

    ResponElimina
  5. El poder destructiu de l'avarícia i l'ambició humanes es brutal, com tu molt bé reflecteixes, però el més tràgic és que això estigui permès, tolerat i a voltes promogut pels qui haurien d'evitar-ho, tot impulsant l'educació, la justícia,l'igualtat, l'amor a la vida, a la natura, a les persones. Algun dia les coses milloraran. Així ho vull creure...

    ResponElimina
  6. el més greu de tot es que els que varen escampar la merda estant fent el mateix en altres paisos i el nostre estimat govern no sap fer res per fer que paguin el que han fet o almenys que ho acabin o s'ho emportin.

    ResponElimina
  7. Allà i arreu. Són les restes d'una bombolla d'especulació gran culpable de la situació que es toca partir avui dia. A Badalona mateix tenim mig barri convertit en solars per la mateixa causa. I el més trist de tot és molts polítics segueixen defenent aquest model per incentivar l'economia.

    ResponElimina
  8. Ostres, PORQUET, això teu són autèntics reportatges-denúncia magníficament ben explicats i amb unes fotos boníssimes que demostren ben bé el que dius.

    No hi hauria forma que això es fes arribar a qui correspongui? Han d'estar sempre aquí aquestes grues, aquests murs i tot aquest formigó inútil i lleig? No hi ha ningú que sigui responsable de fer "alguna cosa"?? Jo al·lucino.

    ResponElimina
  9. Quan dic que no vull passar tota la meva vida a Barcelona és perquè penso que em cansaré de viure sobre una plataforma de formigó que s'extén fins més enllà de l'àrea metropolitana. Em fascina quan visito amics que viuen més enllà, per la Catalunya Central, i veig que entre una població i una altra hi ha camps, conreus, boscos... extensions verdes, vaja. Que és el que hauria de ser natural. Que sí, que hi hagi poblacions humanes, clar, però entremig, que segueixi persistint la natura. I ara, els llocs més verds i preciosos que tenim, ens els volen fotre. I ens deixem, som així de tontos. M'alegro que les obres s'hagin aturat, malgrat que hagi quedat aquest paratge tan desolador... potser ara encara som a temps de tirar enrere aquesta bogeria.
    Bon diumenge, Porquet!

    ResponElimina
  10. Caram!!! no sabia tot això, què trist tot plegat!! de fet, no he estat mai a la Vall fosca i és d'aquells llocs que tinc pendents amb candeletes.

    Em recorda el complex hoteler que volíen construïr al Cap de Creus uns estrangers, xò que al final van haver de desmuntar, encara queden alguns fonaments, i és ben trist.

    ResponElimina
  11. El que avui expliques de la Vall Fosca em recorda el que va passat a la Vall de Boí, i a les pistes d'esquí de Taüll concretament. Jo anava a aquell lloc des de feia més de 30 anys, m'agradava asseure'm a la gran roca del Pla de Sant Quirc i veure la vall als peus peus, amb els tres campanars en rengle (Taüll, Boí, Erill-la-vall); sentir el silenci enmig la natura verge i palpar la felicitat amb la punta dels dits... Ara, en aquella explanada hi ha un complex d'hotels i apartaments que fa encongir el cor. Però com molt bé diuen, el que no són pessetes són punyetes, i el negoci passa per sobre dels sentiments dels nostàlgics...

    ResponElimina
  12. Sembla una mena de Marina d'Or en potència. Els paisatges embrutats pel progrés en són molt de bells, per altra banda.

    Fantàstic el teu escrit.

    ResponElimina
  13. La paradoxa de tot això és que haja estat la mateixa avarícia del capitalisme per la seua trencada del sac, la que haja aturat tota aquesta disbauxa.

    ResponElimina
  14. Quina angunia i quina tristesa empeltada de rabia aquestes restes de capitalisme salvatge a mig fer que tot ho empudeguen...això és periodisme del bo porquet!

    ResponElimina
  15. Ai, Porquet, quina pena! I ràbia i impotència.
    Esborrona!

    ResponElimina
  16. Quins desastres que arribem a fer... Fan molta pena aquestes coses, molta...

    ResponElimina
  17. Quina pena!...a Cànoves, el poble on he tingut la sort de viure, a la falda del Montseny, està previst que tot el nucli del poble quedi completament edificat amb pisos de planta baixa més dos (o tres pisos) i que no hi resti cap bri de color verd fins ben bé un bon tros enllà...i la crisi ens va arribar a mida...i ara, uns quants (però no tots) desitgem que aquell malson no es reengegui mai més...

    ResponElimina
  18. :( i :O (amb insults altisonants per a la constructora i els que s'han embutxacat les peles)

    ResponElimina
  19. Si mai viatgeu en avió i voleu per damunt Catalunya i després per Europa notareu un contrast més que evident en l'ordenació del territori. Podreu comprovar com ens han trinxat el País tota aquesta colla d'especuladors amb el vist i plau dels que manen.

    ResponElimina
  20. Recordo aquest assumpte, ara que ho dius (de fet, em sona haver llegit fa relativament poc, uns mesos, un post teu sobre el tema). Una altra mostra de com una colla de desgraciats sense escrúpols poden carregar-se un país.

    ResponElimina
  21. Porquet, m'he permès la llibertat d'incloure un fragment del teu post al bloc Tròpic de Tramuntana. Sortirà aquest dijous. Gràcies per la teva claredat.

    ResponElimina
  22. Quina ràbia. Espero que tot això no vagi a més. Tal com anava la cosa al final podríem trobar-nos un hotelet o vivendes unifamiliars als cims més emblemàtics, amb una pujada asfaltada, per suposat, per a que alguns pugin arribar sense esforç amb els seus 4x4.

    ResponElimina
  23. La merda cagada i abandonada pels especuladors és immensa. N'hi ha arreu on vagis, i les valls pallarses en van plenes. Com que les he voltat i hi he treballat, de vegades he quedat commocionat per la magnitud del desastre. Alguna llei hi hauria d'haver que obligués els especuladors a retirar la merda que deixen, però es veu que no. I no oblidem que molts d'aquests especuladors són gent de les pròpies valls, i que per tant ho veuen cada dia. Però no els fa vergonya. Alguns són alcaldes i regidors, per cert, com un de València d'Àneu.

    ResponElimina
  24. Costa molt de dir-los als del país com s'han de guanyar la vida, i més des d'aquells que només hi anem a gaudir de la natura i ens tornem al nostre món. Tanmateix el mal del nostre món rural no se soluciona des dels poblets, sinó des d'una visió global i valenta del territori. Sembla, però, que no hi ha massa solució, els Pirineus estan dominat pel conservadurisme i el clientalisme més rancis i quan governa la dreta al país tot els consent, i quan ho fa l'esquerra fa veure que no existeixen.

    ResponElimina
  25. Trist.... això és molt trist!!! i fa ràbia... que edifiquin les ciutats, que les facin grans i més grans, però el Pirineu l'haguessin pogut deixar en pau....

    ResponElimina
  26. Jo he anat uns quants cops a Coll, concretament a Casa Peyró, i, des d'allà, m'he arribar a la Vall Fosca. És un lloc preciós. Aviam què passa amb els incendis, perquè han arribat a Pont de Suert, al bellmig de la Vall de Boí. Salut!

    ResponElimina
  27. Sí que és ben fosc aquest panorama: esquelets mastodòntics blanquejats al sol. No sé si la natura podrà arribar algun dia a cobrir aquestes vergonyes.

    ResponElimina
  28. Quan veig tot aquest cementiri de ciment i el poble d'Espui sense vistes; m'indigno per tanta avarícia i desvergonyiment.

    ResponElimina
  29. Ja em disculpareu que aquesta vegada no us comenti de forma individualitzada. Porto unes setmanes que intento arribar arreu però no arribo enlloc. Una sensació un xic angoixant.

    En aquesta segona ràtzia ens hem acostat a la Vall Fosca. Malgrat el que us he explicat continua essent una vall preciosa i força genuïna. Ara bé, cal tenir en compte que aquest any 2012 fa justament 100 anys que hi va arribar la primera carretera des de La Pobla. Així que en menys d'un segle només cal veure les afectacions i canvis que ha sofert aquesta vall (i que podia haver patit en cara més) que s'havia mantingut inalterable durant segles i segles. La velocitat i la magnitud d'aquests canvis no conviden a l'optimisme. I si en menys de cent anys hem estat capaços de fer tot això... que farem en els propers cent?

    I el que més greu em sap és que, tot això, massa sovint ha estat amb la connivència de la gent del país, dels propis habitants d'aquestes valls. El diner fàcil, la crisi estructural del sector agrícola i ramader, la manca d'oportunitats i l'especulació no ens estan duent res, absolutament res positiu per a les nostres valls i muntanyes.

    Gràcies a tots per passar per aquí i dir-hi la vostra. Com sempre, els vostres comentaris són una font d'aprenentatge!

    ResponElimina
  30. Un article escrit des d'ànima que m'ha arribat a l'ànima. Rep una abraçada.

    ResponElimina
  31. MAIJO: I esperem que, amb totes aquests mals aires, les nostres contrades no perdin la seva ànima. Potxó!

    ResponElimina
  32. Estimats blogaires! Avui, al C33, emeten el reportatge "Espui" que parla, precisament, sobre aquesta lamentable ràtzia que va patir (i pateix) la preciosa Vall Fosca i el poblet d'Espui, lloc on es va concentrar la feridura més important del formigó i l'especulació. El fan molt tard, crec que el fan cap a tres quarts d'una de la matinada... però suposo que si no, es podrà recuperar a TV3 a la carta, per internet! Bon cap de setmana!

    ResponElimina