dimecres, 22 de febrer de 2012

Bra(h)ms a l'Auditori

Corria l'any 2004 hi circulava en cotxe per carreteres giragonsades enmig de vinyes direcció a Font-Rubí (Alt Penedès), per temes laborals. Era un matí assolellat. A la ràdio sonava la veu de l'Albert Om, en el seu programa de "L'hora del pati" a RAC1, llavors una joveníssima emissora.

Va anunciar una entrevista amb un grup de música de nom força ridícul, Antònia Font"Ja tornem a tenir aquí un dels grups de pandereta típics del nostre país, aptes només per a tocar en festes majors de pobles i barris", vaig pensar. Presentaven nou disc i segons assegurava el futur "convidat", començaven a sonar amb força. 

Cantaven en català i venien de Mallorca.

No recordo per quins verals va avançar l'entrevista però sí que, en un moment d'aquesta, quan jo ja entrava al poblet de Font-Rubí, van començar a desgranar aquesta cançó (que si cliqueu a l'enllaç veureu que de menut m’anava com anell al dit...). Em vaig quedar frepat. Això no era la típica música “petarda” de revetlla, aquí hi havia un tresor musical per descobrir!

De la seva maneta també vaig descobrir, per primer cop, el Gran Teatre del Liceu

Des de llavors, mica en mica, em vaig anar endinsant en el particular món dels Antònia Font, sorprenent, extravagant i oníric.

Vaig descobrir que una mirada pot ser “d’oliva i de gel” i que pot estar mancada “d’una banda sonora” i “d’una capa de mel”. Però també vaig descobrir que es pot sentir una “dolça besada”, encara que tingui “gust a que s’acaba”. Potser per això, també vaig aprendre que la tristesa, s’hi ens hi esmercem, pot resultar menys feridora del que és. Només hem d’alçar la vista i divisar-la com “es despenja del cel per ses estrelles” sabent que, en el fons, només “és una música austro-húngara i vermella”.

Però com a bons "alpinistes-samurais, coses més rares mos han de passar" i així, m’he descobert, al bell mig dels Pirineus, cantant als quatre vents als “calàpets, nenúfars i princeses”, tot culminant els meus melòdics brams, entre els cims, carenes i cingleres, amb un “wa yeah!” eixordador.

"I avui som dimecres, també som dijous" i, per fi, els Antònia Font i jo hem sincronitzat els nostres rellotges per al concert d'aquesta nit a l’Auditori de Barcelona. Per tercer cop des que els vaig descobrir podré tornar a capbussar-me, en directe, en aquest món surrealista i bramar melòdicament les seves cançons, talment com ho fan “ses balenes a trenta mil quilòmetres d’aquí” o com les “canten ses sirenes aproximadament per no existir”.

Replay by Antonia Font on Grooveshark

I els isards, marmotes i cabirols pirinencs tremolaran de nou. Entre ells ja s'estan alertant que, aquesta nit, “en silenci, sentirem bosc endins es bramuls”.

66 comentaris:

  1. Passa-t'ho molt bé, que de ben segur ho gaudiràs. Ara bé, espero que no et doni per representar a Espanya en unes olimpíades d'hivern...

    ResponElimina
    Respostes
    1. CARQUINYOL: Hehe, no pateixis, no crec que ni ho pugui ni ho vulgui fer. La veritat és que a Calgary poques oportunitats hi havia que no fossin representar a espanya, però s'ho podrien haver currat una mica i dir Andorra!

      Vaig sorprendre'm molt que, en el concert, quan la van tocar i tothom estava en èxtasi (ja era cap al final del concert) quan van arribar a aquesta frase hi va haver una escridassada general! Brutal! Crec que van flipar una mica i tot... són folls aquests catalans!

      Elimina
  2. és que, el Antònia, són molt grans...
    per cert, quin poc glamour que tenen les entrades dels concerts des de que existeixen els caixer automàtics...

    ja fa temps que me ronda un post per les Cambres al respecte...

    ResponElimina
    Respostes
    1. BARBOLLAIRE: Molt, molt i molt grans Barbo. I un cop més, ho van tornar a demostrar sobre l'escenari.

      El que comentes de les entrades dels concerts és d'escàndol. Jo encara en conservo alguna de currada, de bonica i treballada, però ara, amb aquestes entrades de caixer s'ha perdut tot l'encant que tenien. A més, si no vigiles és una lletra que va desapareixent amb el temps.

      A veure si fas realitat aquest post, doncs! Una abraçada, company!

      Elimina
  3. quina sort Tocinet! jo espero veure'ls aviat que ara al bon temps comencen els concertillos... m'encanten!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. LOLITA LAGARTO: Ui, docns en sembla que ara fan una aturada ja que el Pau Debon, el cantant, si no m'equivoco, ha estat o serà pare. Però si les meves fonts no fallen, crec que cara a l'estiu tornarn amb un nou disc! Oeoeoeoeoeeee! Serà el moment de tornar a mirar les agendes i sincronitzar rellotges!

      Elimina
  4. M'agrada "Antònia Font", m'agrada "Manel", però desconeixo encara "Els amics de les arts".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs que t'ho passis molt bé, porquet...
      vaja, crec que això està assegurat!
      A mi també m'agraden!

      I com que avui som dimecres i també som dijous, doncs ... Bon dimecres-dijous!

      Un potxó!

      Elimina
    2. HELENA BONALS: Dels tres que has dit jo em quedo, i molt, amb Antònia Font. Manel no es queden pas enrere... i, malauradament, els Amics de les Arts a mi no m'acaben de convèncer. Però bé, no està gens malament la fornada que tenim de bona música!

      Elimina
    3. CARME:Hehe, tu ho has dit Carme. Estava assegurat i així ha estat! Bon dissabte-diumenge! (això no seria com dir bon cap de setmana?). Potxonet!

      Elimina
  5. Un grunyet assertiu! Venint d'allà on vénen no podien ser mai dolents... ;-) Abraçadetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. VENTAFOCS: Donaaaaa, si és que tot el que surt amb essència mallorquina sempre té un toc genial. Deu ser la insularitat, la salabror del mar, o la bellesa d'aquesta terra. No ho sé, però jo en sóc un enamorat.

      Elimina
  6. Caram, porquet! Tu si que n'ets un bon seguidor!
    Jo no els he escoltat mai en directe, però també t'he de dir que m'agraden molt!
    Passa-t'ho requetebé i alguns dels aplaudiments, si us plau, que siguin de part meva. Fes-me aquest favor, bonic!
    Un potxonet que ara feia dies que no te'n donava cap...:)
    Ai...el temps...

    ResponElimina
    Respostes
    1. FANALET: Mira, part dels aplaudiments que vaig fer anaven amb el teu segell, i algun dels potxonets que els vaig llençar també! I és que després de fer-m'ho passar també no podia fer més que enviar-los potxons i aplaudiments a cabassos!

      Elimina
  7. doncs que ho gaudeixis com un berro... m'agraden i molt

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara no sé si posar GARBI o JOAN GASULL ;p En tot cas, moltes gràcies, ho vam gaudir com un berro, com una truja i com un porcot!

      Elimina
  8. Polifonia assegurada, doncs.
    M'encomano als nenúfars alpinistes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. JORDI DORCA: I fas bé diencomanar-t'hi. Poques coses et poden dur més lluny i més enllà que somiar i viatjar amb les polifonies d'aquests mallorquins!

      Elimina
  9. Em veig empès a confessar, capcot, que d'aquesta bona gent només en conec el nom. És el que té viure exiliat i ser poc donat a escoltar ràdio nostrada per internet. Seré capaç d'enganxar-m'hi, uns mínims si més no, per poder-los jutjar comme il faut? Veig que tú sí que hi estàs ben enganxat, porquet!

    ResponElimina
    Respostes
    1. FERRAN: Com que ets tu aquesta te la passo... ;p Bé, suposo que vivint fora reps moltes més influències, especialment del país on ets, i això, al final, per simple qüestió de temps fa reduir el què hi dediques a altres històries que aquí mamem més en el dia a dia.

      Ara bé!!!! Ja no tens excusa per a entretenir-te una mica per internet i descobrir la bona música que fan aquesta mallorquins!

      Elimina
    2. Sento la pressió sobre les meves espatlles, tic tac tic tac :) Prometo que m'hi posaré en algun moment!

      Elimina
    3. FERRAN: No sents els cants de sirena en forma de robots mallorquins? ;p

      Elimina
  10. Són molt grans els Antònia Font. Jo els segueixo de fa temps (recordo un concert de festa major a Sant Cugat en una plaça amagada rere el Monestir on hi érem quatre gats!). M'agrada que s'hagin convertit en un grup reconegut i seguit. Així tindrem més oportunitats de veure'ls.

    Que vagi bé el concert! (enveja... ;-) )

    ResponElimina
    Respostes
    1. TIRANT LO BLOC: Et confessaré un secret. Poc tems abans de la seva descoberta per part meva, que he escrit a l'inici d'aques post, vaig topar amb ells per casualitat, crec que en una Mercè, en un escenari mal muntat a no sé quin racó de Barcelona. Hi havia quatre gats i jo me'ls vaig mirar una estona i vaig pensar... que cutres... Oooooh! Ara hi penso i crec que per a fer-me perdonar aniré de genolls fins a Montserrat!

      Elimina
  11. Molt bé company musical! Celebro que puguis assistir al teu tercer concert dels mallorquins, que ve a ser... un 10% dels concerts als que he anat jo... sense comentaris, si us plau.

    Bon post, ben trobat, tot un homenatge. Jo també m'he servit diverses vegades de frases seves en els meus, per no dir entre amics, que hem tingut temporades de parlar pràcticament en mallorquí! Bé, no exagerem.

    Passa-ho bé, espero que aquest any ja no afusellin tot el Lamparetes seguit i que diversifiquin una mica el repertori. Ja vaig mirant dates, no et pensis, segur que aquest estiu els tornaré a veure. A mi no em costa massa sincronitzar els rellotges amb ells... llàstima que ara haurem de sincronitzar també les carteres, que hi haurà pocs concerts gratuïts...

    ResponElimina
    Respostes
    1. XEXU: No, no, no farem comentaris... o bé, una mica potser sí, no? Déu n'hi do!!!!! Però ja et deuen conèixer, no?

      Gràcies per les teves paraules. La veritat és que pots com el que he fet, amb frases de les seves cançons s'en podrien fer deu milions. En tenen tantes i de tan originals i bones que no ens les acabaríem mai.

      Això que comentes d'intentar xerrar en mallorquí m'ha fet molta gràcia. Amb els meus amics a vegades també ho fem!!!! No me'n facis dir el motiu. Ho vam començar a fer i de tant en tant perdem el cap! M'has fet recordar que, un dia, al cim de la Serra del Verd (Solsonès), estelada en mà, vam començar a fer aquest intent de xerrar mallorquí i se'ns va acostar un nano, tot il·lusionat de trobar uns mallorquins dalt d'un cim i estelada en mà, i ens pregunta "d'on sou?". La veritat va saltar a la llum, llavors, i el pobre, va fer una cara de decepció bastant considerable! Ves, animalades.

      La tria musical del concert t'hagués encantat. Van començar amb el Lamparetes, però només un parell de cançons i llavors van començar un repertori de tots els discos, amb alguna tornada al Lamparetes. El repertori va estar molt i molt bé!

      Per cert, segons he sentit, ara s'aturaran, ja que el Pau Debon està esperant o ha tingut una critaura. Però sembla que cap a l'estiu tornaran.... i amb nou disc!!!!

      Elimina
  12. Gaudeix-los! Jo darrerament els tinc sovint a la meva llista de reproducció. Calgary 88 em té el cor robat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. AITOR: Des d'aquell 2004 que no hi ha dia que no sonin en les meves llistes de reproducció! Reconec que ratllo el fenòmen "gruppie" o com s'escrigui!

      Elimina
  13. Jo sóc un homo afortunat. Fa anys i panys que els escolto però encara no he anat a cap concert seu. Espero pacientment el moment de l'èxtasi planetari...

    ResponElimina
    Respostes
    1. PUIGMALET:Homeeeeee, doncs ja trigues!!! Anima't i ja veuràs que no et decebran! L'èxtasi planetari serà surrealista i oníric!

      Elimina
  14. Saps, en una època vaig tenir les regnes de cultura de la meva ciutat, i mai vaig decidir res pensant en mi, només un sant Joan, vaig decidir que jo portava ELS ANTONIA FONT, i sí senyor al pàrquing del barri vell, van sonar, i com van sonar!!!!!
    Saps, com vaig descobrir jo el Liceu, amb l'òpera TURANDOT, i com vaig plorar, déu meu, quan hi penso "nessum dorma"!!!

    "I arriba un dia que sa vida és un teatre
    que se diu felicitat,
    primavera i trinaranjus
    amb qui més has estimat,
    te regal sa meva vida
    i sense tu ja no me val"

    M'encanta!!!!

    Passa-t'ho súper bé, i ja m'agradaria ser-hi!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. DAFNE: Aquell Sant Joan, doncs, deuria ser ben sonat! Sí senyora, els Antònia Font en la seva versió més "verbenera" també tenen la seva gràcia!

      A mi, l'òpera, malauradament, no m'atreu massa. Així que la meva estrena al Liceu va haver de ser en un estil més modern... en aquest cas amb els Antònia Font. Aquest abril, però, hi tornaré per segon cop! Ja tinc entrades per anar a veure la inimitable i única Síliva Pérez Cruz! En tinc unes ganes!!!

      I aaaaaleeeegriaaaa!!!!

      Elimina
  15. El Porquet "disfrutant" com un vedell!
    Ja ens ho explicaràs.

    ResponElimina
    Respostes
    1. GLO.BOS.BLOG: Com un vedell, com un garrí, com una truja, com una rata... com el que sigui, però gaudint-los a tope!

      Elimina
  16. Ja m'imagino com t'hauràs despertat avui després de l'eufòria del concert d'ahir!!... La màgia de la música que ho pot tot!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. MONTSE: Doncs Montse, l'eufòria m'ha durat força dies! La veritat és que va estar molt i molt bé! Una abraçada!

      Elimina
  17. M'hagués encantat anar-hi! Els vaig descobrir ara farà un any i des de llavors que estic enganxadissim :-)

    Espero que els hagis gaudit!

    ResponElimina
    Respostes
    1. DOOMMASTER: Fa un any? Caram, ets un seguidor ben recent! Però benvingut al món particular dels Antònia Font! Ara hauràs d'estar atent quan tornin a l'estiu, i probablement amb disc nou!

      Elimina
  18. M'agraden. No els he vist mai en directe. Una abraçada, EL PORQUET.

    ResponElimina
    Respostes
    1. JORDICINE: Homeeee, doncs entre peli i peli a veure si trobes un momentet per escapar-te i veure'ls! ;)

      Elimina
  19. Respostes
    1. GEMMA SARA: Quins extraterrestres tan originals! ;)

      Elimina
  20. Espero que ho passis molt bé!! :-)

    Jo els conec "per culpa" d'en XEXU que a vegades en parla al seu blog i que n'és un fanàtic irreductible! :-))

    Lamentablement, la meva economia no està ni per concerts, ni per cinemes ni per res de res.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ASSUMPTA: Doncs ens ho vam passar de conya! Hehe, ràpidament vaig localitzar el fanàtic número 1 dels AF, aquest tal XeXu... ;p

      Jo també he de moderar la meva presència a concerts, que darrerament s'han posat caríssims! Ara, quan ve algú que em torna boig, no hi ha preu que m'aturi... ho confesso!

      Elimina
  21. Moltes gràcies a tots per passar per aquí i compartir la meva dèria amb els Antònia Font! El concert em va servir per reafirmar-me en dues teories meves.

    La primera és que els Antònia Font són genials. Hi ha qui diu que en directe no són molt potents, no tan bons com fent discos... mentida! Gran concert, amb una barreja de cançons de diversos discos fantàstica. Molt ben tocat i amb una aparició final de Quimi Portet, amb la cançó d'Astronauta Rimador, senzillament antològica!

    La segona teoria és que l'Auditori no està fet per a concerts pop-rock. Com el seu nom indica permet grans audicions però no dóna l'escalf que necessita un concert de les característiques del d'Antònia Font. Molt ben sonoritzat, però massa fred!

    Sembla que a l'estiu tornaran a treure disc... estarem atents!

    ResponElimina
  22. La veritat és que Antònia Font és una de les meves assignatures pendents! En conec algunes cançons, no gaires... Els hi he de donar una nova oportunitat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. LAIA: Laia Laietaaaa, ja els pots donar una nova oportunitat. I si encara no et convencen, una altra i encara una altra! Tingues en compte que, possiblement no són un grup que entrin tan ràpid com Manel, però quan connectes amb ells... buah! una experiència fantàstica!

      Elimina
  23. Ains, Porquet. Són molt grans, aquesta gent! A mi sempre m'han costat una mica d'enganxar... però al final m'acaben captivant. Punt i principi!

    ResponElimina
    Respostes
    1. YÁIZA: Molt, molt grans! Dels més grans que mai hem tingut per aquestes terres nostres! És cert que, al principi, costen. Sobretot si mires d'entendre les seves lletres, que tot sovint són una mena de metafísica brutal. Però quan hi entres... hehe, és el punt i principi d'una bonica història!

      Elimina
  24. No els havia escoltat mai i he engegat la cançoneta que dius que és del 2004... No està malament aquest "rap" català. No sé si ara deuen haver canviat o què. I és que la moda arriba a tot arreu, i del "rap" urbà de Harlem fins al tektonik francès, tot ens ho anem copiant perquè aquí anem més retardadets.
    Per molts anys de modernitat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. OLGA: Ui, Olga, els Antònia Font, si d'alguna cosa poden presumir és, del que ara s'anomena, eclecticisme pur. Has escoltat aquesta cançó rapejada, però és que no trobaràs dues cançons iguals en el seu repertori (excepte en els primers discos). Cada cançó és una nova reblada de clau a la seva carrera. Si tens temps i ganes et recomano que t'hi perdis una mica en la seva música. És fantàstica. Et recomano començar amb el disc Alegria, un disc més pop, desenfadat i fàcil d'entrar i un cop assumit aquest, t'endinsis en els meravellosos "Taxi" i "Batiscafo Katiuscas". Si alguna cosa t'asseguro és que no diràs que sempre fan la mateixa música!

      Elimina
  25. A mi m'agraden discretament. Tenen lletres molt boniques, però pel meu gust, i dic el meu, em falta potència musical. I suposo que ja seus saber pq es diu així el grup...
    Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. JUDIT: Els hi manca potència musical... bé, bé, resulta que hem topat amb una dona a la que li agraden els riffs de guitarres i les bateries potents? Hehe, jo, fa uns anys era oient exclusiu de música heavy... amb això està tot dit! No fan una música contundent, podríem dir, però és tan plena de detalls i creen una atmosfera tan genial que, almenys a mi, m'ha atrapat!

      El nom, segons tinc entès, venia de la que diuen que va ser la primera admiradora... el que no sé si és cert o és llegenda!

      Elimina
  26. doncs l'últim disc es dels que menys m'agrada...

    ResponElimina
    Respostes
    1. PONS: Home, jo no diria dels que menys, ja que els seus dos primers discos potser sí que són més prescindibles. Però des de l'Alegria potser sí que no és dels millorets que han tret. Personalment em quedo amb el "Taxi" i el "Batiscafo", dues autèntiques joies musicals!

      Elimina
    2. es clar, es clar, els primers mai no conten

      Elimina
    3. PONS: Bé, en el cas d'Antònia Font no compten com a grans discs de debut, però si per a veure com començaven a foguejar alguna bona idea!

      Elimina
  27. M'imagino que la vetllada va passar fantàsticament. No els coneixia, m'ha agrada't la seva música. El petit astronauta m'ha semblat molt simpàtic i guapo. Una abraçada, Porquet.

    ResponElimina
    Respostes
    1. MAIJO: La vetllada va ser de les bones, de les que ja m'han quedat gravades a la memòria! T'agrada el petit astronauta vermell i rimador? Hehe, coses que abans eren ben modernes i ara tenen aquell puntet "kitsch"!

      Elimina
  28. Oh, Porquet, quin post tan rebonic has escrit! M'ha agradat molt com ho has contat.
    Ara escoltaré la cançó que ens proposes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. NOVESFLORS: Celebro que t'hagi agradat, tot i que el mèrit és dels AF, les frases originals dels quals, han estat de gran ajuda! Espero que tambe t'hagi agradat la cançó proposada, tot i que jo et recomano que n'escoltis d'altres, ja que aquesta és només instrumental i val la pena sentir les seves històries surrealistes!

      Elimina
  29. Pels comentaris i respostes endevino que dir que vas disfrutar moltíssim del concert és quedar-me curta, oi?

    Me n'alegro moltíssim!

    M'agraden, xò no sé trobar-los la màgia. Potser no m'he aturat massa a escoltar-los com es mereixen. Algun dia, algun dia...

    ResponElimina
    Respostes
    1. RITS: Doncs sí, no t'equivoques, em va agradar molt! (malgrat la fredor de l'Auditori). M'ho vaig passar molt bé i és que després de tants anys ja tenia ganes de tornar-los a sentir!

      Bé, jo crec que els Antònia Font o t'apassionen o et deixen absolutament indiferent. Reconec que entrar a la seva música i, especialment, a les seves lletres no és fàcil, tot sovint. No ho sé. A mi em van enganxar molt ràpid. Crec que és la mena d'atmosfera que creen que és molt particular i, en el seu dia, totalment innovadora!

      Un potxonet, Rits!

      Elimina
  30. Noi sento arribar a misses dites.....Visca els Antònia FONT! reconec que no he tingut massa oportunitats d'escoltar-los...feliç tu i afortunat! bon cap de 7mana!

    ResponElimina
  31. Respostes
    1. ELFREELANG: Gràcies Elfri! I jo que et desitjo un feliç cap de setmana, també! Potxonets!

      Elimina