dilluns, 25 d’abril de 2011

El meu menut somni modest

Aquesta passada Diada de Sant Jordi vaig aconseguir una petita cosa que em feia una especial il·lusió. No era altra que la signatura de l'escriptor que més m'ha meravellat, enganxat i arrossegat cap al seu món a través d'una novel·la.

Jaume Cabré
Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2010)

Corria l'any 2004 quan la persona amb la que llavors compartia camí em va regalar, la Diada de Sant Jordi d'aquell any, una novel·la que passaria a formar part de la meva biblioteca més indispensable.

Portada de la 1a edició
Acabava de sortir en la seva primera edició aquell mateix abril. Jo ja n'havia sentit la seva publicació i el fet de que, a més, fos ambientada a la preciosa Vall d'Àssua, paratge que havia descobert (i m'havia meravellat) un any abans en magnífica ruta excursionista, em va acabar de decidir a fer aquesta petició com a lectura de Sant Jordi.

Dedicatòria de la M.
en aquell llunyà abril del 2004

Des del final de la seva lectura ha estat el llibre que més he recomanat, que més he deixat, comprat i regalat. Si alguns de vosaltres us l'heu llegit potser direu que no n'hi ha per tant, però, què voleu que us digui, a mi em va enamorar, i ho va fer per a sempre (ah! i la sèrie feta a la televisió no li fa pas cap justícia!).

Així que, aquest any que la Diada queia en dissabte i, per tant, tenia llibertat de moviments tot el dia, vaig decidir anar a la recerca i captura de la seva signatura. I a la paradeta d'Òmnium Cultural, pocs minuts després de les cinc de la tarda vaig aconseguir el meu menudet somni modest, però que em va omplir d'una il·lusió que encara em dura i ja m'acompanyarà, sempre més, talment com les aventures i desventures dels personatges d'aquesta meravellosa novel·la.

Dedicatòria "manipulada" de la meva 1a edició de "Les veus del Pamano" !

Juro i perjuro que no li vaig dir que sóc un excursionista empedreït! Així que, en llegir calmosament i detinguda la dedicatòria que em va regalar ja podeu comptar la il·lusió que em va fer, doncs és la pura veritat! 

Misteriosa... màgica casualitat?

Si n'he fet excursions trepitjant tots els paratges de la novel·la i els racons d'aquesta vall!. La Vall d'Àssua és un indret d'una bellesa captivadora i aquesta novel·la ja l'ha convertida en racó de pelegrinatge literari, tal i com podreu descobrir en aquest web!.

Jaume, amb llibres com aquest segur que no m'abandonarà mai la passió lectora... moltes gràcies i un potxó!

26 comentaris:

  1. La veritat és que no m'atreu gens aquesta lectura, tot i que se n'ha parlat molt bé. El que sí que està bé és que hagis pogut aconseguir aquesta dedicatòria, està clar que l'amor pels llibres va més enllà, i el respecte que tenim per un escriptor o escriptora que ens han meravellat amb les seves lletres és molt profund.

    ResponElimina
  2. El tinc a la pila per llegir. Hauré de posar-lo al davant d'altres lectures. M'ha captivat com ho has explicat. Emociona tenir-lo signat i més si t'ha arribat al cor.

    ResponElimina
  3. el vaig llegir, i tot i que al començament em va costar, i vaig necessitar ànims externs per no abandonar-la, al cap d'unes cent pàgines em va enganxar i molt! em va gradar moltíssim.
    la sèrie de tv3 em va decebre una mica, perquè el llibre és molt més i tot val molt la pena.
    ara bé, mai a la vida faria un pas per tenir una signatura ni del jaume ni de ningú :-)
    i menys fer cues, etc..que és el que toca per sant jordi, no?

    ara només em falta fer alguna exursioneta per la zona... estaria be... ho hauré de proposar als meus sherpes :-)

    ResponElimina
  4. Quina meravella quan un llibre és capaç de fer-te sentir tantes coses!

    ResponElimina
  5. Ooooh! Però això no és una petita cosa, és un tresor... potser un tresor materialment petit però un tresor, perquè per a tu té un valor molt gran! :-)

    Els tresors es mesuren així, subjectivament, doncs potser una cosa de molt valor material objectiu no t'hagués fet la mateixa il·lusió...

    Veus? Ja tens una cosa que jo no tindré mai... On puc aconseguir que Dickens em signi un autògraf? I Dame Agatha? :-)

    Et confesso que no l'he llegit... però això tant hi fa ara, el cert és que és maco veure que un somni s'acompleix :-) Ara guarda'l molt bé!!

    ResponElimina
  6. En Jaume és genial, com les seves novel·les. Puc dir que vaig tenir la sort de tenir-lo com a professor i realment és un home per admirar!

    També m'he llegit Les veus del Pamano, li vaig regalar a la meva àvia (que en pau descansi) i tant a ella com a jo ens va agradar, tot i que vam trobar que era un pèl enrebessat. Ella se'l va llegir dos cops als seus vuitanta i llargs anys!!

    Felicitats proquet per la dedicatòria!!

    Una abraçada!

    ResponElimina
  7. No diria pas que no n'hi ha per tant Jo tampoc em canso mai de recomanar-lo, mai, mai... l'he regalat i recomanat molts cops. Em va captivar també i em va tenir ben enganxada. Totalment d'acord en tot, porquet!

    Que bé que el puguis tenir dedicat i signat amb aquesta màgia especial o intuïció! (vés a saber) No et va veure pas amb les botes de caminar? :) je, je, je...

    ResponElimina
  8. aquestes petites coses són les que realment valen la pena...guarda el trofeu a bon lloc

    ResponElimina
  9. És que el dia de Sant Jordi té màgia porquet! ben orgullós que has d'estar sí senyor!

    ResponElimina
  10. Salut i bona lectura amb dedicatòria inclosa.

    ResponElimina
  11. Tant de bo les diverses veus de la literatura t'enamorin com ho ha fet aquestes. Perquè hi ha molt de temps per llegir, i molts camins per recórrer.

    ¿Saps que els llibres dedicats, quan els venen de vell, els fan pagar més? Jo n'he comprat alguns amb dedicatòries ben curioses. De manera que tens un tresoret.

    ResponElimina
  12. Jo tb tinc el privilegi de tenir un exemplar del Pamano signat per l'autor i també he pogut fer excursions per aquella vall pallaresa.

    ResponElimina
  13. Amb aquest entusiasme que comentes sobre aquest llibre i el seu autor, m'has fet venir ganes de llegir-lo!!... Ja l'he anotat a la meva llibreta de la llista de llibres per agafar a la biblioteca.
    Gràcies!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  14. La vall d'Assua és fantàstica, sempre he anat a Cardós i no ha passat any que m'hi escapés. La llàstima és que vaig encetar la sèrie de TV3, horrorosa, i em vaig frenar al davant del llibre. Tanmateix l'autor és prou bo com perquè algun dia, el llibre i jo, fem les paus. (De la sèrie només em cal dir que no respectar la llengua que es parla només per poder posar "primeres espases" és una ofensa terrible)

    ResponElimina
  15. Sí que fa molta il·lusió! A més, en Jaume és un home molt amable i cordial. Només he coincidit un cop amb ell, en uns premis, i va ser encantador.

    ResponElimina
  16. i tant que captiva la teva recomenació! me l'apunto!! i moltes felicitats per la dedicatòria. És molt maca!

    ResponElimina
  17. Doncs no vam coincidir per ben poquet. Catxins la mar!

    P.S. En Cabré: un crack!

    *Sànset*

    ResponElimina
  18. Apaaa! :) Jo en tinc dos, de llibres dedicats!!! I fa molta il·lusió, és el que el fa més teu, oi? I a més aquest home és un visionari (a no ser que ens hagis enganyat i que estiguessis mitja hora amb ell parlant d'excursions per la Vall d'Assua!)

    No el tinc pas, aquest llibre, però si en tinc l'oportunitat intentaré llegir-me'l :)

    ResponElimina
  19. Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris! Només volia compartir la modesta però immensa il·lusió que em va fer aconseguir una signatura d'un dels meus escriptors preferits. No és que jo acostumi a idolatrar i no és que idolatri en Jaume Cabré, però sí que tenia aquesta petita il·lusió de conèixer una persona que m'ha fet somiar moltíssim amb un llibre, per a mi, espectacular.

    XEXU: Tu ho has dit millor que jo abans. És el respecte que em desperta una persona com en Jaume, creador d'una història que m'ha atrapat, d'una història fantàstica, el que em va fer acostar a ell i gaudir d'aquells breus segons amb ell, que, tot sigui dit, va ser molt simpàtic, amable i rialler.

    Va home, dóna una oportunitat a "Les veus del Pamano"!

    JOANA: Posa'l al davant! No te'n penediràs, t'ho asseguro. A tota la gent que li he fet llegir n'han quedat molt satisfets!

    KIKA: Et va passar el mateix que a mi! És una història que degut als salts de temps i d'històries que fa, fins i tot en el mateix paràgraf, fa que hagis de fer una bona llegida inicial per a enganxar-te al llibre. Jo el vaig haver de començar dos cops!

    Respecte al fet d'aconseguir la signatura, com he dit més amunt, no és que idolatri la gent. De fet, no tinc cap signatura de ningú (excepte d'en Jaume). Però jo m'hi vaig apropar a veure com estava el tema i, per sort (o per desgràcia, segons com es miri) no hi havia gens de cua per apropar-te a ell, donar-li la mà i intercanviar quatre paraules. I mira, em va fer il·lusió!

    Si pots, escapa't a la Vall d'Àssua! Jo et puc aconsellar algunes rutes i allotjaments!

    TIBAU: Doncs sí! Aquesta és la màgia dels llibres, no?

    ASSUMPTA: Gràcies guapa! Tu ho has dit. És una cosa menuda i insignificant però que per a mi, mira, ha tingut un valor especial. Ara guardo el llibre amb molta més tendresa del que ja el guardava. És com una miqueta més meu!

    T'has de buscar algun autor que encara corri per aquest món! :p

    ALBA: Oooh! Quina sort tenir-lo de mestre! Segur que en vas gaudir un munt. Se'l veu afable i bon comunicador.

    Com tu dius no és un llibre fàcil de llegir, però si hi aconsegueixes entrar, uau! és una passada! I el final... m'encanta! S'hi pot llegir entre línies!

    CARME: Hehe, així que tu també formes part de la legió de seguidors Pamaneros! M'encanta.

    Ara que ho dius, potser anava amb xiruques.... No no no. Va ser una coincidència còsmico-literària!

    GARBI: Ben guardat està! I sembla mentida, però mentre responc els vostres comentaris encara noto aquella coseta d'il·lusió que em va fer... o deuen ser els nervis del partit del Barça???

    ELFREELANG: Claaaar, tens raó! És la màgia de la nostra Diada! Sí senyora! Doncs ara encara em fa més il·lusió!

    MONTSE: Moltes gràcies! Quan el torni a llegir ja sabré per on començar, segur!

    OLGA: M'encanta com ho has definit... "tresoret". I és ben bé això. Tant de bo, com tu dius, vagi trobant altres lectures que em captivin com aquesta. Això enganxa a la literatura amb passió.

    Així que ara val uns euruuus més aquest llibre...hehe. I a més és una primera edició!

    MARTELL DE REUS: Martell! Com la Carme, som de la legió Pamanera! És bonica oi la Vall d'Àssua? Que el llibre estigui ambientat allà encara el dota de més misticisme per a mi.

    ResponElimina
  20. MONTSE: Doncs me n'alegro que te l'hagi fet aparèixer a la llista de pendents. Llegeix-lo, de veritat, no te'n penediràs. T'absorbirà. Això sí, a l'inici fes una bona llegida llarga per a entrar a la història, que si no costa una miqueta (ja he dit més amunt que jo el vaig haver de començar dues vegades).

    CLIDICE: Hehe, no dubtava que tu la coneixeries la Vall d'Àssua. A mi em va enamorar només descobrir-la (que va ser gràcies a un número de la revista Descobrir Catalunya). Aquest mateix hivern hi he tornat a passar 4 dies en una caseta rural encantadora!

    Pel que fa a la sèrie... em va decebre tant. Suposo que l'amor que tinc pel llibre era irreconciliable amb una versió televisiva. El que comentes de la variant dialectal esfumada a la sèrie... doncs ja ho has dit... lamentable. Un potxó!

    COLOR CAMALEÓ: Apunta-te'l! Però subratllat en fosforescent!

    DERIC: Que bé que l'hagis conegut. Jo després d'intercanviar quatre paraules amb ell, però veure amb l'amabilitat amb que em va tractar també tinc ganes de coincidir amb ell en algun col·loqui o presentació de llibre. Estaré atent!

    RITS: Gràcies! Apunta-te'l i no te n'oblidis. De veritat. Val molt i molt la pena! És un llibre fantàstic i t'atraparà com pocs!

    SANSET: No deuries ser l'home que tenia al darrere? Hehe. Tu ho has dit, un crack en la literatura i com a persona!

    LAIA: Tu ho has dit perfectament! Des de la Diada que sento aquest llibre com una miqueta més meu, com si tingués un bocinet de la meva vida entre aquestes pàgines i la dedicatòria! Fa molta il·lusió!

    Ehem... ja volia jo parlar-l'hi de les passejades que he fet per la Vall d'Àssua imaginant-me els seus personatges per allà... però és que sóc una mica vergonyós i em vaig quedar amb cinc o sis frases que guardo en el record!

    Llegeix-lo. No te'n penediràs!

    ResponElimina
  21. Aquest és un dels llibres que més m'ha agradat a la meva vida! t'ho puc ben jurar!

    Un dia estava parlant-ne entusiasmada a l'autobús amb el meu pare (que encara vivia, és clar!) perquè ell i jo l'acabàvem de llegir i una senyora que ens va sentir, quan va haver de baixar se'ns va acostar i ens va dir que després de sentir-nos parlar havia decidit comprar el llibre i que si li podíem apuntar el títol i l'autor!

    aix, i visca el Barça, oi?

    ResponElimina
  22. MONTSE: Oooooh! Ets com jo!!! Jo no sé si dir que és el que més m'ha agradat... però dels tres primers segur! És brillant! Què bé saber que tens exactament la mateixa opinió que jo!

    L'anècdota amb el teu pare és fantàstica. Ja us imagino xerrant pels descosits d'una forma tan apassionada que la senyora es menjava les ungles.

    És que és realment bo, oi?

    Aixxx, Montse... com he cridat... Visca el Barça i visca i visca i visca!

    ResponElimina
  23. Doncs mira, jo per Setmana Santa vaig acabar de llegir 'L'ombra de l'eunuc', que m'ha agradat molt, i encara tinc pendent 'Les veus del Pamano', que començaré de seguida.

    Salut.

    marc

    ResponElimina
  24. No l'he llegit. Encara estic amb les gramàtiques de català i castellà, per no fer-me mal a la fenya. Però queda enregistrat a la llista de llibres. Gràcies!!

    ResponElimina
  25. REFLEXIONS EN CATALÀ: Doncs si t'ha agradat "L'ombra de l'eunuc", que és molt bo també, "Les veus del Pamano" t'encantaran, segur. Ja em diràs què t'ha semblat!

    CANTIRETA: Ufff, les gramàtiques... si vols aprendre una mica de lèxic pallarès llegeix-te'l, té paraules ben boniques, com potxó = petó.

    Posa-te'l a la llista, però tirant cap amunt, eh?

    ResponElimina