Tota clàssica història d'aventures....
... comença amb un antic pergamí que conté un mapa dibuixat amb misteriosos símbols i un objectiu encerclat.
![]() |
| Ni GPS ni mapes moderns! |
En aquest cas és un dels grans clàssics de les aventures excursionistes pirinenques...
el Monte Perdido i els seus 3.355 metres!
Com a bona clàssica història d'aventures aquesta s'ha d'esdevenir entre paisatges espectaculars i paratges meravellosos.
![]() |
| Vistes de les moles que encloten la Vall d'Ordesa des de la Senda de los Cazadores a la Faja de Pelay |
Sempre hi haurà un moment en que els herois semblaran defallir ja que l'objectiu és veu massa llunyà, massa difícil, impossible d'assolir.
I quan sembla que ja estan a punt d'abandonar l'aventura, els protagonistes sempre topen amb màgiques sorpreses, llegendàries i enlluernadores, que els injecten noves dosis d'empenta i energia.
| La mítica cascada de la Cola de Caballo a la capçalera de la Vall d'Ordesa |
Però una clàssica història d'aventures no seria tal sense unes gotes d'emoció, risc i suspens...
| Grimpant entre cadenes per la paret vertical de les Clavijas de Soaso, amb la Cola de Caballo al fons |
I després de les fortes emocions i l'esforç, tota aventura que es vulgui anomenar així necessita uns moments de pausa, amb escenes de relaxació i somriures, entre gotes d'humor desgranades a recer de tots els perills.
| Fem nit a un dels clàssics del Pirineu, el refugi de Góriz, el refugi amb més pernoctacions de tot el Pirineu |
Però el descans dels herois de les històries d'aventures mai és llarg, i quan les primeres llums del dia ja pentinen els impressionants paisatges, ells ja fa estona que caminen decidits a assolir el seu repte aventurer.
I abans de la gran escena final sempre hi ha uns moments de calma tensa, com un oasi enmig d'un desert...
| El Lago Helado, ja als 3.000 metres, acull encalmat els excursionistes, abans de l'intens atac final cap al cim del Monte Perdido |
La majestuositat, la temença i la mitificació són els ingredients de les escenes finals més tradicionals de les aventures de sempre.
| La mítica i temuda Escupidera és la canal per on es fa l'atac final al cim, malauradament famosa per ser el punt de tots els Pirineus que més vides s'ha endut |
I és llavors quan els intrèpids aventurers treuen el millor de si, esbufegant, suant, patint i apretant les dents, lliuren un autèntic espectacle visual i físic contra tots els elements.
| Una corrua d'excursionistes al bell mig de l'Escupidera, vigilats pel cim del Monte Perdido, que és la mola rocosa de la dreta |
Finalment, com en tota bona i clàssica pel·lícula d'aventures, i aquesta n'és una (suposo que no ho dubtaveu!), els valents protagonistes vencen totes les adversitats i aconsegueixen assolir aquell tresor que el mapa del principi els havia indicat.
I l'espectacle final és digne de ser oscaritzat en tots les categories possibles...
![]() |
| Cap al sud, l'enclotada Vall d'Ordesa, les moles calcàries més altes d'Europa i l'infinit en la mirada |
![]() |
| Cap al nord, els occitans circs de Gavarnie i Estaubé, als nostres peus, engolits absolutament pels núvols i les boires, que nosaltres sobrevolem |
És en aquests moments de glòria aventurera quan hi ha temps per a petites dosis de nostàlgia d'altres clàssiques aventures ja passades...
I entre somriures, bromes fàcils i clucades d'ull a l'espectador, els intrèpids herois sempre retornen allà on havien iniciat l'aventura, curulls d'orgull i satisfacció!
I això és tot? No!
I és que una història d'aventures, no és història ni és aventura, si no hi ha un bon potxó romàntic al final d'aquesta, tal i com manen tots els cànons de les grans aventures d'ahir, d'avui i de sempre!
![]() |
| D'aquí |
THE END





