 |
La Talaia de Ses Ànimes resisteix, des de la mallorquina Tramuntana,
l'embat dels segles i les escomeses, antany de sarraïns i pirates,
avui de bergants amb frac, espoliadors i tempestes assimiladores. |
Ja fa uns anys em van regalar un
llibre que invitava a interessants reflexions:
"En una societat com la nostra, en la qual imperen el relativisme i l'individualisme, convé trobar qualque moment per pensar sobre determinats valors i la seva importància (no només en termes històrics, sinó com a elements indispensables per a construir una ètica de mínims que permeti una vertadera convivència, més enllà de la simple coincidència)".
E.
Resava la reflexió de la dedicatòria de la persona que me'l va regalar.
I a dins mateix d'aquest llibre, hi havia un calendari de l'any 2008, que estàvem a punt d'estrenar, de la històrica llibreria
Quart Creixent de Ciutat de Mallorca, amb una poesia exquisida del poeta mallorquí
Carles Rebassa, que, amb una estrofa final per mi antològica, ha passat a ser una poesia de les imprescindibles del meu repertori.
INFINITS UNIVERSALS
Si penses que ets petit i que el somriure
encara no és per a tu, que et cal saber
com envestir el futur que tu vols ser,
afanya't a alenar, sumar, fer viure.
Si creus que cal llaurar, que cal escriure
mil somnis cada dia per poder
trobar el desig exacte, el sant voler,
practica'ls per morir, glatir, reviure.
Cal avançar, fer, dir, esplomissar
les pors que et fan cridar i et fan sofrir.
Si cal, pispar a qui es vol lucrar. Errar,
contravenir, burxar o malferir.
Lluitar, boixar i no doldre's ni acatar.
I esdevenir. I sí, desobeir.
I parlant d'esdevenir, avançar, burxar, d'esplomissar les pors i pispar a qui es vol lucrar, de no doldre's ni acatar, tot sota una òptica de mar endins, ben mallorquina, potser que parem esment a la lliçó de convivència i compromís que ahir, almenys
10.000 mallorquins, van reforçar i refermar, per la seva illa, la seva terra, la llengua pròpia i els llaços que ens uneixen.
