dimecres, 30 de gener del 2013

Aquelles mans d'herència pagesa

Em meravellaven les teves mans
amb l'empremta i el color de la terra solcada durant gairebé un segle

Aquell matí del dia de la Mercè ja intuïa que s'obria un esvoranc molt feixuc de salvar. Del 24 de setembre al 24 de gener hi van 4 mesos exactes. Aquest ha estat l'espai de temps que tu, padrí meu, amb els teus gairebé 98 anys de vida, has pogut, o has volgut, viure sense la padrina, la meva iaia, la teva inseparable i irreductible companya de viatge. Un temps brevíssim. Un temps etern.

Has estat una lliçó de vida magistral. D'esforç, de persistència, de ser ferreny quan calia, de serenor quan s'esdevenia. Vas aixecar tot un mas, com una casa de pagès, amb el treball i la perícia de les teves pròpies mans.

Aquelles mans que, de tant feinejar les terres dels trossos del Planellot, lo Bobà, la Rasa, o lo Tros Redó, van acabar prenent el color dels seus terrossos, els solcs de les seves llaurades i la paciència i amor de la seva fèrtil saó.

Aquelles mans que tant prenien la dalla, la falç o l'aixada, com un llibre, un diari o un full en blanc per escriure-hi quatre lletraferides ratlles.

Aquelles mans hereves d'una pagesia, d'una generació única i en extinció.

T'enyoraré molt, moltíssim, des d'ara i per sempre més, padrí.

_____________________________________________________


DEL MEU PADRÍ

Del mas, els rocosos fonaments
del tros, el fecund terròs de terra
del sembrat, l’altívola espiga
i de totes les eines, aquelles mans d'herència pagesa.

Del ramat, el moltó capdavanter
dels camins, la més herbada cabanera
dels pastors n'és, sens dubte, el majoral
i de tots els cans ramaders aquell que el llop mai farà enrere.

De les flors, la roja roella de camins de primavera
de les plantes, la incansable i vertiginosa heura
dels arbustos, el boix petri del que mil-i-un estris se n'inventen
i d'aquella roureda, de tots ells, el de solcada escorça més feréstega.

De la pluja, la que més anhelen boscos, horts i sembres
del sol, el que resseca el blat just abans de la sega
de l’aire, el que foragita la traïdora pedra
i de les tronades de vespres d'estiu, la nit que durà la serena.

De tots els padrins d'aquesta terra, el que du més anys a l’esquena
de la mirada centenària sobre la nostra història, la d'ulls més blaus de fura llesta
de l’estampa d'un món que se'ns escola, l’aixada a la mà i la inseparable boina a la testa
(boina que, en algun gran partit blaugrana, un dia promet cremar en llar de foc encesa).

De tots els bons pagesos d'aquesta contrada, el meu padrí, el nostre padrí




Al meu padrí, al nostre padrí
del mas de La Ribera


Escrit que l'hi vaig dedicar i publicar al programa de Festa Major del poble
Juliol del 2010

44 comentaris:

  1. Oh El, quina pena... hi ha avis/padrins que per anys que visquessin sempre se'ns moren/moririen abans d'hora.
    Estic trista i alhora contenta per tu. Trista per la teva pèrdua, contenta perquè has tingut un Padrí magnífic i perquè sabràs fer-lo sentir orgullós allà on es trobi a partir d'ara.
    Una abraçada immensa.

    ResponElimina
  2. Mans que parlen soles, i ara, encara més, amb les teves acollidores paraules.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  3. Les mans diuen molt d'una persona, si és que no ho diuen tot. Les mans del teu fadrí duien impresa part de la seva història i de la teva. Són la prova d'un home que va estimar fins a l'últim moment. I aquest escrit, junt amb el poema, és un homenatge magnífic, porquet! M'ha colpit molt. Una abraçada!

    ResponElimina
  4. "Unes mans plenes de sol", diria Pedrolo. El meu padrí, que jo hauria volgut conèixer, va morir quan el meu pare tenia un any.

    ResponElimina
  5. Sembla estrany com a les persones grans els costa tant aguantar aquesta vida quan han perdut la seva companyia. He vist molts casos semblants. Un bonic homenatge el que li vas fer, molt sentit.

    ResponElimina
  6. Veig en les mans del teu padrí les del meu pare (amb gairebé 93 anys). Mans que han treballat durament, mans que ens han acaronat i ens han portat per camins més lleugers ...

    Una Aferradeta ben forta, nin.

    ResponElimina
  7. Oh porquet! La llei de vida és la més injusta de totes... i de la que ningú se'n salva.
    És bonic veure com recordes i recordaràs per sempre al teu padrí... Una sincera abraçada! Ptonets!

    ResponElimina
  8. hi han passos que no poden tornar enrrere, però és bo pensar que tornen a estar junts.
    Molt bona i sentida dedicatòria.

    ResponElimina
  9. Aquestes mans ja expliquen històries.
    Profunditat en el gest i en la pell.
    Una abraçada tendra porquet.
    Li has fet un record preciós!

    ResponElimina
  10. Un petó i una abraçada, nen. Escriure per als padrins honra als néts. Jo ho vaig fer per a la meva iaia.

    ResponElimina
  11. Porquet, quin greu! Em recorda la meva història, com el iaio, que era el meu padrí, se´n va anar al cap de tres mesos de la iaia. L'enyorament, la vida al costat d'elles, i el pas del temps en la pròpia pell, crec que promouen, l'anhel per retrobar-se.
    Una abraçada, i quines belles paraules has emprat per aquest comiat tan sentit!!!

    ResponElimina
  12. Molt sentit aquest post. T'envio una forta abraçada.

    ResponElimina
  13. "De l'home mire sempre les mans", aconsella Raimon: són la Història.
    Quan puguis veure "Hasta que llegó..." ja em sabràs dir si t'ha agradat tant com a mi. Antològica, penso.

    ResponElimina
  14. Una lliçó de vida que t'acompanyarà i esperonarà sempre, en els bons moments i en els més feixucs de portar.

    Una abraçada ben forta!!!!

    ResponElimina
  15. Em sap molt greu, porquet. Però jo també pense que li has fet un preciós homenatge. Des del sud, una abraçada.

    ResponElimina
  16. Molt emotiu. La millor manera d'expressar els sentiments són els poemes!

    Fins aviat!

    ResponElimina
  17. M'has emocionat, Porquet!
    És un homenatge magnífic el que fas al teu padrí i això t'honora.
    Una abraçada, molt sincera.

    ResponElimina
  18. Molts ànims companys i tingues present una cosa, aquesta gent que tant ens importa no marxa mai, sempre serà viva mentre nosaltres guardem el seu record.

    ResponElimina
  19. Quin record més maco i sentit del teu padrí!!...
    Deixen per sempre més una forta petjada.
    Una forta abraçada

    ResponElimina
  20. Unes mans que ho diuen tot, i una d'aquelles vides plenes de sentit, fins al final. Tu has tingut la gran sort que t'hagi acompanyat tant de temps. Mon iaio se'n va anar quan jo era ben menuda, i crec que sempre em faltarà no haver-lo tingut mentre em feia gran.

    Un cop més, unes paraules precioses que surten de l'ànima i arriben a l'ànima. Una abraçada ben forta, Porquet.

    ResponElimina
  21. Recordo perfectament quan vas fer el poema pel teu avi i ens en vas parlar la primera vegada... Cada paraula mostrava el gran amor que li tens i com n'és d'important per tu... i així seguirà sempre... perquè estic segura que la tristesa que sents ara, poc a poc s'anirà transformant en somriures: un somriure per cada un dels records que t'ha regalat.

    ResponElimina
  22. Molts petons, porquet, 98 anys són molts, quina sort haver-los viscut, i quina sort per a tu haver-lo tingut a prop, a ell i a la teva padrina. Potser el teu amor per la natura ve una mica d'aquí? (Esclar que els meus avis també havien fet de pagès, per part de pare i de mare, i jo he sortit la mar d'urbanita...) Abraçada!

    ResponElimina
  23. Quan falta la company/a, el camí ja no és el mateix...
    Hi ha espais que queden plens per sempre. El raconet del teu cor guardarà el millor dels tresors per aquest padrí!

    ResponElimina
  24. El consol: la sort d'haver-lo tingut al costat tants anys i haver-vos estimat tant. Una abraçada.

    ResponElimina
  25. Unes mans que de ben segur t'han tocat moltes vegades l'espatlla....que t'han acaronat....que t'han ensenyat a treballar...mans que t'han explicat coses....mans que t'han tret a passejar i t'han fet jugar i saltar...Un petonàs com un cabàs! a seguir caminant endavant segur que hi han les mans del padrí que t'empenyen!!

    ResponElimina
  26. porquet em sap greu! emotiu i intens escrit ple d'amor i admiració! t'envio una gran abraçada!

    ResponElimina
  27. 98 anys, wow, això sí que és "tota una vida". Celebro que hagueu pogut compartir molts anys, moltes vivències, i t'envio una abraçada animosa.

    The show must go on.

    ResponElimina
  28. Em sap greu nano! Li has fet un homenatge molt maco.

    ResponElimina
  29. Ara els dos estaran junts per sempre. Em sap molt greu, però com dius, els tindràs sempre amb tu!

    ResponElimina
  30. El mateix tremp, t'hi veig.
    En el llenguatge, en els solcs que fan els teus mots, amic.

    ResponElimina
  31. Entrenyable i emotiu. Em ve al cap el meu pare que amb les seves mans tenia l'hort com un jardí. Va arribar als 86 i fins gairebé uns mesoso abans no va deixar de treballar ni de llegir.
    Són homes que han aixecat la terra, mai millor dit i que ens han deixat un exemple a seguir. No els dafraudarem
    Una abraçada Porquet

    ResponElimina
  32. Moltíssimes gràcies a tots per passar per aquí i deixar-hi un bocí de calidesa, d'ànims i d'empenta. No és fàcil perdre dues persones tan estimades en tan poc temps. Malauradament, al final, no ens queda més remei que seguir mirant endavant i pensar, això sí, que van viure molts i molts anys, i els van viure molt i molt bé. I jo que he tingut la sort de poder-los tenir tants anys al meu costat i aprendre'n tantíssimes coses. Un potxó a tots.

    ResponElimina
  33. Els padrins s'estimen sempre molt. M'has emocionat.
    Una forta abraçada per tu.

    ResponElimina
  34. oh..porquet tendre :.
    quantes coses has apres del teu padrí !!

    petonets de sargantana

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies SARGANTANETA. Moltes, moltíssimes n'he après. Una abraçada i un potxonet per tu!

      Elimina
  35. M'alegre que de la tristor de la pèrdua, pugues fer honor a una persona important i donar-li el millor record que podria oferir-li ningú.

    Charles Dickens, deia mitjançant un dels seus personatges literaris, "que les mans són l'espill de l'ànima i no la cara". És el que oferim quan ens presentem, i les d'aquest gran home, han sabut el que era treballar de valent. Dedicar-s'hi amb tota la força.

    Una forta abraçada, Porquet :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. MISS YUSTE: Paraules per emmarcar les que m'has dedicat (i li has dedicat al meu padrí) en aquest comentari teu. Gràcies de tot cor, xiqueta del sud. Te les agraeixo, molt, moltíssim. Ets un sol. Gràcies de veritat. Una abraçada i un potxó, o dos milions, que te'ls mereixes tots.

      Elimina
  36. Molt maco i emocionant. Saps com arribar-nos ben endins. Una abraçada.

    ResponElimina
  37. Thanks for sharing, nice post! Post really provice useful information!

    An Thái Sơn chia sẻ trẻ sơ sinh nằm nôi điện có tốt không hay võng điện có tốt không và giải đáp cục điện đưa võng giá bao nhiêu cũng như mua máy đưa võng ở tphcm địa chỉ ở đâu uy tín.

    ResponElimina