divendres, 4 de gener de 2013

Els silencis d'un piano de llegenda

Tres silencis s'entonaren en aquella melodia de piano...


1.- SILENCI DE NEGRA... nit.

La que ens va acompanyar en les nostres passes matineres per Cabdella, tot endinsant-nos en la Vall de Riqüerna, solitària i només musicada pel riu que hi davalla fondalat, com ja havíem escoltat en anterior excursió poètica.

Sant Vicenç de Cabdella, com un far alçat en la Vall Fosca, fou testimoni únic, mut i solitari dels nostres primers compassos enmig de la fosca vall.

Sant Vicenç de Cabdella (s.XII)

Així fou fins que la llum de l'albada començà a il·luminar les moles rocoses que, fins llavors, només havien estat una companyia mal dissimulada, retallant en figures paorosament negres, el populós cel estelat pirinenc.

Els crestells de Rus, amb el Tuc de la Mina com a punt culminant,
refulgint en roig matiner, per sobre dels 2.700 metres

I finalment el dia, el sol i la llum esclataren en harmoniosa simfonia, dirigides amb pulcra exactitud per la corona de muntanyes i la garlanda de cims que envolten l'històric camí del Port de Rus.

El camí del Port de Rus, pas històric de comunicació,
a 2.600 metres, entre les valls Fosca i de Boí

En aquell moment s'esdevingué el segon silenci...


2.- SILENCI DE BLANCA... neu

Un silenci només esberlat pel fressar de les nostres passes gramponades i l'afuat piolet desflorant la verge neu.

Apropant-nos al Port de Rus, flanquejat a l'esquerra pel Tossal de Rus (2.668 mts)
i a la dreta pel Castell de Rus (2.776 mts)

Finalment assolírem el port, el coll, el nexe secular entre les valls Fosca i de Boí, que un dia les carreteres varen arraconar i fer emmudir. Territori oblidat, camins que perderen la vida però que servaren per sempre més, en les seves rocalloses entranyes, multitud d'històries brollades de les comes i paisatges d'aquest pas històric i de llegenda.

La darrera i feixuga pujada, obrint traça, al Port de Rus

En veient l'espectacle des del capdamunt del coll fou quan la més gran d'aquestes llegendes se'ns feu viva presència. La d'aquell piano abandonat al bell mig del Port de Rus, a sol i serena i als embats de tots els temps. Uns camàlics fatigats, duent-lo de Cabdella al balneari de Caldes de Boí, allí el desempararen, vençuts per un pes que els seus braços no suportaren.

I fou llavors quan, no gosant fer trencadís el silenci de la blanca neu, aconseguírem escoltar el misteriós so d'aquell piano llegendari, abandonat al capdamunt d'aquell port nevat d'alta muntanya. Talment com un dia ho feu un altre piano repudiat, però més cinèfil que no el de Rus, en port marítim i d'arena.

The Heart Asks Pleasure First/The Promise by Michael Nyman on Grooveshark

Silenci, hi ha concert...

A ponent del Port de Rus, l'espectacular barranc cap a la Vall de Boí,
i multitud de cims pirinencs, capitanejats per l'Aneto al bell mig

A llevant del Port de Rus, el camí fet des de Riqüerna
i el reguitzell de cims de la capçalera de la Vall Fosca
(Montsent, Montorroio, Pala Pedregosa, Espada, Mainera i Saburó)


I el darrer dels tres...


3.- SILENCI DE RODONA... tossa.

Entonat en deixondir-nos de l'encaterinament a que ens sotmeté el piano del Port de Rus i la seva melodia. Fou quan varem descobrir el nostre objectiu de la jornada, el Tossal de Paiasso, altrament anomenat, Pic de Filià. Una tossa ampla i voluminosa, d'esveltes formes arrodonides. Un xic enfarinada i excessivament ventada.

El Tossal de Paiasso (2.772 mts) des de la carena de la Serra de les Cabeçades

Carenejant la Serra coneguda com de les Cabeçades, entre les seves diverses testes tortuosament bonyegudes, assolírem el cim del Paiasso. Un cop allà, damunt del tossal, el major dels silencis es feu amo i senyor de la contrada. No hi hagué cap paraula que encertés a descriure o a millorar el que allà hi vam poder contemplar.

El barranc de Llevata en primer terme, i un espectacle majestuós 
i inacabable de cims, carenes, crestes, grenys i espadats, més enllà... molt més enllà

Però aquell darrer silenci s'esvaí, inesperadament, per un vent tremend de ponent, que ens foragità inhòspitament del cim del Paiasso. Expulsats d'aquelles alçades, ens negà la idea original de davallar per la carena, i ens feu fugir per cotes menys exposades.

Així que ho férem arrecerats per la topografia de la Coma l'Empriu, i la seva bella toponímia expedint-nos dret de pas, en pastures comunals, cap a la Vall de Filià.

Des de la Coma l'Empriu contemplem l'esbeltíssima carena
per la qual haguéssim baixat del Paiasso si no hagués estat pel fort vent de ponent

I de Filià, en processió silenciosa de retorn cap a Cabdella, seguí dringant, perennement al nostre cap, la melodia d'aquell llegendari piano, abandonat i desemparat al bell mig del Port de Rus.

Si feu silenci potser també aconseguireu sentir-lo...

D'aquí

27 comentaris:

  1. Un bon començament d'any, res més bonic que la natura, els seus silencis i les seves melodies.
    Precioses fotos tot i que m´he quedat congelada!:)

    Feliç any!!
    Bessets.

    ResponElimina
  2. Els silencis a la muntanya tenen una força especial.

    Només d'imaginant la caminada ja m'he cansat, ara que el paisatge s'ho val.

    Bon Any!!

    ResponElimina
  3. Baves, baves i més baves... quins paisatges, mon dieu!

    ResponElimina
  4. Amb aquests tres silencis m'has fet pensar en la saga de 'El nom del vent', el silenci en tres parts de la fonda de la Pedra Fita, on tenim el nostre protagonista explicant la història, com tu. Potser la teva no és tan èpica, però meritòria sens dubte.

    ResponElimina
  5. Ets amo de l'univers, Porquet. Ni el Kilian. La tendència humana és elevar-se per sobre de la gravetat, i la paradoxa és que la gravetat no ens vol deixar anar, i avall pararem.
    Però mentrestant, tens la corona de pedra i neu, el camí d'anada i tornada, i això ningú t'ho podrà prendre, perquè forma part del teu substrat mentre visquis.
    Que el '13 et porti totes les satisfaccions possibles, i si en queda alguna d'impossible, ¿per què no pretendre-la, també?
    Una abraçada.

    ResponElimina
  6. A mi m'has fet pensar en el programa d'ahir dedicat al Kilian Jornet....
    Espectacular la teva excursió, que no podia quedar en cilenci

    ResponElimina
  7. Em sorprèn de quina manera et treballes no sol el text sinó allò que vols transmetre acompanyat de música i de tranquil·litat.

    I quina enveja...

    Bon any, porquet!
    Espere que la porqueta et porte molts regals!

    ResponElimina
  8. Un silenci que val la pena transmetre. Ens arriba, amb tota seguretat.

    ResponElimina
  9. triple silenci que diria en Patrick Rothfuss

    ResponElimina
  10. shhhttt, et parlo fluixet perquè no vull estorbar tanta tranquil·litat.... que bé que saps tranmetre les sensacions, no em cansaré de dir-t'ho! Però és que dalt de la muntanya aqusta sensació és tan present que solament les imatges ja t'hi transporten!

    ResponElimina
  11. IMPRESSIONANT!
    M'has deixat bocabadada i sense paraules escoltant els teus silencis!

    ResponElimina
  12. Cóm m'agraden aquests passejos per les muntanyes, que ens regales!!... És com un somni plé de silencis, música i sensacions que m'arriben, ja que tot el teu escrit està impregnat de bona energía i ens ho transmets.
    Gràcies.
    Una abraçada molt forta.

    ResponElimina
  13. ressona la música de piano entre els silencis que parlen enmig de tants bells paratges i els teus mots porquet m'il·luminen el moment amb delicada tendresa i també amb admiració !!!! abraçades i com dius tu mateix potxonets!

    ResponElimina
  14. Impressionant, Porquet. Només puc dir que la felicitat deu ser això.
    Una abraçada gran!

    ResponElimina
  15. Tanco els ulls, m'imagino allà.... espera, el sento!!! entre les imatges i les lletres fins i tot penso que el puc sentir.

    Preciós, com sempre!!

    ResponElimina
  16. Feia dies que tenia pendent la lectura d'aquest regal... Però necessitava trobar el meu silenci per poder llegir amb calma els teus.

    Amb les teves paraules i imatges m'he sentit molt identificada. I no és fàcil, perquè els silencis que descrius són autèntics i els qui els coneixem sabem que no tothom els sap descriure, i menys encara apreciar i admirar.

    Gràcies i continua redescobrint racons amb la mateixa sensibilitat!

    ResponElimina
  17. Gràcies a tot per acompanyar-me, de nou, en una aventura pirinenca que ara feia temps que no podia fer. Com heu pogut llegir, la vaig gaudir moltíssim. Va ser llarga i exigent físicament, però això de poder treure de nou els grampons i el piolet, ni que fos una estona, ja va ser com tocar el cel!

    Celebro que hagueu gaudit amb mi aquesta ascensió al Tossal de Paiasso i que, amb una mica de sort, hagueu pogut gaudir del piano del Port de Rus!

    ResponElimina
  18. perfabo posau algo de sant antoni i o tantes images es puig es molt millo ¨:(

    ResponElimina
  19. ANÒNIM: Salut company. No et preocupis que Sant Antoni sempre és ben present en aquest blog!

    ResponElimina
  20. Estic allunyat de la catosfera, com saps, ja fa força temps. Ara passo altre cop per casa teu, després de massa setmanes, i constato que continues penjant unes fotos impressionants i explicant-nos unes històries d'enveja (sana). Ai, Porquet, tu sí que en saps!

    ResponElimina
    Respostes
    1. FERRAN: Tu no et preocupis, Ferran. Passa quan vulguis i com vulguis. Jo tampoc hi estic tan connectat com abans, però segueixo posant-hi el morret de tant en tant! En canvi, la muntanya... aquesta sí que no l'abandono! No podria! Així que celebro que hagis tingut una estoneta per acostar-te per aquí i almenys gaudir dels meravellosos paisatges pirinencs.

      Elimina
  21. Porquet, Porquet... ¿què significa un petit llibre de Simenon entre viatge i viatge? Un plaer. Però que el primer que llegeixis sigui bo, a veure si l'encertes. Mos de xocolata/Maigret/mos de xocolata/Maigret. ¡Quina trempera!

    ResponElimina
    Respostes
    1. OLGA: Si tens tota la raó! Però és que no el coneixia... ningú me l'havia apropat! :( Però mai és tard, i ara sí que algú (tu) me l'ha acostat i ja m'hi començo a sentir en deute. No és una recomanació, que ja el tinc per obligació. El Maigret... i el mos de xocolata!

      Elimina
  22. Quin plaer de lectura i d'imatges, Porquet, encara que arribi ara, que ja sé que no són hores. El Camí de Rus té un encant especial, i el teu escrit, la llegenda del piano, els silencis, en fan un embolcall perfecte. M'ha encantat!

    Per cert, coneixes Casa Leonardo? L'altre dia justament van compartir aquest post. La casa és una delícia i la Mireia és una vella amiga dels temps de la universitat. Gent de qualitat. :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. PATI DI FUSA: Quina il·lusió i quina coincidència! Precisament ens vam allotjar la nit abans de l'excursió a Casa Leonardo! Era el primer cop. Sempre hi havia passat per davant, anant cap a la Vall Fosca o cap a Perves i només m'hi havia aturat un cop a fer un beure. Aquell dia havíem buscat allotjament a la Vall Fosca però estava tot tancat i al final vam trobar habitació a Casa Leonardo... i a fe de déu que hi tornarem! Quin gust de tracte, quin menjar tan bo, quin allotjament tan original, càlid i encantador!

      Així que coneixes la Mireia! Ens va tractar de conya, i el seu home també (i les nenes que són la bomba). De veritat, no és per fer la pilota, hi vam estar molt i molt bé. Hi tornaré segur. De fet, per això els vaig fer arribar aquest post, ja que vam estar xerrant una estoneta de la poca promoció de la Vall Fosca i les grans possibilitats que té (i no precisament lligades a macrourbanitzacions que han destrossat la zona de Filià). Quina il·lusió saber que us coneixeu! El món és ben petit!

      Celebro que t'hagi agradat el post, i que l'hagis gaudit i, potser fins i tot, hagis escoltat el llegendari piano de Rus!

      Elimina
    2. El món és petitíssim, Porquet. Doncs sí, amb la Mireia vam compartir pis a Barcelona i algun viatge memorable. I ara mateix li estic fent una traducció per a la ruta del Cinquè Llac; suposo que també en vau parlar (de la ruta, dic). M'alegro que hi estiguéssiu tan bé, no podia ser d'altra manera.

      I gràcies per fer-me pensar que hi he de pujar ja! ;)

      Elimina
    3. PATI DI FUSA: I tant que vam parlar d'aquesta ruta! De fet jo la desconeixia i crec que és una molt bona promoció (tot i que a mi em van les rutes un pèl més canyeres! ;P). Jo tinc moltes ganes de tornar-hi i amb aquestes nevades, a la que el perill d'allaus baixi, és possible que hi fem alguna incursió... potser ens hi trobem! Si tornes a parlar amb ella li dius que jo sóc un dels "excursionistes" com ens va batejar ella!

      Elimina