divendres, 20 de gener de 2012

Chop Suey

Tot i que darrerament sóc molt més irregular en les meves participacions a Relats Conjunts, no he volgut deixar passar l'ocasió de celebrar amb tots vosaltres la celebració de la 50a iniciativa!

Vagi de gust!

Chop Suey, Edward Hopper, 1929

NOIA 1: Beneïda la nit que vam decidir i aconseguir escapar-nos d'aquell cau de rates de mala mort... No sé com vam sobreviure dos anys dins aquell bordell, esclavitzades, maltractades, humiliades...

Quan vaig haver d'abandonar el mas de la família, allà al poble, per a guanyar-me la vida a Barcelona jo creia que s'obria un món de possibilitats davant meu. Estava tan emocionada de deixar la misèria de pagès! Però va ser arribar a la capital i tot va començar a anar de mal borràs... fins acabar fotuda dins aquell tuguri, camuflat en forma de barreteria.

NOIA 2: I en mans d'aquella vella madame, rodona com una nou, de la qual mai en vam saber el nom, ni tampoc es va preocupar per saber el nostre... "ninfas del honor alquilado" ens mal anomenava la bagassa...

NOIA 1: Mai no oblidaré aquella nit, fosca com la gola del llop, com vam aconseguir fugir del prostíbul, creuant la Plaça Reial com esperitades, endinsant-nos al Carrer del Vidre, girant per Escudellers i zigzaguejant, per evitar aixecar les sospites que ocasionaven dues noies juntes en plena nit, per Obradors, Rull i Còdols fins a desembarcar al moll. Aquest recorregut, aquest traçat se m'ha quedat gravat a foc. Les passes més ràpides i més angoixants de la meva vida! Mai he polsat tant com aquella nit...

NOIA 2: Peary, així es deia el vaixell en el que vam aconseguir embarcar, subornant aquell vell llefiscós llop de mar... a canvi de sexe brut i salabrós, a les bodegues, mentre durés aquell agredolç viatge fins als Estats Units. Un viatge sodomitzant, humiliant, però així i tot, un viatge cap a la llibertat...

NOIA 1: Aquella va ser la darrera vegada que vaig haver de vendre el meu cos. Mai més, mentre em quedi un alè de vida i un bri de força, ho tornaré a fer... ho juro...

NOIA 2: Però guaita ara, xiqueta! Hem passat de viure amb la mirada soterrada per la vergonya, en aquella contradictòria Barcelona de doble moral victoriana, estacades en aquella casa de barrets de la Plaça Reial... a dur el barret nosaltres! Amb orgull, el cap ben alt i la mirada espurnejant, en aquesta Nova York de somni, de llibertat i alliberada... amb una esperança renovada i, sobretot, amb un futur per a viure la vida... la nostra vida!

27 comentaris:

  1. No sabia això de l'origen de l'expressió "casa de barrets", molt bona idea. M'ha sobtat una mica el bon català de les noies (em sembla que és un prejudici com una casa de pagès, com una casa de barrets). M'ha agradat el final alliberador i d'afirmació!

    ResponElimina
  2. Relat molt ben escrit, com ens tens acostumats ;-))
    Però la història de fons és tan trista!! El final ens mostra un futur ben diferent, però... tant de bo mai hi haguessin històries així!

    ResponElimina
  3. Molt ben escrit, porquet! Desitgem de tot cor que aquestes noies puguin trobar la felicitat i la llibertat i el benestar. Trist però amb final esperançat.

    I m'ha agradat molt l'enllaç de la casa de barrets. Sabia l'origen de l'expressió en general, però no de la botiga concreta de la Plaça Reial. Gràcies! M'encanten aquests descobriments sobre d'on venen les expressions.

    ResponElimina
  4. Un final esperançador per a una història sòrdida. Bon relat!

    ResponElimina
  5. Carai, una història tràgica però amb final feliç. Per cert, he llegit l'explicació de la casa de barrets... i m'ha fet pensar que era una mica perillós. I si un pobre home innocent no duia canvi i se l'enduien cap a dalt? Ai làs, quina sorpresa!

    ResponElimina
  6. Amb el Peary??? I pel camí van passar per un asteroide? ;)

    ResponElimina
  7. Xiqueta, una expressió que els vallencs la sentim molt nostra!!! Una història que em fa pensar en la duresa que ha de provocar, el sobreviure una història així. Sentir en la teva pell, el frec d'algú que no desitges, i d'una situació que voldries que no existís. Sortosament elles, troben la llibertat; però em pregunto: la seva ànima romandrà per sempre tranquil·la, alliberada; o hi haurà homes que els recordaran alguna vegada el que vam haver de fer; aromes que els seran familiars, somnis inoportuns que faran present un passat que volen oblidar???

    ResponElimina
  8. M'agrada, aquest relat visualitza el patiment de moltes noies que deixaven el poble i venien a la ciutat per buscar-se la vida.

    ResponElimina
  9. Això sí que és una història que acaba bé. Després d'haver-les passat putes, mai més ben dit, acaben passant-ho la mar de bé a un nou lloc on estan ben contentes. Et quedes amb una bona sensació, tu, una vida millor és possible. Deu ser el somni americà!

    ResponElimina
  10. M'encanten les històries que acaben bé, encara que en la vida real no sempre és així. Un bon relat, sí senyor! Bon cap de setmana, Porquet!

    ResponElimina
  11. Excel•lent relat, m’agrada molt con escrius. Per no repetir comentaris et diré, que m’ha semblat molt correcte per part, teva que no desvetllessis el nom de les noies que, en aquest cas, fa lleig. :D

    ResponElimina
  12. M'agrada molt. Se n'acaben sortint, deixant enrere el dolor.
    Això si, continua passant. Quantes noies venen de ben lluny pensant-se que aquí trobaran un futur sense cases de barrets.
    No sabia la història de la casa de barrets!

    ResponElimina
  13. M'ha agradat molt i molt porquet..optimista al capdavall superades les desventures ....lliures per fi....( molt bona idea l'enllaç de la casa de barrets) felicitats!

    ResponElimina
  14. el preu va ser alt, però la llibertat bé que ho val quan no hi ha més sortida.
    Bon relat....m'agrada!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

    ResponElimina
  15. Qué bé! Un final feliç almenys.... i ja el van pagar ben pagat! m'ha agradat molt porquet!!

    ResponElimina
  16. genuflexió, cop de barret i reverència...

    un relat genial...
    molt i molt bo...!

    ResponElimina
  17. M'ha encantat! Xapó! (ep, en el bon sentit!)

    ResponElimina
  18. Tan de bo fossin moltes les noies que poguessin acabar amb el barret posat al cap com les teves protagonistes després d'haver hagut de passar per experiències semblants... Un molt bon conte, Porquet. Trobo interessantíssim que una mateixa proposta, una mateixa imatge, pugui donar peu a tants contes diferents. Felicitats i una abraçada.

    ResponElimina
  19. La imatge dóna per moltes narracions, com es va veient. Felicitats per aquesta!

    ResponElimina
  20. Molt bona interpretació. Passar de la sordidesa a l'alliberament , ningú les va regalar res.
    Em trec el barret!

    ResponElimina
  21. Moltes gràcies a tots per passar per aquí a celebrar tots plegats la cinquantena edició dels Relats Conjunts! Aquesta vegada han sortit un munt de propostes ben originals i diferents! La meva, senzillament, una més! Gràcies pels vostres comentaris! Sempre genials!

    ResponElimina
  22. Sempre es pot tornar a començar! Em trec el barret! molt bon relat!

    ResponElimina
  23. Segurament que Edward Hopper quedaria sorprès en sentir aquesta conversa. No se sap mai que s'amaga darrera un barret, podria ser un passat molt fosc...
    M'ha agradat saber l'origen d'aquesta expressió.
    Que tinguis un bon dia.

    ResponElimina
  24. Aquesta expressió "casa de barrets" em fa gràcia. Ara mateix vaig a l'enllaç que ens proposes a veure què en puc aprendre.
    Sort per a les 2 noies.

    ResponElimina
  25. M'ha agradat molt i a més acaba bé.

    ResponElimina
  26. Em trec el barret! Sempre endavant cap a la llibertat!

    ResponElimina
  27. MARTA, MAIJO, NOVESFLORS, KWEILAN, ALYEBARD: Moltíssimes gràcies pels vostres comentaris! M'alegra saber que us ha agradat aquesta col·laboració als Relats Conjunts! Una abraçada!

    ResponElimina