16:24 hores (mail)
tot bé?
he vist el blog i els comentaris i m'he quedat inquiet...
Si vols parlar: un amic al XXX.XXX.X i dos números més.
20:30 hores
Marco el XXX.XXX.X i dos números més i enceto una xerrada de 20 o 30 minuts, no ho recordo exactament.
Abans vivíem a la mateixa ciutat, estudiàvem plegats, ens n'anàvem de festa en "farres" antològiques i sortíem a muntanya en excursions inoblidables.
Ara ja fa uns anys ell va marxar de ciutat, treballem (bé, jo encara vaig estudiant...), ja no sortim a donar-ho tot a les nits... però seguim fent muntanya, a pas d'isard, en rutes encara més memorables.
I a més, xerrem, parlem, enraonem i ens escoltem. Potser no tant com voldríem o com jo necessitaria, però, a l'hora de la veritat, tant és. Pot passar una llarga temporada que, per mil maldecaps, agendes a vessar o manca de temps, no ens diguem res, però en el moment en que despengem el telèfon... deixem caure l'absurditat més estúpida del món que hem bastit plegats... un somriure... i tot flueix com si acabéssim de fer un beure fa un instant.
I com no podia ser d'altra manera, així va ser. Quan vaig tenir un moment de tranquil·litat vaig marcar el XXX.XXX.X i dos números més i van ser els 20 o 30 minuts del dia. La mitja horeta més reconfortant d'aquests darrers dies.
No cal que m'escrigui en el mail el seu telèfon, ja me'l sé. No cal que em detalli que darrera d'aquest número hi tinc un amic... ja ho sé.
Amb els amics de veritat, el temps i les distàncies no conten. Quan parles amb ells, és indiferent si ho has fet fa tan sols uns minuts o si fa un any.
ResponEliminaPassa amb poca gent això, però :-)
Aquest és dels bons, ja es veu, dels que no cal que siguin sempre presents, perquè d'alguna manera sempre hi són. Perfecte si parlar-hi t'ha fet bé. I espero que mica en mica es passi el mal moment i torni l'alegria de París, quina putada rebre una mala notícia tot just tornar d'un viatge fantàstic!
ResponEliminaDoncs me n'alegro molt, de l'amic, del mail i de la trucada.
ResponEliminaReconfortant i no només per a tu.
Un amic dels bons! A mi també m'agradaria... tens sort!
ResponEliminaSalut i força porquet!
M'alegra saber que et tenim "a bon recaudo" i que tens algú a prop per a que t'ajude a passar el mal tràngol el millor possible. Nosaltres continuarem "escoltan-te" i recomfortan-te digitalment :)
ResponEliminaMolts ànims i pensa que, més ràpid o més lent, tot acaba per passar.
Una abraçada!
Ep, que sempre està bé saber que algú altre t'aprecia per quelcom més que els pernils.
ResponEliminaVinga, ànims!!
de vegades les coses bones també pasen.....
ResponEliminaAprofitant les paraules de Carole King:
ResponEliminaYou just call out my name
And you know wherever I am
I'll come running to see you again
Winter, spring, summer or fall
All you have to do is call
And I'll be there
You've got a friend
Són els millors moments del dia, veritat? Parlar amb un amic així, quan un ho necessita. Tots voldríem fer-ho més a sovint però...què anem a fer?
ResponEliminaJo deuria de cridar-li també a cert amic. Em recomfortaria molt.
Gràcies.
Una abraçada i un plaer tornar per ací.
Salut
Aquests amics són la millor vitamina, dónen energia i poder-los tenir és la sort més gran del món, estiguin aprop o lluny, més diaràment o no, però sempre estaran, com tu al seu costat.
ResponEliminaEspero que estiguis una mica més recuperat.
Una abraçada,
Et teu metge Ignasi... amb una trucada va canviant la trista grisor per una mica de color :-)
ResponEliminaM'alegra!! :-))
Els amics aquests són els que s'escriuren amb majúscules...
ResponEliminaEls que no cal que et recordin que són allà perquè aquesta informació ve implícita en la vostra relació...
Els que amb poques paraules complementen el teu estat d'ànim...
Me n'alegro que hagis pogut tenir una conversa recomfortant i que, encara que les notícies dures són difícils de païr, aquesta trucada t'hagi pogut ajudar a anar fent camí, pas a pas.
Una abraçada, i ànims!
Aquests són els millors, dels que valen la pena.
ResponEliminaEts afortunat.
:)
Poca cosa més afegiré als vostres comentaris. Tots sabem de la importància de tenir un bon amic (i com escassegen també). Ho diu el tòpic, però és cert, un amic és un tresor.
ResponEliminaMoltíssimes gràcies, de veritat, pels comentaris. Us ho dic de cor. Han estat bonics, passionals, reconfortants i càlids. I necessitava unes bones dosis de tot això. Gràcies!
BUK: Totalment d'acord amb les teves paraules. I la pena que fa que no n'hi hagi més, però suposo que això els fa tan especials.
COLOR CAMALEÓ: Gràcies per passar per aquí.
XEXU: Gràcies de veritat. M'han encantat les teves paraules. És dels bons, de veritat! Miqueta a miqueta anem mirant de tirar endavant. Gràcies!
CARME: Moltes gràcies Carme. Que passis per aquí també és un bon reconfortant! ;)
ALBA: Moltes gràcies. Segur que tu també tens alguna persona especial en aquest sentit.
MARIA: Moltes gràcies per les teves paraules. Boniques de veritat.
JOAN: Gràcies! La veritat és que sí, és bonic saber-se estimat senzillament per una relació d'amistat sincera i sense artificis.
GARBI: Sí oi? A vegades ho oblidem una mica.
JPMERCH: Unes paraules totalment encertades i musicades magistralment. Gràcies!
OLGUEN: Molt content de veure't altre cop bloguejant. Gràcies per les teves paraules. I vinga va, a veure si aquesta setmana crides a aquest bon amic teu. S'ho mereix segur!
RITS: Sí senyora, pura energia. Això és el que em va injectar, o almenys, una bona dosi de reconfortant, que ja és molt.
ASSUMPTA: Genial Assumpta! Molt ben vist! Ni jo mateix havia fet aquesta associació d'idees. Molt bonic. Gràcies de veritat.
LAIA: Moltes i moltes gràcies. Quines paraules més boniques m'has deixat. Tens tota la raó quan expliques el complement que pot arribar a significar una relació així. Preciós.
TU, JO I L'OTIS: Doncs sí, dels de veritat. I no me'l penso deixar perdre! Gràcies.
Ja ho han dit per aquí, però és que realment és així: amb els amics, el temps no compta. Cadascú té les seves coses, però quan un dels dos truca la porta de l'altre, la connexió és ràpida i senzilla com cap altra cosa.
ResponEliminaBo, tenir-ne com ell.
FERRAN: Gràcies Ferran pel teu comentari. Realment, com dius, ja pot haver-hi distància física, temporal o aspectes diferents entre un i altre, que si l'amistat és sincera en quant un sent la veu de l'altre, en quan l'intueix, immediatament s'activen totes les connexions. És gairebé màgic!
ResponElimina