dijous, 31 de març de 2011

Aromes d'aufals

A quarts de dues del migdia circulava amb el cotxe per entorn urbà quan m'ha envoltat una aroma molt i molt familiar... aufals!. Pensat, pronunciat i escrit així.

Immediatament m'han vingut al cap mil-i-una imatges d'aquells estius de tres mesos de durada, al poble, a la masia, amb calça curta, sense samarreta i les classiquíssimes Victòria, sabatilles esparracades d'un blau marí terrós, als peus.

Mirar amunt al cel, tornar-l´ho a mirar. Padrí i tiet, amb aires de meteoròlegs, discutint el moment òptim de la sega.

- Avui aspetègue fort lo sol. Podé haurím de segar.
- Prò no veus los castells que s'aixequen sobre la Roca 'ls Moros? 
Hi haurà tronada aquesta tarda!

L'aufals demana estar ben sec a l'hora de collir-lo.

Finalment es decideix el gran dia, es preparen les ganivetes de la màquina hidràulica de segar, s'enganxa al tractor i decidits cap al tros.

Indispensable a l'anar a segar aufals, el càntir d'aigua fresca, el gos i l'escopeta. Amb la fressa del tractor les guatlles s'aixequen esparverades i és el moment, si s'és traçut, de procurar-se un bon dinar, que a la brasa són ben bones.

L'aufals es va abatent al pas de les ganivetes, 
restant ajagut al terra en desenes de línies verdes...


I és llavors, entre el brunzit del tractor i de centenars d'insectes,
 el vol erràtic i els xiscles d'estols d'orenetes 
i aquell sol que aspetègue mentre el gos capcineja, 
que l'aufals escampa arreu en l'aire aquella aroma fresca. 

Turonets d'herbei verdós, esquitxats de blaus i liles, 
que perfumen el càlid dia d'estiu amb aquella olor tan dolça, 
desprenent-se així del seu darrer alè de vida.

Respiro fons... tanco els ulls...i quan els obro... veig un operari de jardins tallant la gespa d'un parc públic!

Potser l'olfacte no és el meu millor sentit i la meva pitüitària és incapaç de distingir entre l'olor de gespa i d'aufals recent tallat, però benaurada mancança la meva, que almenys m'ha fet viatjar, per uns instants, cap aquells inesborrables dies d'estiu d'infant de pagès enjogassat.

20 comentaris:

  1. ai, quina salivera unes guatlletes ..., amb l'auloreta de l'aufals, i aquella sentor de celler que puge ...

    ResponElimina
  2. Quin moment més bonic, porquet!

    I com m'ha agradat la manera que l'expliques... un somriure ample del començament al final. I la conversa, encantadora!

    Gràcies per compartir-lo... un abraçada.

    ResponElimina
  3. CLIDICE: Osti Clidice gairebé em fas plorar fent-me llegir... SENTOR. Ooooooo, i guin goig! Aumón com a pagès!

    ResponElimina
  4. tinc records gairebé iguals als que tu descrius.....i són també inoblidables

    ResponElimina
  5. Jo, com animal d'asfalt, no sé què són aufals. Però m'agrada com has descrit el teu record.

    ResponElimina
  6. Curiosament, l'olfacte evoca molts records, és un sentit que tenim molt atrofiat, però que sol despertar records inequívocs. D'acord, de vegades equívocs, però molt forts. No sé per què és, però de vegades em sap greu tenir tan mal sentit de l'olfacte, perquè em dec perdre moltes coses.

    ResponElimina
  7. Coincideixo amb en Xexu, és curiós com l'olfacte ens desperta sensacions oblidades dins racons del cervell.

    ResponElimina
  8. Personalment m’agrada molt la intensa olor de l’herba acabada de dallar, que em porta a la llunyana infància pirinenca dels anys cinquanta, quan encara dallaven a mà amb aquelles eines corbes de mànec llarg que havíem vist, també, en els gravats on hom representava la mort.
    Tot un cúmul d’emocions que has evocat molt bé.

    ResponElimina
  9. Quin escrit bonic. A casa de la meva padrina, en sembraven també i això que sols tenia un petit jardí i en un barri mariner...m'hi has transportat!

    ResponElimina
  10. Servidor, home de ciutat, té altres records més relacionats amb l'asfalt que no pas amb el tros. Ara, de sabates Victòria n'he tingut i també són sinònim d'estiu i vacances!

    ResponElimina
  11. La madalena de Proust i l'aufals del Porquet.

    Un post boníssim!

    ResponElimina
  12. Porquet, un post boníssim, a mi m'has portat a segar ufals amb dalla, a berenars de pa amb tomata i xocolata. A recollir el ous al galliner i pendre-me'l en cru per esmorzar...
    Gràcies per tornar-me els records.

    ResponElimina
  13. Olor d'herba tallada, so de tractors que llauren, les gavines que persegueixen el tractor i es mengen tots els insectes que aixeca...

    les victòries! les meves eren vermelles. I el paisatge, de cals meus pares. On ara hi ha dues fileres de cases :( fins fa ben poc hi havia un camp, d'alfals, d'ordi, de girasols, de blat de moro... segons la temporada.

    ResponElimina
  14. Oh! què bo! els meus estius tenien altres olors que gràcies a tu he pogut reocordar en una freda biblioteca... el poder de les paraules és increïble!

    ResponElimina
  15. quins records!i quina manera més bonica d'explicar-los! he tingut vivències molt similars!m'has fet venir ganes de tornar a "puiar" al meu poble! La primavera, a aquell racó, és sensacional.

    ResponElimina
  16. Ostres, una bona dosi de melangia d'aromes.

    ResponElimina
  17. Quin post tan repreciós El!
    Un abraçada!

    ResponElimina
  18. Moltíssimes gràcies a tots pels vostres comentaris!

    Només volia deixar palès com, sense ni esperar-ho, en un moment casual i en un lloc totalment diferent d'on jo havia après aquella olor em van venir al cap un torrent de sensacions... i només amb la senzilla modèstia d'una aroma caçada al vol...


    CLIDICE: Bé, ja et vaig dir fa dies com m'havia encantat veure escrita la parauleta! Si és que aquests de Ponent...

    CARME: Moltes i moltes gràcies per les teves paraules (em fas posar vermell i tot!). La veritat és que va ser un moment màgic!

    GARBI: Tots els que hem tingut la sort de gaudir d'experiències a pagès els servem amb especial delícia. Per què serà?

    JPMERCH: Doncs ara ja ho sabràs no? L'alfals! I si t'apropes un dia a algun lloc que estiguin segant gespa, tal i com he descobert, podràs olorar l'aroma aproximada què fa quan és dallat!

    XEXU: Doncs precisament jo tinc un olfacte bastant curtet! Així i tot vaig poder copsar aquesta aroma (i des de dins el cotxe) i va ser un flaix brutal! Diuen que l'olfacte és el sentit més poderós que tenim per a fer recordar coses (més que la vista, l'oïde i el tacte). I a fe de déu que, almenys aquell dia, jo ho vaig poder comprovar!

    RICARD: Tota la raó. És espectacular com pot agafar-te un record del fons de la memòria i fer-lo aflorar en dècimes de segon i d'una manera fortíssima! Em vaig quedar ben sorprès jo! I no només això, em va fer escriure un post! Ja veus l'olfacte...

    ALBERICH: Moltes gràcies! Doncs mira m'has fet recordar en la dalla i aquesta bonica paraula que és dallar. Jo ja no he vist dallar trossos sencers, però encara recordo el meu padrí i el meu tiet dallant algunes petites porcions del sembrat, per la raó que fos, i fer-ho amb aquesta dalla que comentes, metàl·lica i negra. A mi em feia por de menut! Segur que encara està al mas. El proper dia que hi vagi la cercaré! Gràcies per fer-me aprofundir encara més en aquest record!

    VIDA: Moltes gràcies! Què curiós, jo sempre he vist i imaginat l'aufals en entorns rurals i d'interior i tu el recordes en un lloc totalment oposat! Encanta't d'haver-te fet pensar en la teva padrina.

    JORDI: Doncs no t'ho perdis, m'han dit que estan tornant i de megamoda! No les que jo descric, que les anomenem Nike Pagès, si no les de colorets i cordons. Ai la vida... tot acaba tornant!

    PUJI: Moltes gràcies nano! Un honor aquestes floretes que em llences venint d'un blogaire com tu! I això de comparar-me amb Proust... a veure si m'ho començo a creure!

    ResponElimina
  19. ALYEBARD: Moltíssimes gràcies! No em mereixo pas tants elogis! Encanta't d'haver-te dut records tan agradables. Els hauríem de tenir presents més sovint!

    TU, JO I L'OTIS: Ho has descrit perfectament. Ara ens estem trobant que molts d'aquests records ens han desaparegut sota fileres de totxanes o carreteres o el que sigui. I tot sovint això acaba amb els silencis que envolten aquests entorns i records, les olors, les panoràmiques. Llàstima. Necessitarem més que mai els nostres sentits com a mètodes de regressió memorística.

    MARIA: Doncs m'ha encantat saber que, en un entorn tan fred i "esterilitzat" com una biblioteca, només amb la lectura d'unes paraules hagis pogut reviure un munt de sensacions... i olors!

    ANÒNIM: Anònim pallarès (el "puiar" et delata) tens tota la raó. Especialment el Pallars Jussà, a on abunden més els sembrats que no al Sobirà, la zona propera a Tremp és un espectacle en aquestes dates. No sé perquè però em sembla que tu deus ser de Tremp, i si no m'equivoco... una trempolina!

    JOAN: Doncs sí, en el fons és un apunt amb un apunt nostàlgic (sobretot perquè ara a casa els meus padrins ja no cultiven aufals... massa feina i pocs diners), però la veritat és que els records m'omplen de joia i d'una calidesa interior genial.

    ELUR: Moltíssimes gràcies Elur. No sé, a mi els teus, crec que m'agraden més. Un potxó!

    ResponElimina