diumenge, 27 de març de 2011

Pujada nocturna a la Mola

La Mola, a on al capdamunt, s'intueix el perfil del monestir,
escenari de la segona edició del sopar anual entre bons amics

Ahir al vespre una bona colla d'amics vam decidir fer, per segon any consecutiu, l'ascensió nocturna anual al cim de la Mola. L'excusa perfecta per a treure el ventre de pena un cop al capdamunt, doncs els sopars a base de brasa i bons porrons de vi que serveixen al monestir són per a llepar-se'n els dits!

És una manera diferent i original de passar un capvespre i una nit caminant a muntanya (cal no oblidar el frontal!), entre amics, sopant, rient generosament i xerrant pels descosits.

Gent de muntanya, d'altres no tan avesats però amb les mateixes ganes de caminar i fer gana per, un cop arribats al cim, fer una bona entaulada i una deliciosa sobretaula.

A més, però, fer l'ascensió de nit a Sant Llorenç del Munt té el regal afegit de la panoràmica nocturna que ens ofereix la plana vallesana des del cim.

Aquesta foto no és meva! Però així us podeu fer una petita idea
de les imatges que se'ns desvetllen un cop al cim!

A mi sempre m'han despertat unes sensacions contradictòries aquestes panoràmiques. És cert que el Vallès diuen que ha perdut tot el seu encant, però, fins i tot en l'aberrant disbauxa urbanística que aquest ha sofert, l'espectacle dels milions de pampallugues de colors de les llumetes que il·luminen la plana vallesana tenen, en certa manera, un deix de bellesa grandiloqüent.

Així, en el cim ventat de la Mola, amb el teló de fons d'aquest espectacle de tints futuristes, però, vam trobar el recer acollidor del mil·lenari romànic del monestir de Sant Llorenç i, sobretot, l'escalf de les converses que allà hi vam anar teixint i desteixint.

22 comentaris:

  1. Jo fa temps que vaig fer aquesta excursió i sempre he volgut repetir. M'ho vaig passar genial, i el menjar al cim ja va ser la rematada :-)

    ResponElimina
  2. M'alegro molt que us ho passéssiu bé, porquet!

    Jo a sant Llorenç hi he pujat molts cops, però sempre de dia.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  3. Et felicito per aquesta pujada nocturna....mes sana in corpore sano que tinguis una bona setmana porquet

    ResponElimina
  4. la baixada.....carregada? o a bon ritme......Bona setmana

    ResponElimina
  5. Jo, avesat de muntanya no sóc, però de fer gana...

    ResponElimina
  6. Fa temps que volem pujar la mola amb els amics!! els passaré el teu post a veure si així ens acabem animant!!

    quina foto tan maca!!! i si, és tot un espectacle de llumetes!

    ResponElimina
  7. Una bona ascensió i si a sobre al final et donen teca! Sembla mentida que tan aprop de tanta població urbana hi hagi aquesta joia.

    ResponElimina
  8. EL Vallès conserva racons increïbles. Ho diu un servidor, habitant de Collserola que ha trobat vistes i llocs impressionants dins la mateixa àrea metropolitana. Quina enveja em fas.

    ResponElimina
  9. Una pujava ben interessant. Algun cop ho hem fet també, i la baixada sempre és més perillosa que la pujada ;-)
    El Vallès rural té raconets i itineraris molt bonics i val la pena anar-los descobrint...
    Salut.

    ResponElimina
  10. Sembla bona zona per caminar a la nit...Nosaltres també solem fer aquestes coses, però a l'estiu, quan la torrada de xulles entra millor (encara que sempre entra bé).

    Molt bones les fotos. Espere que s'ho passareu bé. Quedeu tots convidats a les notres rutes nocturnes.
    Salut.

    ResponElimina
  11. Carai, quina manera de fer-nos les dents llargues! Poder eixir a la muntanya a que et pegue l'aire és tota una sort i si es pot gaudir de bona companyia i bons àpats, millor que millor :)

    Una abraçada!

    ResponElimina
  12. Només llegir l'entrada ja tinc mal d'esquena i ampolles als peus!

    ResponElimina
  13. porquet, que he tingut que borrar l'entrada amb el teu comentari perquè em donava error, però m'he copiat el pdf que m'has enviat i es bonisim, moltes gràcies per enviarme'l

    ResponElimina
  14. Preciós!

    M'ha posat una mica el dit a la llaga, aquest post... he hagut d'anul·lar una pujada a la Mola que tenia programada per motius acadèmics... Aix!

    Gràcies però per la foto... Des d'allà baix no sembla tan bonic!

    ResponElimina
  15. S'hauria de programar una PBalM (Pujada Blogaire a la Mola). No per fer-la petar, sinó pel sopar.

    *Sànset*

    ResponElimina
  16. Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris! Només dir-vos que... ja he paït les botifarres i les gírgoles que vaig endrapar! hehe ;p. I si les forces de la natura ens acompanyen, l'any que ve farem la 3a edició de la Pujada Nocturna a la Mola!

    BUK: Doncs ja saps, a tornar-hi! Encara que jo la qualificaria més de caminadeta per anar a fer el que és realment important... omplir la panxa!

    CARME: Moltes gràcies. Doncs t'animo a que hi facis una incursió nocturna. És totalment diferent i les vistes des del cim fan un canvi radical.

    ELFREELANG: Moltes gràcies! Espero que tu hagis gaudit d'una bona setmana també. Vinga que és divendres!

    GARBI: Hehe, la baixada amb la panxa un xic pesada, però la veritat és que es baixa molt lleuger després d'haver gaudit d'un fantàstic vespre. Ni te n'adones i ja tornes a ser als cotxes!

    JPMERCH: Com he dit més amunt, és més una excusa per anar a omplir la panxa que no pas anar a fer muntanya! T'agradaria, segur!

    RITS: Doncs els has de convèncer! Ja et dic jo que entre el grup que vam pujar hi havia gent que no ha trepitjat mai una muntanya, i així i tot es van animar, i el millor... s'ho van passar molt bé!

    ALYEBARD: Tu ho has dit. Sant Llorenç del Munt és una petita joia plena de racons, secrets i història. Però el que és pitjor és que hi ha molta gent a ciutat que la desconeix... i està a escassos 20 quilòmetres de Barcelona!

    RICARD: Que puc dir del Vallès que tu no sàpigues! A mi, a vegades però, m'entristeix pensar que aquests racons que queden ja són els últims reductes d'un Vallès que, segons sembla, havia estat una plana meravellosa.

    ALBERICH: La baixada diríem que és bastant més ràpida! (deu ser perquè peses més ;P). Parlant de raconets del Vallès, fa no gaires anys en vaig descobrir un que, segurament ja deus conèixer com a bon amant del Vallès. El Torrent de Colobrers, a Sabadell. Una petita joia botànica, hidràulica i paisatgística! Llàstima que sigui tan menut el tram que es pot gaudir!

    OLGUEN: Si em dius que feu sortides nocturnes amb torrada de xulles i que a més ens hi convides... això és una proposició gairebé indecent! Quin luxe de pecats! M'apunto quan sigui! A veure si ens expliques alguna d'aquestes sortides al blog!

    MARIA: Jo normalment sóc d'anar a fer rutes més "canyeres" però, de tant en tant, també m'agrada agafar un dia i fer una cosa facileta per a que molta més gent s'animi a venir i poder gaudir de bona companyia durant tota la sortida. Val la pena (i si a més menges com un capellà! ja ni t'explico!)

    TIBAU: Les tres paraules que defineixen, perfectament, l'esport del muntanyisme. Ben vist!

    JOSEP: Tinc els remeis. Per al mal d'esquena una bona botifarra de roquefort i per a les butllofes... uns compeed! Com ha de ser!

    DERIC: I a l'abast de tothom! Creu-me que val la pena! I de dia també és un luxe!

    ARIS: Cap prolema Aris. L'objectiu era fer-te arribar el document que m'ha semblat genial. Espero que el gaudeixis! Estava segur que t'agradaria.

    LAIA: Doncs ja estàs reprogramant la sortida que ara ja ve el bon temps i es podran gaudir de dies excel·lents per a perdre's per aquells entorns!

    SÀNSET: Doncs m'apunto la idea! És molt bona! Ara potser no, que hi va haver fa no massa el sopar blogaire, però d'aquí a un temps podria estar molt bé!

    ResponElimina
  17. D'absoluta enveja tot, però encara sense haver esmorzat, especialment la part de "sopars a base de brasa i bons porrons de vi"... Cap a esmorzar ara mateix!

    (la vista, brutal)

    Bon cap de setmana.

    ResponElimina
  18. FERRAN: Se't van posar les dentetes llargues eh? Espero que hagis gaudit d'un bon cap de setmana!

    ResponElimina
  19. I no vas trobar cap cosí senglar pel camí?

    ResponElimina
  20. VEI DE DALT: Crec que veient pujar 15 persones famèliques deurien tenir massa por d'acabar estofats al monestir!

    ResponElimina