dimarts, 8 de març de 2011

El carrer condemnat a no veure mai el sol

Barcelona, ciutat de disseny que oblida ses tradicions, té un carrer proscrit, maleït i condemnat a no veure mai la llum del sol.

Tretze anys contemplaven una jove pastora d'oques que, amb gran do de paraula, gosà plantar cara al governador Dacià, cruel repressor del cristianisme, quan corria la quarta centúria després del naixement de l'escollit.

Fins Mossèn Cinto dedicà uns versos al dolorós record de l'horrorosa tortura a la qual fou sotmesa la jove criatura. Engarjolada al carrer que acabaria duent el seu nom, rebé tretze tortures, una per cada any que ella comptava, i d'entre les quals, la que més ha perdurat al pas dels anys, fou la de llançar-la tretze cops, carrer avall, dins una bóta plena de vidres i objectes punxants i tallants.

Diu la tradició, però, que ni una rascada, ni una cicatriu feriren el cos de la jove, i és que Déu la protegí fins del dolor.

La corrua de maltractaments, fins assolir els tretze, varen seguir fins que, finalment, perí crucificada en aspa.

Des de llavors, aquell costerut carrer, que llavors desembocava, en fort pendent, fins a l'antiga muralla romana, i que ara ho fa al carrer dels Banys Nous, rebé el nom de la jove santa martiritzada, Santa Eulàlia, i que finalment acabà esdevenint patrona de la ciutat barcelonina.

La Baixada de Santa Eulàlia, el costerut carrer que, segons la tradició,
 fou escenari de l'engarjolament i la tortura de la bóta, feta tretze cops,
a la jove Eulàlia, pastora d'oques sarrianenca.
Foto gentilesa d'en Carquinyol

Els versos d'en Mossen Cinto i una capelleta amb la imatge de la Santa a les parets d'aquest carrer, tretze blanques oques al claustre de la catedral (recordant l'ofici, l'edat i el nombre de turments de la jove) i dos patronatges (el de la Ciutat Comtal i el del Gremi dels Boters) rememoren aquests fets a Barcelona.

Tradició, llegenda o xerrameca popular que es va oblidant al pas dels anys, potser sí, però el fet cert és que, des de llavors, diuen, aquest carrer, la Baixada de Santa Eulàlia, fou condemnat a no tornar a veure mai més la llum del sol. I us puc confirmar que, encara que hi passis quan el campanar toca a migdia, ni un raig de l'astre solar aconsegueix escolar-se entre les parets d'aquest racó de la ciutat vella barcelonina.

I així serà pels segles dels segles...

_________________________________________

Si en voleu saber més feu una volta per el blog Altres Barcelones
una delícia pels amants de la història i de Barcelona

30 comentaris:

  1. M'encisen aquests carrers del barri gòtic!

    ResponElimina
  2. almenys a l'estiu deu ser un xic més còmode....

    ResponElimina
  3. Tot i ser tràgica, bonica història.
    Com es noten els nous estudis.

    ResponElimina
  4. A mi també m'ha agradat molt la història, amb totes les seves "conseqüències" les oques a la catedral, el carrer sens e sol i tot plegat, que aquests afegits no els sabia.

    ResponElimina
  5. Per fi sé d'on surt la meva estimada Santa Eulàlia, la que hauria de continuar sent la patrona de la ciutat. Quina culpa en tenia ella de morir a l'hivern?

    ResponElimina
  6. Amén(???) XD

    Que bé que ho explica vosté, senyor porquet i gràcies per descobrir-me Altres Barcelones, molt bon blog.

    B7s!

    ResponElimina
  7. Des de que vaig fugir de la urbs cap a Collserola gaudeixo molt més en saber coses de la capital. Ignorava la història de l'Eulàlia.

    ResponElimina
  8. M'ha agradat molt llegir tot això que ens expliques de Santa Eulàlia i del carrer que porta el seu nom...Hi havia coses que no les sabia.
    Amb el teu permís he afegit el teu blog a la meva llista de preferits i també el de Altres Barcelones...M'han resultat molt interessants!!
    Gràcies.
    Una abraçada

    ResponElimina
  9. Bona història ! Crec que la tradició afegeix que l'únic dia en que el sol entra al carrer és en el dedicat a la Santa.

    ResponElimina
  10. Excel•lent apunt basat en la tradició del martiri de Santa Eulàlia. És de destacar la galeria dels horrors dels martirologis cristians, que superen la literatura gòtica i d’estètica ‘gore’...Davant la civilitzada pulcritud del dret civil romà hi ha el contrast salvatge i primitiu del penal i les penes que empraven.
    Ens anem llegint.
    Salut.

    ResponElimina
  11. Anava a dir que és una història bonica, però té uns tints gore que igual no la fan tant...crec que el que és bonic és la manera en la que ens ho has contat. I el detall de que està condemnat a no rebre la llum del sol, perfecte. M'ha encantat :)

    ResponElimina
  12. T'he de dir que m'has fet posar els pèls de punta amb la història, però m'ha agradat molt com l'has explicat, molt!
    Conec aquests carrers i m'agrada aquesta zona. De fet, ara penso que ja no vull fer pernils amb vostè, ara, quan vagi a Barcelona el vindré a buscar perquè m'expliqui històries com aquesta!
    Per cert, el carrer dels Banys Nous el conec molt bé perquè és on hi ha la botigueta de la meva vida... :)

    ResponElimina
  13. sabia la història de Santa Eulàlia, però no que el carrer no hi sortia el sol!

    pobrissona, sempre em genera molta més admiració que la Mercè. Fins i tot les festes es diuen Laia, per recordar que només era una nena quan va ser màrtir.

    ResponElimina
  14. M'ha agradat aquesta història. I et dono la raó: un carrer que no veu el sol és un carrer trist de per vida, com a mínim jo ho veig així. Una abraçada i fins aviat.

    ResponElimina
  15. Sempre s'agraeix un passejada per l'antiga BARCINO. Bona entrada Sr. Porquet!
    Per cert, he trobat el Bar de l'UOC!
    enviïm un correu i l'hi explico.

    ResponElimina
  16. M'ha fet pensar en el carrer de la Palla, just a tocar a la plaça de la Catedral de Barcelona. Hi passava cada dia per anar a l'escola Massana... quANTS RECORDS i que macos tots...

    ResponElimina
  17. Aquesta jo me la sabia, hehehe :) És la que em toca. I també m'havien explicat que es diu que quan plou per la Mercè és que Santa Eulàlia plora perquè ja no és la partrona de la ciutat...

    Tampoc ho sabia, però, això de que no hi toca mai el sol!

    ResponElimina
  18. De carrers que els toca el sol n'hi ha un munt!!!

    ResponElimina
  19. El "bon" Pare no estalvia dolor a les seves dolces criatures. Mai l'ha estalviat.

    ResponElimina
  20. Mira, al carrer li va passar el mateix que al menjador de casa meva...

    *Sànset*

    ResponElimina
  21. Ostres ... una mica gore la raò del nom del carrer i de la patrona de Barcelona!!

    ResponElimina
  22. Gràcies pels vostres comentaris! La veritat és que el mèrit de la història de la Baixada de Santa Eulàlia és d'en Dani Cortijo, l'autor del blog "Altres Barcelones" i del llibre "Històries de la història de Barcelona".

    Llegint els seus escrits, de tant en tant, m'animo a fer una escapada per les zones de Barcelona on ell situa els fets històrics, sempre relacionats amb indrets de la capital catalana.


    ELFREELANG: Tenen molt encant. Llàstima que, tot sovint, pateixin d'una degradació trista i lamentable.

    FANAL BLAU: Amb ànima, amb història i, jo diria, gairebé amb vida pròpia. Uns quants segles els contemplen ja!

    GARBI: Ben vist! De fet, no s'hi veien aparells d'aire condicionat.

    JPMERCH: Una mica massa d'hora per a que es notin els estudis recent iniciats. Jo diria més que són efectes col·laterals d'aquesta passió meva que, precisament, m'ha dut a començar els estudis!

    CARME: Jo també desconeixia els detalls de les oques, abans de llegir el blog. Ah! i encara un detall més si has llegit el seu post. La plaça de l'Àngel, a tocar de la Via Laietana i el carrer Ferran, deu el seu nom a un fet lligat a la mateixa Eulàlia!

    XEXU: Estic totalment d'acord. Jo també penso que hauria de seguir essent la patrona autèntica de la ciutat. De fet diuen que continua essent patrona conjuntament amb la Merçè, però és clar, aquesta s'endú la fama perquè és quan hi ha festa grossa. Malgrat tot, he de reconèixer que en els darrers anys sembla que la festivitat de Santa Eulàlia recupera una mica la tradició perduda.

    SRTA. REYKJAVIK: És un molt bon blog, i com ja he dit més amunt, si t'agrada, també en pots trobar un llibre.

    Potxons!

    RICARD: Així doncs aquest post ja ha valgut la pena si t'ha fet descobrir aquesta història! I si t'animes, en pots descobrir moltes més!

    MONTSE: Permís concedit, i tant! Gràcies per passar-te per aquí i fer-me ja un dels teus favorits. Tot un honor!

    CARQUINYOL: Noooo, no ho sabia! Saps que has aconseguit... que la propera diada de Santa Eulàlia em trobaràs allà palplantat a veure si hi entra el sol!

    Moltes gràcies per concedir-me la teva foto! És molt bona!

    ALBERICH: La veritat és que és una història ben macabra. Ja s'entén que molta cosa deu ser fruit de la imaginació popular, però les penes i càstigs que s'inflingien en aquelles èpoques no devien quedar tan lluny d'aquestes animalades.

    MARIA: Moltes gràcies! Tu que t'ho llegeixes amb bons ulls! I la veritat és que sí, una mica tètrica ho és, però poder trepitjar els mateixos llocs on l'imaginari popular, la història o la llegenda ha col·locat aquest i d'altres fets, dota aquestes històries d'un cert misticisme i romanticisme que ensucra una mica la vertadera barbaritat que hi ha en el fons.

    GUSPIRA: Moltes gràcies per les floretes! Com acabo de dir a na Maria, això sou vosaltres que em llegiu amb bons ulls! I si em vols de guia per Barcelona... moi, encantat!

    Per cert, no em pots deixar amb aquesta intriga... quina botigueta és?

    RITS: Realment, l'Eulàlia, la Laia, és la mereixedora del patronatge únic de la ciutat. Ara diuen que hi ha un copatronatge amb la Merçè... però clar, la festa major és durant la Merçè.... així plogués cada any!!! ;p

    JORDICINE: Certament, allà on no toca el sol, la tristesa i fa arrels. I potser la història, la llegenda i la tradició han acabat entristint aquest carrer... però val la pena deixar-s'hi caure! Té un encant especial!

    ResponElimina
  23. ALYEBARD: La vella Barcino té moltíssim encant... hi ha dies que penso que en té molt més que Barcelona. Si no l'ha fet, li recomano la visita al subsòl romà de Barcino... una visita memorable!

    Per fi!!! el bar!!! Ara mateix contacto amb vosté via mail, correu o senyals de fum!

    MORTADEL·LA: Això sí que és viure de ben xiqueta l'atmosfera més genuïna de Barcelona! Vull un post d'algun episodi de la teva infància relacionat amb els carrers per on passaves! ;p

    LAIA: Hehe, ja t'esperava! Per sort, n'ha quedat un diminutiu d'Eulàlia que és preciós!

    EFE: Per sort! ;p Malauradament aquest diuen que no li toca... ho aniré a comprovar el dia de Santa Eulàlia que, com han dit més amunt, sembla que és l'únic en que el sol s'hi deixa veure.

    OLGA XIRINACS: Allò que es diuen els castellans "Dios aprieta pero no ahoga"... crec que hi ha casos en que se li'n va la mà.

    SÀNSET: Espero que sigui que no hi toca el sol... i no l'altra part de la història! ;p

    Segur que amb la Utnoa feu que allò sigui un festival de llums i de colors!

    CROMLEC: Gore total, però forma part de la història i el llegendari popular dels nostres avantpassats, així que jo, el respecto i m'encanta fer-me'n ressò per a que no es perdi en la ciutat del disseny i la correcció política.

    ResponElimina
  24. Ostres, quina mala barcelonina que sóc!! No en tenia ni idea... no sabia això de que a la Catedral les oques fossin tretze per aquest motiu, ni això de la Plaça de l'àngel... Ara ja sé més coses!! ;-))

    OLGA XIRINACS... si llegissis bé, veuries que la tradició diu que Déu feia que no sentís dolor... ai, ai, aquests prejudicis fins i tot en aquestes coses!!... ;-))

    ResponElimina
  25. D'acord! Accepto porquet com a animal de companyia... o era com a guia turístic??? jeje

    Doncs la botigueta de la meva vida és aquesta:

    http://www.skunkfunk.com/web_skss10/funkshops/barcelona_es.php

    ResponElimina
  26. ASSUMPTA: Hehe, m'encanta fer-te aprendre alguna coseta! Em sento útil! Ole! Trobo que és bonic aprendre i saber coses dels llocs que trepitgem. Això fa que els valoris més.

    GUSPIRA: Donaaaa, Skunk Funk! Tot un clàssic! La veritat és que no hi havia parat esment en que hi era. Jo, de tant en tant, visito alguna botiga seva i l'outlet que tenen. Hi ha roba xula! (llàstima que la majoria sigui per a dona... ;p)

    ResponElimina
  27. Què m'estàs contant???!!! T'agrada Skunkfunk? Ara sí que et deixo fer pernils amb les meves cuixes!!! ;p

    ResponElimina
  28. Síííí! Espera que vaig a afilar el ganivet "jamonero"... hehe

    ResponElimina
  29. A veure, compro pa??? Els tomàquets els poses tu, eh? que jo ja poso els pernils! ;p

    ResponElimina