Avui he après que puc plorar, sense aturador, d'intensa emoció i de ràbia;
que puc vessar, de llàgrimes, un devessall, de joia excelsa i greu tristesa.
Que sóc capaç de contradir-me, fins a l'infinit,
en el silenci d'anaeròbics sospirs i aspiracions mocoses.
Que de mi pot brollar un plor atorrentat d'antònims,
pendolant entre les aigües de la tendresa i les de pena.
Llàgrimes dolces, llàgrimes amargues,
totes juntes, tot alhora.
__________________________________________________________
però la companyia i la calidesa me les has regalades avui, tu,
lliures de condicions, sense concessions.
A elles m'aferraré.
A elles i a la teva amistat inesberlable.
Tossudament "simple", deliciosament "comercial"...
 |
| Amb les nostres motxilles personals a l'esquena, seguirem fent camí, com sempre, l'un al costat de l'altre. |
Year after year,
running over the same old ground,
what have we found?
The same old fears.
Wish you were here...
No és broma que els extrems es toquen, al final no saps si ets absolutament feliç o refotudament desgraciat. Tot es barreja, i encara que sigui mentida, podem esperar que es compensi per aportar-nos una mica de neutralitat. Ànims noi, suposo que et calen, una forta abraçada.
ResponEliminaQuanta intensitat d'emoció en un trosset tant curt d'escrit... mentre es puguin barrejar els dues menes de llàgrimes... les dolces compensen una mica les amargues.
ResponEliminaHe clicat tots els teus enllaços, i només puc fe r que enviar-te una mica de companyia... que sàpigues que hi som i una abraçada consoladora... com en Xexu, et dic, ànims, xiquet!
En el tot hi ha el no res... i viceversa. M'agrada quan veig que dues coses aparentment oposades s'acaben trobant i assemblant...
ResponEliminaQuanta emoció Porquet!!
La culpa de totes aquestes misèries ja sabem de qui és, esperem tornar a una mica de normalitat i fins i tot honorar aquesta festa que ara no te cao sentit.
ResponEliminaQuedat amb el que sigui bo, la resta deixo passar.
I dius que no fas bona poesia? I amb molt de sentiment!
ResponEliminaA la pell, les teves paraules es converteixen en líquid de sabor conegut, gota a gota es filtra fins al fons, florint el sentiment més pur.
ResponEliminaAferradetes d'ànim, fortes i dolces tot alhora.
Aferra't i tant que si, et sostindrà mentre brollin les llàgrimes.
ResponEliminaOn hi hagi una bona amistat, que caiguin totes les tempestes que calguin! Una abraçada, porquet.
ResponEliminaSi vas ben acompanyat el camí és més suportable.
ResponEliminaEns has obert un cor sincer i sensible. M'agradaria poder trobar les paraules per a conhortar-te, per animar-te, però, com diu la Carme, saps que hi som, i ho dic molt sincerament.
ResponEliminaP.S. L'Helena té tota la raó.
Val més que siguin d'alegria, les altres, ben lluny
ResponElimina"La joia excelsa i la greu tristesa". Dia de sol radiant, aire fresc i transparent i dia boirós, fred i plujós. Som natura i vibrem com ella i moltes vegades en sintonia amb ella. Tot plegat vol dir, senzillament, que, per sort, estem ben vius!.
ResponEliminaRAMON no t'ho negaré, m'has emocionat amb el teu comentari. Preciós. Gràcies. Una abraçada, company.
EliminaAi porquet, aquest sentiment binari que ens mou i que ens provoca la més gran de les alegries, o també la més puta cruesa; la que ens fa sentir que ens mengem el món, o bé aquest ens devora; la que el cos vibra en ser tocat, o que fins i tot avorreixes les mans que abans l'acaronaven. Avui, aquest és el meu món, ple de llàgrimes per tot el que deixo, però amb el convenciment, que les rialles brollaran novament, perquè la vida és un continuo canvi, com deia Heràclit "tot flueix, tot canvia".
ResponEliminaLes amistats de debò són les que ara m'acompanyen en aquest trajecte que he iniciat, i suposo que això és el que ens empeny a sentir-nos ben vius, i que al cap i a la fi, tot té la seva alfa i omega!!!
Una abraçada i tot alhora, però desgranant bé les millors llavors.
Un post teu que el comento com si fos meu.
Ànims!!! Un petó!!!
No ha estat un hivern fàcil per ningú... i tot i que la primavera, sembla disipar els núvols, sempre hi ha un moment per la nostàlgia...
ResponEliminaQue ploguin rius de llàgrimes si això ens ha de servir per caminar més lleugers!
Petons solidaris amic Porquet!!!
Enmig dels dies tristos, aquests dies grisos que formen la major part del nostre temps al món, quina alegria trobar un motiu de joia i algú a qui adreçar-se en plenitud de goig.
ResponEliminales emocions són tant intenses i sovint contraposades....ànims porquet , t'envio una abraçada ben forta!
ResponEliminaMolt boniques la primera part, plorar és una emoció i cada plor, cada llàgrima té els seus efectes. La segona part parles de l'amistat, has fet servir les paraules justes: lliure de condicions i lliure de concessions, que ben descrita! una descripció noble i fidel dues coses imprescindibles per ser amics.
ResponEliminaSense ànims d'establir càtedra i només amb voluntat d'ajudar:
ResponEliminaRegla núm. 1 del bon humà: no prohibir-se a un mateix les emocions, siguin les que siguin.
Regla núm. 2 del bon humà: no autoculpar-se ni fustigar-se.
Regla núm. 3 del bon humà: alinear sentiments, acció i vida.
Pel que llegeixo de tu darrerament, dóna'm permís per dir-te que tinc la sensació que compleixes amb nota amb la primera i amb la segona tens dies, però amb la darrera grinyoles.
Si ho tens clar, allibera't, no tinguis por.
Una abraçada.
Heràclit amb les seves onades, íntim, reflexiu. Tornarà el porquet pletòric, i millor encara. En el millor estàndard, inesberlable porquet que sempre ens acompanyes.
ResponEliminaLa millor companyia, que deia el poeta.
He vist que molts blocaires pensaven que el meu si fossis era per a tu i he vingut a tafanejar...Si que hi ha algunes coincidències, l'amor a la natura, la lluita per un país lliure i també penso que ets un sentimental...
ResponEliminaMolt de gust.
...I després de tot, només queda "aceptar" i com tu molt bé has dit, el més important és, seguir el camí personal amb la motxila, (el més alleugerida possible) i l'un al costat de l'altre!!
ResponEliminaUna abraçada.
No sé què dir... però sé que et vull fer arribar la meva abraçada ben i ben gran, plena d'ànims, de força i de companyia...
ResponEliminaEmocionant. És veritat que podem pasar del tot al res o, o a l'inrevés, en una sola mirada. Una abraçada i bona companyia.
ResponEliminaEn aquest sistema és molt complicat pels homes aprendre a plorar o siga que et felicite perquè sembla que es perseguisca el sentiment masculí.
ResponEliminaTots en algun moment de la nostra vida ens trobem sols, necessitant justament la persona que més lluny tenim perquè és qui ens ompli. Jo t'entenc perfectament.
Bon cap de setmana.
Sentir, emocionar-nos, ens fa més vius i més humans.
ResponElimina