dilluns, 14 de gener del 2013

El campanar dels muts

El campanar mut i mig enrunat de Sant Segimon del Montseny (Osona)

Batallaven les campanes a sometent, en protectora defensa comunal, amb les eines dels gremis i la rauxa menestral. Gent de pau i sempre pau que urpaven qui fos i el què calgués quan els tocaven el moll de l'os, per no parlar del voraviu i dels collons.

Milícies nades al foc del brou més popular, a contrapèl del govern i dels manaires, a contracorrent dels saberuts però amb l'empenta de les entranyes.

Repicaven les campanes, brandaven les ensenyes, cridaven "Via Fora" defensant la seva història.

Però de la rauxa en neix el seny, i del vestit més sensual un bell però estacant fermall, i així acabaren sotmesos els sometents, als reaccionaris conservadors, als terratinents d'amples camps i a les oligarquies més senyorials.

I el poble, altre cop el poble, fou desarmat i desposseït, narcotitzat i sodomitzat, silenciat i emmudit.

Primer varen caure les batalles, rere seu ses campanes forjades, i amb elles les veus de mil ànimes abandonades.

Però no oblidem que encara queden dempeus alguns esquelets d'aquelles ràtzies, d'aquelles defenses a ultrança dels llaços germans de veïnatge. No oblidem que som país petit, de campanars potser mig derruïts, però que, ja sigui als contraforts de la muntanya, o a les viles i ciutats de la plana, l'un vigila l'altre, i si un perd la campana i sa batalla, l'altre repicarà mes fort i més alt, donant ritme i veu a un poble de nou en dansa.


"Sant Segimon, flor boscana
brostada ran del cel blau:
si calla vostra campana
sentiu les de Viladrau"


Versos del poema "Sant Segimon del Montseny"

16 comentaris:

  1. Feia ANYS que no llegia una entrada tan bona (tot i que semble nou per ací, no ho sóc).
    Amb els pèls de punta et done les gràcies i la meua enhorabona.

    Un plaer regellir-te de nou.

    Salut i fins prompte.

    ResponElimina
  2. el poble fort sempre torna a reviure a tota batalla o persecució

    ResponElimina
  3. Ja ho diu la cançó que el nostre país és tan petit que des de dalt d'un campanar sempre es pot veure el campanar veí.

    ResponElimina
  4. Un bon post, si senyor! Ho has explicat tot d'una manera magnífica.
    I m'has fet recordar del poema que va escriure Verdaguer com epíleg de "Canigó"
    http://blocs.xtec.cat/catpoesia/la-renaixenca/jacint-verdaguer-la-veu-dun-poble/els-dos-campanars/

    ResponElimina
  5. Ostres, fa ganes d'agafar les eines (casolanes, en aquest cas) i sortir al carrer! Quin text més maco i més vibrant!

    ResponElimina
  6. Un aplaudiment emocionat!!! Molt bé, porquet!

    M'has fet pensar en la cançó, t'en recordes?

    Au jovent

    ResponElimina
  7. Au, jovent (4:32)
    Lletra: Anònim S. XIX
    Música: Jordi Fabregas (Coses)

    Au, jovent, deixeu la feina,
    preparem-nos a sortir,
    esmolem de pressa l’eina
    per quan toquin a ferir
    Per donar lo crit d’alerta
    la campana està amatent!
    i abans d’hora ja es desperta
    dins del cor l’enardiment.

    Au, jovent! Via fora!
    Via fora, sometent!

    Eixa gent entravessada
    que ho té tot empudegat:
    eixa trepa ens ha robada
    nostra pau i llibertat.
    Mes ja els ve l’hora darrera,
    ja els arriba l’escarment;
    sortim tots a la cacera
    d’aquests llops sens planyiment.

    Au, jovent! Via fora!
    Via fora, sometent!

    Nostres feixes adobades
    amb afany hem conreat
    fins que, a còpia de suades,
    Hi hem fet créixer el nostre blat.
    Aquell blat no és la vida,
    la família hi té el sostén,
    i aquells lladres, en partida,
    La collita ens van prenent.

    Au, jovent! Via fora!
    Via fora, sometent!

    ResponElimina
  8. altra cosa no tindrem però campanars els que vulguis!

    ResponElimina
  9. Un escrit amb molta força, Porquet. Fins i tot el so de les campanes s'uneix a la lluita.

    He vist un detall que m´ha tret un somriure, aquest...
    "rere seu ses campanes forjades"

    Aferradetes i bon dia.

    ResponElimina
  10. Porquet, és dia de festa,
    acompanya sant Antoni
    i fes que tota la pesta
    se l'empassi el mal dimoni.

    Avui, amb els animals,
    anireu a beneir:
    com que sóc bèstia de ploma,
    bé m'hi podria afegir.

    Això sí, guarda'm la coca,
    que aquí a la ciutat no en fan,
    i aquella dolçor a la boca
    ni els del PP ens la treuran.
    *
    Lo Gayter del Francolí.

    ResponElimina
  11. Porquet!!! Bon any, amb un repic de campanes!!!

    ResponElimina
  12. Mut m'has deixat a mi, però d'admiració. Un escrit rodó.

    ResponElimina
  13. Gràcies de nou per acudir cap aquí en sentir repicar les campanes, en aquest nou toc de sometent. Molts són els fronts que tenim oberts, polítics, socials, econòmics, de país, de nació... recuperem l'esperit de la defensa col·lectiva contra aquells que volen esgarrapar-nos, mica en mica, allò que és nostre, allò que ens pertany, allò que amb l'esforç de la història hem aconseguit fer nostre, de tots, patrimoni comú.

    ResponElimina
  14. ens venen dies complicats a la gent de pau, caldrà repicar campanes i cridar via fora! ben fort i estar ben units.

    No coneixia el significat de Via fora! x mi era un restaurant de torrades independentista, mai m'hi havia aturat a pensar... (quina vergonyeta admetre-ho!)

    ResponElimina
  15. RITS: Sense unió, Rits, no aconseguirem res, absolutament res. No t'avergonyeixis per no saber l'origen de l'expressió "Via Fora", tantes coses que no sabem, però si anem trobant gent que ens ajudin a descobrir-les.... fantàstic!

    ResponElimina