dimecres, 9 de maig del 2012

Voliac

Jo sóc nascut a ciutat però, com molts ja sabeu, passava els meus estius a pagès.

Al poble hi havia, i de fet encara hi ha, un cobert on s'hi guardava el tractor, les motos, els cotxes i força trastes més. Si de dia hi entràvem sense recança, de nit no hi posàvem pas els peus, morts de por i de basarda, atès que el sostre era ple de bestioletes com aquesta...


No sé si per la inèrcia de la transmissió oral i popular o per alguna prova empírica irrefutable de temps immemorials, els grans sempre ens deien, al meu germà i a mi, que si entràvem de nit en aquell cobert no aixequessim pas el cap enlaire per a mirar-los directament, doncs se'ns podien pixar als ulls i deixar-nos cecs amb la seva orina.

Veritat o mentida, sempre els vam tenir una por ancestral i atàvica.

A ciutat, en canvi, no havia de témer per la presència d'aquests animalons nocturns. No se'n cantava ni gall ni gallina en els carrers i cases de la gran urbs. 

Fins un dia que, a l'escola, me'n vaig trobar un de patac. No patiu, era pla i dibuixat en una pàgina d'un llibre de text. En el moment en que el professor va preguntar com es deia aquella bèstia jo vaig etzibar, ferm i decidit, recordant el cobert del poble i les veus dels oncles i padrins anomenant-los tot sovint...

VOLIAC!


La cara del professor i de la resta de companys va ser un poema. Però la meva fou un drama en aprendre aquell dia que, d'aquell animaló, a la meva ciutat, en deien rat penat... i jo, que hi vivia tot l'any, sense veure'ls ni saber-ho.

________________________________________

Apadrinant voliacs em sumo a la proposta a'PARAULA'md'en Víctor Pàmies, per a celebrar el centenari de la secció filològica de l'IEC.


35 comentaris:

  1. Havia senti voliac, potser perquè tinc una amiga a Solsona, pe`ro m'ha agradat molt ocm ho expliques.

    ResponElimina
  2. Ei, escoltiiii... vostè no era el pobre PORQUET que no havia tingut temps de fer el post? :-))

    Ets mooooooolt trampós! hehe com el dia del Twist, twist! :-DD

    No ho havia sentit a dir mai... però uisss... això de pensar que aquesta bestioleta em fes pipí als ulls... eeeeeeeeeeecsss... :-P

    ResponElimina
  3. M'encanta aquest mot!...Voliac!...i voliana, que s'hi assembla molt, és sinònim de papallona, crec. A mi un dia em va entrar un voliac a la cuina i va ser tot un espectacle ja que és un animaló que em fa una certa angúnia. Un petó!

    ResponElimina
  4. No l'havia sentida en ma vida! Que VOLIAc dir-te... que no hi ha manera de ser primer en deixar un comentari. I mira que avui el XeXu no ha aparegut per aquí!

    ResponElimina
  5. M'agrada, Al Pallars s'utilitza més voliac que rat penat.

    ResponElimina
  6. mai de la vida l'habia sentit
    un altre de nova
    uffff..avui
    nanit porqui

    ResponElimina
  7. Ara resulta que també si val inventar-se paraules? au va, això es seriós!

    ResponElimina
  8. A casa meva, els meus pares eren de Roda de Ter, en dèiem rata-pinyada, però també conec voliac, tinc un munt d'amics de les terres de ponent i hi vaig viure dos cursos.

    M'agrada molt com ho expliques... porquet.

    Bona nit! Un cop jo vaig fer un post sobre aquests animalons. Si el trobo te'l porto.

    ResponElimina
  9. Encara em faltava aquesta, veus? En vaig col·leccionar unes quantes... l'hauré d'afegir!

    ResponElimina
  10. Caram, el que s'ha quedat ben parat ara sóc jo! Mai de la vida havia sentit la paraula, ni hagués pensat que volia dir rat penat. Rata-pinyada, o fins i tot murisec, o alguna cosa així que els deia un professor de l'institut (me'n recordo d'un problema de classe!!), però voliac? Caram, caram. Quines coses.

    Per cert, dir-li a en Banyeres que no passi ànsia, eh, que ja sóc aquí. Que hom té dret a sopar, no?

    ResponElimina
  11. Jo tampoc no l'havia sentida dir mai, voliac. M'agrada la paraula, i també --molt-- aquests animalets (per biòleg, naturalment; però també per valencià, que el tenim ben present a l'heràldica...)

    ResponElimina
  12. És un animalet que m'agrada veure'l volar, però de prop no m'agrada gens. Ací li diem rata penada i també ratpenat.

    ResponElimina
  13. a la meua zona eren muricecs, i després, a Bcn la gent se'n reia, fins que vaig saber que era correcte. m'alegra saber que també és voliac :)

    ResponElimina
  14. quina manera més lleugera d'explicar-ho... i amb un vocabulari ben adient!
    m'has fet recordar el meu nebot, de petit en una estada al país basc, mentre sopaven,a l'hora dels postres i en portar-los la fruita, de cop i volta es gira i li diu a son pare.. pare, per què aquí als préssecs els hi diuen melocutons..?:)

    doncs sí tocinet meu, volíac és una paraula ben bonica!

    ResponElimina
  15. doncs jo de sempre i a pagès ratspenats....no coneixia voliac

    ResponElimina
  16. No coneixia aquesta paraula porquet!! A casa meva dels voliacs i rat penats en diem murisecs! :P Avui he après moltes paraules, això és tot un luxe!!

    ResponElimina
  17. Avui m´ho he passat molt bé aprenent paraules noves. Això ens enriqueix a tots, si senyor!
    Aquí a Mallorca les diem rates pinyades i no m´han fet
    gràcia mai, però així com ho expliques tu, m´ha semblat divertit.
    Bessets!

    ResponElimina
  18. Voliac, quina paraula tan bonica! Ací també en diem rat penat però voliac m'agrada molt més. I no la coneixia, anem aprenent de mica en mica.

    ResponElimina
  19. No coneixia aquesta manera d'anomenar-los...
    la troba molt bonica.
    Gràcies porquet!

    ResponElimina
  20. Ratpenat, rata penada, muricecs...però voliacs mai ho havia sentit dir. El que s'aprèn visitant blocs!
    Jo de petita en deia rata "pinyada"

    ResponElimina
  21. Voliac sona bé, mai l'hagués associat a un ratpenat. Espero recordar-me'n. Bona tria.

    ResponElimina
  22. una història molt bonica, porquet!

    ResponElimina
  23. He après "voliac" i, de retruc, "patac". La història, impressionant, sobretot la llegenda que us explicaven els grans sobre les propietats de l'orina d'aquests animalons.

    ResponElimina
  24. Tampoc l'havia sentit dir mai. Gràcies per ensenyar-me-la. :-)

    ResponElimina
  25. molt bona manera de triar paraula ...anant a la infantesa...voliac ! muricec, rata pinyada rat penat...comparteixo el recel...ara fa temps que no els veig però a Barcelona rodejant el parc de la ciutadella n'hi havien a munts rondant els fanals i els arbres menjant´se els mosquits....ma mare en diu voliac com tu....

    ResponElimina
  26. Voliac. Muricec. La voluntat. La força. Voler voler. Poderosa paraula.

    Al port, ben d'hora:
    un voliac -per veure
    el mar, venia.

    ResponElimina
  27. Doncs jo quan era petita només coneixia els "ratapetxets"!!!, després l'academicisme em va fer perdre la paraula, i dir-ne rat-penats; i després amb el meu fill, "bats"!!!
    Voliac, no l'havia sentit mai.
    Saps, no els suporto, i si en veig algun "xisclo" com una posseïda!!! I només faig que empitjorar la situació, perquè aleshores surten tots els que hi quedaven.

    ResponElimina
  28. L'altre dia a classe d'anglès vaig aprendre l'expressió "blind as a bat" (cec com un voliac), no ho rentenc, es pixen entre ells??

    ResponElimina
  29. Tot ho expliques d'una manera molt atractiva, EL PORQUET. Et felicito. Si un dia em trobo un bigtxo d'aquests amb moro al moment; t'ho asseguro. Una abraçada.

    ResponElimina
  30. Fantàstica paraula. Mira que dir-li ratpenats quan tenim aquest mot tan viu!

    ResponElimina
  31. Doncs sí...preciosa paraula!
    Per cert, et diré que al meu barri sí que n'hi ha, de VOLIACS! Jo, per si un cas, no els miro fixament no sigui cas que em deixin cec!

    ResponElimina
  32. Doncs no l'havia sentit mai. A mi em fan molt de respecte. No sé xq, no sabia que se'm podien pixar sobre i deixar-me cega! ara encara em faran més angúnia!

    ResponElimina
  33. Ah, jo sempre n'he dit rat penat o rata-pinyada! A casa meva sí que se'n veuen tot sovint, sobretot a l'estiu, voleiant per sobre la piscina. Unes taques negres que, de nit, creuen per sota l'enllumenat del carrer. Algun com han arribat a entrar a casa, tots solets i per error, o a la boca d'un dels meus felins. Són unes cosetes ben maques i petitones!!! En una ocasió el vam haver de caçar per treure'l de l'habitació on s'havia ficat accidentalment i poder-lo alliberar. Una cucada de ratolinet amb ales! Estic segura que la seva orina és tan tòxica com la de qualsevol altra bèstia!

    ResponElimina
  34. M'agraden més els porquets que no pas els voliacs.

    ResponElimina
  35. Sempre he sentit que els esquimals tenen més de vint maneres d'anomenar el color blanc, segons una infinitat de matisos que nosaltres no necessitem i per tant, som incapaços de distingir.

    Amb aquest post he volgut fer una mena d'exemple casolà i més nostrat de l'exemple dels esquimals. Jo de menut només tenia necessitat d'esmentar els voliacs allà on els veia. Això era al poble, i allà els anomenen així. A ciutat, no els veia i per tant mai teníem necessitat de parlar d'ells ni anomenar-los. Per tant, la forma urbana de fer-ne referència em va passar molts anys totalment desaparcebuda i desconeguda.

    La necessitat de comunicar-nos crea el llenguatge i l'entorn en el que s'esdevé aquesta comunicació modela les paraules que emprarem.

    He volgut aprofitar, també, l'esdeveniment d'aPAPARAULA'm, per apadrinar i donar veu a un d'aquests incomptables mots que estan emmudint.

    Almenys vosaltres ja el coneixeu!

    Un potxó a tots!

    ResponElimina