dijous, 3 de maig de 2012

Tafanejant entre castells

El morro de porc.

Impressionant panoràmica a llevant des del capdamunt del Morro de Porc,
on les vistes abracen des dels Pirineus fins al Tibidabo i Montserrat.
A la foto, en primer terme Centelles, la Plana de Vic i el Montseny.
Més enllà el Collsacabra i els Pirineus.

Vaixell fantasma rocós

L'espectacular castell de Castellcir, anomenat també, de la Popa,
per la seva similitud amb l'estructura posterior dels vaixells.
Mola rocallosa naviliera embarrancada vertiginosament al bell mig de la muntanya.

Vestigis de reis.

Vistes des de les ruïnes de l'encinglerat i preciós castell de Centelles o de Sant Martí,
o el que en queda del que fou una fortificació d'onze segles d'història cabdal,
arribant a ser, durant la Guerra Civil Catalana, al segle XV, residència reial del rei Pere IV.

________________________________________


Per una vegada, i sense que serveixi de precedent, us he estalviat un post excursionista d'aquells llarguíssims. Aquesta ruta us l'he resumida breument en un amateur i malgirbat haiku... no us hi acostumeu!

Queda clar que la toponímia del Morro de Porc em cridava, com els cants de sirena al brau Ulisses, a treure el meu morret porcí i tafaner per aquestes contrades a cavall de l'Osona més meridional i el Moianès. 

Un territori de contrastos senzillament preciosos. Senders, corriols, fagedes, masies, castells colossals i panoràmiques espectaculars en són la nostra companyia i el nostre goig i delícia.

65 comentaris:

  1. Espectacular la foto del vaixell fantasma! I curiosa manera de presentar un haiku, sí senyor. Sigui amb més o menys paraules les teves excursions valen la pena per ser relatades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. XEXU: Moltes gràcies, company! He de reconèixer que hi ha una mica de "xapa i pintura" a la foto del vaixell fantasma... però realment, vist en directe, és molt espectacular, una autèntica joia sorprenent!

      Espero poder seguir relatant-vos moltes més excursions!

      Elimina
  2. Ei, diguem tiquis miquis, però més que "entre castells" jo diria entre "runes de castells"

    ResponElimina
    Respostes
    1. PONS007: Si que ets una mica tiquis-miquis... ;p Correcte, no hi ha cap castell que s'aguanti dret, però el de Sant Martí de Centelles conserva una aurèola reial fantàstica!

      Elimina
  3. M'encanta la fotografia del vaixell fantasma rocós! A vegades no cal explicar gaire, amb quatre (o tres) fotografies queda tot molt ben explicat!!

    Sempre m'han impressionat aquests castells que avui en dia ja no són res més que runa... i sol queda fer volar la imaginació.

    Tan si expliques com si no, a mi m'agraden igual les teves excursions!!! ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. ALBA: Moltes gràcies, Alba! Gràcies per les teves paraules. La veritat és que sovint, com les excursions que tu fas, amb unes poques imatges es pot descriure un paisatge espectacular. Tot sovint, el dilema, més que en posar més o menys paraules, és el de triar quin resum d'imatges fas, doncs n'hi ha tantes de precioses!

      Després de llegir-te una miqueta crec que compartim certa passió pels llocs enruïnats, sense vida, vestigis d'històries passades... ens fan volar la imaginació!

      A mi també m'encanten les teves excursions... sobretot aquestes espcapades al Montsec!

      Elimina
  4. NO havia vist mai aquest castell dalt de la roca ni en foto!

    M'acabo de proposar anar-hi qualsevol dia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I després en volem un dibuix... Aquarel·la, si us plau... però amb línies, que és el meu estil preferit dels teus ;-))

      Elimina
    2. CARME: Mira, l'ASSUMPTA ja t'ha posat feina! Hehe... això per parlar! No, seriosament, vés-hi, et sorprendrà, és realment preciós. I un cop allà puja fins a dalt (que es pot fer per una escalinata de pedra) i gaudeix de les vistes. Ja veuràs que l'única paret que es veu en aquesta foto és la d'una antiga ermita que hi havia, però a dalt el castell és més gran, però no es veu des d'aquesta perspectiva (que és on es veu millor la forma de la popa d'un vaixell).

      I sí, sí, volem una aquarel·la!

      Per cert, per sin no vols fer la pujada del Morro de Porc, que realment és un xic costosa, crec que al Castell de la Popa és més senzill arribar-hi des de l'altra banda, del Moianès, ja que hi queda una urbanització força propera.

      Esperarem notícies!

      Elimina
  5. Aquest castell fantasma és una passada....vaig a mirar on és ara mateix.

    ResponElimina
    Respostes
    1. JOAN GASULL: Ja l'has trobat Garbi? Ara hi has de muntar una sortideta!

      Elimina
  6. Dissabte passat vaig estar fen la via ferrada de les Baumes Corcades. Quan has dit Centelles m'ho has fet recordar! Ostres, impressionant el castell eh! Sempre expliques excursions que després tinc ganes de fer. Com li ensenyi les fotos a l'Alba, cap allà (que vol dir cura) que hi anirem, ja veuràs!

    ResponElimina
    Respostes
    1. JORDI: Sí! Ja vaig llegir el teu post! Brutal aquesta via ferrada! La veritat és que les vies ferrades, molt al meu pesar, no crec que siguin molt per a mi. Fa uns mesos vaig fer la meva primera, a Montserrat, i la veritat és que vaig patir bastant... brrr, és que no tinc gens de força als braços jo!

      Ja li has ensenyat les fotos a l'Alba? Vull veure una foto dels dos al peu del castell!

      Elimina
  7. Carai, desconeixia del tot que tinguéssim tot això tan a prop. Gràcies per descobrir-m'ho!

    ResponElimina
    Respostes
    1. MAURICI: Jo estava igual que tu fa tot just fa dues setmanes. Fins que no va arribar el darrer número de la revista de la FEEC en que sortia aquesta (i d'altres) ruta per Osona. I jo vaig dir... això ho he de veure amb els meus propis ulls! I jo que us ho he fet arribar per si us hi voleu acostar. Val la pena, de veritat.

      Elimina
  8. Que bé que tafanegis i ens ho expliquis... M'he quedat impressionada amb el castell de Castellcir, i també m'impressiona no recordar-lo de quan estiuejava a Castellterçol, com pot ser?

    ResponElimina
    Respostes
    1. GEMMA SARA: Ai, Gemma, hi ha tantes coses que desconeixem! Com li he dit al Maurici jo desconeixia l'existència d'aquest castell i del de Centelles fins que no vaig rebre la revista de la FEEC, la revista Vèrtex, deu fer uns quinze dies. En el darrer número surten tota una sèrie d'excursions per Osona, i aquesta de seguida la vaig marcar amb fosforescent!

      Saps que jo també conec una noia que fa uns anys estiuejava a Castellterçol? A veure si tindrem coneguts propers!

      Elimina
  9. Prenc bona nota amic, mai se sap on puc perdre el proper pont ;)
    Fotos estupendes i tot molt ben explicat!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. SA LLUNA: Doncs si vols, pel proper pont, em dius quan i on véns i jo encantat de donar-te quatre indicacions de possibles incursions excursionistes! Moltes gràcies! Una aferrada!

      Elimina
  10. Collons!, Porquet. Quines fotos! Sí que li traus partit a la Werlisa. ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. JPMERCH: Haha, a la Werlisa! Crec que ja saps que més que una Werlisa, la foto del castell està feta amb una i-Werlisa! Les altres dues no, eh? Estan fetes amb una Canon!

      Elimina
  11. Impressionant! Les fotos, el castell i l'haiku.

    ResponElimina
    Respostes
    1. GLO.BOS.BLOG: Moltes gràcies, Glòria! Tres potxons per a tu!

      Elimina
  12. Un itinerari atraient i uns paisatges encantadors ! M'ho apunto !

    ResponElimina
    Respostes
    1. CARQUINYOL: I marca-t'ho amb fosforescent que jo crec que t'hi pots endur en Micaquet i tot!

      Elimina
  13. Brutal, quines fotos i quina excursió més i més xula! En prenc nota, em queda a prop de casa i jo badant com sempre. Estic meravellada amb la foto del castell, tens molt art fent fotos i una bona màquina, es nota. I el haiku, molt original!

    ResponElimina
    Respostes
    1. SÍLVIA: Aaaaiii, Sílvia, no hem de badar tant! ;p No, seriosament, jo tampoc en coneixia l'existència fins fa ben poc que en vaig saber l'existència tot llegint la revista de la FEEC. Abans no n'havia sentit ni a parlar. Això em fa preguntar quantes meravelles més hi ha amagades sense que les haguem sentit ni esmentar... nooo, no pot ser! Ho vull conèixer tot!

      Gràcies pels elogis de les fotos. Jo sempre dic que el mèrit és del paisatge que s'hi posa molt bé! Jo poca cosa més faig que enquadrar i disparar!

      Xxxxxt, ara t'explicaré un secret. La foto del castell està tunejada i està feta amb un iphone! Brrr, sí, aquestes màquines són diabòliques! Ara, la resta no, eh? Ja hi ha l'empremta Canon!

      Gràcies, Sílvia!

      Elimina
  14. Tot un descobriment aquest indret. Me'l apunto en la llibreta de "sortides pendents". Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. RAMON: Apunta-t'ho ben apuntat! Estic segur que tu en podràs treure unes fotos precioses. Seguríssim!

      Elimina
  15. Quines meravelles que tenim, i que poques en conec!!! La Popa, és una passada.
    No pares, redéu quina activitat que teniu!!!
    Un plaer descobrir nous paratges des de la teva visió.
    :))

    ResponElimina
    Respostes
    1. DAFNE: A veure, Dafne... que no saps que quan entres en aquest blog estàs llegint les aventures i desventures d'un porquet de Sant Antoni? I els porquets de Sant Antoni ja saps que són molt famosos per voltar, voltar i no parar de voltar! Així que aquesta és la raó per la qual no em puc estar quiet i tinc com una mena de neguit de conèixer coses que no me'l puc acabar!

      El plaer és meu que passegis per aquí i gaudeixis amb les paraules baladreres que escric i les fotos que maldestrament faig!

      Elimina
  16. M'apunto la ruta! en dues paraules: im pressionant! :) Bon capde!

    ResponElimina
    Respostes
    1. CLIDICE: Aaaha! Cli, crec que aquesta ruta és perfecta per a tu! La gaudiràs moltíssim. Té un inici "canyero" amb la pujada al Morro de Porc i després un contrast de paisatges i senders que farà les teves delícies! Fes-la, fes-la!

      Elimina
  17. He de dir que m'has fet tornar enrere a buscar l'haikú que, llegit entremig de les fotos, m'ha quedat massa pausat a primera vista. Però, coi, és que les fotos obliguen la pausa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. JOAN: Hehe, has mencionat, precisament el temor que tenia en estructurar el post així... que el haiku quedés difuminat entre les fotos. Per sort sou uns bons tafaners, com jo, i heu remirat el post fins a captar-lo completament! Gràcies, company, per les teves paraules!

      Elimina
  18. Aquest fantasma rocós és una passada. No pares quiet, PORQUET. Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. JORDICINE: Com li he dit a la Dafne... ja sabeu que sóc un porquet de Sant Antoni! I els porquets de Sant Antoni som famosos per no poder parar quiets i voltar tot lo dia amunt i avall per a sadollar la nostra set de conèixer llocs, coses, històries i persones!

      El fantasma rocós, de veritat, impressiona!

      Elimina
  19. Ui, mirant, mirant les fotos ni me n'havia adonat de l'haiku...

    ResponElimina
    Respostes
    1. NOVESFLORS: Nooo, no m'ho diguis això! Com li he dit al Joan era el temor que tenia! Que el haiku passés desaparcebut entre tanta foto, tan castell i tan fantasma! Però l'has rellegit oi? Digam que sí!!!

      Elimina
  20. Com se'ls va ocórrer fer el castell de Castellcir sobre aquesta roca tan petita???

    ResponElimina
    Respostes
    1. DERIC: Posar el castell allà sobre ja té coll... Ara bé, també et dic que aquesta perspectiva enganya! Aquesta vista és la millor per veure la forma de la popa d'un vaixell, però la roca és allargassada just en el sentit oposat, cap a l'altra banda, i el castell és molt més gran. De fet, aquí només es veu la paret d'una ermita, però hi ha força més construccions roca enllà.

      Així i tot, l'indret és sorprenent!

      Elimina
  21. Impressionant la foto del castell!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. MCABEU: Gràcies, Mac! Hi ha una mica de tuning, però bé, l'espectacularitat de l'indret, vist al natural, és igual o major!

      Elimina
  22. Em va molt bé que tafanegis per aquestes alçades i després ho comparteixis perquè així puc conèixer llocs on segurament no hi podré anar mai.
    Bon cap de setmana!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. MONTSE I jo encantat d'explicar-vos-ho. Però, Montse, si mai t'animes a veure el castell de la Popa crec que no cal fer tota l'excursió que vaig fer jo. Des de la banda del Moianès hi queda una urbanització molt a prop. I crec que amb el cotxe hom s'hi pot acostar força. Anima-t'hi que val molt la pena!

      Elimina
  23. Ho dic en un estil un xic ranci, però autèntic. M'abelleix aquesta tafanera panoràmica que abasta les terres que amb tantes paraules i amb tant de goig m'han sabut entrescar.
    Una mirada deliciosa: no ens cansarem de mirar-la.
    Records a Ulisses, quasi tan ardit com l'intrèpid porquet que les nostres contrades senyoreja.

    ResponElimina
    Respostes
    1. JORDI DORCA: Doncs tu diràs que és un estil ranci, però m'encanta la manera com has descrit les sensacions que t'han generat les imatges d'aquest post. Enamorat i arrelat a la terra com jo, no hi ha res millor que trescar-la per gaudir-la.

      No ens cansarem de mirar-la, mai.

      Ja li faré arribar a Ulisses els teus records... i també li diré que a mi em col·loques una miqueta per sobre! ;P

      Elimina
  24. Impressionants i espectaculars panoràmiques!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. ELFREELANG: Doncs imagina't veure això en directe... sense paraules!

      Elimina
  25. oooh!
    fantàstic! El vaixell fantasma fa por i tot. La darrera foto, xò em transporta a la terra mitja!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. RITS: Hehe, ara no sé si t'imagines que ets al bell mig de la història del Senyor dels Anells o estàs revivint les intrigues de Game of Thrones! Quan veus en directe el vaixell fantasma... ja et dic jo que produeix tota mena de sensacions menys por, és preciós!

      Elimina
  26. Van construir-hi una casa, a dalt el Vaixell fantasma? Quin indret tan bonic! Crec que prepararé una excursió cap a aquesta zona. Gràcies per mostrar-nos-el.

    ResponElimina
    Respostes
    1. GALIONAR: De fet, la paret que es veu damunt de la roca, en la foto, és la d'una antiga ermita que estava en l'interior del que va ser el Castell de Castellcir. Aquesta perspectiva és la millor per veure la forma de la popa d'un vaixell, que ha acabat donant el nom popular al castell, però el castell és molt més gran, allargassat cap a l'altra banda, però sempre al capdamunt d'aquest esperó rocós espectacular.

      Faràs bé d'acostar-te per aquests racons a cavall d'Osona i el Moianès. L'arribada a la plana verda just als peus del castell és fantàstica, així com les vistes des del capdamunt!

      Elimina
  27. Aaaaaaaaah!! un haiku!! ara hi caic!! Ostres, porto estona donant voltes per aquest blog, clicant i anant amunt i avall i no entenia això de l'haiku... clar!!

    El morro de porc,
    vaixell fantasma rocós.
    Vestigis de reis
    .

    Bah... jo perquè ho he dit, però m'hi jugo el que sigui a que n'hi ha més d'un que tampoc havia trobat l'haiku :-DD

    Aquestes terres em són properes, que jo porto sang del Moianès, per part de pare del pare ;-)

    Totes les teves fotos són sempre boníssimes, però la del "vaixell fantasma rocós" és espectacular. T'hauràs de fer un blog més ample. Sí, tal com ho veig jo, tens marge suficient per aconseguir ampliar-lo força... i llavors les fotos les veurem com si fóssim allí mateix :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. ASSUMPTA: Com ja he explicat a algú altre vaig tenir molts dubtes de si presentar l'haiku enmig de les fotos o no... tenir por que quedés diluït entre tanta imatge... i m'has confirmat les meves sospites!!! Aaaagh! Veig que he de millorar el meu disseny dels posts!

      Això que comentes de fer el blog més ample jo havia pensat en una solució més dràstica. Fer un altre blog estil Barbo... el que passa és que si amb un blog ja no dono a l'abast amb dos ja seria impossible. De fet, fa temps que voldria fer-li un rentat de cara, però entre que no en sé gaire i el dia ja no té més hores... ho vaig deixant estar.

      Així que tens sang moianesa? És una terra preciosa, la veritat. Cada cop que hi vaig penso que hi hauria d'anar més sovint. Però hi ha tants indrets a Catalunya!

      Gràcies per les floretes a les meves fotos!

      Elimina
  28. Vaig a jugar a veure si encerto la teva paraula del dia 9... MUNTANYA!! :-))

    No em diguis res, eh? esperaré... hehehehe

    ResponElimina
    Respostes
    1. ASSUMPTA: Ai, Assumpta, no arribo a fer el post per avui. De fet hauràs vist que fa dies que no passo pels blogs i és que he tingut certs canvis a la meva vida que encara em prenen més temps... en fi, miraré de passar pels blogs quan pugui i escriure quan hi arribi!

      Per cert, no és muntanya... però gairebé!

      Elimina
    2. Ja ho he vist, ja... que no arribaves i que gairebé era muntanya!!

      No veus que jo m'ho crec tot? :-)

      Elimina
    3. ASSUMPTA: Et sóc sincer. No em pensava que hi pogués arribar. De fet així li vaig fer saber a en Víctor, i ell, amablement em va dir que no passava res, que m'esperaria!

      I no era muntanya la que tenia pensada en un inici, era EXCURSIÓ! I ja tenia el post encarat. Però finalment vaig decidir-me per apadrinar una paraula poc coneguda, d'aquelles que ja estan desapareixent perquè vaig creure que ja que es feia aquest apadrinament millor donar veu a una paraula que s'està quedant muda.

      Però no pateixis, el post que tenia pensat per EXCURSIÓ veurà la seva llum també. El post està mig bastit així que més d'hora que tard el podreu llegir!

      I al final, el post que vaig publicar amb VOLIAC no el vaig treballar tant com m'agrada elaborar a mi els posts. A mi m'agrada escriure'ls, treballar-los i modelar-los amb paciència... però ahir em vaig veure abocat a publicar-lo ràpidament... potser ha estat el post més ràpid de la meva vida blogaire!

      Així que no t'he enganyat, eh, Assumpta? He fet un canvi de plans sobre la marxa!

      Elimina
  29. Notable Castellcir. Quan veig aquestes feredats, sempre penso com s'hi podria introduir una vida confortable.

    ResponElimina
    Respostes
    1. OLGA XIRINACS: Doncs pel que he llegit sobre la història d'aquest castell va estar habitat, almenys en una part, fins a la meitat del segle XX, doncs es va fer servir de masoveria! Aixó que la vida no només hi ha estat possible, si no que ho ha estat durant moltíssims segles! Ara, si era confortable o no... això ja ho hauríem de preguntar a la història.

      Elimina
  30. Ostres, quines vistes porquet! Quin tresor tenim en la natura... I si l'home i posa la mà de forma subtil i respectable, poden fer un bon conjunt. "Castell de popa" un nom ben encertat!
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. JUDIT: Doncs, pel que sembla, antigament l'home feia unes intervencions més en sintonia amb l'entorn. Fins i tot encinglerant-se al capdamunt de les roques hi componia unes formes que s'integraven en l'entorn. Suposo que era el fet de viure condicionats per la natura, utilitzant el que aquesta donava, de forma local, i mai intentant superar-la.

      Potxons!

      Elimina