A boqueta de nit m'assec davant del televisor, disposat a relaxar-me i a endrapar un sopar ràpid, àgil i gustós, tot parant atenció al degotall de notícies que els amables presentadors de l'espai informatiu estan a punt rotxegar.
"Els caps d'estat i de govern...", només sentir aquestes maleïdes paraules, repetides massa cops i massa dies, m'assola la primera ennuegada.
Sense temps per a refer-me d'aquest primer desgavell político-alimentari van caient, a plom, el reguitzell d'esdeveniments que han passat pel món durant el dia.
Sirianes morts d'una primavera oblidada que mai no florirà.
Recompte inacabable i macabre de dones assassinades.
Pobresa infantil en meteòric ascens.
L'índex d'atur pel mateix camí.
Gent gran com trastos vells, sense recursos ni companyia.
Reforma laboral i contenció pressupostària ergo drets humans i bàsics ultratjats.
Un país que té pressa i uns dirigents que fan salat.
Alguns insults rutinaris de la caverna més prehistòrica.
Bancs i banquers, caixes i caixers, els quaranta lladres i les putes i Ramonetes.
El sopar era bo però amb aquest panorama no he pogut ni engolir-lo. A mesura que passaven les notícies se m'anava fent una bola de menjar dins la boca. Cada cop més grossa. Cada cop més densa, més espessa. Tant que fins i tot les galtes, convertides en magatzem alimentari improvisat, se m'han anat fent grans i més grans.
I llavors m'ha vingut al cap una expressió d'aquelles que era molt tradicional en l'àmbit reduït del meu nucli familar. Els meus pares ens la deien de menuts al meu germà i a mi, a mig camí entre la burla i l'emprenyamenta, cada cop que rondinàvem pel menjar i fèiem bola amb aquest dins la boca, incapaços d'engolir-lo cap avall, acumulant-lo poc a poc, als costats fins a deformar-nos les galtes.
Ben mirat, potser sí que ens hauríem de disfressar tots de Netols i començar a tirar els seus "polvos" netejadors arreu. Potser així acabaríem amb les taques i les llànties d'aquesta merda que se'ns menja però que nosaltres no podem ni digerir. Potser així, podríem recuperar aquelles mirades d'il·lusió que molta gent, a dia d'avui, ja està perdent.
"Els caps d'estat i de govern...", només sentir aquestes maleïdes paraules, repetides massa cops i massa dies, m'assola la primera ennuegada.
Sense temps per a refer-me d'aquest primer desgavell político-alimentari van caient, a plom, el reguitzell d'esdeveniments que han passat pel món durant el dia.
Sirianes morts d'una primavera oblidada que mai no florirà.
Recompte inacabable i macabre de dones assassinades.
Pobresa infantil en meteòric ascens.
L'índex d'atur pel mateix camí.
Gent gran com trastos vells, sense recursos ni companyia.
Reforma laboral i contenció pressupostària ergo drets humans i bàsics ultratjats.
Un país que té pressa i uns dirigents que fan salat.
Alguns insults rutinaris de la caverna més prehistòrica.
Bancs i banquers, caixes i caixers, els quaranta lladres i les putes i Ramonetes.
etc, etc, etc...
El sopar era bo però amb aquest panorama no he pogut ni engolir-lo. A mesura que passaven les notícies se m'anava fent una bola de menjar dins la boca. Cada cop més grossa. Cada cop més densa, més espessa. Tant que fins i tot les galtes, convertides en magatzem alimentari improvisat, se m'han anat fent grans i més grans.
I llavors m'ha vingut al cap una expressió d'aquelles que era molt tradicional en l'àmbit reduït del meu nucli familar. Els meus pares ens la deien de menuts al meu germà i a mi, a mig camí entre la burla i l'emprenyamenta, cada cop que rondinàvem pel menjar i fèiem bola amb aquest dins la boca, incapaços d'engolir-lo cap avall, acumulant-lo poc a poc, als costats fins a deformar-nos les galtes.
Semblo el Netol...
Ben mirat, potser sí que ens hauríem de disfressar tots de Netols i començar a tirar els seus "polvos" netejadors arreu. Potser així acabaríem amb les taques i les llànties d'aquesta merda que se'ns menja però que nosaltres no podem ni digerir. Potser així, podríem recuperar aquelles mirades d'il·lusió que molta gent, a dia d'avui, ja està perdent.
"Polvos Netol... sacan las manchas ya de tinta, brea o grasa
y quedan limpias que mirarlas da ilusión"
Doncs saps? Me n'hauria de recordar d'aquest anunci, però no me'n recordava, la veritat.
ResponEliminaME'N COMPRARÉ UNA DOTZENA DE POTS, que la il·lusió em fa molta falta!
CARME: Carme, sort en tenim del senyor Google i les seves cerques! Si hem de recuperar tota la il·lusió perduda potser els senyors del Netol acabaran essent l'empresa més rendible del país! Potxons!
Eliminaa qui se li ha acut sopar amb les noticies! s'ha de sopar en familia xerrant de coses familiars!
ResponEliminaPONS007: Ai, Pons, però així també la fem petar de l'actualitat... tot i que crec que més aviat l'actualitat ens peta a nosaltres...
EliminaA casa, la meua mare el gastava per netejar els metalls. I ens feia molta gràcia el majordom de l'etiqueta. I fes-li cas a pons007, no sopes amb les notícies home. Salut.
ResponEliminaVICICLE: Ja veig que tots em recomaneu el mateix... potser deixaré de sopar amb les notícies i posaré... el Sense Ficció o el Singulars... calla, potser és pitjor el remei que la malaltia...
EliminaQue bo! Jo sí que me'n recordo d'en Netol. A classe hi havia una nena que tenia unes galtones així de grosses i li dèiem la Netol.
ResponEliminaJo també penso com el pons007, no és bo sopar mirant les notícies, però esclar si les mires abans no sopes i si ho fas després segur que no digereixes bé i tampoc no soluciones res. Aix, sort del Netol (la meva mare deia que anava tant i tant bé), que ens ajudarà a fer net si invoquem la seva memòria.
Bon dia, porquet!!
SÍLVIA: Osti Sílvia, ara m'has deixat ben perdut. Ja no sé si sopar abans, durant o després! A veure si no acabaré sopant!
EliminaVeig que el Netol forma part dels records de molt de nosaltres. Tant de bo el poguéssim invocar per a fer neteja. Si fos tant fàcil... ara, segur que després ens dirien que hem contaminat el medi ambient...
Tenim alguna solució miraculosa?
Darrerament els dietistes recomenen sopar amb les notícies posades. Una manera ràpida, senzilla i eifcaç per perdre pes.
ResponEliminaI, respecte els "polvos", sempre van d'allò més bé! Mai els hauríem d'escatimar.
MARTELL DE REUS: Doncs mira, com a operació bikini potser tindria el seu èxit i tot!
EliminaEhem... no sé si parlem dels mateixos "polvos"... però els que jo crec que tu comentes també poden tenir el seu èxit per a fer baixar segons quines males cabòries que ens corren pel cap!
Primer que tot dir-te que em sap greu pel teu sopar, com t'han dit no és gaire recomanable menjar mentre estas veient les notícies. ;-)
ResponEliminaI en quant al Netol, em sembla que haurem de fregar molt (però molt) fort si volem que tot això quedi ben net i recuperar la il·lusió.
MCABEU: Ai, gràcies, eh? Però no et preocupis pel meu sopar, això rai. té solució. El que ja no sé si té tanta solució és el desgavell que tenim per tot el país, i per tot el planeta.
EliminaNecessitem tones i tones de Netol. I com bé dius, molta força als braços per a fregar ben fort, ben fort. Així que avui soparé bé, i cada dia també, per agafar forces per a emprendre una tasca tan feixuga!
Ni abans ni desprès, no s´han de mirar les noticies, no és bo per la salut i de què serveix?
ResponEliminaSi és com veure una pel · li dolenta, pèssim director, argument sense cap ni peus i sempre els mateixos actors (pobrets ells!).
Si que netejava bé el Netol, tones ens farien falta!
Consell del dia: Prepares el sopar, poses música que t'agradi, una copeta de vi i si hi ha lluna plena ... digestió meravellosa!
Uns bessets.
SA LLUNA: Això de sopar amb vistes a la lluna plena sona molt i molt bé... ho deus dir per experiència, no? ;p
EliminaAmb tots els comentaris que m'heu fet ja em queda clar que no he de mirar les notícies mentre sopo! Però és que és com una petita tradició familiar. Des de ben menut a casa els pares ja ho fèiem així i servien de motiu de conversa durant el sopar. Clar que, darrerament, més que de motiu de conversa són motiu d'indignació...
Vaig a preparar-me una copeta de vi, però, que potser sí que ho diregiré tot molt millor!
Una aferrada!
Un més que s'afegeix a la recomanació de no mirar les notícies. Grans records el Netol...
ResponEliminaALYEBARD: M'apunto la teva recomanació, Aly! T'encarrego una mica de Netol, també?
EliminaEns en sortirem fent neteja! El futur ha de ser net!
ResponEliminaTIRANT LO BLOC: M'agrada aquest optimisme! I tant!
EliminaM'agrada la teva manera de relacionar fets amb alguna història personal! Mai havia sentit a parlar del Netol, però deu ni do quines galtes que té!!! A casa meva quan no volia menjar perquè quelcom no m'agradava, la meva padrina sempre em deia: La gana del gos del Tano hauries de tenir! (es veu que pel poble hi devia haver un gos famolenc que no li donaven mai menjar pobre.....)
ResponEliminaALBA: Aiiii, no has sentit a parlar mai del Netol? Ara sí que m'estàs fent sentir un padrí!
EliminaMolt bona la frase de la teva padrina, el pobre gos del Tano ja devia patir, ja. Ara bé, jo em pregunto què devia passar a casa d'aquest tal Tano, perquè jo sempre he sentit l'expressió "la mare del Tano!" per mostrar sorpresa amb un xic d'espant. Entre el gos i la mare, el Tano devia anar ben apanyat!
Gràcies per les teves paraules, Alba! Ja has descobert que m'agrada barrejar coses d'aquí i d'allà, i si puc amanir-ho amb alguna experiència personal, millor! Celebro que t'agradi!
Recordo escenes d'engoliment massiu com la que tu, magistralment, evoques en aquest apunt de belles recordances.
ResponEliminaPS: extraordinària coincidència! Per a diumenge tinc programat un apunt amb el mateix personatge, i fa dies que el tinc a punt. Telepatia?
JORDI DORCA:: Ai Jordi, masses engolides massives i sense aturador crec que ens estem menjant darrerament. Crec que ja n'hi ha un gra massa...
EliminaHehe, ja vam comentar la terrible coincidència amb el personatge del Netol! Màgia?
El Netol anava genial! però jo no el recordo com a pols sinó com a una pasta, amb una ampolleta així. Agafaves un drap, i posaves una mica de pasta d'aquella i era genial per netejar els metalls, els daurats quedaven perfectes!! Anar passant el drap fins que quedaven ben brillants... Bé... jo és que vivia en una casa molt, molt, molt vella i hi havia algunes coses de llautó. Avui en dia ja no sé si es fan...
ResponEliminaEn quant a la situació actual... què t'he de dir jo, fill meu... si començo a explicar-te tampoc soparàs avui...
ASSUMPTA: Ai, ASsumpta, quins records més bonics que t'he fet venir al cap amb el Netol! De fet, ara que m'hi fas pensar, jo crec que mons pares també el feien servir en forma de pasta... juraria que sí. Ja els ho preguntaré, i tant!
EliminaDe la situació actual... deixa-ho Assumpta. Poso les notícies avui?
Me'n recorded de la paraula, "Netol", i de la utilitat (netejar metalls), no sabia que anys a venir en tindria una altra però veig que sí, que tens raó.
ResponEliminaNOVESFLORS: Es tractaria d'utilitzar la coneguda fòrmula de la triple R (reduir, reciclar i reutilitzar!) per tal de netejar una mica aquest món ple d'òxid, brutícia i coses brutes que ens envolta. Gràcies per passar per aquí!
EliminaEl Jordi té telepatia amb tothom, sembla! Tinc ganes de veure el seu Netol, el teu és molt ben trobat.
ResponEliminaHELENA BONALS: Hehe, en Jordi no es només un crack en matèria lingüística... ho acabo de descobrir amb aquest post! A veure si tindrà certes arts de bruixeria que no coneixem... Gràcies Helena!
Eliminaa qui se l'hi acudeix sopar amb la tele posada...........Si realment el netol neteja tant hariem de fer portar dos palets a la moncloa
ResponEliminaJOAN GASULL: Ai, no ho sé, sempre he sopat amb la tele posada. No per a quedar-m'hi embadocat, que serveix per a fer tertúlia amb els presents a la taula sobre allò que es comenta a les notícies. El que passa és que darrerament, ja portem un temps que més que comentar ens emprenyem i potser sí que els sopars ens acabaran sentant malament...
EliminaQuè, encarreguem un parell de tràilers de Netol cap a la Moncloa?
Aixo no ho arregla ni netol
ResponEliminaARIS: I si hi saltem amb el lleixiu conill???
EliminaJa no recordava el netol, xò si, tots a posar les galtes!!!
ResponEliminaBuf, encara és pitjor quan a sobre d'escoltar, comences a barrinar i qüestionar-te. Llavors ja, buf....
bona coincidència!!
RITS: Rits, què t'he de dir a tu... sé perfectament com et sents darrerament i el teu grau d'emprenyamenta i indignació. Potser acabar posant galtes amb el sopar no és més que un petit dany col·lateral al costat de la que ens està caient. Però és que, collons! No ens deixen ni sopar tranquils!
EliminaHas provat a sopar amb el Bob Esponja?
ResponElimina(Seriosament, com diu l'Aris, això no ho arregla ni el Netol).
GEMMA SARA: Això sí que són els efectes col·laterals de tenir canalla! Doncs no Gemma, de fet, ni tan sols l'he vist mai... tot i que sé qui és, eh?
EliminaAixí que amb el Netol tampoc ho arreglem, no? Ja m'ho temia...
Avui en dia no es pot menjar mirant la tv! és indigesta
ResponEliminaDERIC: Ja tens raó, ja. Si els programes són dolents, doncs per això, perquè no hi ha qui els paeixi. I si són bons, doncs tampoc, doncs canten les veritats com a temples que ens estan caient al damunt.
EliminaDesconeixia l'anunci (o l'havia oblidat)...
ResponEliminaEstem en una de les crisis econòmiques i de valors més importants de les darreres dècades i ens caldran molts "polvos"...aix, que ara m'ha quedat un xic fort...volia dir ens caldran moltes pólvores per fer net...
NÚRIA PUJOLÀS: Ehemmm molts "polvos" ens caldran? ;p Ja t'he entès, ja, molts productes de neteja ens caldrien per a fer net de tots els problemes que sembla que estan assolant aquesta societat i aquests dies que vivim. Està clar que el món no para de girar i tard o d'hora sortirem d'aquesta situació. La pregunta és, com? Què quedarà en peu i què quedarà derruït per a sempre més?
EliminaEm sembla que ja t'ha quedat clar que no és saludable menjar amb les noticies de TV posades!
ResponEliminaDe galtes en té moltes en Netol, però hi ha genteta que encara en tenen més de galtes!
I la soprano amb els refilets de la cançó m'ha fet molta gracia.
GLO.BOS.BLOG: Sí, sí, m'ha quedat claríssim. Hauré de deixar de veure les notícies... el que passa és que al ritme que anem ni per sopar, ni per berenar, ni per dinar, ni esmorzar ni en cap moment es podran veure!
EliminaCertament, el Netol té moltes galtes, però al costat de certs personatges no deixa de ser un innocent aprenent!
Els refilets de la cançó són boníssims! I és que abans els anuncis es treballaven unes cançons realment delicioses! (o no)
Saps el que més em dol? Veure com ens volen manipular, i aquells que van farts, i estan ben llustrosos, ara ens vulguin entendrir fent una marató per la Pobresa. Quina enganyifa, quina manipulació, i no n'hi ha per menys que hom s'ennuegui, o no pugui deglutir.
ResponEliminaTant de bo, el Netol fos la solució!!!
Estic molt ratllada aquests dies, així, que potser avui, el meu to, és més agre, del que acostumo a tenir!!! Estic cansada, decebuda, dolguda, enrabiada, amb tot el que veig!!!
DAFNE: Deu ser la tàctica del pal i la pastanaga, no? Ara et retallo per aquí, ara et prenc per allà, però ara et preparo una marató per a que pugueu deixar anar la llagrimeta... i continuar pagant vosaltres mateixos. Heus ací el secret que ens ha de treure de la misèria en que ens hem instal·lat.
EliminaAiiii, si tot es solucionés amb les galtetes del Netol!
Espero que l'ànim hagi anat millorant, Dafne. Un potxó de colors!
Més val que deixis de mirar les notícies mentre sopes, o de sopar mentre fan les notícies. No se't posarà gens bé això, i si vols estar fort per lluitar contra tota aquesta púrria, has de menjar bé. No t'hi facis mala sang, si ens posen notícies alegres als TNs no seríem una colla d'amargats, home, i això no els interessa.
ResponEliminaXEXU: Ja m'ho heu recomanat molts això de que no sopi mirant les notícies... tot i que això a casa meva sempre ha estat com una mena de tradició, a partir de la qual s'amenitzen els sopars, tot xerrant del que es diu de bo i dolent pel món. El que passa és que darrerament sí que es fa feixuc posar-les, doncs ben poques notícies positives es donen. Potser tens raó i els interessa mantenir un cert estat de pessimisme entre la gent... però que no s'enganyin, la gent, tard o d'hora necessita esperança.
EliminaBé, ja tens la mala llet acumulada, ara només et cal canalitzar-l.a
ResponEliminaJOSEP: Mmmm, se m'acudeixen algunes maneres de canalitzar aquesta mala llet i totes són de dins la boca cap a dins... tot i que hi ha l'alternativa de fer-ho passar abans per tot el sistema digestiu...
EliminaNetolem-nos i netegem la brutícia porquet! no sé pas on anirem ....
ResponEliminaELFREELANG: Mira, has creat un nou verb, netolar... podria ser una mena de símbol lingüístic contra tanta misèria que ens està encerclant.
EliminaUn dels "slogans" del Netol, "cuestan poco y limpian mucho", amb els polítics és ben bé al revés, "costen molt!!!! i netegen molt poc fan mol poca feina!". Bon profit!!! malgrat tot plegat!
ResponEliminaMARTA: Ai mira, m'has fet riure tot i que no és un tema de riure massa. Has donat la volta al mitjó de l'eslògan del Netol i m'ha fet gràcia! Potser és això, no, tot el que sona a net, clar, transparent... està a les antípodes del que actualment representa i fa la nostra classe política. És descoratjador.
EliminaHehehe, quina gràcia, la cançó de l'anunci!!! Tant de bo els anuncis ara fossin així, també, i no tan agressius com els arriben a fer...
ResponEliminaEntenc el que dius de posar-te malament veient les notícies... jo em poso de mala gaita, més aviat. Però segueixo menjant!!
Ah, i a casa meva eren més de bramar "empassa-t'hooo!!", i quan m'ho empassava, cullerada!
YÁIZA: La veritat és que els anuncis han canviat molt, moltíssim! Val a dir que en tenim algun d'original, però la gran majoria es dediquen a ser simplistes i a ensenyar pits i cuixes... un model de televisió que no és model ni és res.
EliminaDe fet, al final, no ens queda més remei que seguir engolint, de bona gana o no, el sopar i tot el que ens cau a sobre. No sé si algun dia, però, tindrem algun tall de digestió...
Hehe, veig que a casa teva eren de mètodes expeditius! A casa meva intentaven ser més persuasius, però al final, si ens posàvem molt pesats també imperaven les mesures dràstiques!
Mestre,
ResponEliminanecessito un email teu per participar a les HV.
EL VEÍ DE DALT: Rebut!
Elimina"Limpia, fija (o brilla) y da esplendor". Com el Netol, la Real Academia fa el mateix efecte. El castellà sempre se'ns presentarà com l'espasa brillant que ens fa fora del paradís.
ResponEliminaI els banquers, amb bones galtes de dalt i de baix, també brillen i es fiquen l'esplendor a la butxaca.
¿I tot això t'ha d'espatllar el sopar, Porquet? Conjur: vas clavant una agulla al ninotet de cera o drap (pot ser fet del drap per netejar amb Netol) corresponent; sobretot claves a aquell que ara han posat nou (que ja era vell) i que fa cara de correcamins o ocell boig. Veuràs com fas salivera de gust. A casa en tenim tot un prestatge, de figuretes clavades. Quan només s'esperen miracles, tot s'hi val.
OLGA XIRINACS: Haha! Ai, Olga, em fas riure de valent! Respecte al castellà, ja sabem que sempre l'han presentada com la llengua lletrada, culte i dels intel·ligents. Un dia vaig arribar a sentir una senyoreta que (i el pitjor de tot, sense mala intenció) deia convençuda que el català era una llengua menys evolucionada que el castellà.... perdó? Com es mesura l'evolució d'una llengua? Tot rau en la seva mentalitat (inscrita al codi genètic) de ser superiors "por derecho de conquista".
EliminaEls banquers no és que se sàpiguen superiors, és que se saben immunes. Així van fent, robant calers un "Rato" i després vés-los a trobar. Clar que hem de tenir en compte que la justícia també juga al seu favor (i els governs, i els poders fàctics... fàstics és el que tinc jo).
Molt bona idea això del ninotet per anar-li clavant agulles. Per a fer-li mal a l'enemistat no ho veig molt útil, però com a tàctica per a desestressar-se i teràpia contra les ganes de calar foc a la paradeta que alguns tenen muntada potser sí que servirà!
Ostres no me'n recordava! això del netol era un netejavidres? No cal que se't posi malament el sopar, que d'ara endavant haurem de tenir unes "tragaderes" d'ahí t'espero
ResponEliminaCARINA: Ui, em sembla que va començar per a netejar metalls, però la cosa se'ls va desmarxar i se'n va anar de les mans i al final servia per a tot (com una aspirina per a la llar, vaja).
EliminaAra ja m'has deixat més tranquil (o no...). O sigui que sopo ben calmat i relaxat que la clatellada forta encara ens ha de venir, no? Mareta meva, quina por...
Aniria bé netejar-ho una mica tot. Llegint el teu post m'ha vingut al cap el text de l'anunci d'un altree sabó. "Un poco de basta basta... Gior". O alguna cosa així. Una abraçada.
ResponEliminaJORDICINE: Oitant! El Gior! En concret però, amb una veu ben greu, deien: Giooooooooooooor! Amb una O ben allargada! Crec que era un producte del mateix estil que el Netol.
ResponEliminaNetegem, doncs?