divendres, 3 de febrer del 2012

Esquerar-se en terres escandinaves

Ara fa deu anys, l'hivern del 2002, concretament el 22 de gener, va ser el primer cop que em vaig esquerar del niu familiar, i vaig anar a petar a aquí:

Solna (Suècia - Sverige)
4th floor
Room 407

De la mà d'una beca Erasmus vaig decidir acabar els meus estudis ben lluny de casa, a les fredes terres escandinaves d'Estocolm (Solna és a Estocolm com pot ser l'Hospitalet a Barcelona, és a dir, un municipi adossat a la capital sueca).

Recomençar per primer cop en un país diferent, en una ciutat desconeguda, amb una llengua estranya. Teixir una nova xarxa de companys i amics, desconeguts fins a l'instant. Moure's i integrar-se en una nova societat, en certs aspectes, realment peculiar, civilitzada, innocent i individualista. Confirmar empíricament el mite suec...

Ser, per primer cop, realment responsable de la meva pròpia microeconomia (o nanoeconomia...) gestionant completament la meva vida i la meva "casa", la meva habitació, on queia rendit després de dies plens de noves, contínues i inesborrables experiències.

L'habitació 407

Sense tenir un guió prefixat, vaig acabar convertint aquell menut espai en una mena d'exposició autobiogràfica. Era molt lluny de casa per primer cop en la meva vida i, suposo que, va ser una forma d'allargassar el cordó umbilical del qual m'havia nodrit fins llavors.

Així que s'hi podien trobar des de les coses que duc més endins, a les pròpies entranyes, (els pares, el Barça, el meu país petit i lliure...) passant per les més pràctiques per a un estudiant estranger en terra estranya (el plànol d'Estocolm, els diccionaris d'anglès i suec...) a d'altres més eixalabrades (pósters d'Iron Maiden, del Calvin & Hobbes i d'alguna xiqueta lleugera de roba...). Sense que pogués mancar el nòrdic més horrorós però més econòmic que vaig poder trobar a l'Ikea!

Recordo que estrany em vaig sentir els primers dies i nits que vaig passar en aquell cubicle llavors impersonal. Les parets nues feien companyia a la meva solitud, no coneixia res ni ningú, i enyorava els meus, tot mirant pel finestral de l'habitació i veient un contradictori paisatge fosc i blanc, refotudament inalterable durant setmanes i setmanes...

Les vistes des de l'habitació 407 a la meva arribada

Però recordo, també, el matí assolellat de l'1 de juliol del 2002. El dia del final del meu Erasmus. Abans de tancar la porta per últim cop, vaig fer una darrera ullada a la meva habitació, llavors altre cop amb les parets despullades, i lentament una llàgrima va brollar de cada un dels meus ulls.

Ja començava a enyorar aquell minúscul cubicle, el meu refugi, el que va esdevenir, amb tots els honors, la meva primera casa d'emancipat, la meva inoblidable llar en terres escandinaves.

Sverige by kent on Grooveshark

Sverige, Sverige, älskade vän
vi skålar för en midsommar till.
Välkommen, välkommen hit
som om tiden stått still
_________

Suècia, Suècia, estimada amiga
brindem per un altre "midsommar".
Benvingut, benvingut aquí
siguis qui siguis, siguis on siguis.

52 comentaris:

  1. Però vares arribar a esbrinar el perquè de les beques Erasmus les anomenaven Orgasmus?......
    Conyes apart, questes coses son les que realment ens fan forts i que recordem tota la vida.
    Malauradament jo no vaig fer cap Erasmus...i mai podré saber quin és el seu nom verdader...

    ResponElimina
    Respostes
    1. GARBI: Era un dels propòsits del viatge, descobrir l'etern secret dels Orgasmus... i a més al paradís de les rosses, altes i d'ulls blaus!!! Malauradament, noi, per mi continuarà essent un secret!

      Com tu dius, aquestes experiències ens fan créixer en tots els sentits, culturalment i personalment. Jo n'estic molt content i orgullós d'haver-lo fet (es nota?) i ho recomano a tothom.

      Com el pare del Calvin sempre li diu a ell: It builds character!

      Elimina
  2. M'agraden els teus records, porquet.

    A mi el 2002, em van regalar un viatge a Islàndia! El meu viatge preferit! però només una setmaneta, eh?

    ResponElimina
    Respostes
    1. CARME: Moltes gràcies! Un viatge a Islàndia vas fer... ja fa temps que barrino anar-hi i fer un bon viatget d'una setmana o deu dies!

      Elimina
  3. Ha de ser inevitable agafar estimació al que ha estat el teu primer espai propi, i més si el personalitzes d'aquesta manera, la veritat és que sembla prou acollidor tal com el vas decorar. Jo no vaig tenir aquesta experiència perquè en el seu moment no li vaig trobar cap necessitat. Després, mentre estudiava el doctorat, sí que ho vaig estar pensant, però per diversos motius no vaig acabar marxant. Això sí, m'has fet pensar en els primers moments que vaig passar al meu pis quan finalment vaig marxar de casa. Suposo que són records difícils d'esborrar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. XEXU: Llàstima que no provessis de marxar un any o uns mesos fora, entre estudiaves. Segur que t'ho haguessis passat de conya.

      Jo, en quant vaig arribar allà, vaig tenir una necessitat imperiosa d'omplir l'habitació de coses que m'identificaven i em feien sentir més unit a la meva terra i a la meva gent. Suposo que va ser com una petita armadura, convertir l'habitació en el meu refugi, degut sobretot a que era la meva primera vegada que marxava de casa i ho feia tan lluny.

      Com tu dius, són records que sempre els guardaré amb mi!

      M'ha agradat fer-te recordar els teus primers moments d'emancipat al teu pis! M'agrada despertar-vos records!

      Elimina
  4. Entre les imatges i la cançó fas brollar una explosió de sensibilitat,increïble. La qual cosa configura en mi, una imatge de porquet tan sensible que et fa peculiar del tot.
    Saps què feia jo el 22 de gener del 2002, doncs estava ingressada a l'hospital embarassadíssima del meu primer fill, i desbordada per una diabetis gestacional. Ja veus, com la història personal ens marca un mateix calendari, ple d'històries diferents.
    Un plaer llegir-te, ja ho saps!!!
    Gràcies per la traducció, perquè tot i que la melodia és preciosa, saber què diu encara la fa més bonica!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. DAFNE: Avui he llegit el teu post del desè aniversari del teu fill! Doncs tens raó, ens uneixen històries personals, de fa deu anys, ben diferents una de l'altra però totes plenes de records preciosos, de nous reptes per afrontar i de molta emoció.

      Gràcies per les teves paraules! No sé si sóc molt sensible o no (crec que una mica sí... ;P) però la veritat és que quan penso en aquell Erasmus se'm posa la pell de gallina tot sovint. I quan penso en aquells primers moments de l'arribada, amb tantes incògnites per endavant, aquells moments de pensar "què hi faig aquí?" i després veure que bé m'ho vaig passar i com m'ha quedat gravat al cor... doncs bé, tot això suposo que fa que en parli d'aquesta manera.

      La cançó forma part d'un disc que quan jo estava per allà va sortir i és un dels grups suecs de més èxit, almenys aquells anys. Triomfaven com la Coca-Cola i el single del disc (que era una altra cançó) sonava per tot arreu. Jo em vaig comprar el disc i m'encanta. De fet, tinc altres discos d'aquest grup que m'he anat comprant. Entenc poquetes coses però alguna encara l'agafo!!! (saps que em vaig treure el primer nivell de suec?.... deu ser per això que sóc peculiar!)

      Elimina
  5. Tu tampoc no has parat en torreta. Ara ja sé perquè et dius El porquet de Sant Antoni.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per fi ho has entès JOTAPÉ! ;p És que un porquet de Sant Antoni no pot restar aturat! És més, no té aturador!

      Elimina
  6. Quin post tan maco... quins records explicats amb senzillesa i sensibilitat... M'agrada la cançó. La poso per segona vegada i la torno a escoltar mentre vaig escrivint :-)

    Crec que si jo fos sueca m'agradaria el midsommar i celebraria també l'arribada de l'estiu... els hiverns deuen ser molt llargs...

    Per cert, saps que ara mateix, a la meva esquena, recolzada al respatller de la cadira, també tinc la samarreta del Barça? Sempre li tinc... veus? :-))

    Espera, espera... aquí més :-))

    Jo tampoc he tingut la sort de poder fer cap Erasmus. De fet, es van "inventar" el mateix any que jo vaig acabar la carrera i no en tenia ni idea. M'agradaria conèixer Suècia. El dia que em toqui la travessa hi anirem :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Boníssim ASSUMPTA! La samarreta blaugrana sempre en un lloc ben visible de casa nostra!

      Gràcies per les teves boniques paraules. De veritat. Em fa feliç veure que t'ha agradat tant el post, des de les paraules, els sentiments, la idea que intentava transmetre i, fins i tot, la cançó en aquest estrany idioma!

      Estic segur, seguríssim que el midsommar t'agradaria, tot i que potser t'enduries alguna petita sorpresa dels nivells d'alcoholisme que poden agafar el suecs en aquell dia... la veritat és que és soprenent.

      Llàstima que no poguessis fer un Erasmus. Estic convençut que li haguessis tret molt de suc, moltíssim. El meu Erasmus, de fet, el vaig fer a la segona carrera. A la primera ni tan sols m'ho vaig plantejar. N'havia sentit a parlar però recordo que sempre quedaven places lliures doncs la gent no hi estava massa interessada. A la segona carrera, quan ja era una mica més grandet i pensava una mica (no massa tampoc) les coses vaig veure que era una gran oportunitat per a veure món, aprendre idiomes i créixer una miqueta més (no massa tampoc, altra vegada) com a persona!

      Gràcies Assumpta! Un plaer sempre tenir-te per aquí!

      Elimina
  7. A través de les teves línies m'arriba l'emoció que un porquet, aleshores un desconeguts radical per mi, sentia aquell gener de 2002. Era a casa seu, a la casa familiar; feia la maleta, era a punt de marxar al nord d'Europa, sol per primer cop en la vida. I per mig any!

    ...

    De veritat que m'ha arribat aquella emoció, i la de l'aterratge a Estocolm i la descoberta d'aquell teu espai provisional, i totes aquelles vivències. I sobretot, la vivència més gran, la descoberta més important: descobrir-te a tú mateix.

    Tot això m'ha arribat, mira tú si poden tenir força les paraules...

    ResponElimina
    Respostes
    1. FERRAN: Hehe, ets la bomba! Moltes gràcies, de veritat! Quins comentaris que em deixeu, bandarres. Si és que em feu emocionar! Tu ho has dit, un porquet tendre i jovenet que s'encaminava a passar un dels períodes vitals més importants, jo crec. Aquell mig any em va marcar fortament i crec, també, que ho va fer a nivell personal, vital, descobrint-me a mi mateix, com bé dius, a la vegada que descobria tot un nou món.

      Però que t'he d'explicar jo a tu, un català berlinès... Un dia ens podries parlar de les teves primeres sensacions a l'arribada a Berlín! Segur que en podríem treure sentiments i visions força coincidents en alguns punts! Una abraçada, Ferran!

      Elimina
  8. I no vas anar més lluny perquè no podies!!! (bé, sempre quedava anar a sud amèrica...) Què xulo! Mai em vaig plantejar fer un Erasmus, sempre he estat massa "cagada" i poc valenta per fer aquest pas, sola.
    Vas veure alguna aurora boreal?? hehehe! Sempre he pensat que per allà dalt se'n deuen veure moltes!
    Una experiència molt xula porquet, que m'agrada que hagis compartit! Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. ALBA: Bé, de fet, un cop a Suècia vam anar dos cops (un a l'hivern i l'altre a l'estiu) cap al cercle polar, així que, encara vam anar més lluny! Ara bé, d'aurores boreals no em vam veure ni una. Quan vam ser al cercle polar a l'hivern (que és el lloc i el moment de veure-les) vam voltar tres nits pels carrers del poblet principal d'allà dalt (Kiruna), rodejats per 3 o 4 metres de neu als carrers. L'estampa impresssionant (per la neu, no pel poblet que és poc menys que depriment), però després d'hores i hores de passejar a quinze o vint sota zero... res de res! No em vam veure ni una!

      Jo també em pensava que no m'atreviria mai a fer una cosa així, fins que un dia vaig veure clar que el món és dels valents i que, total, què hi podia perdre? Així que, Alba, si se't presenta alguna oportunitat similar i la teva situació personal t'ho permet, jo t'aconsellaria que no ho dubtis ni un moment!

      Moltes gràcies, bonica!

      Elimina
  9. Nanoeconomia... aquesta és molt bona! (I, tristament, molt actual).

    Segur que ha de ser una experiència molt enriquidora, això de marxar fora durant un temps. No ho dic per experiència, que consti, tot i que ara que miro enrere, em sap greu no haver-ho fet mai.

    Au, salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. MAURICI CAPDET: Nano, nano!!!! Totalment nano era la meva economia! Vaig arreplegar els quatre estalvis que tenia, un raconet que em van deixar els meus pares i un petit crèdit que vaig demanar i cap allà que me'n vaig anar! Val a dir que els diners de la beca pràcticament feien riure. Crec que em van donar per a comprar el bitllet d'anada i el primer mes d'habitació... els altres estudiants estrangers no s'ho podien creure que ens donessin tants pocs diners (tingues en compte que allà n'hi havia que amb les beques encara estalviaven...).

      És llàstima que no hagis tingut cap experiència d'aquest tipus. Com tu dius, són molt enriquidores tant a nivell cultural com personal. Una experiència que tothom hauria de tenir la possibilitat de fer!

      Gràcies Maurici!

      Elimina
  10. En tot el que ens comparteixes hi veig la petjada d'aquest "porquet" ple de sensibilitat i humor que m'agrada tant de llegir i seguir!!... Saps transmetre molt bé aquest entusiasme per tot, que portes dins, i arriba amb tota la intensitat i ens ho fas gaudir també a nosaltres...Gràcies.
    Bon cap de setmana i una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. MONTSE: Ai, moltes gràcies bonica, de veritat! Jo no sé si escric amb sensibilitat, entusiasme i intensitat, però el que sé segur és que comentaris com el teu arriben molt endins. És molt i molt reconfortant veure que unes paraules que hom escriu poden despertar sensacions i sensibilitats com la teva. Gràcies de veritat, Montse. Potxons a milions!

      Elimina
  11. M'ha encantat, porquet! Jo hauria volgut marxar lluny de casa quan vaig acabar magisteri... pensava en algun poble del Pirineu, en una escola unitària... però em vaig acabar quedant a casa i treballant a una escola del barri... m'ha faltat sempre, aquest xiquet d'emancipació!

    El detall de la samarreta del Barça i el petit bocí patriòtic... gairebé m'han emocionat! i el nòrdic horrorós d'Ikea, hehehe, que "mono"!

    Gràcies per compartir-ho amb nosaltres!

    ResponElimina
    Respostes
    1. MONTSE: Gràcies a tu per passar per aquí i deixar-me aquest comentari de records, de vivències i de detalls. Saps? Jo sempre he tingut (i segueixo tenint) el somni de que un dia marxaré a viure en un poble. Considero que és el millor lloc on es pot viure (i si és del Pirineu encara més) tot i que ser que ho tinc complicat per les feines a les quals podria optar jo. En fi, sempre em quedarà l'anhel, que intento calmar visitant sempre que puc les muntanyes pirinenques!

      El bocí patriòtic, la samarreta del Barça (el nòrdic no tant!) encara m'emocionen ara quan veig la foto. Amb la distància que dóna el temps ara veig que vaig fer un bon santuari allà dalt a les terres escandinaves! Imagina't les cares que posaven quan, de tant en tant, algun espanyol visitava la meva habitació! Era força divertit! ;p

      Elimina
  12. Coi de porquet !!
    Em meravella tot el que tens dins i com ho expresses
    gracies per compartir-ho

    petons de sargantana

    ResponElimina
    Respostes
    1. SARGANTANA: Moltes gràcies per les teves paraules Sargantaneta! I a mi m'encanta que tu t'expressis així! Una abraçada i molts potxons!

      Elimina
  13. Molt ben retratats els teus records i sentiments sobre la teva estança a Suècia. Una experiència envejable. Vaig visitar aquest país al 2000 amb la Montse -"una mica de tot" -. Vam voltar força amb el cotxe i una tenda de campanya, això si sensa fred -encara que amb pluja-. El teu relat també m'ha fet venir a la memòria un munt de records. Per últim, desconexia l'existència i el significat de la paraula "esquerar". Gràcies per descobrir-me-la.

    ResponElimina
    Respostes
    1. RAMON: Oooh! Quin viatge més bonic que devieu fer! I és que els països escandinaus són molt amens de visitar tot fent quilòmetres. Jo, la darrera setmana que estava allà, amb uns amics, vam llogar un cotxe i vam anar a rondar per les Illes Lofoten, a Noruega, dins el cercle polar. També dormíem amb tenda, i vam passar "nits" (hi havia el sol de mitjanit) realment espectaculars en llocs paradisíacs!

      M'encanta haver-te dut aquests records, aquests bons records! I a més, si t'he fet aprendre una paraula que jo trobo preciosa, del nostre estimat idioma, millor que millor!

      Elimina
  14. M'ha fet gracia veure la teva habitació d'aleshores amb una estelada i una samarreta del barça! emotiu post...saps aixó d'esquerar-se no ho havia sentit mai...m'agrada---esquerar esquerar-se...i saps suec? en fi experiències que eduquen ensenyen i marquen ....bon cap de setmana porquet!

    ResponElimina
    Respostes
    1. ELFRI: I a mi que m'agrada que t'hagi agradat tant! Gràcies, de tot cor, per mostrar-me els sentiments que us ha despertat el post! Gràcies per les teves paraules Elfri. L'estelada aquesta té un munt d'anys i ha viscut un munt d'històries. El primer cop que la vaig exhibir amb orgull al carrer va ser per l'arribada de la flama olímpica a Barcelona. Després ha estat a Suècia, Nova Zelanda i un munt de llocs més. I és clar, me la segueixo enduent a tots i cada un dels cims del nostre estimat Pirineu català. Aquesta estelada porta moltíssims anys amb mi i ja és part de mi!

      Així que no coneixies el mot esquerar? A mi m'encanta. Me'l va ensenyar el meu padrí, i és que això de passar estius a pagès t'ensenya moltes coses!

      De suec vaig arribar a treure'm el primer nivell! Ara crec que l'he perdut en bona part tot i que paraules i alguna frase encara sóc capaç de llegir i entendre.

      Elimina
  15. caram, quants records!
    records que no s'esborraran, per molts anys que passin.

    Mai vaig fer un Erasmus, és de les coses que si bé no me'n penedeixo, em sap una mica de greu no haver fet.

    ResponElimina
    Respostes
    1. RITS: Són records que marquen amb tanta intensitat que és impossible recordar-los. És més, si m'hi poso a pensar sóc capaç de recordar un munt de detalls, anècdotes, converses, riures, etc que vaig viure ara ja fa 10 anys. Potser és el mig any de la meva vida que tinc més gravat al cervell!

      Veig que entre la parròquia blogaire no s'ha dut massa això de fer Erasmus! Aiiii, ho havieu d'have fet! Jo ho aconsello a qualsevol universitari que es trobi en època de poder-ho fer!

      Elimina
  16. Què puc dir...? Estic esperant que nevi per poder fotografiar la plaça que veig per la finestra tota blanca. La meva habitació també és al 4t pis, no gaire lluny d'una 407. Les parets eren horrorosament blanques i el terra horrosament groc quan vaig arribar. Ara hi ha fotos, un suru amb moltes coses enganxades, el meu foulard del cau, i el pòster que encapçala el bloc. El terra segueix sent groc, llàstima, però he posat unes cortines que donen una mica de color, i la taula es va omplint de llibres, a falta de prestatgeria. El nòrdic també és el més barat que vaig trobar a l'ikea, blanc amb un estampat finet en vermell. Els estris de cuina es multipliquen, i també ho fan les meves dubtoses receptes.

    He acabat agafant afecte a aquestes quatre parets, i també a la ciutat que hi ha afora, però segueixen faltant algunes coses que impedeixen que m'hi senti com a casa. De fet, només en falta una, i tinc molt clar quina. Per la resta... a París s'hi viu prou bé. Fins i tot, encara que hagi de passar més d'una setmana sota zero i se'm pelin cara i mans per culpa del fred..!

    Abraçada, Porquet. Gràcies per compartir això amb nosaltres!

    ResponElimina
    Respostes
    1. YÁIZA: Esperava el teu comentari a aquest post. Recordo com vas explicar, a l'inici del teu Erasmus parisenc, que les coses no acabaven d'anar bé. Llegeixo amb calma la teva resposta i veig una evolució molt similar a la meva. Hi ha coses que no es poden millorar, la qualitat i colors dels terres, les pintures de les parets, les persones que enyorem... però sí que es poden modelar aquestes parts més negatives i focalitzar-te i maximitzar tot allò que t'ofereix una experiència com aquesta. Així ho vaig intentar fer jo i, crec, modèstia a part, que me'n vaig sortir força bé.

      Els llibres acumulats a la taula és un clàssic! Les receptes, per a mi, ja no tant. Tirava de la cuina de supervivència que segueixo aplicant a dia d'avui! I què dir del fantàstic nòrdic de l'Ikea, sempre el més barat! Jo diria que ja el fabriquen expressament per a tots els eràsmics mundials!

      Sé que has aturat l'activitat del teu blog fa unes setmanes però quan el vulguis reemprendre m'agradaria veure aquesta plaça que comentes, amb neu o sense, però sí que poguéssim veure les vistes des de la teva habitació. Ens mostraries part del teu Erasmus, part de la teva vida a París, com veus el món des d'aquesta habitació teva i ben teva.

      Yáiza, acaba de passar un bon Erasmus, gaudeix-lo. Que les absències o les coses menys bones de París no esborronin aquestes vivències. Pensa que ets afortunada de poder passar tot aquest temps en una ciutat com aquesta.

      Una abraçada per a tu, bonica i milions de potxons!

      Elimina
  17. M'ho mirava amb detall... i m'ha fet gràcia el porta-CDs ;-))

    I a mi el nòrdic aquest m'agrada! Què li veus de lleig? (Ho dic de veritat, eh?) :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. ASSUMPTA: El pota-CDs!!! Això sí que ja sembla vintage! Recordo comprar-lo expressament per l'Erasmus per endur-me la màxima quantitat de CD's que pogués. Els mp3 encara no havien arribat i jo tot just tenia un Discman nou de trinca! A més, xxxxt, no ho diguis a ningú... els altaveus que veus a la foto els vaig agafar, com a préstec, del departament de la universitat on feia el projecte... però ja no hi van tornar més!!! Ohhhh, lleig... però és que els vaig trobar un dia per allà abandonats i ningú els feia cas! I no tenia un duro... i era un arreplegat... ai, quins remordiments!

      Elimina
    2. ASSUMPTA: Per cert, i el nòrdic... no ho sé, potser era el segon més lleig ja que n'hi havia un altre de pitjor! ;p Crec recordar que vaig baixar el nòrdic cap a Catalunya i ma mare encara el guarda per quan van convidats a casa mons pares! De veritat! Així que ja veus que aquest nòric, més lleig o més bonic, té un llarg recorregut!

      Elimina
  18. Preciós, l'escalf de les teves paraules ens fa estimar Suècia, i a tu, com sempre, encara més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. CANTIRETA: Moltíssimes gràcies. L'escalf me'l doneu entre tots passant per aquí i deixant comentaris com el teu que, sincerament, em fan posar la pell de gallina. Una abraçada de les de veritat!

      Elimina
  19. M'hauria encantat fer un Erasmus quan estudiava però vaig deixar escapar l'oportunitat i ara ja és massa tard

    ResponElimina
    Respostes
    1. DERIC: Jo de fet, a la meva primera carrera, el vaig deixar escapar sense ni parar atenció. Va ser a la segona que vaig veure la gran oportunitat que hi havia rere aquest programa d'intercanvi i, la veritat, no me'n penedeixo gens d'haver-ho fet! Al contrari!

      Elimina
  20. Bonica experiència! Tot és més intens quan s'és lluny de casa. Jo, com que em vaig quedar amb les ganes d'un Erasmus, vam fer el nostre "Erasmus" familiar a Xile, ho repetiria ara mateix, amb tota la colla que som!

    ResponElimina
    Respostes
    1. NIEPIS: Certament, quan un és lluny de casa sembla que tot sigui més excepcional, més intens. Potser realment és així ja que obrim tots els nostres porus, tots els nostres sentits i estem atents a tot i a qualsevol experiència per a endur-nos-en la millor part, com si el món s'hagués d'acabar. Potser per això, quan tornem a casa nostra, i amb l'ajuda del temps que ens esborra els moments menys bons, ens queden aquestes experiències com a irrepetibles!

      Elimina
  21. És curiós com canvia la percepció dels llocs nous en els que vas aterrant. Al principi hi ha certa hostilitat, després t'adaptes a ells i finalment, quan decideixes marxar, sembla que t'estiguin arrencant un tros de tu.
    A mi sempre em costa horrors i els sentiments contradictoris m'inunden.

    ResponElimina
    Respostes
    1. SANTI: Jo no podia haver descrit millor l'evolució d'aquest procés d'odi-amor respecte els llocs als quals la vida ens va col·locant. I la sensació final, que l'has descrita com si t'arrenquessin un tros de tu... doncs és ben bé això! Sempre em queda la sensació que vaig deixant petits trossets de mi pels llocs més especials que he visitat i viscut.

      M'ha encantat el teu comentari, Santi! Una abraçada!

      Elimina
  22. Com ho deuries gaudir Porquet... Era l'inici de la individualitat, la porta a la vida d'adult que tot just s'iniciava, la porta a la independència! Algún dia hi hauràs de tornar, a veure què sents!

    ResponElimina
    Respostes
    1. JUDIT: Ho has descrit perfectament! S'obria tot un món de reptes, de possibilitats i de somnis. I a part de tot això, s'iniciava en una societat i en un país absolutament desconeguts per a mi!

      T'he de confessar que hi vaig tornar anys després! Vaig passejar pels mateixos carrers, les mateixes estacions de metro, vaig anar a veure els meus tutors de projecte de la universitat... van ser, de nou, uns dies fantàstics! Estocolm, per a mi, sempre serà una ciutat especial!

      Elimina
  23. El primer racó plenament propi bé mereix un espai de privilegi a la memòria melangiosa. No t'hi pots fer el suec.

    ResponElimina
    Respostes
    1. JOAN: I el té, Joan, i el té. Sempre quedarà a la meva memòria les primeres imatges i les primeres sensacions que em van envair quan hi vaig entrar... i quan el vaig deixar.

      Elimina
  24. A mi em sembla una història molt maca, la teva. Petonets, Porquet.

    ResponElimina
    Respostes
    1. MAIJO: Moltes gràcies Maijo! Potxonets per a tu també!

      Elimina
  25. Porquet, m'has fet reviure la meva petita història nòrdica. emoció.

    ResponElimina
    Respostes
    1. COLOR CAMALEÓ: Doncs tot el que sigui dur-te bons records i emocions a través de les meves paraules em fa content! Gràcies per fer-me arribar aquestes emocions!

      Elimina
  26. Moltes gràcies a tots per passar per aquí! Vaig tardíssim responent els comentaris però no us penseu que me n'oblido! En tot cas, m'alegra que hagueu celebrat el desè aniversari del meu Erasmus suec amb mi! La primera caseta que hom va tenir, ni que fos una menuda habitació, sempre quedarà en el meu record!

    ResponElimina