... que la boira terrera.
I és que poques setmanes després de dedicar un post a les boires tardorals, torno a endinsar-me en els mars de boira que trobem escampats aquests dies pel nostre país. Ja em disculpareu, sóc un pesat, però és que en aquests dies d'anticlònica tardor la boira és més terrera i més tossuda que mai!
 |
| No hi ha manera que, en aquests dies, s'aixequi un pam de terra! |
 |
| Els contraforts muntanyosos malden per a treure el cap per sobre dels embats de la boira |
 |
| Tota Catalunya sembla literalment engolida per aquesta espessa i pesada boira terrera! Tota... no? Montserrat treu el caparró allà en la llunyania! |
Totes les fotos varen ser fetes des de la carena del Montsec de Rúbies, és a dir, des del capdamunt d'aquests contraforts que, a prori, semblen inexpugnables...
Així que, per poc que surtis a trescar muntanya amunt, et trobes aviat gaudint d'unes imatges espectaculars, de somni... I si la talaia és tan privilegiada com la del Montsec de Rúbies, a cavall de la Noguera i el Pallars Jussà, la força que pren l'escena és brutal.
Us deixo un vídeo gravat des del capdamunt de la carena. Gaudiu dels mars de boira del Montsec... i dels Pirineus nevats nord enllà! (i ja està, ja no us atabalaré més amb aquestes imatges emboirades...)
Les imatges parlen per si soles, la veritat. La boira té quelcom de místic que atreu a molts, jo m'hi incloc. I després em cago si és massa espessa, però sempre m'encurioseix.
ResponEliminaPotser perquè sóc de lloc de poca boira sempre hi he trobat que té cert misteri. Ara he entès realment allò de "Mar de Boira" sembla que s'hi pugui navegar per sobre d'ella.
ResponEliminaEn mars de boira jo escric poemes de molta humitat terrera. Ja em coneixeu, però ;)
ResponEliminaDe vegades no ens deixa veure bé, i més quan aquesta boira la tenim dins nostre. Per sort bufa la tramontana i ens la neteja
ResponEliminaunes imatges espectaculars.
ResponEliminafa un parell de setmanes vaig anar a Lleida. Recordo el camí perfectament, a BCN feia un sol espectacular, només arribar a Igualada, el temps va canviar de sobte. VFëiem la boira com s'apropava frondosa i tapava els molins de vent i de cop, allà enmig, gairebé sense veure'ns, humits i freds. va ser espectacular.
Unes imatges certament espectaculars i ben boniques... per veure-les de lluny! :-D
ResponEliminaPer cert, fa uns dies passant per El Perelló (Baix Ebre) vaig veure una cosa que em va fer pensar amb tu i vaig fer-li aquesta FOTO. ;-)
Boreal i esplèndida talaia la que ens ofereixes. I singular parèmia la que encapçala el teu apunt.
ResponEliminaI ho dic des de Torelló, lloc des del qual molt sovint també podem presenciar una terra colgadíssima.
Paral·lelisme boiral, podríem dir.
buf,buf,buf, Porquet, no tinc paraules... ja ho vaig dir un dia i avui ho repeteixo (com diu Alyebard) vindria aquí amb el Blauet i despegaria les veles...
ResponEliminabestial!!!!!!!
ResponEliminaem recorda quan era a Llimiana, que la boira quedava a baix.. allà érem al cel!
mentre puguis anar caminant i trescant per caminois i muntanyes i ens puguis seguir posant aquestes fantàstiques imatges i vídeos dons mira ....la boira es torna de colors i resplendeix ....
ResponEliminaNo sabia que a això se li digués boira terrera!! Vindrien a ser núvols baixos?? O era boira-boira?
ResponEliminaJo del Montsec... conec poc, però he estat a les rodalies de Les Avellanes i d'Àger (em sembla que això ja ho he explicat), i al corredor del Montrebei, que no cau lluny. Has dormit algun cop a la Cova d'en Rossell? És un lloc tot curiós!
Per cert, el vídeo molt maco, però té una pega: faltava que a l'últim moment giressis la càmera 180º i ens enviessis una salutació!
Sensacionals imatges. Des de el punt que l'has fotografiat la boira impregna el paisatge d'un misteri majestuós. Ben diferent quan t'hi trobes al mig i no veus tres en un burro. Llavors el misteri es converteix, segons on et trobis, en una veritable sensació de por.
ResponEliminaOoooh, quines fotografies més boniques!
ResponEliminaTalment un mar de boires. Un espectacle superb!
La boira serà tot l'emprenyadora que vulguis, però regala unes imatges precioses!
ResponEliminaL'altre dia vaig veure un banc de boira gegant des de l'avió cobrint tota la vall de l'Ebre i em vaig quedar amb la boca oberta, la veritat!
ResponEliminaJa saps que sóc una enamorada del Montsec.... i el Montsec de Rúbies el tinc ben poc explorat. Quan estudiava a l'institut vam fer una exursió fins al poble abandonat de Rúbies i vam pujar per les anomenades "100 curves". Ho recordo taaaaant dur!!!! I només per això tinc ganes de tornar-ho a fer, per demostrar-me a mi mateixa que no n'hi ha per a tant.... :D
ResponEliminaLa primera fotografia és magnífica porquet!!!!
Abraçada!
Bellíssimes imatges. Avui des de La Calderona també és veia una catifa de boira al damunt del Saler i l'Albufera. Ha fet un dia preciós de bici o de muntanya o de bici de muntanya. :)
ResponEliminaA mi la boira em fa venir mal de cap.
ResponEliminaEs increible el video de la boira...per un cantó, quan condueixes es una merda, però mirada així en video es maquisima
ResponEliminaMolt guapes les imatges, aquest mar de boira. Jo relaciono la boira amb Lleida, durant uns anys hi anava sovint. També vaig flipar a Venècia amb boira, li afegia un caràcter fantasmagòric i misteriós que ja té.
ResponEliminaUn regal, porquet.
ResponEliminaDe part de la resta de mortals costaners però enyoradissos, gràcies.
Uauuuuu! Talment un somni! Que bonic...
ResponEliminaPer les meves terres no n'hi ha mai de boira porquet. El vent n'és l'amo! I crec que la boira i el vent no són amics... Així que gràcies per aquestes imatges tan boniques!
Petonets!
Unes fotos molt bones. Avui quan he anat a treballar hi havia una boira brutal! Una abraçada.
ResponEliminaA mi no m'atabales gens amb aquestes imatges emboirades... m'agrada veure aquestes fotos, són maquíssimes... i el vídeo!! si és que sembla neu! :-))
ResponEliminaCom sempre, vaig tard en les respostEs... En fi, moltes gràcies a tots per passar per aquí i deixar els vostres emboirats comentaris! (més emboirat està l'autor d'aquest blog!). Com alguns ja heu dit ja, les boires des de fora són precioses, però des de dins ja ens les mirem d'una altra forma més temerosa... De totes formes, aquests dies el millor és tirar una mica amunt com les cabres i, pràcticament a tot Catalunya es poden gaduir d'unes panoràmiques de somnis... de cotó!
ResponEliminaXEXU: La boira té un poder atractiu bastant considerable per a mi també. M'agraden els paisatges emboirats, però si t'hi trobes a dins massa estona et ben juro que pot acabar essent un problema. Més d'un me n'ha causat a mi perdut per la muntanya...
ALYEBARD: Les ganes que tenia jo de tirar-m'hi des del capdamunt de la carena del Montsec de Rúbies... bé, només era una idea, eh?
CANTIRETA: Cantiretaaaaa que ja coneixem que des del teu refugi sota la boira hi crema un foc de brasa viva! ;p
GARBI: Ara potser sí que necessitaríem ja una bona tramontanada que ens desemboirés els paisatges... i l'ànim!
RITS: La Panadella marca tot sovint la frontera orogràfica i, per tant, la climàtica també fent com de frontera entre la zona més industrialitzada, poblada i més influenciada pel mar Mediterrani de Barcelona i la transició amb el Ponent menys poblat, més agrícola i de clima més continental. Anar observant aquesta transició, acompanyats de la boira és, sens dubte, un regal pels sentits!
MCABEU: Per veure-les de lluny... o des de dalt! Moltes gràcies pel regalet del Perelló! Si t'hi fixes ja està penjat a la barra lateral del blog. Moltes gràcies!
JORDI DORCA: M'ha encantat el concepte "paral·lelisme boiral". Moltes terres catalanes, aquests dies, es veuen unides per aquest fenòmen atmosfèric. Jo ja les he divisat a Santa Maria de Meià, a Tremp, al Congost de Mont-Rebei, a la Coma i la Pedra, etc... i totes en diferents dies!
MONTSE: Realment sembla un autèntic mar, una mena de capa esponjosa que et permeti surar-hi!
LOLITA LAGARTO: Ooooh Llimiana! Bona talaia per a observar les boires que s'acumulen a la Conca de Tremp! Sempre he dit i defenso davant de qui sigui que el poblet de Llimiana té unes de les panoràmiques més espectaculars de Catalunya! Bonic indret!
ELFREELANG: És que vista des de les alçades (o des de les fotos i vídeos) se la veu majuestuosa i preciosa. Ara, ja et dic que quan vam davallar i ens vam deixar engolir per ella, el paisatge es torna molt més misteriós, llòbrec i fins i tot tenebrós. Però des de dalt... llum de colors i imatges brutals!
YÁIZA: Sí Yáiza, se li pot dir boira terrera o de força altres maneres crec. En molts indrets de Catalunya te'n dirien diversos noms. Aquesta setmana passada vaig estar, precisament a Àger i al Congost de Mont-Rebei! Hi he anat molts cops des que vaig descobrir aquest indret en unes pràctiques de Geologia ara ja fa 15 o 16 anys! (semblo un padrí). És una zona que m'encanta! I saps que em vaig trobar enclastada dins el Congost?.... la boira!
ResponEliminaAh! no vaig voler sortir al vídeo per a evitar espatllar unes imatges tan belles! ;p
RAMON: M'has fet recordar un dia, ja fa força anys que corríem d'excursió per una zona propera al Canigó (el Pla Guillem, després de fer el Sethomes i el Tretzevents). Ens va engolir la boira i mentre ens pensàvem que havíem anat avançant ens vam adonar, finalment, que havíem caminat en cercle. En aquells moments, realment, sents com d'angoixant pot arribar a ser la boira! (per sort duiem una brúixola i ens en vam sortir... encara no era temps de GPS!).
GLO.BOS.BLOG: Meravellós! I saps que em va sorprendre més, estant allà? El silenci que envolta el paisatge quan tens aquest mar de boira als teus peus. És com si retingués tots els sons que hi ha sota seu.
FERRAN: Pot arribar a ser molt emprenyadora, fins i tot perillosa, però quan aconsegueixes sortir de la seva teranyina i la pots divisar des de les alçades és terriblement espectacular!
AITOR: Des de les alçades és el lloc ideal per a veure i contemplar les boires. Agafen la forma de les valls, dels congostos i de les muntanyes que els envolten. Llavors, les imatges que ens regalen, d'esponjosa forma, són realment meravelloses!
ALBA: Ja en som dos d'enamorats del Montsec! A mi m'encanta tot, el de l'Estall, el d'Ares i el de Rúbies! Jo fa molt temps que tinc ganes d'anar al poble abandonat de Rúbies. N'he vist fotos espectaculars i diuen que és un lloc amb certa mística (com sempre que trobem pobles abandonats... en aquest sentit et recomano una excursió des de la Pobla de Segur al poble abandonat de Montsor... senzillament impressionant). No conec les 100 curves, no n'havia sentit a parlar mai! És molt dur? Moltes gràcies per l'elogi de les fotos! Una abraçada bonica!
VICICLE: Moltes gràcies! Com m'agrada descobrir els indrets que ens ensenyes des del teu blog (o des de comentaris com aquest teu) de les terres dels sud! Una abraçada bttero!
QUETA RIPOLL: Ep! Benvinguda al blog! I benvinguda a la catosfera! Que he vist que t'hi has posat fa ben poquet. Espero que t'ho passis tan bé com jo ho porto fent aquest darrer any! Si més no, que no et fem agafar mal de cap com la boira te'l fa agafar!
ARIS: Quinze dies abans vaig rondar per l'altra banda del Montsec de Rúbies, des de Tremp fins a l'Hostal Roig. La boira que em vaig trobar en cotxe per allà em va acollonir de veritat. Era de dia, però no es veia absolutament res! Anava lent com una tortuga! Al Coll Roig, però aquesta es va dissipar i la vaig fotografiar en el primer post que vaig fer dedicat a la boira!
GEMMA SARA: Moltes gràcies! La boira i les Terres de Ponent jo crec que van agafadetes de la mà. No s'entén una sense l'altra. Clar que a Osona te'n podrien fer cinc cèntims també! A Venècia no més hi he estat un cop i fa molts anys, de viatge de final de curs... tinc moltes ganes de tornar-hi... però a poder ser sense boira!
JUDIT: Moltes gràcies Judit! Si ets de terres ventades deus córrer per terres empordandeses, potser. Com tu dius, a la que bufa una brisa lleugera la boira ja es fa ben espantadissa... i em sembla que porten dies que les gents de les Terres de Ponent deuen bufar amb força a veure si s'escampa la boira que hi ha instal·lada!
ResponEliminaJORDICINE: Moltes gràcies Jordi! Espero que no et trobis massa dies boira per anar a treballar, que sempre és millor començar la feinada amb una bona dosi de sol!
ASSUMPTA: Tu ets dels meus! La boira, vista des d'aquesta perspectiva no atabala gens. És senzillament brutal. És com un immens matalàs de cotó que abraça tota la nostra terra catalana! Una abraçada!
Aii...que vaig tard...em fa mitja vergonya dir que no coneixia l'expressió boira terrera, no coneixia la paraula i és ben maca, i igual que les teves fotos i la boira!
ResponEliminaSalut!
BARCE: Vergonya? Va dona va! Hi ha moltíssimes expressions que desconeixem, i segons quina contrada catalana trepitgis segur que te'n poden dir mil variants! És la riquesa del parlar popular, tant variat com impossible de dominar totalment! Moltes gràcies per les teves boniques paraules!
ResponEliminaCÀNDID: Eeeep! Ara he vist que el teu comentari d'aquest post havia estat rebutjat i posat en quarentena pel blogger! Recuperat doncs, només em manca donar-te les gràcies per dur aquest comentari teu, amb tastets de salabror, fins a les boires humides de l'interior!
ResponElimina