dijous, 1 de desembre de 2011

Desesper més enllà de mitjanit


Quan l'excés de feina em supera
el blog entra en espera
i ja sabem que qui espera es desespera!

Sí, ja ho sé que en els temps que corren no m'hauria de queixar, però quan ets enmig de segons quins saraus laborals... buf... voldria ser ben lluny d'aquí! 

Massa dies dormint poques hores i pencant-ne massa...

35 comentaris:

  1. Ànims, Porquet!! Treballar a aquestes hores de la nit és una merda, però pensa que en realitat ja és dijous i s'apropa el cap de setmana!

    Va, un axuxón amb energies per acabar la nit! =D

    ResponElimina
  2. Ánimus, Porki! Jo encara treballo i mira no passa res! Menja xocolata a la sal i segueix. Vinga va, corre...
    Aixxxxxxxxx!
    Ara em menjaré, és més, la tinc a la boca, una presa de xocolata Valor que diu: chocolate puro con almendras.
    Mastego i segueixo.
    Aiós!

    ResponElimina
  3. A prendre paciència, que això va a temporades. Després és quan t'avorriràs com una ostra i faràs un post cada nit. Ja podrien repartir millor la feina, però les coses van com van.

    ResponElimina
  4. Però no et vaig dir que a partir de les dotze havies d'anar a dormir?
    Mira que...
    Mira on em trobes....
    En fi...ces´t la vie, ma petit...
    Una abraçadeta i a enllestir abans no surti el sol!
    Potxonet nocturn!

    ResponElimina
  5. Mira-ho pel costat bo... podries pencar més que abans i cobrar menys ! ;)

    ànims !

    PS: Un que està liat amb el bloc...

    ResponElimina
  6. Com no va a haver-hi tant d'atur? Tens tu tota la feina!

    ResponElimina
  7. Passa-me'n una mica, porquet, va!
    No m'aniria malament!

    Clar que la teva feina no sé si la sabria fer..

    ResponElimina
  8. ànims! (ho faig curt perquè estic a l'altra banda de la pila provant de pujar, jo també ^^)

    ResponElimina
  9. Alguna de grossa havia d'estar passant perquè el nostre http://youtu.be/bfY6CaShUg4 preferit estigués desaparegut més d'una setmana. Ànimus, Porky!!

    ResponElimina
  10. Vigila que si tot això de la imatge et cau a sobre!!
    De tant en tant deixa anar la imaginació i puja a alguna muntanya i contempla el paisatge!!
    Ja fas bé d'esplaiar-te una mica aquí al bloc...Com veus, cadascú diem la nostra i et donem ànims i consells!!
    Pren-t'ho amb calma!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  11. ànims porquet! que estàs acostumat a escalar alçades! :)

    ResponElimina
  12. Caram, et dura el mareig de la ronda veig...

    Ei, que acabo de veure el comptador a la barra lateral!! Al final t'has decidit? Seràs un porquet maratonià?

    ResponElimina
  13. ... totes aquestes absències les hauràs de recuperar!!! ;-)

    ResponElimina
  14. No pateixis. Et comprenc. Estem igual. Tot i que jo, els papers, els tinc encara més desendreçats que tu.

    ResponElimina
  15. Procura no estressar-te. Aviat ho tindràs enllestit. Ja saps que res no dura massa i això també val per les coses que no son massa bones com l'excés de feina.

    ResponElimina
  16. ànimus! jo sóc solidària i faig més hores que un rellotge, últimament...

    ResponElimina
  17. ara entenc perquè no vas fer cap comentari al meu apunt sobre el bàsquet...
    Que et sigui lleu i ho solucionis!

    ResponElimina
  18. la muntanya rusa de la feina...ja se sap, dolent si n'hi ha massa i pitjor si n'hi ha poca...mentrestant pa i ciència

    ResponElimina
  19. T'enyorem, Porquet!
    Però primer son les obligacions que las devocions!. La vida és així de dura...

    ResponElimina
  20. En aquestes dates jo també estic més aviat estressada que alleujerida de feina... qui ho diu que no ens podem queixar?? Si és l'únic que ens queda...
    ànims porquet!!! tot passarà i ben aviat podràs fer una escapadeta a muntanya que et deixarà com nou!
    Abraçada!!!

    ResponElimina
  21. Jo també estic com tu...ànims i amunt!

    ResponElimina
  22. Quantes persones que s'interessen per tu, afortunat Porquet... I és clar, és que ets bo, perquè del porc diuen que tot s'aprofita, que és gustós de totes maneres, i si faltes a la taula blogaire, ¿què menjarem? ¿eh, eh, eh?

    ResponElimina
  23. Moltíssimes gràcies a tots pels vostres ànims, de tot cor! Per fi, s'ha acabat la "setmanus horribilis" i ja puc començar la fase descompressió... No acostumo a tenir la quantitat de feina descomunal que vaig tenir aquests dies, però de tant en tant m'arriba una tongada absolutament inhumana.

    El post el vaig fer, com heu vist, en un moment de desesperació pels volts de la una de la matinada. Llegir els vostres comentaris, però, durant aquests dies va ser com una finestra oberta al món entrant-hi aire fresc amb alegria! M'heu fet riure, pensar i passar-m'ho, bé. No vaig fer el post pensant en com hi podrieu respondre, però veient-ne el resultat, ha estat una fantàstica teràpia! Gràcies a tots!


    YÁIZA: Moltes gràcies! El teu comentari el vaig llegir aquella matinada i va ser una primera injecció d'optimisme. T'ho dic de veritat! Una abraçada ben grossa... i ja m'he pres les teves paraules al peu de la lletra... i més! (faig festa tota la setmana!!!!)

    MORTADEL·LA: Caram Mortadel·la... una altra que li toca fer horaris poc recomanables per a la feina! Sort en tenim d'aquest deliri nostre que ens permet mantenir la vivesa mínimament en forma a aquestes hores... i és que la xocolata de matinada entra que és una delícia... i al matí, i a mig matí, i al migdia, i a primera hora de la tarda, etc etc.

    XEXU: Veig que ja saps perfectament de què va aquesta sensació. T'ho pots creure que fa un mes pràcticament m'hi avorria a la feina? Sí, ja veig que segur que t'ho creus. Un defecte malauradament massa estès...

    FANAL BLAU: Caram! Una altra au nocturna! Ja en som uns quants, ja... Moltes gràcies pels teus ànims, de veritat. El teu potxonet va ser una bona dosi d'energia i optimisme! El sol el vaig veure sortir de nou a l'oficina!

    CARQUINYOL: Quines hores són aquestes d'estar remenant el teu blog? Déu n'hi do! Doncs tens tota la raó.... almenys, per sort i fins ara (toc toc, toco fusta) el sou no me l'han tocat i que per a molt temps sigui així!

    JPMERCH: Hehe, jo ho feia per ajudar... però veig que potser se me n'ha anat la mà! ;p

    CARME: Ai Carme si te l'hagués pogut passar... però segur que tu deus fer coses més interessants que les que m'he vist forçat a fer aquests dies... Un potxó ben gros Carme!

    CLIDICE: Haha! M'has fet ben riure! I és que quina una ha anat a respondre! Si sovint m'estresso llegint els teus pots! Ja et veig escalant per l'altra banda, és que ja t'hi veig! Una abraçada!

    FERRAN: Benvingut al show d'en Porky! Hehe, doncs sí, no havia abandonat la blogosfera (de moment no en tinc pas intenció), però les forces de causa major me'n van fer apartar de manera forçosa! Ara, però, ja torno a córrer per aquí! (i ja veig que no has perdut el temps, que has publicat moltíssim!). Gràcies Ferran!

    ResponElimina
  24. MONTSE: Doncs un consell tan fantàstic com el teu... t'he fet cas! Aquest cap de setmana he fet una excursió meravellosa per la Serra del Verd (a cavall del Solsonès i el Berguedà). Una ruta extraordinàriament fantàstica! I amb una talaia al Cap del Verd meravellosa! (crec que en breu en tindreu un post, mentrestant pots veure la ruta i alguna foto al wikiloc, accedint-hi des de la barra lateral del meu blog!). Moltíssimes gràcies pels teus ànims! Com tu dius, molta gent ha passat a donar-me ànims. No m'ho esperava i m'ha sorprès molt! Però m'heu fet sentir molt ben acollit!

    COLOR CAMALEÓ: Doncs sí, però ja et dic jo que el patiment de les muntanyes físiques el tolero força millor que el de les costes laborals!

    JOAN: Hehe, jo crec que em van deixar mig estabornit a la Ronda i la feinada em va agafar en fora de joc! Aaaah! has vist el comptador lateral! El vaig posar fa setmanes, per veure si m'hi animo. No m'hi he apuntat encara... m'ho estic pensant! No n'he fet mai cap i em fa una mica de por! Estic en plena fase de reflexió! (tu sí que hi seràs aquest any, oi?)

    JORDICINE: Per fi ha passat el mal temps! I ara arriba el temps de les vacances (res, que m'he agafat tota la setmana de vacances!)

    TIRANTLOBLOC: Calla, calla, que he vist més de 200 publicacions a la blogosfera! No tindré pas temps de veure-les totes, però miro de passar-me per totes aquelles que bonament puc!

    JORDI DORCA: Ostres, doncs vigila no t'hi ofeguis entre tanta paperassa! Ànims company! Jo, per fi, he passat una mica el pitjor moment i ara ja ho veig tot d'un altre color!

    RAMON: Uf, doncs sí que m'he estresssat aquests dies. Mira que a mi em costa, però hi ha moments puntuals que hagués fotut un bon crit! Però com tu dius, ja ha passat! I per fi, ahir mateix vaig poder anar a gaudir d'una bona ruta muntanyenca, la millor forma d'espantar les males sensacions de la setmana i gaudir com un animal per la muntanya!

    TU, JO I L'OTIS: Ui, doncs molts ànims per a tu també! Mira de no treballar tant durant massa temps, que no és pas gens bo per la nostra salut!

    ARIS: Un apunt de bàsquet! Ara mateix el buscaré! I tant que l'he de llegir! Moltes gràcies Aris!

    GARBI: M'agrada la versió del "pa i ciència"! Molt bona Garbi. I tu ho has definit exactament, és una muntanya russa! Però de les grans! Jo passo d'avorrir-m'hi, gairebé, a treure la llengua per la boca com un forassenyat! Gràcies mestre!

    GLO.BOS.BLOG: Ai, moltes gràcies, de veritat! Jo també us he enyorat un munt! Tenia ganes de voltar per la blogosfera però m'era literalment impossible! Per fi, però, ja he acabat les obligacions! I ara toquen les devocions, oi?

    RITS: Gràcies bonica!

    ResponElimina
  25. ALBA: Oi que ens podem queixar? Però fa de mal fer en aquesta època perquè hi ha molta gent que no es pot queixar precisament d'això que nosaltres ens queixem. Però què carai! Aquest post no deixava de ser una queixa, un lament! Per cert, t'he fet cas, eh? Ahir vaig gaudir com feia temps que no ho feia a la muntanya. Vaig anar a la Serra del Verd i va ser una descoberta espectacular! Senders, paisatges, panoràmiques, isards... brutal!

    ELFREELANG: Ai, Elfree, i tant! Ja recordo algun dels teus posts de lament de no poder més! Molts ànims bonica, almenys ens podem anar donant suport!

    DOOMMASTER: Moltes gràcies company! S'agraeix!

    OLGA: Doncs sí, molta gent ha passat pel blog a deixar unes paraules d'ànims. M'ha sorprès i tot! Fins i tot, i no m'ho esperava, m'han animat un munt aquestes belles paraules que m'ha dedicat tanta gent! (tant com les teves). Una abraçada, un potxó i un mil gràcies per les teves paraules, com sempre!

    ResponElimina
  26. porquet, molts ànims!!! pensa que d'aqui poc s'acosta nadal i que vindran temps millors això segur!!! :) jo estic igual que tu, ja ho veuràs, veure. només puc dir: que la força en acompanyi :)

    ResponElimina
  27. Hola!!

    Aquí una que té el blog aturat des de fa onze dies!!... Es troba a faltar, oi?... Em sento en una situació d'esgotament. Ja he acabat (per fi!!) el que havia de fer, però estic tan cansada i tinc els horaris tan canviats que ara m'ha vingut insomni "a lo bèstia"... I enyoro tant fer un post!!

    A veure si demà m'animo i en faig un... i com serà festiu no el veurà ningú i em deprimiré :-DD

    Ara bé, jo crec que demà els catalans no hauriem de considerar aquest dia com a "Festiu", que consti :-P

    ResponElimina
  28. ANNA GRIERA: I tant Anna! Al final tot passa! i ja s'ensuma el Nadal, que no sé si és millor o pitjor però almenys és un canvi! Ànims per a tu també!

    ASSUMPTA: Començo pel final! Jo no el considero pas un dia festiu! M'he demanat festa a la feina i punt! ;p Ooooh, Assumpta si demà fas un post jo no el podré veure. Marxo a passar un parell de dies. Però no et deprimeixis eh? Segur que hi haurà gent al peu del canó de la catosfera.

    Tu ho has dit, es troba a faltar i sap greu no poder entrar a la catosfera i fer un senzill post. I el pitjor és que acabes tan esgotat que ni en els dies posteriors encara tens ganes per a fer-ne cap. M'està passant a mi. Aquesta tarda havia començat un post, però no m'he vist amb cor d'acabar-lo... de moment!

    Una abraçada Assumpta!

    ResponElimina
  29. Si res no m'ho impedeix, miraré de fer la meva segona. Ens veurem a la teva cursa? (St Antoni, vull dir...)

    ResponElimina
  30. JOAN: Hehe, sense cap dubte... allà estaré!

    ResponElimina
  31. Ufff a finals d'any sempre hi ha un piló de feina, mare meva!!! Sembla ser que te'n vas ensortir amb tota la feinada! ;)

    ResponElimina
  32. BARCE: Finalment sí que me'n vaig sortir d'aquesta punta de feina monstruosa.... però continuo liadíssim! Com tu, una miqueta, no tinc massa temps per a passar per la catosfera :( Què hi farem... ànims bonica! Que ja arriba el Nadal!

    ResponElimina