dimecres, 21 de setembre del 2011

Oncle Sam

Mentre poso ordre al més de mig miler de fotos de les vacances (prepareu-vos...) m'he animat, després de molts mesos, a tornar a participar a la proposta de Relats Conjunts.

Aquí va!


JO et vull a TU
si no vindrà ELL
i ens envairà a tots NOSALTRES
i així acabareu VOSALTRES
ofrenant el déu de tots ELLS
______________________________________

Passen els segles però la mateixa por, atàvica i ancestral, envers el foraster i desconegut roman entre nosaltres, com guspira que atia la incomprensió i l'odi i acaba encenent i justificant, fins i tot, el foc de les armes.

28 comentaris:

  1. M'agraden els pronoms febles de complement indirecte. Molt bo!

    ResponElimina
  2. Molt bo! Molt bo!
    Au...afanya't amb les fotos que me'n moro de ganes!
    Petó, gruny i abraçada!

    ResponElimina
  3. Un resum d'un missatge realment i tristament etern... a veure quan ens en desempalleguem!

    Va, va porquet, les fotos!

    ResponElimina
  4. directe i contundent!

    friso per veure les foticos!!!

    ResponElimina
  5. bentornat porquet i amb un relat ben condensat i ben dit...la força dels pronoms personals!

    ResponElimina
  6. Una por atàvica que, als que editen cartells com aquest, ja els va bé seguir fomentant.
    Un aplaudiment pel relat i una benvinguda per tu... o al revés, que tanto monta monta tanto. ;-D

    ResponElimina
  7. Mandra d'Army, d'armies d'arreu del món. Odiós costum de voler fer creure que ens hem de defensar els uns dels altres; perquè no fer creure que paga la pena lluitar per conviure els uns amb els altres?

    ResponElimina
  8. "Passen els segles...", sí, i no n'aprenem... què dolentes són les guerres!!

    Bones reflexions-relat! :-)

    ResponElimina
  9. no falta cap pronom... tots hi estem implicats!

    m'ha encantat el relat, breu, ben trobat i contundent!

    ResponElimina
  10. Moltes gràcies a tots per passar per aquí a comentar aquest relat conjunt. Sembla mentida que passin els anys i els segles i romanguin les mateixes pors tant aquí, com allà, com més enllà.

    Una abraçada i un potxó per a tots!

    ResponElimina
  11. Aprofito per dir que la voluntat americana d'allargament del conflicte entre Israel i Palestina és realment cínica.
    Gràcies.

    ResponElimina
  12. JORDI DORCA: Poca cosa més puc afegir al teu encertadíssim comentari. No entenc ni puc entendre aquestes posicions i actituds... després es vanaglorien de cercar la pau al món i de tenir un president que, incomprensiblement, és Premi Nobel de la Pau.

    ResponElimina
  13. quanta raó que tens...en veritat es el que pensen

    ResponElimina
  14. Em poso dempeus i plas-plas-plas, aplaudeixo aquest gran relat. Sí senyor! M'ha encantat!

    ResponElimina
  15. Que quedi clar que jo no atio res de tot això, eh?! ;D Bentornat!

    ResponElimina
  16. Un bon joc amb els pronoms, posant la por al cos, així ha funcionat sempre.

    ResponElimina
  17. GARBI, ARIS, JORDI, GUSPIRA, XEXU i QUADERN DE MOTS Moltíssimes gràcies pels vostres comentaris a aquest nou Relat Conjunt. Gràcies per dedicar-me paraules tan afalagadores!

    ResponElimina
  18. Una bona reflexió amb poques paraules

    ResponElimina
  19. Ostres, quin text més dur. Ai, la por a la diferència, sembla mentida que a dia d'avui encara haguem de sentir discursos d'aquesta mena per part d'alguns partits polítics...

    El teu text boníssim, no sé quin seria l'equivalent en català: lo bueno breve, dos veces bueno.

    ResponElimina
  20. BARCELONA M'ENAMORA: Saps el darrer lema que va fer servir aquest cap de setmana el senyor Anglada davant de la Monumental de Barcelona en l'última corrida de toros? "Nos quitan los toros y nos traen los moros"... l'espècie humana pot assolir cotes d'estupidesa inimaginables.

    ResponElimina