 |
| Quina manera de marejar la perdiu... |
Si et demano objectius realistes no em donis un cove i m'assenyalis la lluna en la foscor,
si et reclamo fites pel camí no m'endinsis en el Laberint del Minotaure,
si et sol·licito una carta de navegació no m'indiquis la inabastable Atlàntida.
No em parlis de mites, no m'esmentis herois,
no m'expliquis faules, ni m'engalipis amb imaginàries constel·lacions.
Que Constantinoble va caure a mans dels turcs
mentre l'emperador i els seus grans savis i erudits
polemitzaven sobre si els àngels tenien sexe
polemitzaven sobre si els àngels tenien sexe
i s'embrancaven en bizantines discussions.
M'ha fet gràcia veure aquests angelets, un cop els vaig dibuixar!
ResponEliminaI això de les discussions bizantines, no afecta només a Constantinobla ni a Bizanzi. Crec que els homes ho portem als gens ficat.
N'hi ha que sol saben fer això: marejar la perdiu. I la pobra perdiu... al final, acaba morint entre tanta discussió.
ResponEliminaSalut i paciència!
de vegades és més fàcil demanar impossibles que posar peus a terra (xò és que... a qui no li agrada estar als núvols i saber el sexe dels àngels?)
ResponEliminaPerò a veure, on està la teva vena de calçasses? Has de dir que sí a tot, home!
ResponEliminaBoníssim el post i boníssims els comentaris...
ResponEliminaEl dit a la llaga!
tot distreu, noi...que vols fer-hi??
ResponEliminaSi somiar truites i fer volar coloms està molt bé, home. El que passa és que de vegades hom necessita tocar de peus a terra, oi? Ja t'entenc, ja... ;)
ResponEliminaPer cert, els àngels, si és que n'hi ha, són dones segur!! (encetant la discussió... hehehe!)
'nem per feina que fem tard! :P
ResponEliminaDiscusions com aquesta ...i fan que el mon es capgiri per coses sense importància!!
ResponEliminaSalut!
Els angels no tenen sexe, home, això ho sap tothom!
ResponEliminaMolt bo. Quantes vegades ens perdem cercant el sexe dels àngels, mentre els turcs ens encalcen, a punt de prendre la nostra Constantinoble.
ResponEliminaSalut.
... sempre he pensat que el 'pacte fiscal' era una discussió bizantina. Com no ens espavilem vindran els turcs! Som-hi!
ResponEliminaAquí el problema seria saber quina és la Constantinoble de cadascú. Fet i fet, ja està perduda.
ResponEliminaCrec que un parell d'almogàvers repartint mastegots i se'ls acabava la tonteria.
ResponEliminaNo deixa de ser tràgic constatar que la humanitat, al llarg de la seva història, sovint ha estat més pendent del sexe dels àngels (sense ni tan sols tenir constància empírica de la seva existència, ja té pebrots la cosa, amb perdó), que de comportar-se civilitzadament i avançar en pau.
ResponEliminaOmm...
Mentres perdem temps discutint i dient jo ho veig d'aquest color i jo d'aquest altre, la vida passant, aquesta no para...i si ens perdem gaire en aquest laberint, en certa forma, també ens estarem perdent la màgia de la vida. Que no ha de ser compresa, ni jutjada, ni discutida, simplement viscuda. Suposo que és una de les grans tristeses de fer-nos grans, que ens pensem que per donar-hi més voltes serem més savis, quan en realitat som més rucs.
ResponEliminaLes coses clares, l'aigua és aigua i el vi és vi....aii, ara sóc jo la que m'he embolicat i no sé si anaves per aquí...en tot cas, que els àngels siguin del sexe que vulguin la qüestió que tots en tinguem com a mínim un a les nostres vides.
Bon dimecres! El que està clar és que avui fa un dia maco, maco i demà...demà ja som dijous! ;)
... i demà passat, divendres, Barcelona m'enamora!
ResponEliminaPorquet, i aquesta nit, panem et circensis!
Salut, company.
ah, a mi també m'és ben igual si els àngels són mascles o femelles, la qüestió no és aquesta, sinó... tantes altres!
Em pensava que només ho féiem els de Vilanova, això de voler pescar la lluna en un cove! Per això tenim fama de llunàtics. Però pel que sembla, ha traspassat les nostres fronteres.
ResponEliminaDivagar, divagar, divagar... Com ens agrada perdre'ns-hi, sobretot quan no ens interessa parlar clar...!
Una abraçada.
De tant en tant val la pena de recordar-ho, això.
ResponEliminaA Torelló, ja ho saps, som especialistes en collir la lluna en un cove.
Ui... doncs jo he de reconèixer que no he entès massa de què anava, si d'algun tema personal o una reflexió general...
ResponEliminaQuè ens passem massa temps discutint per ximpleries? I tant que sí... som així :-)
Jo, com la CARME, només veure aquests angelets m'he recordat del dia que van sortir a RELATS CONJUNTS fa gairebé tres anys i els relats tan divertits que van arribar a sortir, jo els vaig fer culés, ella els va dibuixar... :-)
Laberint del minotaure? L'Atlàntida? Costantinoble? cap on estan portan-te, porquet?
ResponElimina:)
Ja veig que han fet emprenyar al porquet!!
ResponEliminaDivagacions i divagacions...quan tot és tan senzill...
No t'hi posis pedres al fetge que és dolent per la salut!!
Una abraçada.
Poèticament expressat mentre el dit escarba la llaga.
ResponEliminaSi. La vida és més senzilla que tot això... no val la pena perdre el temps en pensaments sense sortida...
ResponEliminaDoncs jo sóc discutidora de mena, i la importància de les coses no és valorada per tothom igual. Hi ha a qui l'amoïna l'economia, hi ha qui és l'amor qui li teu el son, altres es preocupen pel que faran al cap de setmana, i així anar fent... És fàcil treure importància als problemes dels altres, quan en realitat, nosaltres, només podem tenir una pedra a la sabata...
ResponEliminaPtns!!
doncs jo crec que la salsa de la vida són els coves i les llunes personals amb cartes de navegació ben diferents... i anar contracorrent...
ResponEliminatenir-ho tot tan clar i sense res a discutir o sobre el que vagarejar seria ben avorrit!
Parlam d'amor o de política?
ResponEliminaMolt bon post porquet...porto uns dies que amb prou feines si podia passejar per la xarxa...bizantines discussions les de l'altre dia al parlament ....
ResponEliminaMoltes gràcies pels vostres comentaris i especialment en aquest post una mica críptic... ja sabeu que, a vegades, quan parlo de coses molt personals en parlo de forma indirecta. Així que gràcies per l'esforç! Amb les etiquetes dels comentaris alguna ja heu pogut intuir que era un tema personal i que a més m'han fet emprenyar! I és que quan hom busca solucions a problemes el que menys agrada és tenir la sensació que se't toregen amb paraules grandiloqüents però buides de contingut...
ResponEliminaD'altra banda m'ha encantat llegir les diverses interpretacions que li heu sabut donar a l'escrit (era conscient que el que escrivia no era clar i entenedor així que esperava veure les vostres respostes imaginatives). És una de les coses boniques d'escriure. Veure com als ulls de diversa gent els escrits poden prendre moltíssimes interpretacions. I és que cadascú és cadascú en la seva forma més particular! Gràcies a tots!
CARME: No recordo els dibuixos teus d'aquests àngels... potser és que encara no voltava per la catosfera jo... Massa sovint ens embranquem en aquesta mena de converses sense afrontar, cara a cara, els problemes i les seves possibles solucions.
ALBA: Gràcies Alba! Crec que no em queda més remei, esperar i posar paciència. I mentrestant no acabar marejats... la perdiu i jo!
RITS: Ja m'agrada voltar pels núvols de tant en tant, però quan et demanen concreció i solucions per a intentar resoldre un problema crec que és bon moment per a baixar, seure i anar directe al gra. Potser parlar d'impossibles és una manera d'assumir que ja res és possible. Gràcies Rits!
XEXU: La tinc la vena, la tinc... i dic que sí a força coses! (ep, no a totes, eh?, que un és una mica caparrut).
GLOBOS.BLOG: Moltes gràcies! Només espero no prendre gaire mal anant posant dits a les llagues!
SARGANTANA: Massa distraccions i massa aires de grandesa tenen alguns... o de filòsofs de pa sucat amb oli!
YÁIZA: Tu ho has dit! Quan necessites tocar de peus a terra, quan el teu cos i cap et demanen respostes concretes i directes... que se't despengin amb històries gairebé paranormals, amb qüestions filosòfiques sobre la vida... doncs què vols que et digui... no ho acabo de païr bé... i d'aquí la meva emprenyada! Doncs jo els àngels no crec ni que siguin homes ni dones... són gossets i gossetes! (influència dels àngels i dimonis en forma de Milú als còmics del Tintín...).
CLIDICE: En segons quins aspectes em fa por pensar que malauradament ja hem fet salat...
CONSUELO: Crec que ens esparveraríem si sabéssim com fets capdalts de la història (i no dic que el motiu del post sigui tan trascendental) han estat originats per foteses estúpides i orgulls ferits per paraules vanes i buides de contingut.
ARIS: Osti! Com és que ho sap tothom i jo no en sabia res? M'hauràs de fer unes classes!
ResponEliminaALBERICH: Sigui quina sigui la Constantinoble de cadascú és trist veure que se'ns escapen oportunitats i reptes en discussions bizantines que no ens duen enlloc. I quan la cosa et toca de forma personal fa mal i tot. Moltes gràcies Alberich!
TIRANTLOBLOC: El pacte fiscal, l'Estatut, l'encaix de Catalunya dins Espanya... i ja ens han degollat amb la simitarra ben afilada!
JOAN: Si parlem de Constantinobles de país... possiblement no et manca raó. Si parlem de la Constantinoble de cadascú esperem mantenir l'esperança en seguir-la bastint forta, ferma i segura.
ALYEBARD: Me'ls pots deixar tu? Els necessito per a fer baixar dels núvols algun personatge...
FERRAN: Doncs Ferran poca cosa puc afegir a la teva sentència, clara, contundent i certa i vertadera com una casa de pagès. La parafernàlia de certes discussions o suposats problemes tot sovint han servit per emmascarar l'arrel del problema, al qual no s'hi vol arribar ja sigui per desconeixement, per negligència o per mala fe.
BARCELONA M'ENAMORA: M'és ben igual si has entès el sentit del meu escrit o no (ja he dit més amunt que ja sabia que escrivia de forma críptica) ja que les teves paraules són precioses. De veritat. M'encanta l'energia que desprens i que encomanes! D'un post d'emprenyamenta n'has tret un comentari vibrant, ple de vida i amb una força i trempera genials. El món no para de girar, tens més raó que una santa! El que passa és que a vegades hi ha gent que amb les seves males arts fa que el vegis com un cau de rates... però tu ja t'encarregues de fer-me treure el cap a la superfície i veure que sí, que ha fet un cap de setmana acollonant, que a més m'ho he passat de conya fent muntanya a sac (ja en veureu els resultats en un proper post) i que els problemes es poden deixar un xic enrere amb una mirada com la teva. Gràcies de veritat per escriure el que escrius!
MONTSE: Estem d'acord oi Montse? Doncs llavors que no em maregin, que m'expliquin la veritat, o almenys alguna cosa que se li assembli i que no em venguin la moto amb paraules de bell dringar però de nul contingut!
GALIONAR: A veureeee! Poseu-se d'acord amb en Jordi Dorca sobre quina vila és la que pren la lluna en un cove! Que de lluna només en tenim una eh?. Bromes a part, has donat just al fons de la qüestió. Quan no es vol parlar clar es parla per no dir res. I això és el que em sembla que m'han fet a mi... no parlar clar per no explicar la raó, el motiu i les conseqüències que se'n deparen. El que no tinc tan clar és si no m'han parlat clar per desconeixement o per silenciament.
JORDI DORCA: Just a sobre teu, a la Galionar ja li he comentat que us haureu de posar d'acord. Aquí hi ha dues viles que reclamen la lluna en un cove! Haurem de partir la lluna? ;p . Convé recordar-ho Jordi, però malauradament, hi ha qui seguirà interessat en desviar l'atenció amb el sexe dels àngels o amb altres bestieses abans que anar a l'arrel dels problemes. Negligència o interès?
ASSUMPTA: No et preocupis ni gens ni mica si no has entès res! Ja he deixat escrit al principi que sabia, quan feia el post, que escrivia de forma encriptada. I ja saps també que quan escric així tot sovint són coses que m'han afectat (i no massa bé) a nivell personal. Em queda la sensació que em volen vendre la moto, em volen engatussar amb paraules boniques i filosòfiques i no és això el que necessito jo ara.
Ah! Ja m'has tret de dubtes. A la Carme li havia dit que no recordava el seu dibuix dels angelets i és que quan ho va fer jo encara no voltava per aquí! Els vas fer culers? Jo crec que un sí que s'assembla al Messi, no?
MARIA: Cap a l'hort! No em volen explicar les coses clares i crec que és per això, perquè puc acabar a l'hort i ben enfangat... hauré d'estar amb els ulls ben oberts!
MONTSE: Doncs sí, Montse. M'han fet emprenyar i de valent! Crec que se'm toregen i jo no sóc un toro que sóc un porquet (i a més això ara està prohibit!). Prenc bona nota de la teva recomanació i és que a vegades no val la pena enfadar-se tant... al final, a més, ho acabem pagant nosaltres mateixos! Gràcies!
ResponEliminaCANTIRETA: Gràcies Cantireta! Tu que em llegeixes amb bons ulls! Anirem posant el dit a la llaga... amb el risc que al final em faci mal jo!
PERÒQUÈDIUS: Benvingut per aquest racó! Tens raó. El que passa és que quan d'això hi va part del teu futur personal... costa no emprenyar-se i, precisament per això, m'agradaria evitar respostes vagues i filosòfiques quan el que necessito són coses tangibles i reals (serà que sóc massa Capricorn i per tant un símbol molt terrenal!). Gràcies per passar per aquí!
JUDIT: Benvinguda en aquest racó de la blogosfera! Doncs tens tantíssima raó! Jo a vegades faig servir la resposta "els meus problemes són els que més em preocupen a mi". Evidentment això es pot contextualitzar i matisar tant com vulguis, però en bona part és una veritat com un temple. Nosaltres tenim un caparró i tenim una vida i tot allò que ens posa pals a les rodes a la nostra vida fa que el nostri caparró s'esforci a intentar solucionar-los, al cent per cent i dedicant-li el màxim esforç. Per això, suposo, que els nostres problemes ens semblen els més importants del món i del moment! Gràcies per passar per aquí!
MAR: Benvinguda tu també per aquest espai de la catosfera! És evident que certes dosis de màgia i de discussions filosofals són necessàries a la vida. L'home per naturalesa és pensador, té un cap i un cervell que fa bullir a tota hora i unes necessitats d'expressió vitals i constants (d'aquí la poesia, la música, el cinema, la pintura, el teatre... els blogs mateixos!). El que passa és que, com ja he comentat abans, quan et trobes en un moment personal en que, per diferents raons, necessites respostes concretes, directes i que vagin al gra... quan aquestes no arriben, ans al contrari, s'esfilagarsen en paraules molt boniques però sense contingut... doncs a mi, personalment, em fan emprenyar. De totes formes, seguirem buscant les nostres llunes! Gràcies per passar aquí!
OSCAR: Doncs crec que ni d'una cosa ni de l'altra! Però bé, cadascú és lliure d'interpretar-ho com vulgui i jo ben content de llegir les vostres interpretacions!
ELFREELANG: Doncs vas igual que jo... ara estic responent un post de fa no sé quants dies! Però tu no et preocupis, passa per aquí sempre que vulguis. Les portes són ben obertes per a tu. Parles del Parlament?... crec que en un pati d'escola s´és bastant més pràctic que en aquell galliner de corbates i vestits jaqueta.
Però, però si això és ara, ara tenim un moment tan i tan semblant, porquet, que fa feredat!
ResponEliminaAi, menys mal!! És que tu sempre poses comentaris ben macos i em feia mitja pena deixar-te un comentari tan "fluixet", però si dius que el vas fer críptic expressament, doncs ja estic contenta :-)
ResponEliminaVenia per veure com estaves i ja he llegit que has sortit a la muntanya i has vingut carregat de bona energia...Me n'alegro molt!!
ResponEliminaJa tornaré!!
Una abraçada.
ZEL: Ara, abans, ahir, avui i demà Zel... vols dir que ens deixaran de marejar algun dia? Jo per si de cas ja porto la bosseta de paper a sobre, per allò de les arcades...
ResponEliminaASSUMPTA: Assumptaaaaa... mai deixes un comentari fluixet, mai! Sempre seràs benvinguda amb les paraules que vulguis deixar lliurement aquí. Un potxó ben gros!
MONTSE: Gràcies Montse. Ets un sol. Doncs he tingut un cap de setmana que m'ha recarregat a tope la bateria. Gràcies per passar per aquí a veure com es troba el porquet!
Si em demanes què busco, et contestaré: "sense parar recorro el cel amb els meus ulls, per si de cas contemplo l'estrella que tu mires"
ResponEliminaNo ho he pogut evitar! M'han vingut al cap aquests versos del mestre Vergés quan he vist els angelets... :)
I pel que fa al text, a vegades penso si això de marejar la perdiu ho fan expressament! I crec que sí, i també crec que els que fan això no són prou valents per afrontar la realitat.
Sigui com sigui, espero que estiguis més calmat...
;) Oh, mira que ets maco! M'alegro que el cap de setmana muntanyeru hagi anat de perles...esperarem el post!!! Fotos, fotos!!
ResponEliminaEspero que la setmana hagi començat rebé!
Sí que els vaig fer culés, sí... ehem :-))
ResponEliminaEren els inicis de la gran Era Guardiola :-D
GUSPIRA: Quins versos més bonics Guspira... molt bonics. I gràcies pels ànims... o per calmar-me els ànims hauríem de dir... Però si ells no són prou valents per afrontar-la, potser jo sí que puc! Que m'ho expliquin i ja veuré com me les manego! Gràcies bonica!
ResponEliminaBARCELONA M'ENAMORA: Moltíssimes gràcies! Em sembla que ja has vist unes quantes fotos d'aquest cap de setmana que he gaudit tant i tant! Que tinguis molt bona setmana!
ASSUMPTA: Hahaha Assumpta que bo! Realment es podria dir que tens poders per a preveure el futur! Començava una gran era de golejades i futbol grandiós!
;-)))
ResponEliminaMira això, PORQUET ;-)
ResponEliminaHo va fer un bloguero de Mallorca a petició meva (és que jo no en tinc ni idea de retocs fotogràfics ni res semblant) després d'aquest relat ;-))
I el tinc sempre a la barra lateral, però el vaig posar aquí :-))
ResponEliminaI ara ja paro... :-))
ASSUMPTA: Boníssim Assumpta! Què bo! I és que aquest Barça del nostre cor... aiiii en fem tantes de bestieses per aquest club (com deixar-se un dineral per anar a Wembley... sísísí ho havia de tornar a dir!!!!! OEOEOEOE)
ResponEliminaHehehehe fas molt bé de dir-ho!! Encara recordo l'emoció que traspuava aquell post teu quan vas tornar, amb la victòria del Barça!! Sí senyor!! Si això ens dóna alegries i ens ajuda a contrarestar els problemes o petites tristeses de la vida, doncs ben fet que fem!! :-DDD
ResponEliminaVISCA EL BARÇA PER SEMPRE OEOEOEOEOE
(Això és com amor, oi? hahaha... és que al Barça jo l'estimo... és greu?)
ASSUMPTA: Greu??? El greu seria no caure rendit com foll enamorat d'aquest club del nostre cor!!!! Tant parlar del sexe dels àngels en aquest post i segur que hi ha qui pensa que ara ho estem fent... ;p
ResponEliminaNoooooo que hem estat parlant de coses moooooolt importants!!!
ResponEliminaI tant ASSUMPTA, i tant. M'encanta estar absolutament d'acord amb aquest tema!
ResponEliminaAquest post té comentaris dels dies 27, 28, 29 i 30 de setembre i 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8... i, amb aquest, 9 d'octubre :-)))
ResponEliminaI aquest cap de setmana ens han deixat sense Barça, quina llàstima...
I ara el 10 d'octubre! ;p
ResponEliminaI total per veure seleccions foranes...