dimecres, 21 de setembre de 2011

Oncle Sam

Mentre poso ordre al més de mig miler de fotos de les vacances (prepareu-vos...) m'he animat, després de molts mesos, a tornar a participar a la proposta de Relats Conjunts.

Aquí va!


JO et vull a TU
si no vindrà ELL
i ens envairà a tots NOSALTRES
i així acabareu VOSALTRES
ofrenant el déu de tots ELLS
______________________________________

Passen els segles però la mateixa por, atàvica i ancestral, envers el foraster i desconegut roman entre nosaltres, com guspira que atia la incomprensió i l'odi i acaba encenent i justificant, fins i tot, el foc de les armes.

28 comentaris:

  1. M'agraden els pronoms febles de complement indirecte. Molt bo!

    ResponElimina
  2. Molt bo! Molt bo!
    Au...afanya't amb les fotos que me'n moro de ganes!
    Petó, gruny i abraçada!

    ResponElimina
  3. Un resum d'un missatge realment i tristament etern... a veure quan ens en desempalleguem!

    Va, va porquet, les fotos!

    ResponElimina
  4. directe i contundent!

    friso per veure les foticos!!!

    ResponElimina
  5. bentornat porquet i amb un relat ben condensat i ben dit...la força dels pronoms personals!

    ResponElimina
  6. Una por atàvica que, als que editen cartells com aquest, ja els va bé seguir fomentant.
    Un aplaudiment pel relat i una benvinguda per tu... o al revés, que tanto monta monta tanto. ;-D

    ResponElimina
  7. Un relat molt reflexiu, Enhorabona.

    ResponElimina
  8. Molt bona reflexió!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  9. Mandra d'Army, d'armies d'arreu del món. Odiós costum de voler fer creure que ens hem de defensar els uns dels altres; perquè no fer creure que paga la pena lluitar per conviure els uns amb els altres?

    ResponElimina
  10. "Passen els segles...", sí, i no n'aprenem... què dolentes són les guerres!!

    Bones reflexions-relat! :-)

    ResponElimina
  11. no falta cap pronom... tots hi estem implicats!

    m'ha encantat el relat, breu, ben trobat i contundent!

    ResponElimina
  12. Moltes gràcies a tots per passar per aquí a comentar aquest relat conjunt. Sembla mentida que passin els anys i els segles i romanguin les mateixes pors tant aquí, com allà, com més enllà.

    Una abraçada i un potxó per a tots!

    ResponElimina
  13. Aprofito per dir que la voluntat americana d'allargament del conflicte entre Israel i Palestina és realment cínica.
    Gràcies.

    ResponElimina
  14. JORDI DORCA: Poca cosa més puc afegir al teu encertadíssim comentari. No entenc ni puc entendre aquestes posicions i actituds... després es vanaglorien de cercar la pau al món i de tenir un president que, incomprensiblement, és Premi Nobel de la Pau.

    ResponElimina
  15. quanta raó que tens...en veritat es el que pensen

    ResponElimina
  16. Em poso dempeus i plas-plas-plas, aplaudeixo aquest gran relat. Sí senyor! M'ha encantat!

    ResponElimina
  17. Que quedi clar que jo no atio res de tot això, eh?! ;D Bentornat!

    ResponElimina
  18. Un bon joc amb els pronoms, posant la por al cos, així ha funcionat sempre.

    ResponElimina
  19. GARBI, ARIS, JORDI, GUSPIRA, XEXU i QUADERN DE MOTS Moltíssimes gràcies pels vostres comentaris a aquest nou Relat Conjunt. Gràcies per dedicar-me paraules tan afalagadores!

    ResponElimina
  20. Una bona reflexió amb poques paraules

    ResponElimina
  21. Ostres, quin text més dur. Ai, la por a la diferència, sembla mentida que a dia d'avui encara haguem de sentir discursos d'aquesta mena per part d'alguns partits polítics...

    El teu text boníssim, no sé quin seria l'equivalent en català: lo bueno breve, dos veces bueno.

    ResponElimina
  22. BARCELONA M'ENAMORA: Saps el darrer lema que va fer servir aquest cap de setmana el senyor Anglada davant de la Monumental de Barcelona en l'última corrida de toros? "Nos quitan los toros y nos traen los moros"... l'espècie humana pot assolir cotes d'estupidesa inimaginables.

    ResponElimina