dimecres, 21 de setembre del 2011

Oncle Sam

Mentre poso ordre al més de mig miler de fotos de les vacances (prepareu-vos...) m'he animat, després de molts mesos, a tornar a participar a la proposta de Relats Conjunts.

Aquí va!


JO et vull a TU
si no vindrà ELL
i ens envairà a tots NOSALTRES
i així acabareu VOSALTRES
ofrenant el déu de tots ELLS
______________________________________

Passen els segles però la mateixa por, atàvica i ancestral, envers el foraster i desconegut roman entre nosaltres, com guspira que atia la incomprensió i l'odi i acaba encenent i justificant, fins i tot, el foc de les armes.
Volta porcina feta per El porquet a 21:49
Tipus de volta porcina: , ,

28 comentaris:

  1. cantireta21 de setembre del 2011, a les 21:55

    M'agraden els pronoms febles de complement indirecte. Molt bo!

    ResponElimina
  2. fanal blau21 de setembre del 2011, a les 22:19

    Molt bo! Molt bo!
    Au...afanya't amb les fotos que me'n moro de ganes!
    Petó, gruny i abraçada!

    ResponElimina
  3. Carme Rosanas21 de setembre del 2011, a les 22:26

    Un resum d'un missatge realment i tristament etern... a veure quan ens en desempalleguem!

    Va, va porquet, les fotos!

    ResponElimina
  4. rits21 de setembre del 2011, a les 23:02

    directe i contundent!

    friso per veure les foticos!!!

    ResponElimina
  5. Elfreelang21 de setembre del 2011, a les 23:03

    bentornat porquet i amb un relat ben condensat i ben dit...la força dels pronoms personals!

    ResponElimina
  6. McAbeu22 de setembre del 2011, a les 8:41

    Una por atàvica que, als que editen cartells com aquest, ja els va bé seguir fomentant.
    Un aplaudiment pel relat i una benvinguda per tu... o al revés, que tanto monta monta tanto. ;-D

    ResponElimina
  7. montse22 de setembre del 2011, a les 8:57

    Un relat molt reflexiu, Enhorabona.

    ResponElimina
  8. montse22 de setembre del 2011, a les 9:07

    Molt bona reflexió!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  9. Ferran Porta22 de setembre del 2011, a les 11:21

    Mandra d'Army, d'armies d'arreu del món. Odiós costum de voler fer creure que ens hem de defensar els uns dels altres; perquè no fer creure que paga la pena lluitar per conviure els uns amb els altres?

    ResponElimina
  10. Assumpta22 de setembre del 2011, a les 12:36

    "Passen els segles...", sí, i no n'aprenem... què dolentes són les guerres!!

    Bones reflexions-relat! :-)

    ResponElimina
  11. lolita lagarto22 de setembre del 2011, a les 14:06

    no falta cap pronom... tots hi estem implicats!

    m'ha encantat el relat, breu, ben trobat i contundent!

    ResponElimina
  12. jpmerch22 de setembre del 2011, a les 14:40

    Però... i si venen?

    ResponElimina
  13. El porquet22 de setembre del 2011, a les 17:55

    Moltes gràcies a tots per passar per aquí a comentar aquest relat conjunt. Sembla mentida que passin els anys i els segles i romanguin les mateixes pors tant aquí, com allà, com més enllà.

    Una abraçada i un potxó per a tots!

    ResponElimina
  14. Jordi Dorca22 de setembre del 2011, a les 17:56

    Aprofito per dir que la voluntat americana d'allargament del conflicte entre Israel i Palestina és realment cínica.
    Gràcies.

    ResponElimina
  15. El porquet22 de setembre del 2011, a les 17:58

    JORDI DORCA: Poca cosa més puc afegir al teu encertadíssim comentari. No entenc ni puc entendre aquestes posicions i actituds... després es vanaglorien de cercar la pau al món i de tenir un president que, incomprensiblement, és Premi Nobel de la Pau.

    ResponElimina
  16. Garbí2422 de setembre del 2011, a les 19:20

    Ni aixi penso fer-li cas.......

    ResponElimina
  17. Mr. Aris22 de setembre del 2011, a les 20:24

    quanta raó que tens...en veritat es el que pensen

    ResponElimina
  18. Jordi22 de setembre del 2011, a les 21:43

    Em poso dempeus i plas-plas-plas, aplaudeixo aquest gran relat. Sí senyor! M'ha encantat!

    ResponElimina
  19. Guspira22 de setembre del 2011, a les 22:03

    Que quedi clar que jo no atio res de tot això, eh?! ;D Bentornat!

    ResponElimina
  20. Sergi22 de setembre del 2011, a les 23:41

    Un bon joc amb els pronoms, posant la por al cos, així ha funcionat sempre.

    ResponElimina
  21. Quadern de mots23 de setembre del 2011, a les 13:11

    Molt bo.

    ResponElimina
  22. El porquet23 de setembre del 2011, a les 20:44

    GARBI, ARIS, JORDI, GUSPIRA, XEXU i QUADERN DE MOTS Moltíssimes gràcies pels vostres comentaris a aquest nou Relat Conjunt. Gràcies per dedicar-me paraules tan afalagadores!

    ResponElimina
  23. Rafel24 de setembre del 2011, a les 18:22

    Una bona reflexió amb poques paraules

    ResponElimina
  24. El porquet25 de setembre del 2011, a les 19:32

    RAFEL: Moltes gràcies Rafel!

    ResponElimina
  25. Barcelona m'enamora26 de setembre del 2011, a les 0:20

    Ostres, quin text més dur. Ai, la por a la diferència, sembla mentida que a dia d'avui encara haguem de sentir discursos d'aquesta mena per part d'alguns partits polítics...

    El teu text boníssim, no sé quin seria l'equivalent en català: lo bueno breve, dos veces bueno.

    ResponElimina
  26. El porquet26 de setembre del 2011, a les 20:57

    BARCELONA M'ENAMORA: Saps el darrer lema que va fer servir aquest cap de setmana el senyor Anglada davant de la Monumental de Barcelona en l'última corrida de toros? "Nos quitan los toros y nos traen los moros"... l'espècie humana pot assolir cotes d'estupidesa inimaginables.

    ResponElimina
  27. Alyebard28 de setembre del 2011, a les 13:02

    Cop de barret!

    ResponElimina
  28. El porquet2 d’octubre del 2011, a les 14:02

    ALYEBARD: I reverència cap a vós!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)