dissabte, 24 de setembre de 2011

Llàgrimes de setembre


T'esperava com cada any. Ja tenia preparats els delicats mocadors de fil, brodats amb la inicial del teu nom, disposats a eixugar el teu plor. Sabia que, a contracor, acudiries a la teva cita anual, puntual com un rellotge, a pouar en les tristors més profundes de la teva ànima. Ho sabia. I així, recordant aquells teus temps passats de vítors i aclamacions, reina del poble, admirada, venerada i enaltida, sabia que, indefectiblement, les llàgrimes brollarien de nou dels teus ulls entumits. 

La teva és una història d'anada i de tornada. De feliç pastoreta d'oques a la muntanya a xiqueta maltractada i martiritzada. De fervent patrona ciutadana a polsosa relíquia arraconada i oblidada. Maleïda fou l'hora en que aquelles implacables llagostes assolaren aquesta ciutat mediterrània.

A hores d'ara les teves tretze oques del claustre de la catedral ja deuen estar ben remullades d'aigua. Avui, Eulàlia, com no podia ser d'altra manera, cauen les teves llàgrimes de setembre sobre aquesta ciutat teva. Avui, dia de la Mercè, plou a Barcelona.

34 comentaris:

  1. Mira que ploure avui...
    Diuen que a la tarda, el sol treurà el cap!
    A veure si ens creuem! :)

    ResponElimina
  2. Com a marit d'una barcelonina, ja coneixia aquesta llegenda. Un post magníficament ben escrit i amb molt se sentiment. Però benvinguda sigui l'aigua i que no faci mal. Demà tornarà a sortir el sol.Que tingueu tots els barcelonins un feliç dia de festa major!!

    ResponElimina
  3. Quan jo era petita, a Barcelona, al pis de dalt de casa hi havia un matrimoni amb dues filles, les dues ja més grans que jo, Mercè i Eulàlia. La meva mare em va explicar que eren els noms de les patrones de la ciutat :-)

    Temps després, el darrer any de carrera, jo anava per les tardes a un despatx a "mirar" (perquè treballar no treballava res... només em familiaritzava amb el que ells feien). Llavors, vaig tenir un examen un dia 12 de febrer i vaig aprovar... un dels advocats del despatx em va felicitar i somrient em va dir "no ho havies de dubtar, una barcelonina mai pot suspendre un examen el dia de Santa Eulàlia"... em va fer tanta gràcia que no ho he oblidat mai :-))

    Mira si m'has portat records amb aquest magnífic post teu!! :-))

    Tot i així, jo tinc una germana que es diu Mercè i, com al Cel sempre es festa i tothom és amic, felicito també a totes les Mercè del món :-)

    A Reus tenim dues festes majors... sí, sí, per Sant Pere i per la Mare de Déu de Misericòrdia (demà)... A veure si a Barcelona també preneu model :-))

    ResponElimina
  4. Preciós apunt porquet...més que llàgrimes na Eulàlia ha fet , encara dura, un bon plor!

    ResponElimina
  5. M'agrada llegir llegendes, anècdotes i històries... que intenten explicar fets la mar de normals. Pobra Mercè, no m'estranya que plori!
    A veure si ben aviat canvia les llàgrimes per les rialles i podeu gaudir d'unes bones festes.
    Salut i bona festa major!

    ResponElimina
  6. quan m'agrada aquest porquet !!
    un escrit delicios...
    feliç dia

    ResponElimina
  7. LAIA BONICA,NO PLORIS...TU ETS LA PATRONA DEL NOSTRE CORT,LA MERCE L'OFICIAL....QUIN ACUDIT LA DEL REI AN JAUME¡¡¡¡
    JUGANT AMB BARCELONA

    ResponElimina
  8. Quina manera tan bonica d'explicar-ho!!! i quin dibuix!!!

    A mi m'està encantant aquest amtí plujós, refrescant, xò qui tingui activitats de festa major, suposo que no tant.

    Assumpta, pel 12 de febrer tb s'organitza festa major, no et sonen els cartes de la "laia està de festa". Però no és una festa major de tractya i mocador, és discreta i sobretot amb activitats per infants.

    ResponElimina
  9. Ai sí! Jo també tenia clar que l'Eulàlia no podia faltar aquest any. Em fa pena perquè han hagut de suspendre alguns actes, com la jornada castellera, però què hi farem! Els plors sovint són irrefrenables, oi?

    ResponElimina
  10. La pluja sempre és benvinguda! A mi m'agrada veure ploure.

    ResponElimina
  11. Ho expliques molt bonic, Porquet!

    Encara que ja la sabia m'ha agradat llegir-la.

    ResponElimina
  12. Pobrissona Laia! De totes formes, potser ella ja no és LA patrona de la ciutat, però ho és dels nostres cors barcelonins, tant com la Mercè. Visquen totes dues!

    ResponElimina
  13. Pobre Laieta! No hi ha qui la consoli, tot i que li han feta una festa (petita) per ella sola...
    M'agrada que hagis recordat aquesta llegenda dons la meva avia me l'havia explicat quan jo era menuda.

    ResponElimina
  14. No coneixia la història. Preciós apunt, ple de tendresa i delicadesa. Que n'hi ha de porquets molt sensibles ja no ho dubte pas.:)

    ResponElimina
  15. La Mercè no té res a pelar al costat de la Laia. Pels segles dels segles l'estarà martiritzant, de forma merescuda, fins que torni a ser la patrona. Veuràs com a partir d'aquell moment, s'han acabat les pluges per la Mercè.

    ResponElimina
  16. Al veure ploure, tot el dia d'ahir es comentava a casa aquesta dita, però ara m'ha agradat llegir-la d'aquesta manera tan maca com ens l'has explicat.
    Avui fa un sol, ben maco...Què acabis de passar bé la Festa!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  17. l'aigua fa net.....de vegades no va malament del tot una remullada, després tot es mes clar

    ResponElimina
  18. No havia sentit mai aquesta història, i m'ha agradat conèixer-la a través del teu post, perquè li has donat un toc de màgia que la fa molt bonica.
    Espero que, tot i la pluja, hagi anat molt bé la festa major.
    Abraçades!

    ResponElimina
  19. Bellíssima pluja d'Eulàlia. I ara el sol les saluda amb un agradable somriure mediterrani.

    ResponElimina
  20. ha plogut, però el barça ha guanyat!

    ResponElimina
  21. Ui... les Laies són insistents i perseverants :) p

    M'agrada molt la foto!

    ResponElimina
  22. Porquet! Que ben escrit i que maco t'ha quedat. Jo sóc barcelonina d'adopció (de moment només hi estudio, però suposo que algun dia hi viuré!) i no coneixia pas aquesta llegenda. Però sí que és cert que sempre fa mal temps per aquestes dates... què hi farem, aviam si trobem la manera de consolar la Laia!

    ResponElimina
  23. Moltes gràcies a tots per passar per aquí! Tot i que, personalment, la meva patrona barcelonina preferida és i serà l'Eulàlia, la Laia, espero que totes les Mercès hagueu gaudit d'un feliç sant i d'una bona Festa Major! I més avui que totes les llàgrimes s'han eixugat i ha lluït un sol ben formós!

    FANAL BLAU: Doncs el sol va teure una mica el caparró, però després hi va tornar de valent! Almenys avui s'ha pogut gaudir d'un magnífic diumenge de Festa Major.

    JOSEP LLUÍS: Moltes gràcies! Crec que avui tothom ha pogut gaudir d'un gran dia! No dubtava que coneixieríes la llegenda estan casat amb aquesta barcelonina tan tremenda!

    ASSUMPTA: Quins records tan bonics que ens has explicat! Bona aquesta que una barcelonina no podia suspendre un exàmen el dia de Santa Eulàlia... ara hauria de pensar si això es va complir en la meva persona... potser no seria tan bon barceloní!

    Com tu dius, evidentment, que visquin les dues patrones de la ciutat i, faltaria més, que les Mercès hagin gaudit d'una magnífica diada!

    Com ja ha avançat la Rits, sembla que aquests darrers anys Barcelona està recuperant, poc a poc, una mica d'activitat festiva per Santa Eulàlia. De moment, però, es circumscriu molt a fer activitats infantils. Potser amb el temps n'acabem fent una Festa Major d'hivern, que és potser el que es mereixeria la nostra estimada Eulàlia!

    ELFREELANG: Moltes gràcies! Valoro molt el teu comentari, venint d'una blogaire que m'enamora amb l'ús genial que en fas d'aquesta llengua nostra! Realment la Laia ahir va plorar de valent!

    ALBA: Doncs sí, finalment avui l'Eulàlia ha rigut i de valent! Cap plor ni cap llàgrima (compte que és l'Eulàlia la que plora per la Mercè!). Encara que Barcelona sigui una gran ciutat, moderna i cosmopolita, també és una ciutat amb moltíssims segles d'història i, per tant, amb moltíssimes històries, llegendes i mites que amaguen els seus carrers, places i edificis!

    SARGANTANA: Molts gràcies! Mira que em fas posar ben roig de vergonya, eh? Deliciós és rebre un comentari com el teu!

    JUGANT AMB BARCELONA: Quan vaig descobrir que Barcelona tenia una altra patrona destronada immediatament me'n vaig fer fidel seguidor (deu ser aquesta mania que tinc d'enamorar-me dels cors oprimits...). Per a mi, i per a molts barcelonins, seguirà essent la patrona preferida, la que, davant de la invasió de les tropes borbòniques, els barcelonins no van dubtar a posar al capdavant de les seves tropes per a envalentir-les en la defensa de la seva ciutat!

    RITS: Moltes i moltes gràcies! La veritat és que ha estat un escrit un xic irreflexiu, del fet d'estar tancat a casa per la pluja i recordar aquesta llegenda... el dibuix, malauradament, no és meu! (ja m'agradaria...). Malgrat tot, com tu, el vaig trobar un matí fantàstic. M'agraden aquests matins (sempre que no tingui alguna ruta muntanyenca preparada!) ja que em permeten seure, pensar, llegir, reflexionar i escriure bajanades com les d'aquest post! Ben recordada la mini Festa Major que fem per Santa Eulàlia! Crec que se li hauria de donar una petita empenta per a fer-li tenir la ressonància que es mereix l'Eulàlia!

    AITOR: Per sort avui ha fet un dia fabulós i la jornada castellera crec que ha estat força reeixida! Com tu dius, hi ha llàgrimes, ja sigui per alegria o per immensa tristesa, que no les podem aturar... i potser tampoc no les volem aturar...

    JORDI: La pluja, en un país mediterrani com el nostre, sempre hauria de ser benvinguda! És veritat, però, que el cap de setmana emprenya una miqueta més... però bé, algun dia ha de ploure no? Mentre no plogui sobre mullat...

    HELENA BONALS: A mi m'agrada molt també el nom de Laia, i més, amb aquest rerefons barceloní que jo sempre duré en un raconet del meu cor. Tot i així Mercè no es queda enrere!

    ResponElimina
  24. CARME: I tu em respons de forma encara més bonica! Gràcies Carme!

    FERRAN: Que visquin les dues! Que visquin! Però com he dit més amunt, sóc una mica amant d'aquells més desvalguts i això de que l'Eulàlia perdés el seu tron i quedés un xic oblidada... fa que, per a mi, sigui la patrona preferida de la meva ciutat!

    GLOBOS.BLOG: Si és que semblo una padrina explicant rondalles a la vora del foc... ;p La festa que ara li fem els barcelonins, certament, no està a l'alçada de la representació històrica del personatge. Almenys, però, sembla que alguna cosa hem recuperat. A veure si amb el temps la cosa va prenent volada!

    VICICLE: Hehe, gràcies Vicicle. Jo tampoc ja no dubto pas que hi ha ciclistes d'un altre nivell! M'encanta doncs, haver-te fet conèixer una de les moltes llegendes i històries que amaga la capital catalana sota aquesta aparença de cosmopolitisme i modernisme.

    XEXU: Hehe, així m'agrada XeXu! Ets ben bé dels meus! Eulàlia, Laia forever! Fins que Barcelona no li reti els homenatges que es mereix espero que buidi tones de kleenex sobre la ciutat cada 24 de setembre!

    MONTSE: Moltes gràcies Montse. M'agrada veure que és una llegenda que es manté ben viva. D'aquesta forma els barcelonins mantenim ben viu l'esperit de la Laieta! Avui l'Eulàlia ja s'ha enriolat i ja ens ha permès gaudir d'un excel·lent diumenge de Festa Major!

    GARBI: Certament, avui ja ha fet un dia claríssim i preciós. Les llàgrimes de l'Eulàlia han deixat una Barcelona encisadora!

    GALIONAR: Ai que bé! Com m'agrada que alguns de vosaltres pogueu aprendre alguna coseta amb les quatre ratlles que escric! M'encanta que m'ho feu saber! Gràcies! Avui l'Eulàlia ja s'ha recuperat del disgust i ja ha permès que la Mercè tingui un bon diumenge de Festa Major!

    JORDI DORCA: En un dia com avui, després d'una pluja refrescant i reparadora, crec que, com bé dius, és quan Barcelona respira un aire més mediterrani... aire que sembla haver oblidat en excés...

    ARIS: Pluja d'Eulàlia, pluja de Messi, pluja de Barça, pluja de gols!!! Remullats però satisfets!

    LAIA: Ja pots deixar de plorar eh? ;p M'encanta aquesta perserverància de l'Eulàlia cada 24 de setembre! De veritat que sou totes així?... quina por! ;p

    YÁIZA: Doncs que bé que hagis pogut aprendre una miqueta més d'aquesta ciutat que espero que t'hagi acollit amb els braços ben oberts! L'Eulàlia plorarà i plorarà fins que els barcelonins no la tornem a situar en el lloc que històricament sempre s'ha merescut! Molts gràcies per les teves belles paraules! Un potxó!

    ResponElimina
  25. És una llegenda trista, però maca, pobreta Eulàlia! I realment, el dia de la Mercè gairebé cada any acaba plovent. M'agrada moltíssim sentir llegendes, i m'agrada com l'has explicat, t'ha quedat molt tendre. I la imatge no l'havia vista mai i és realment preciosa. El perfil del mig és de "la dona i l'ocell"?

    Espero que hagis tingut una bona festa major, encara que a tu t'agradi més la Laia!

    ResponElimina
  26. És que un dia de La Mercé sense pluja és com unes Falles sense petards, un Tots Sants sense panellets o un Nadal sense turró i cava !!

    ResponElimina
  27. Un apunt tendre i suau, com una benèfica, desitjada i plàcida pluja de tardor.
    Salut.

    ResponElimina
  28. és ben trista la història d'Eulàlia, sí senyor! m'ha fet pensar en la meva Laieta, mira, doncs pel 12 de febrer celebrarem la seva patrona com cal! Molt boniques, com sempre, les teves paraules.

    ResponElimina
  29. BARCELONA M'ENAMORA: Moltes gràcies! És una llegenda trista però crec que, d'alguna manera, mostra que els barcelonins segueixen pensant en la Laia. Almenys ha tingut prou força la figura de l'Eulàlia com per acabar generant aquesta llegenda entre els barcelonins! A part tenim les 13 oques de la catedral que representen l'edat de l'Eulàlia martiritzada. Barcelona és plena de referències a la seva primera patrona, però és cert que és un record que s'havia anat arraconant. A veure si l'aconseguim fer ressorgir!

    El dibuix no és pas meu eh? Ja m'agradaria saber dibuixar així! Em fas dubtar amb la pregunta...

    CARQUINYOL: Hehe, jo cada any l'espero. M'agrada veure com l'Eulàlia també l'espera! Una autèntica tradició!

    ALBERICH: Uaaaau, gràcies Alberich! Ara si que m'has deixat en un estat de placidesa total!

    NIEPIS: Moltíssimes gràcies guapa! La teva Laieta és una mostra de com el record dels barcelonins per la seva primera patrona es manté ben viu i no el volem deixar morir! Un petonàs a tota la família!

    ResponElimina
  30. Maquíssim el text! I quina pluja, noi. Una abraçada.

    ResponElimina
  31. JORDICINE: Moltíssimes gràcies! I jo crec que la pluja, malgrat tot, va ser molt benvinguda!

    ResponElimina
  32. Ara ja sé perquè va ploure fins i tot a Igualada per la Mercè, Eren carrer de Barcelona i els toca rebre igualment!

    ResponElimina
  33. ALYEBARD: Tu diràs! Tenir carrer implica drets... i deures! ;p

    ResponElimina