dijous, 11 de novembre de 2010

Somriu el diable cofoi

El Baix Llobregat, amb Montserrat al fons,
des del capdamunt del martorellenc Pont del Diable

Udola la Muntanya Sagrada
de la Patrona Moreneta plor agut i furiós
"in memoriam" dels paratges del que ençà fou
plana fèrtil i ufanosa de pagesos i pastors.

Somriu el diable cofoi
des de son pont, talaia d'ocres colors;
el riu ha perdut la bellesa de ses fonts
i ja davalla trist, estressat i rubinós.

Fàbriques de química agressiva
expulsen vapors d'àcides olors;
viaductes, carreteres i autovies
teixeixen teranyines de transports depredadors.

Somriu el diable cofoi
des del pont on viu a redós,
hi seguirà mancant una única pedra
però ja no s'hi sent el cant dels galls traïdors.

La plana segrestada,
la Sacra Muntanya profanada;
udola la Patrona catalana,
somriu el diable cofoi.

4 comentaris:

  1. que el somriure del diable segueixi aixecant ponts....però que l'aigua sigui pura i no profani cap muntanya que prou en tenim amb l'anima segrestada pels cants infernals de polítics curts de gambals

    ResponElimina
  2. Ai, aquest diable... que somrigui tant com vulgui, però la Sacra Muntanya que no ens la toqui!

    ResponElimina
  3. Srta. Tiquismiquis, i ha sentit algun gall cantar?

    Elfreelang, certament...el diable se n'hauria d'endur algun.

    Ferran, jo crec que, al final, la Moreneta es sabrà defensar!

    ResponElimina