Aquesta és la imatge que m'ha sorprès avui, a primera hora de la tarda, quan caminava parsimoniosament, després de dinar, altre cop, cap a la feina.
M'ha fet llevar el cap, de la mirada bocaterrosa que duia, el crepitar solitari de les meves passes sobre les fulles seques escampades arreu. La resta... silenci. Cap motor brogint ni accelerant, cap nen cridant ni xisclant, cap gos lladrucant ni lladrant... ni tan sols bordant.
I ara, espurneja una pluja tímida i vergonyosa als vidres de ca meva. I diuen que demà el vent ens assotarà amb força, i el fred ja treu el nas per a esquinçar-nos la pell dels llavis i ressecar-nos la de les mans, mentre aquest cap de setmana encara he emprat el mot "calor".
Potser és la tardor més primaveral dels darrers temps i així torna a ser vàlida l'expressió, encara vigent en alguns territoris de parla catalana, de "primavera d'hivern" quan no utilitzen el mot tardor.
Potser per això, fins i tot la ciutat ha decidit despullar els arbres que a penes l'oxigenen per a vestir els seus carrers dels colors ocres de temporada. Potser per això, fins i tot, les ciutats, fugaçment i en una llambregada ràpida i amb data de caducitat, refulgeixen una paleta de colors més àmplia que la dels habituals negres asfàltics i grisos fumejants.
Aquesta primavera d'hivern fins i tot sembla que, en un moment d'ímpetu estacional, ens permet arribar a copsar, dins les entranyes de les ciutats, un instant de natura i bellesa.
_______________________________________
Si voleu seguir gaudint d'aquesta primavera d'hivern passegeu per el blog d'en Barbollaire.
SEmbla ser que s'ha acabat....ara ve la fred i la pluja. Bona foto
ResponEliminaCap soroll? de veritat? És això possible encara en algun indret? La vida de ciutat no m'acaba de provar del tot.
ResponEliminaDoncs a mi em sembla que es tracta d'una tardor molt digna. Sí que hem tingut dies de calor, però també de fred i mal temps, temps inestable, com s'espera de la tardor. Potser hauria de ploure de manera més seguida, però això ens ho podem estalviar. Per mi la primavera ben lluny, i donar-li el seu nom a la tardor és embrutar el bon nom d'aquesta última.
ResponEliminaQuin camí tan maco per anar a la feia.
ResponEliminaOn jo visc no és així, o potser no sàpiga veure-ho així. Quina enveja em fa.
ResponEliminagarbi24, ja li donaré les teves gràcies al mòbil, que és d'aquests estratosfèrics que fan de tot, fins i tot fotos de prou qualitat!
ResponEliminaAlbert B.i R., doncs sí, no se sentia res, només la remor de les fulles... ara, ja et dic jo que va ser una cosa excepcional, i per tant... motiu de blog!
montse, doncs sí... llàstima que sigui precisament per anar a la feina!
Jpmerch, no desesperi, cerqui, miri, escruti... alguna bella imatge segur que acabarà trobant.
XeXu, potser no m'he explicat bé, precisament volia fer veure l'excepcionalitat d'aquesta tardor, que fins i tot embelleix les ciutats (sense llumetes de nadal ni res per l'estil). Ha estat una tardor fantàstica ja que ha fet de tot, fred, calor, vent, pluja, neu.... i n'he volgut fer un petit homenatge. I el fet d'anomenar-la "primavera d'hivern" no crec que sigui embrutar el bon nom de la tardor, mai de la vida! Precisament, usar el mot "primavera" afegeix una connotació de renaixement i positiva a aquesta estació, que sembla que, actualment tothom s'entesti a que sigui una estació més aviat trista (fora tristeses, que ja n'hi ha massa!). A més, cal tenir en compte i no oblidar que és una forma històrica d'anomenar la tardor al País Valencià i a les Illes Balears (especialment a Mallorca). En aquests territoris, antigament (i encara actualment es pot arribar a sentir en algun reducte) s'emprava aquesta forma per a referir-se a la tardor. A Mallorca, fins i tot, se'n deia "primavera des fred". I ja coneixem que el saber popular està molt lligat als cicles de la natura i molt segurament, utilitzaven aquesta expressió de "primavera d'hivern" de resultes d'observar els canvis de la natura en aquesta estació, i és que com s'explica al web del meravellós Jardí Botànic de Sóller (al que en recomano la visita):
"A Balears, sobretot a Mallorca, s'anomena a la tardor "primavera d'hivern". En les dues primaveres, la vertadera i la d'hivern, coincideixen dos factors climàtics: humitat i calor. Això fa que, moltes de les nostres espècies, sobretot els geòfits i caducifolis estivals, activin la seva floració provocant una segona "primavera" abans de l'arribada del fred hivernal.
Durant l'estiu, el creixement de les plantes ha estat limitat per la manca d'aigua i les elevades temperatures. Totes elles han ralentit el seu metabolisme per sobreviure. Ara, la tardor arriba fresca i plena de vida per a la nova "primavera d'hivern". La temperatura i l'aigua ja no són factors limitants pel creixement i, a més, el dia s'ha acursat fent que el període diari de llum que reben les plantes condicioni també les noves rebrostades i creixements de moltes d'elles."
Si t'ha picat la curiositat hi ha molta més informació a:
http://www.jardibotanicdesoller.org/ca/jbs.php/guia_visitant/itineraris/tardor
Visca la tardor!
Exactament aquí, pujant a mà esquerra és on està feta la meva foto.
ResponEliminamoltes gràcies!! Per venir a casa i per la referencia al meu blog.
Una abraçada!
Genial la foto, m'encanta. El text també m'ha agradat molt, com l'has escrit; i la música que n'ha acompanyat la lectura, molt bona. Un post ben xulo! (i tardorenc, sí senyor)
ResponEliminabarbollaire, el proper dia ja pujaré una mica més amunt. Gràcies a tu, espero amb delit els teus posts, les teves fotos són un regal. Benvingut!
ResponEliminaFerran, moltíssimes gràcies. Satisfet que t'hagi agradat fer una volteta per aquí.
M'agrada molt la foto... i les vistes!
ResponEliminaQuina sort que tens que el teu camí a la feina sigui així de bonic.
Nona Mirona, encantat que t'hagi agradat. Aquesta setmana, però, ja hi ha més fulles al terra que no pas als arbres... l'hivern ja truca a la porta!
ResponEliminaQuina preciositat de fotografia! És maquíssima! Et felicito perquè transmet pau, calma... m'ha encantat :-))
ResponEliminaPer a mi la tardor és, amb diferència, l'estació més maca de l'any i entenc l'explicació que fas del nom de primavera d'hivern o primavera del fred... però la primavera ja té el seu espai, a mi m'agrada més dir tardor i no oblidar el seu nom, no fos cas que se'ns posés gelosa :-)
I la cançó també m'agrada molt... una vegada, fa temps, li vaig dedicar un post a aquesta cançó i en vaig posar quatre o cinc versions diferents ;-)
Assumpta, moltes gràcies per les floretes de la foto! Està clar que, la tardor té prou personalitat pròpia com per a haver d'anar manllevant altres noms. Així doncs, li farem tots els honors! I la cançó, és preciosa oi? Per què no m'enllaces el teu post i el podré llegir?
ResponEliminaAra mateix el busco :-)
ResponEliminaM'ha costat, no sé perquè no el trobava posant al buscador el títol de la cançó... però bé, aquí està :-)
http://blogdeassumpta.blogspot.com/2008/12/hallelujah.html
Per cert, que ara m'adono que era un post d'un dia una mica trist, no recordava pas que fos així... A més, dels quatre vídeos que vaig posar, ja només en funcionen dos perquè els altres dos YouTube els ha suprimit... no sé què fer, si tornar-los a buscar o deixar-ho així... :-)
Ostres, entrar al meu blog en un post de desembre de 2008 m'ha semblat com entrar en la prehistòria!!... he rellegit els comentaris... he retrobat gent... he vist que llavors encara no tenia posat el traductor i em traduïa jo mateixa en el primer comentari com a deferència a unes noies argentines que visitaven el meu blog... quin ritme tant diferent té el pas del temps en el món blogaire i en el "món real"...
ResponEliminaBé, perdona que si començo a filosofar jo no callo. Bona nit :-)
ASSUMPTA: Acabo d'entrar en el teu post. Veig que ja fa molt més temps que la coneixies que no pas jo. M'ha encantat la versió d'Allison Crowe. Com tu dius té una veu deliciosa, però a la vegada, desprèn molta força! M'ha agradat tant que ja l'he posat a la llista de l'iPorc!!! (a la dreta del blog) hehe!.
ResponEliminaLa veritat és que jo sóc un nouvingut a l'escena blogaire i envejo la constància de tots aquells que hi dueu tants anys! Enhorabona!
I no t'he de perdonar absolutament res! En tot cas donar-te les mil gràcies per passar per el meu blog a deixar-hi un bocinet dels teus pensaments i filosofades. Genial! Bona nit :-)
Acabo d'escoltar l'Allison Crowe des de la teva barra lateral! ;-))
ResponEliminaHi ha gent per aquests móns amb blogs de més de cinc anys d'antiguitat... una passada :-))
Hi arribarem Assumpta, hi arribarem!
ResponElimina