dilluns, 15 de novembre de 2010

Dia de l'Escriptor Empresonat

De gener a juny d'enguany...

- 6      assassinats
- 18    assassinats per motius desconeguts
- 10    desapareguts
- 148  empresonats
- 67    empresonats pendents de sentència
- 3      en procés judicial
- 184  pendents de judici (no empresonats)
- 13    condemnats a altres sentències
- 35    breus detencions
- 15    amenaçats de mort
- 56    altres amenaces
- 28    atacats i torturats
- 2      segrestats
- 2     deportats

TOTAL: 587


Aquests són alguns dels números de la ignominiosa llista, elaborada per el Comitè d'Escriptors Empresonats del PEN Internacional, de casos enregistrats d'escriptors, periodistes o editors empresonats, perseguits o amenaçats durant el primer semestre de 2010.

Avui, dia de Sant Albert, es commemora el Dia de l'Escriptor Empresonat, per a denunciar (i en alguns malaurats casos, recordar) els escriptors represaliats arreu del planeta.

Per a commemorar el 50è aniversari de la creació del Comitè s'ha engegat la campanya "Because writers speak their minds" a on es detallen els 50 casos més emblemàtics, anualment, des del 1960 fins el 2009.

Enguany el Comitè fa especial esment a 5 casos, dels quals jo en voldria destacar 2:
  • Hossein Derakhshan: Blogaire iranià condemnat a 20 anys de presó
  • Tal Al-Mallouhi: Blogaire siriana de 19 anys, acusada d'espionatge i incomunicada a Damasc des del desembre del 2009.

Ells i la resta, són uns herois, uns valents. Jo no sé si, en les seves circumstàncies, tindria el coratge de lluitar (fins a donar la vida, en alguns casos) per la defensa de la llibertat i la denúncia d'injustícies. No ho sé.

És molt trist concloure que, a dia d'avui es continua condemnant, torturant i matant per l'ús de la paraula...a moltíssims llocs i a moltíssima gent i, estimats blogaires, res ni ningú no ens pot assegurar que mai, mai de la vida, això no pugui tornar a passar aquí. No ho oblidem.

7 comentaris:

  1. Uf!
    És ben cert que la poesía es un arma cargada de futuro. Deu ser per això que alguns se senten amenaçats per l'escriptura i per això continuen condemnant, torturant i matant pel seu ús.
    Bon recordatori!

    ResponElimina
  2. Diuen que estem en un país lliure. Lliure fins que dius alguna cosa que no toca, i llavors pots tenir problemes. Sembla mentida que al segle que vivim encara no hi hagi llibertat d'expressió a tot arreu, i que es persegueixi els que diuen una paraula més alta que l'altra, en comptes de fer reflexió i auto-crítica.

    ResponElimina
  3. No poder dir el que es pensa és molt greu, però molt més ho és ser torturat o condemnat per haver-ho escrit.

    ResponElimina
  4. Trist i refotudament indignant, és. Que encara estiguem així, com a "civilització", diu molt de les nostres mancances. De vegades sento que jo no sóc d'eixe món :(

    ResponElimina
  5. M'he quedat esgarrifada amb les xifres però en quin món vivim? encara puc trobar consol , consol irònic pensant en com és d'important la paraula que l'han d'ofegar a la força!

    ResponElimina
  6. Benvingut al meu blog, porquet. Tranquil, que ja ha passat sant Martí.
    Sóc del PEN i rebo les notícies. Alhora llegeixo l'Arxipèlag Gulag i em convenço cada dia més de l'arbitrarietat dels que empresonen. Penso que sempre serà així, perquè interessa dominar per la por.

    ResponElimina
  7. Zincpiritione, benvingut! Molt bona cita.

    XeXu, crec que és totalment cert, sembla que visquem en llibertat, però sincerament, és una llibertat condicionada a que estiguis sotmès a la mediocritat general. Si per alguna cosa destaques i aquesta és en contra les normes establertes... ja has begut oli.

    garbi24, certament, és una autèntica salvatjada que la paraula pugui acabar matant. Molt trist.

    Ferran, si la paraula de gent com en Raimon fos més escoltada (i no silenciada com ja ho va ser, i potser ara, ignorada) les coses potser anirien per altres viaranys.

    Elfreelang, a mi també em van deixar sorprès les xifres... per això vaig decidir fer aquest post reivindicatiu. M'agrada el teu puntet d'optimisme! I és que l'esperança no hem de deixar que ens la treguin!

    Olga Xirinacs, benvinguda tu al meu! Per Sant Martí no vaig voltar gens... no fos cas que els meus pernilets haguessin aixecat massa temptacions. Prenc bona nota del llibre i ja el tinc a la llista, segur que ha de ser interessant. A voltes jo també penso que la injustícia no desapareixerà mai i més quan veus com els governs actuals atien la por per a defensar les seves postures més bel·ligerants contra altres cultures, persones i països.

    Olga Xirinacs

    ResponElimina