- Les muses m'han abandonat, la inspiració se m'ha esmunyit... no aconsegueixo trobar ni una minsa idea per a escriure, ni que siguin quatre ratlles, que evoquin la imatge proposada per Relats Conjunts. Tinc el cap ben entabuixat...
- Deu ser que ets a la lluna de València.
- No, a la de València no, en tot cas, a la de la Terra.
Fins allà has marxat per trobar la inspiració, hehehe, m'ha fet gràcia.
ResponEliminaJo porte sense cap idea des que vaig encetar el bloc... N'hi ha dies en què puc dissimular-ho i d'altres que no.
ResponEliminaPerseguint la inspiració has anat a petar a l'estació internacional? Bona pensada...
ResponEliminaNo et queixis, Mr. Missis, que amb inspiració o sense t'ha sortit un post la mar de mono, tu!
ResponEliminaHihihiiiiiiiii, ho has solucionat prou bé....
ResponEliminaAixò sí que és treure profit a una "suposada" falta d'inspiració!! :-))
ResponEliminaVa bé estar a la Lluna de tant en tant :)
ResponEliminaBona passejada!
ResponEliminaDoncs per trobar-te a la Lluna t'ha sortit un dels relats més originals!
ResponEliminai com ens veus des de la lluna....ho veus clar? o venim amb tu i organitzem un "botellón"?
ResponEliminaA la lluna de València no, que allí només parlen castellà!
ResponElimina*Sànset*
XEXU: A vegades va bé aïllar-se per retrobar-se a si mateix i a la inspiració.
ResponEliminaREMITJÓ: No siguis tan modest que jo espero els teus posts amb afany. Sempre m'aixeques un somriure.
ELFREELANG: Això mateix, fent el somiatruites!
FERRAN: Gràcies Ferran! Tu que te'l mires amb bons ulls!
ZEL: M'ha agradat fer-te somriure!
ASSUMPTA: Et juro que no em venia res i al final he deixat anar aquestes quatre ratlles. Gràcies per la floreta!
JOANA: Tens tota la raó. A vegades m'agrada viatjar-hi.
ALYEBARD: Gràcies!
ALBERT B.I R.: Gràcies... deu ser perquè ja notava que s'acostava la lluna plena d'aquests dies.
GARBI24: Veniu, veniu! Que dins els cràters es munten unes gresques que Déu n'hi do!
SÀNSET I UTNOA: Doncs els farem retrobar la seva llengua pròpia!
Jo visc un poc més avall de la lluna de Valèncià ( a la Marina Alta), i vos assegure que alguns/es ( prou) no parlem castellà, i deixem retafiles de paraules catalanes en els cràters per on passen rita, camps i companyia, en que siga per donar-los la murga. Salut i imaginació
ResponEliminaPEPA: M'alegra veure que en altres llunes de la nostra cultura, llengua i terra es segueix dempeus, defensant allò propi, mantenint la dignitat per sobre de l'estupidesa de certes classes dirigents. Ànims i empenta des del nord!
ResponEliminaAh, Pepa, i me n'oblidava... benvinguda al blog!
ResponElimina