diumenge, 3 de novembre de 2013

Profeta


Antigues paraules que sermonaves
en intent, de joventut caduca, de fer foc nou de flàmula minúscula.

Te les creies, i les projectaves, i miraves d'encomanar-les,
et sabies sabedor de la dreta veritat, de l'anhelat secret de la correcta humanitat.

Però ara t'escoltes atentament, i t'avorreixes solemnement. 
Ja no creus en el que dius, i no creuen en el que ensenyes. 

Prou que ho saps, i ho notes amb recança,
has perdut la fe, i aquella darrera utopia que anomenen esperança.

Et saps profeta de via estreta, en casa pròpia, 
i també en aliena.

No et queda més remei que arreplegar-les,
 les ruïnes escampades de les antigues creences.

I amb les teves pròpies mans, acabar d'esfondrar-les,
les darreres columnes dretes, herculianament bastides, o això és el que creies...

Posar-les a la maleta i entonar un "replay" a la manera mallorquina,
i emprendre vella prèdica en noves àgores, en nous deserts de llunyania.

Llocs, potser aixerdegats del tot és possible encara, i de viure en la mentida;
indrets, potser delerosos de lapidar el proper ingenu que alci la veu amb gosadia.

Però això, estimats feligresos, només el profeta ho sap;
això, benvolguts parroquians, només ell ho sabia.

Naxos (Grècia). Estiu del 2011

20 comentaris:

  1. Quina mania de dir les coses i que no s'entenguin. De vegades és normal cansar-nos a nosaltres mateixos, veure que el nostre discurs, tantes vegades repetit, és caduc i una mica caspós. Però potser és el nostre i prou, som nosaltres mateixos. Podem adaptar-lo i evolucionar-lo, però no és tan fàcil canviar el pensament. Ara, de totes les cançons d'Antònia Font, havies de triar 'Replay'? Instrumental i trista, segur que pots fer-ho millor!

    ResponElimina
    Respostes
    1. XEXU: Aquest és el meu XeXu! Sincer, crític, i sense pèls a la llengua! En tot cas, i com a punt informatiu, t'he de dir que, en bona part, aquest escrit no és pas autobiogràfic (no té l'etiqueta de "porquet íntim!", sempre delatora!). Només pretenia fer una aproximació, certament ambígua (ho reconeeeeec) cap al que poden ser profetes il·luminats, o bé persones úniques i especials que creuen fermament en que les coses poden canviar. La fina línia que separa els uns dels altres és això, molt fina, i per tant molt fàcil de que a uns i altres se'ls aboqui al mateix sac.

      I potser sí, veuen clarament com serà el futur, o com hauria de ser, o potser no, i només eren això, uns il·luminats. Però potser a uns per sonats, i als altres per revolucionaris no interessa que siguin escoltats i tinguts en compte.

      Segur que encara t'he embolicat més!

      Bon diumenge, company!

      Elimina
    2. XEXU: I sí, Replay d'AF és trista, molt trista. Però el post té un dibuix marcat de tristesa... o això he cregut jo quan l'escrivia... I a més, les cançons tristes també poden ser precioses (i jo crec que aquesta ho és!)

      Elimina
    3. Cadascú és lliure d'escriure el que vulgui, i sobretot com vulgui. El problema és que quan em trobo posts com aquest tinc por de vessar-la i no haver entès res, és més per no quedar malament jo que per com ho explica l'altre. I la qüestió és que de vegades callo precisament per no dir una cosa sense sentit, però en alguns llocs no callo mai.

      M'hauré d'estudiar les etiquetes, que per aquí s'ha de començar a entendre el post, jo també ho faig així, l'etiqueta ja dóna pistes. Però no sé massa si amb la teva explicació, que agraeixo, he acabat de captar el sentit del que dius. De profetes en tenim un bon grapat, sobretot en aquestes èpoques, en que si no tens una opinió formada respecte al futur sembla que no siguis ningú. I de totes les opinions que avui es donen, que són massa, moltes estaran equivocades, és clar. El futur és futur, per això està allà, i ningú no el pot predir amb exactitud, perquè la dinàmica dels humans és imprevisible. Ens podem imaginar moltes coses, però el que acabarà passant ja es veurà.

      És clar que hi ha cançons tristes que són precioses, però si s'ha de triar, tenim 'Viure sense tu' o 'Darrera una revista', que expliquen moments tristíssims de la vida d'una persona, però que són cançons genials, espectaculars. Ah, naturalment no s'escauen en absolut amb el post, però les havia de colar a mode de falca! 'Replay' es perd en la nit dels temps, tanca el Batiskafo i ningú la considera... tret de tu, i de jo, que si és AF, no se m'escapa cap cançó (però no em facis quedar malament, ara, eh!).

      Elimina
    4. XEXU: Company, tu no quedes mai malament, almenys a casa meva. I això ho valoro, i molt. Moltes gràcies per tornar a passar per aquí. Com sempre tens respostes bones i apropiades, entenguis el que entenguis (no és la primera vegada que us dic que sóc una mica críptic).

      I de les cançons que anomenes d'AF, això no són cançons, són himnes. Un cop més, estem d'acord!

      Elimina
  2. Caram, qualsevol comenta res ara... :)
    Una mica críptic sí que ets, porquet, però pel cantó de la bellesa, que sempre s'agraeix...
    Jo em deixo seduir pels "il·luminats" que em semblen savis (estil Arcadi Oliveres i David Fernández), crec que no s'ha de perdre l'esperit crític però hi ha persones, realment, que obren camins i esperances, i és genial que hi siguin. Dimarts mateix vaig a escoltar la Maruja Torres, és una d'aquestes persones que a mi, personalment, m'il·luminen. Evidentment, no s'ha de creure cegament en els "profetes", en tot cas ens han de servir per veure-hi millor, no al revés!

    ResponElimina
  3. Parlant d'il·luminats en el bon sentit, els AF ho són una mica, no? M'acabo de comprar entrades pel concert del Sisa, Portet i Oliver, quina colla! Crec que sortirem flotant entre les estrelles ;)

    ResponElimina
  4. Hehehe! Estava esperant a que algú més digués alguna cosa perquè jo, després de'n XeXu tampoc m'hi atrevia... Sort de la Gemma! :P

    A mi els profetes mai m'han agradat.... sobretot aquells profetes que s'ho creuen massa, no sé si m'explico...

    ResponElimina
  5. Per sort, avui hi ha profecies tan tecnològicament avançades que poden predir el que vindrà sense més problemes. Com per exemple les ecografies; sabeu ja si és nen o nena, Porquet? :)
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
  6. Jo gairebé ni arribo a profetitzar el que menjaré per sopar, però el que s'intueix en l'escrit és més aviat un deja vu en terres mallorquines. Si ha de fer mal millor que m'equivoqui.

    ResponElimina
  7. M'apunto al comentari del Xexu, però entono el mea culpa per no ser capaç d'estar a l'alçada d'alguns posts..Sniff
    Jo només sé que ningú és profeta a casa seva, o això és el que es diu...
    Petonets de novembre.

    ResponElimina
  8. Crec que hauries d'anar donant pistes.

    ResponElimina
  9. Jo mentre llegia se m'acudien noms de persones, conegudes a qui aniria molt bé el teu escrit... i he pensat que n'hi hauria tants!!! Hi ha darrerament t anta gent a qui li agrada viure en la mentida!!!

    M'agrada la foto de Naxos. I el teu escrit, també!

    ResponElimina
  10. Naxos? amb formatge? hehehe... ais... avui he dormit poc....

    ResponElimina
  11. Sembla que se'ls ha emportat la riuada, als profetes. L'avenir està poc clar, ja no hi ha qui s'aventuri a dir la seva, i possiblement tampoc ens el creuríem.
    Bona pensada aquest post.
    Una abraçada, porquet!

    ResponElimina
  12. Els humans som canviants però sempre guardem reminiscències del que hem cregut i pensat, res no és en va, i sempre portem un equipatge al present carregat de records i de maneres d'entendre el món.

    M'agrada entendre aquestes coses com que no s'han acomodat amb les meves experiències vitals actuals, no com desfets o fracassos perquè han servit per portar-me on sóc.

    Una abraçada :)

    ResponElimina
  13. Com que el nostre cervell és el nostre univers, tan desconegut com la matèria negra que ens envolta, ell és el nostre déu i, per tant, ens habita i domina. Si hi ha desencant, pensa, interroga'l i construeix-te una vida nova on et trobis de gust.

    ResponElimina
  14. Reconec que vaig llegir el post quan el vas escriure, i no el vaig entendre, gens. i el vaig guardar com a no llegit, esperant un moment millor.

    I ha tingut una nova oportunitat (potser, també xq no escrius tant.. snif, snif,...) i l'he entès d'una altra manera, me l'he portat als meus dies d'ara, d'agobio professional. Mai mhe cregut profeta, al contrari, xò creia en el que feia, sentia que feia bé. poc a poc, em vaig adonar que tot era una farsa, que només hi havia interessos, i tot i així vaig seguir intentant creure-hi. I ara, ara hauria d'agafar la maleta, xq ja no puc més, xq res té sentit. I en canvi, sols és feina. I ben necessària. Si pogués marxar, com un profeta, amb la cua entre cames, xò tornar a començar,... seria més fàcil..

    ResponElimina
    Respostes
    1. RITS: Ets un sol! No saps com m'ha alegrat llegir el teu comentari. Saber que et guardes el pots per a fer-ne una segona lectura, i llavors, si de cas, comentar-lo... no té preu! Gràcies de veritat, per aquesta fidelitat i per aquesta tenacitat! Sobretot ara que, com bé dius, ja no escric tant... La veritat és que he passat a tenir força menys temps (ja ni responc els comentaris als meus posts esporàdics), i això, a la vegada, fa que tinguis menys ganes d'escriure i de passejar-te pels altres blogs. Ho vaig fent de forma molt puntual i esporàdica...

      Amb aquesta resposta, però, també vull deixar clar que llegeixo tots els vostres comentaris, tot i que no els respongui de forma habitual. Us llegeixo a tots, i em seguiu tocant la fibra, de tant en tant, com tu ho has fet. Gràcies Rits.

      I del que comentes... crec que ens trobem en un punt idèntic a nivell laboral. Jo he caigut en un desànim molt similar al teu, amb l'afegit que ens trobem en una època molt fotuda per intentar qualsevol nova aventura. Ja fa anys que hi penso... m'agradaria intentar alguna cosa pròpia, però no acabo de trobar el camí correcte.

      Mentrestant, Rits, una mica de paciència. Pensa en les coses positives que té la feina que fas (ni que sigui que està a prop de casa, i pots plegar a una hora decent... almenys aquestes són les coses positives a les que jo m'aferro ara). Sé que és resignar-se i no és el millor, però només ha de ser un refugi temporal.

      Molts ànims, guapa, i de nou, gràcies per cuidar aquest racó com ho fas tu!

      Elimina
  15. Feia dies que no passejava per "casa teva", la veritat és que em costa entendre'l aquest post l'he llegit..no sé potser unes 7 o 8 vegades, però bé a la vida no tot s'ha d'entendre, i em quedo amb la frase : No et queda més remei que arreplegar-les, les ruïnes escampades de les antigues creences...i crec que una vegada arreplegades les ruïnes, s'arraconen en el calaix de les esperances perdudes perquè no hi creu ningú.

    ResponElimina