dimarts, 16 d’abril de 2013

No serà un hivern per a la història

Massa dies d’hores soles, de grisos i pocs matisos, d’espirals de barrinar.



Lluny de vosaltres i tots ells. Lluny de casa. Absent de tu. 



Esquiu amb les muntanyes, donant-los l'esquena fins i tot.



Hivern de rastre efímer que el desglaç farà esvanir.



Des del cim de la Tossa Plana, però, t'absolc dels teus pecats.



No seràs un hivern per a la història...

Cim de la ceretana Tossa Plana de Lles (2.916 mts)

... però amb un cim m'has tornat a enamorar.

26 comentaris:

  1. Però és possible que hi hagen tantes muntanyes?

    ResponElimina
  2. No serà un hivern per a la història, però les fotos són molt guapes!

    ResponElimina
  3. Ummm... no et devies de trobar un tal Feijoo ? Perquè recorda haver estat un lloc amb neu, però no sap molt bé on !!

    PS: Les fotos molt maques !

    ResponElimina
  4. Sempre hi haurà coses per recordar, no creus? Potser no haurà estat el millor hivern, ni serà la millor temporada vital que recordes, però si li busques les coses bones segur que les trobes. Costa, però sempre hi són.

    ResponElimina
  5. Ironies de la vida... Un gran hivern que ens has regalat als qui seguim les teves aventures amb les teves paraules i imatges, que no ens deixen indiferents!

    ResponElimina
  6. Poden passar hiverns que es vulguin oblidar, però aquí sempre ens deixes la teva empremta, sempre amb una gran força per seguir i ... amb aquestes imatges que sempre em sorprenen gratament.

    Bessets!!

    ResponElimina
  7. Fins i tot a través de les fotos, enamora... hivern, hivern ja no és, però allà dalt encara ho sembla.

    ResponElimina
  8. Un hivern molt dur. Cert, xò com dius, desglaçarà, i tornarà a florir (fins i tot l'edelweis floreix a cims ben amunt, oi?)

    Ànims i que aquesta primavera sigui un xic més dolça

    ResponElimina
  9. ooohhhh!!! m'encanta quan fas de la muntanya poesia! :-)) Jo crec que malgrat no sigui un hivern que passi a la història serà un hivern que recordaràs molt i molt bé.
    Tinc moltes ganes de fer algun cim, ja estic barrinant quin pot estar al meu nivell!! :-))

    ResponElimina
  10. potser t'ho sembla ara, però amb el temps el recordaràs, com un hivern bo, encara que no hagi pogut ser perfecte.

    ResponElimina
  11. Potser un cim no redimirà l'hivern, però segur que ajudarà a no recordar-lo tan gris com sembla ara.

    (Vullanarapirineusvullanarapirineusvullanarapirineus...)

    ResponElimina
  12. Si amb un cim t'enamora - i no m'estranya amb tanta bellesa- ja no cal que pateixis, tots els hiverns es redimiran.
    Sempre hi haurà algun motiu!

    ResponElimina
  13. Aquan faci calor vindré a passejar-me per aquets frescos i encisadors cims.

    ResponElimina
  14. Però ja és primavera porquet!!! El proper hivern, serà millor per tots, ja ho veuràs. En tinc absoluta confiança!

    ResponElimina
  15. Poeta d'alta muntanya, sort que no eres a la Marató de Boston...
    Salut sempre.

    ResponElimina
  16. Potser per retrobar el cim que t'ha enamorat ja ha valgut la pena aquest hivern, Porquet... Amb tot, desitjo que d'ara endavant sigui tot més suau.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  17. A mi no se m'ha donat mai bé esquiar, perquè jo sóc més de patinar i de menuda feia piruetes i de tot!

    Però reconec que el rotllo muntanya+neu sí que m'agrada. Sobretot si és darrere d'una finestra, escrivint i amb un bon cafè! ^^

    Una abraçada,
    com diuen més amunt... Ja ha arribat la primavera!

    ResponElimina
  18. Són els cicles temporals. Ens pren l'hivern fins que arribes al cim. I després… ara… la primavera.

    ResponElimina
  19. Hola porquet, em podries enviar la teva adreça pel Joc del Si fossis, si et plau? crosanas@gmail.com.

    Gràcies, sé que l'havia de tenir, però amb la sincronització mòbil PC, vaig fer uns quants disbarats i vaig esborrar coses que no havia d'esborrrar... aix... la vida moderna!!! ;)

    ResponElimina
  20. T'afegeixo una estrofa de l'himne occità: "Aquelhes muntanyes/ que tan autes són / no me deixen veure / mos amors on són ...//Se canta, que cante, canto pas per yeu / canto per ma mia, que es tan lluny de yeu..."
    M'agrada molt. És tremendament enyorat. Diuen que el va compondre Gaston Febus, comte de Foix, per allà el 1300...
    N'hi ha versions en tots els llenguatges pirinencs.

    ResponElimina
  21. Moltíssimes gràcies a tots per passar per aquí, gaudir de les fotos de muntanya i de neu, que n'hi havia molta, i fer entrar a casa meva els aires de la primavera, que segur, desfarà aquesta neu i farà reverdir els prats d'alta muntanya (que també trepitjaré, i fotografiaré i us duré als vostres ordinadors!).

    Una menció especial per l'estimada Olga, que tenaç com és, ha tornat a passar per casa meva per deixar-me uns versos muntanyencs i occitans preciosos. Una abraçada, Olga. I no em tornis a dir poeta que em moro de vergonya!

    ResponElimina
  22. No serà un hivern per a la història (més val que no et parli de com ha sigut aquest p*tu hivern, aquí a dalt) però en qualsevol cas... ja ÉS història, iuuhuu!!

    PS: i ànims, que et percebo baixet, porquet. Ànims!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Perceps correctament, Ferran, molt correctament... Només espero, com tu, que la primavera em faci una empenteta per agafar l'estiu ben embalat!

      Elimina
  23. Una abraçadassa i un petonàs, apa. De les fotos i tal ja se n'ha parlat ;-P

    ResponElimina
    Respostes
    1. I jo que t'ho agreixo ELUR! Tu pots passar per aquí i dir el que et plagui!

      Elimina