 |
| Caracteritzats pel "Gran Guateq" una esbojarrada festa setantera a Sabadell (apartament B-104 - Vila Universitària UAB - any 1996) |
Heus ací una Banda Sonora Original (BSO) forjada, a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), entre els anys 1994 i 1998, a cops de noves amistats i noves coneixences; de moltes emocions i ganes de menjar-se el món; d'amors sense resposta i amors frugals de nit; de parelles que encara hi són (amb nous i menuts membres) i parelles de record difús; de viatges i excursions; de la gespa i el bar de Ciències; dels passadissos, les aules i les inacabables assemblees; dels exàmens, les pràctiques i els seus laboratoris; de les cerveses, els kalimotxos i algunes cigarretes del somriure; de les gresques i les moltes, moltíssimes festes; d'amics que encara ho són i d'altres que el temps ha fos.
Uns anys absolutament inoblidables i que, sempre i en tot moment, van anar acompanyats de molta, moltíssima música. Cançons que han quedat incrustades, per sempre més, en els records i en alguns dels que ja són, sens dubte, moments Greatest Hits de la meva vida!
PLAY!
A trencada veu i guitarra, i a l'escalf de llar de foc, ben entrada la matinada, mentre a fora la nit glaçava la neu caiguda al darrer poble de la vall d'Isil altpallaresa.
En els incomptables viatges en tren fins a Cerdanyola, i els seus busos vintage lents i sorollosos.
Esgotats de ballar-les a cops terribles de maluc, o de demanar-les al DJ d'Urbe, aquell antre desaparegut de la Plaça de Castella de Barcelona.
Bramades abraçats tots junts, al so de les notes de la Salseta, jurant-nos amistat eterna.
Descobertes entre les classes i passadissos de la Facultat de Ciències. Grups novells que apuntaven no pas males maneres.
Escoltades en cassetes ruïnosos, camí d'Àger, entre petjades de dinosaures, bungalows i guitarres.
Ballades en incomptables concerts en directe, fins i tot pujant a l'escenari, entre ritmes narcòtics i combinats de vi i coca-cola.
Saltades en danses nocturnes, descompassades i diabòliques, als carnavals de Solsona. Disbauxa pagana.
Entonades a cor què vols, acampats a la Fira del Teatre de Tàrrega, mentre l'altra banda sonora, la dels bongos insuportables, ens augmentava el mal de cap que duiem de (b)eure tan teatre.
En pràctiques d'Ecologia al cor del Montseny, allà a la Castanya, entre inventaris de fagedes, pluges que no amainaven i nits de gresca inacabable.
Apreses prop d'aquella noia basca, en camps de treball a Berriz. Quinze dies intensos. Anys d'escriure'ns moltes cartes.
Vestides en samarretes esparracades, mil-i-un cops usades i rentades.
Escoltades amb els walkman, tot endrapant unes ulleres de xocolata, en aquell bar del Quiñonero, bar de Ciències, punt de trobada.
Remasteritzades i reviscudes en festes setanteres, com el mític "Gran Guateq". Quin dijous tan antològic aquella nit sabadellenca.
 |
| El cartell publicitari de la festa! |
En les pròximes setmanes trobaràs el segon i definitiu volum d'aquest recopilatori a la teva botiga de discos habitual!
Caram, quin gran record i quin gran repàs a la que tb va ser la meva música universitària! De totes, mira la que m'ha fet més gràcia recordar ha estat Connection i tb Lemon tree. Urbe, New York, Panams i per suposat A+saco. I si, encara que no li vam dir Guateq tb vam tenir festes de disfresses. Fa molta gràcia veure que tots hem anat fetn coses similiars.
ResponEliminaAis,.... i el coti és pensar quin ets tu! Jo aposto pel de la samarreta verda!! xò sé que no ens ho diràs. Ah, i x cert, hi falten dues santsenques en aquesta foto, no? llàstima!!
RITS: Ja veig que vam resseguir camins, locals i músiques paral·leles! Segur que en algun lloc ens vam creuar o vam ballar a pocs metres de distància! Amb alguns dels locals que has mencionat ja t'has avançat al segon volum del recopilatori, ja ho veuràs!
EliminaEhem, a la foto, sí, hi sóc present... però haureu de pensar bé qui puc ser! Potser us ho dic, o potser no! ;p
Com es nota que som pràcticament coetanis! A banda de dues cançons més antigues i alguna de més personal, la majoria de les que has posat també les vaig viure intensament, amb hits tan importants per la nostra generació com Zombie o Killing in the name. I saps, un cop em va donar per fer la llista de les meves 100 cançons preferides i la que va quedar primera va ser Mr. Jones. No dic més.
ResponEliminaEn aquesta llista m'hi falta alguna cosa dels Smashing Pumkins i naturalment Wonderwall d'Oasis. Segur que no hi desentonaria Narcotic de Liquido. Farem una cosa, si surten a la següent selecció no et trencaré les cames, què et sembla?
Ai mira, a mi les festes que féssiu són cosa vostra, jo no era massa d'aquests festivals. Però la música... uf la música!
XEXU: El fet de ser de la mateixa edat, o pràcticament, va que haguem begut de la mateixa font musical. Llavors, és clar, compartim autèntics himnes generacionals que ens han marcat fortament i que, cadascú de nosaltres té associat als seus propis records lligats a les cançons.
EliminaCreeeeec, que no m'hauràs de trencar les cames ja que pràcticament tot el que has mencionat, com no podia ser d'altra manera, apareixerà en el segon esperadíssim volum!
Certament, com ja t'he dit, cadascú associa la música als seus propis records, però el que queda claríssim és que aquests records no serien el que són sense la música que hi duen associada!
uuffff...
ResponEliminaja m'has donat tema
aquesta tarda festorra a cal porquet
despres torno amb els auriculars..
SARGANTANA: I tant, festassa a Cal Porquet! Jo poso la música i els beures!
EliminaEm fas enveja, jo a la carrera de filologia vaig ser molt solitària. Recordo, però, molt, un recital amb Margarit que vam anar a escoltar amb alguna companya de classe.
ResponEliminaHELENA BONALS: Cadascú ha viscut la seva etapa universitària a la seva manera, només faltaria. I suposo que també hi influeixen els companys que t'hi trobes. Per la meva part, el principal "problema", va ser trobar-me amb uns companys i amics que eren del gènere festiu en majúscules. Per això vam arribar a fer tanta gresca. I clar, si hi ha gresca, hi ha d'haver música!
EliminaOstres-ostres-ostres, per no dir una altra cosa més forta!
ResponEliminaQuin post! Quan penso que han passat gairebé....20 anys! des que vam entrar a la facultat m'esgarrifo. Per mi va suposar el començament d'una nova era, un descobriment d'un món fascinant que definitivament m'ha fet ser qui sóc. Van ser uns anys preciosos, que segueixen vius.
Per cert, jo sé qui ets dels personatges de la foto però no ho diré per mantenir el misteri ;)
I una altra cosa....300 pessetes l'entrada????!!!!???? Ens devia semblar cara i tot!
AITOR: Hehe, i tant que saps qui sóc, però xxxxxxxxxxt!!! Que tinc un prestigi i un pedigrí que he de mantenir... ;p
EliminaSuposo que l'edat en que t'agafa l'etapa universitària, entre els 18 i els vint-i-pocs, fa que sigui una etapa clau del desenvolupament d'una persona, de la creació d'ideals, mentalitats i maneres d'entendre el món. Jo, per exemple, venia d'una escola on el perfil de l'alumne era molt homogeni (l'escola ho fomentava). Per mi, arribar a la facultat va ser com una explosió de caràcters, de gent, de maneres de fer i de parlar, d'idees, i és clar, de músiques. Va ser com un petit xoc però que, sense dubte, va ser essencial i determinant per a ser el que sóc (si és que sóc alguna cosa! :P)
300 peles! Sí, sí, és el que més m'ha sobtat del cartell! Brutal... I per cert, he tallat una frase final del cartell ja que potser no passava la censura! Recordes quina era?...
Ostres, doncs no! Però segur que la DJ em podrà ajudar, que té una mamòria d'elefant. Avui mateix li preguntaré!
Eliminaquins gran records! porquet tens cops amagats jejeje jo també m'he trencat el cap a veure qui deus ser....aquells anys universitaris.....i musicals....
ResponEliminaELFREELANG: Ai, Elfri... ja parlo del passat com un padrí! I és que ja fa gairebé 20 anys que vaig entrar a la universitat... mareta meva, dues dècades... però els records (i la música) els tinc tan presents!
EliminaQui sóc?... bé, si apuntes als més "guapots" segur que encertes! ;P Huas!
Collons, porquet!!!! Que bona aquesta!!!
ResponEliminaFoteu una pinta, típica, res d'anormal per l'època.
Les cançons, aix, algunes em toquen de ben a prop, i com ens "desmadràvem", "Devil came to me" i "sarri, sarri (fotent-me eslàmers), encara recordo com votava!!! Que joveneta, eraaaaaaaaaaaaaaaa!!!!!!
Nen, que em fas sentir que passa la vida, caram!!!
Bé, jo sóc més grandeta, però en algunes vàrem coincidir!!!
Avui, ja m'agrades més!!! :)
Et faig el tercer començant per l'esquerra!!! Mira, potser perquè és al mig!!!
EliminaOsti DAFNE amb la teva bronca ara veig que m'havia deixat de respondre el teu comentari... el porquet a la foguera!!!! No tinc perdó de déu!
EliminaA veure, la pinta d'aquesta foto no era l'habitual que duiem, eh? Que estàvem ben caracteritzats per no desentonar a la festa setantera. Ara, això sí, vam posar tota la carn a la graella per semblar coetanis dels Beatles i dels Boney M!
Si les cançons et toquen de ben a prop senyal que segueixes sent jove!!!! Jo encara ho sóc, i són autèntics himnes per a mi!
Respecte a qui sóc... dona, queda claríssim, sócCALLI!!!!! No t'enfadis... és la vergonya... ;p
A mi també m'agraden els teus darrers posts i l'ànim que s'hi respira!
Ja m'ho suposo que era una caracterització, sóc més gran que tu, i aquesta època em quedava llunyana. Tot i que és un plaer reviure-la tan ben "tocats, i posats"!!!
EliminaMira que ets caparrut, ens amagar-te!!!En fi, home misteri, eres allí. hahahahah, la vergonya!!!!
Ostres ostres ostres! Foton i epocassa! Quan he vist "UAB", "vila universitària" i "1996", he pensat: "ai, mare, i si els conec, aquests 'pàjaros'?" Però no, almenys no amb aquestes files. ;)
ResponEliminaPel que veig, bastant coetanis tu i jo, però jo vivia a Cerdanyola, tot i que feia més d'un viatge a la vila. ;)
Recordo molt també els busos blau-verd, cucs amb rodes plens a rebentar i lents com una mala cosa. Uf... :)
Firmo quasi totes les cançons, quants records! Com el de demanar "So lonely" fins a la sacietat (pobres dijeis)! Me n'hi falta alguna, però seré pacient, fins a la 2a entrega. Hi sortiran també el Krisis i el Park Paladium?
Carai, la neuroneta nostàlgica, quin exercici que me li has fet fer! ;)
PATI DI FUSA: Mmmmm, no en tenia ni idea que som tant de la mateixa època... així que segurament ens devíem creuar per aquelles gespes de l'Autòmoma! Jo també havia estat en algun pis d'estudiants a Cerdanyola, de visita, però sobretot, havíem anat unes quantes nits al pub La Nau! Bua! Ja n'havíem fetes de grosses allà també!
EliminaAixí que també demanàveu el So Lonely??? Huas! Brutal! I quan d'una p... vegada ens feien cas, llavors allò ja era un autèntic "desmadre"! Brutal....
Ui ui uiiii, tu espera't a la segona entrega que sortirà algun dels clàssics que comentes!
Ua! La Nau, i tant! Segur que algun copet de colze ens devíem clavar per allà. ;)
EliminaEfectivament, els brams de "So lonely" eren de desmadre total. Ens posseíem.
Ai, ja tinc ganes de descobrir la 2a entrega!
PATI DI FUSA: Oitant! Segur que alguna mirada ens vam creuar! ;p
EliminaSaps, també tinc un cartell d'una festa que vam fer a la Nau! Érem molt donats a publicitar les nostres festes...
La segona entrega promet molta i molta tralla!
Visca So lonely
Què jovenets sou!! Tot i que he de dir que això del "guateq" és de més anys enrere, molts més!! Que els de la meva generació en varem fer de grosses i tant que si!!
ResponEliminaLa música, la gran protagonista de totes les festes. Del teu recull jo m'apunto a les més antigues, és clar! però avui m'ho he passat genial en aquest racó, gràcies!!
Qui ets?? Doncs això...??? jejje
Aferradetes
SA LLUNA: Ai lluneta, érem jovenets, que ja no ho som tant! Però l'esperit està intacte, això sí! De fet, aquesta festa del "guateq", per exemple, no deixava de ser un homenatge als que ens havíeu precedit, i a totes les gresques que ja havíeu fet, i a la boníssima música que es va crear en aquella època (a mi, la música dells 70 em té el cor robat, molt més que la dels 80).
EliminaQui sóc?.... aixx, quin gran misteri... ;p
Ahaha!! Així que eres tu i "els teus" els que trasbalsaven aquesta "bonica" població del Vallès, eh?
ResponEliminaSort que jo visc just en direcció contraria! hahahahahahahahaha!!
Respecte a la música, tot i jo sóc "lleugerament" menys jove que tu, la conec tota. M'agradaran més o menys algunes, però entenc que per moments de disbauxa i xerinola, qualsevol música és bona
I les "files" que feu... No supereu els originals! HAHAHAHAHAHAHAHAHA!!!!
Va, va... on és el volum II?
Una abraçada company!
BARBOLLAIRE: Ehem... les meves més sinceres disculpes. Sí, entre la jovenalla disbauxada que ocasionàvem "algunes" molèsties, hi érem nosaltres. Ens has d'entendre... molt joves i moltes ganes de gresca... ;p
EliminaM'encanta aquest "lleugerament menys jove"... huas! I tant que sí! Sobretot si et sonen totes les cançons. Ja veus que nosaltres, però, barrejàvem música rabiosament actual del moment, com d'altra amb certs anyets a les esquenes. I ja veus que la gran festa va ser "setantera"!
He, he, he... quanta música!!! hauré de tornar amb auriculars, també, com la sargantana!!!
ResponEliminaEsteu super autèntics i mira que t'ho dic amb coneixement de causa que els 70 van ser els meus anys!!!
Quines festasses que us muntàveu, eh?
CARME: Aaaah! Fantàstic que ens donis el vist-i-plau! I amb coneixement de causa i tot! Doncs mira que vaig haver de rebuscar calaixos per trobar alguna cosa que em fes el pes!
EliminaUi Carme, de festes em vam fer tantes... potser massa i tot! (això mai)
Un recopilatori ben complert!
ResponEliminaI un post molt intrigant...tots estem fent apostes per saber quin d'aquests estudiants és el nostre Porquet. (El més guapo, ja ho sé)
Que acabis de passar bones mini-vacances, Porquet nostàlgic i misteriós!
GLO.BOS.BLOG: Gràcies Glòria! Hehe, potser sí que sóc una mica nostàlgic... misteriós ja no ho sé... potser és vergonya!
EliminaPrimer de tot que consti que jo soc d'una època posterior a la teva :P però Devil came to me, Lemon Tree, Killing in the hame, so lonely, i sobretot zombie continuen sents un clàssics immortals :D
ResponEliminaPONS007: Caram, caram, ara em voldràs fer creure que ets més jove que jo? No ho sembla pas... Sempre ens quedaran els himnes!
EliminaLa música la deixo per una estoneta posterior, que ara no és el moment. Amb tot, un post que m'ha fet molta gràcia... en part per la foto, que és molt divertida :))
ResponEliminaPS: sí, jo també me l'he mirada mentre em preguntava qui deu ser el porquet, hihi...
FERRAN: De fet, vaig estar dubtant si posar la foto ja que vaig preveure que possiblement eclipsaria la discografia brutal que aplega aquest post! ;p En tot cas, jo sóc el que queda aCALLI!!!
EliminaNo CALLI, no CALLI, haha!
EliminaJo com qye no vaig ser universitari no vaig muntar aquests guategs.......però algunes festorres encara voleien pel cap. per la música és nota una mica la diferència d'anys.
ResponEliminaJOAN GASULL: Garbi, potser no vas anar a la universitat, però el meu nas em diu que també en vas organitzar de sonades... crec que no m'equivoco! Pel que fa a la música, doncs tots tenim la que ens marca en el moment i, evidentment, és una cosa que ve molt marcada per les generacions i anys que ens han tocat viure.
EliminaOstres Porquet jo també vaig estudiar a Bellaterra sóc llicenciada del 90 abans que tu, jo recordo l'ocupació del rectorat amb la bandera pirata.....les festes al campus i a altres llocs que no eren el campus.....vaig estudiar periodisme quan encara no hi havia facultat i estavem rellogats a les aules de Dret. Recordo mobilitzacions de tot tipus i formar part d'un grapat de comissions i fins i tot vam organitzar una festa major, recordo que varem portar en Kiko Veneno, venia a cantar gratuïtament, quants records!!!! Bona pasqua!
ResponEliminaMARTA: Caram, Marta, quants records! Crec que la UAB és de les universitats que més marca. Conec gent que ha estudiat en d'altres universitats i potser no tenen uns records tan vius i tan intensos d'aquells anys universitaris. No ho sé si ho fa la gespa i els seus bars, l'ambient que s'hi respira o alguna cosa especial. En tot cas, nosaltres també vam organitzar actuacions amb més compromís que les simples festes, com la lluita per la homologació del nostre títol, contra la Renfe per la pujada de preus dels bitllets a l'Autònoma, tancades a la facultat, protestes a Plaça Sant Jaume... aixxx, quins anys més rebels! Crec que encara conservo un xic de mala llet d'aquella època!
EliminaApa, apa, apaaaaaaaaaaaaa, aquí hi ha teca per escoltar, mare meva!!
ResponEliminaI el preu... 300 ptes... menys de 2 Eurus hehehe
Bé, anem a endevinar qui és el Porquet... Ho tinc claríssim, però claríssim: Ulleres de sol, jersei marró, pantaló beige clar, cabell fosc... Fila del darrera, tercer començant per l'esquerra. No et molestis en intentar negar-ho, perquè no m'ho creuré... Recorda que has posat un parell de fotos teves de petit i jo sóc mega-fisonomista :-))
ASSUMPTA: Va dona, a mesura que escoltes també et pots posar a ballar! ;p Brutal el preu. És de les coses que més m'ha sorprès quan he recuperat el cartell. Preu popular a tope! Huas! I és que anava molt lligat amb la nostra carrera i la nostra manera d'entendre el món!
EliminaRespecte a la foto, veig que fas una aposta a tot o res!!! Així m'agrada, amb empenta! Pel que em dius és igual que ho negui com que no... així que et diré que la teva aposta ésCALLI!!!!! El dia que ens trobem a Reus en tindràs la solució definitiva! ;p
Eieiei, que jo també vull descobrir la solució, eh??
EliminaAi Ferran sembla mentida que t'ho hagi de dir... el més atractiu, home, el més tremendament atractiu!
EliminaM'has proveït de música fins a la Pasqua de l'any que ve. Però deixant pas entremig a les preceptives de Nadal.
ResponEliminaAquesta és la gran alegria: alguns la vau poder tenir, altres no, almenys directament; jo, a través del meu germà, que s'havia muntat una banda a la sala del billar que hi havia a casa. Els veia aquella expressió satisfeta i disbauxada, i jo amb una criatureta mocosa a la falda...
És el que té haver nascut massa aviat. Aquests ens refem a la meitat de la vida, no sigui que ens ho perdem tot, i a mi "que me quiten lo bailao".
Bona i melodiosa Pasqua, doncs.
OLGA XIRINACS: Veig doncs que el teu germà ja se la sabia ben llarga. La qüestió era posar música a la vida, que aquesta ens la fa molt més portable i, a més, ens és una plataforma fenomenal de records, d'alegries, de gresca i, també, de vessar alguna llàgrima nostàlgica.
EliminaTé gràcia que parlis d'haver nascut massa aviat, ja que jo, sempre, amb un amic diem que vam néixer massa tard i no vam poder gaudir de l'esclat musical dels 70 tal com manen els déus. Amb concerts i festes quan aquella música era la rabiosa actualitat. És el que té haver nascut massa tard per algunes coses.
Feliça Pasqua, Olga. Molt feliç i amb força mona!
Ara entenc per què els sofàs blaus de la Vila són tant incòmodes... Si ja hi eren l'any 96! I les làmpares de peu són gairebé clavadetes, tot i que algunes les han modernitzat.
ResponEliminaAlgunes sí que han format part també del meu repertori musical, d'altres és el primer cop que les sento. Molt currat, Porquet, molt currat!! La meva època universitària ha estat més calmada en el sentit de festa, però més revolucionada en tota la resta de sentits, amb un ambient de crispació constant per la situació actual. El que sí ha estat és un món on trobar gent amb interessos comuns, amics que espero conservar durant molt de temps. I pícnics a la gespa també, també! I el bar de Ciències... jo, que he fet la ruta de tots els bars del Campus, he de dir que per mi és un dels millors! No en menjar, però sí en ambient! :)
Bon repertori, Porquet! Esperarem la segona entrega!
LAIA: Huas! Quina gràcia això dels sofàs i les làmpares! Imagina't en quin estat han d'estar si no els han canviat des de llavors! I amb la mà de festes que hi arribava a haver (i suposo que encara hi ha) en aquells apartaments, ves quanta gresca han hagut d'aguantar! Per cert, si encara ets per allà, podries passar per l'apartament B-104 i fer-hi una foto? És que hi vam fer tantes festes i hi vaig dormir tants cops tot tornant de festa per no haver de tornar a Barcelona a casa els pares... Huas!
ResponEliminaLes èpoques van canviant, lògicament, però no et pensis que nosaltres no vam haver de sortir al carrer i manifestar-nos. Sobretot al principi, quan vam muntar saraus a la Via Laietana, a la Plaça Sant Jaume, tancades a la facultat, etc, per tal que ens homologuéssin la carrera. Va ser una lluita! I després manifestant-nos i fent algun acte que ara no sé si repetiria (com tallar el lateral de l'AP-7) per protestar per la brutal pujada de preus de la Renfe quan va inaugurar l'estació de la UAB.
Algunes ja en vam tenir ja, però crec, sincerament, que varen guanyar lkes festes per golejada!
Jo també vaig visitar altres bars en aquella època... però res, com el de Ciències cap! I en aquella època hi havia un crack que el duia. Li deien Quiñonero i era un fenòmen (va morir fa uns anys, però).
Espero poder acabar la segona entrega ben aviat!
Porquet te la fotaré, no m'has dit si eres el tercer ni res de res, m'has fet el salt!!!! :)
ResponEliminaNoooo, no peguis a un pobre porquet desamparat!
EliminaDAFNE: Volia dir desEmparat... brrbrr
EliminaDios!!
ResponEliminaCom és possible que guardis aquests fetitxes..? Aquesta foto és increïble..
M'imagino que l'amo de la casa devia estar fent la foto i, afortunadament, no hi apareix.. Millor, perquè potser després de veure'm m'agafaria un atac de pànic..
No sé com les parets de paper de fumar del B104 van aguantar..
Si tornes a publicar alguna cosa així avisa primer, per poder tenir temps a preparar-me psicològicament..
SANTI: Hehe, ja saps que sempre he estat molt fetitxista jo... ;p
EliminaSuposo que sí, que l'amo (que sempre ens rebia i atenia de conya) de l'apartament B-104 devia estar tirant la foto, si no preparant uns combinats!
Tranquil, nano, que a la propera ja t'aviso... així que prepara't pel segon volum!
Molt bon "revival", si senyor. Per cert, al Palau Robert i fins a finals de maig hi ha una esplèndida exposició sobre el Doctot Music Festival de Escalarre: Posters, fotos, audios i vídeos dels monstres del Rock de finals dels noranta. Si no l'has vist i pots anar-hi no te la perdis. Segur que t'agradarà.
ResponEliminaRAMON: Bona Ramon! He llegit alguna coseta sobre aquesta exposició. Segur que ha de valer molt la pena! A veure si entre les meves anades i vingudes de Mallorca m'hi puc escapar algun momentet. La veritat és que no vaig anar a cap edició de les que es va fer, no per ganes, però per una manca de calers alarmanet! ;p
EliminaM'ha encantat el post, jo també sóc de l'Autònoma, potser vaig coincidir amb la Marta al tancament del rectorat! Veig que cada època té les seves festes i les seves reivindicacions, les seves músiques del moment i els seus clàssics (So lonely... Sarri Sarri seria un clàssic... del moment?).
ResponEliminaAh, també vaig viure en un pis a Cerdanyola, però el vam haver de deixar perquè no teníem ni un duro.
D'això... el de la samarreta verda?
GEMMA SARA: Oooh! Així que també ets fornada de l'Autònoma? Així doncs poca cosa t'he d'explicar de l'ambient de la gespa i els bars! Evidentment, algunes coses devien haver cambiat respecte els teus anys universitaris, però jo crec que l'esperit es mantenia ben fidel, un xic rebel, amb moltes ganes de menjar-se el món... emocions a flor de pell!
EliminaI pel que fa a la música... doncs hi ha grans hits del moment, però també veus que no donàvem l'esquena a clàssics de sempre com ABBA, Boney M, Police, Beatles, etc!
D'això, el de la samarreta verda?... va una pista, NO!
Ui, ui, a mi això de la UAB i aquesta música em queda molt lluny! :P hehehe! Jo sempre he estat molt antisocial i radical i en els meus anys universitaris la música que m'acompanyava no l'acompanyava a ningú més... sempre he estat rareta, però feliç! De les que ens exposes l'única que conec és la de Kortatu i quan era més petita em recordo cantant el Devil came to me de Dover, però crec que no anava ni a l'institut!!! A mi posa'm dosis de La Polla Records, Ostia Puta, MCD.... aquestes me les sabré totes!
ResponEliminaQue vas estudiar porquet?? es pot saber?? :-)) Jo dic que ets el segon de dalt començant per la dreta, el que porta el bigotillo! :P
ALBA: Aix, ara em fas sentir padrí dient que Dover els cantaves abans, fins i tot, d'anar a l'institut... ens portem uns anyets, eh?
EliminaPels grups que m'has posat ja veig que ens has sortit una mica punkarra. Jo no et negaré que alguna cançó de punk m'havia arribat a agradar, però sempre és un gènere que me l'he mirat més de lluny. Jo, en aquella època, tirava molt al heavy metal! Sí, sí, tothom té un passat. Però no hi he renunciat mai del tot! He obert la meva ment a moooolts altres estils musicals, però els discos més guitarreros continuen estant a l'mp3 i hi ha dies en que em venen molt i molt de gust!
Què vaig estudiar? I tant si es pot saber. Ciències Ambientals!. Però després encara vaig fer una altra carrera i tot! (aquesta l'hauràs d'endevinar).
Dius que sóc el del bigotillo.... a veure.... no ho sé... potser t'ho hauràs de mirar una mica millor!
Ohhhhhh porquet! Quina gran foto i quin gran post! Fa temps que no et llegia per el dia a dia embolicat que tinc sempre, i m'ha fet molta moltíssima ilu topar amb aquest post!!! Uns temps inolvidables, ves per on de 2 que erem aqui (no a la foto però si a aquesta gran promo ambientòloga) ara en som 5!!!!! Abraçada!!PD demà ja tinc música assegurada per a acompanyar la meva jornada laboral i fer un bon remeember!!! Moltes gràcies, esperaré la segona entrega :) molt bonic post!!!!!
ResponEliminaNIEPIS: Nieeeeps! Tu sempre tens la casa oberta en aquest blog! Que t'he de dir que no sàpigues de totes les farres, gresques i riures de l'Autònoma. Si allà va començar tot... i fins avui, i per molts anys! Sempre seran uns anys inoblidables, i crec que parlo per mi, per tu i per una bona colla de gent que tu ja saps. Vam compartir tantes i tantes coses, tantes animalades, tants bons moments. M'ha encantat que hagis passat per aquí i hagis pogut comentar aquest post. Una miqueta de tu hi és present. Una part de tu forma part de la lletra i les cançons d'aquest post!
EliminaMoments per recordar... hehe
ResponEliminaTots tenim alguna foto d'aquestes que ens fan reviure els bons moments.
JOMATEIXA: Sempre és divertit fer una miradeta enrere i, sobretot i especialment, si és per recordar moments com els de la foto. Grans nits, gran companyia i grandiosa música!
EliminaEns has regalat el guateque sencer! Què bo! I quines pintes!
ResponEliminaDERIC: I de gorra! ;p Però només és mig guateque... encara falta la segona part! De les pintes... que t'he de dir... qualsevol cosa que et passi pel cap hauré d'acceptar-la!
EliminaHòstia resanta! Quimvaparir! Quants records, Porquet!
ResponEliminaPUJI: Moltíssims records, nano! I ja saps que tu formes part activa d'ells!
EliminaQue xulo!!! Gràcies per compartir Porquet!
ResponEliminaUn bon remember!
JUDIT: Celebro que t'hagi agradat aquest recopilatori! Però no te'n vagis que encara n'hi ha més!
EliminaJo: les dues coses. El recital de Margarit i la música, totes les músiques!
ResponEliminaJORDI DORCA: Jo també signo el paquet complet!
Elimina