divendres, 16 de novembre del 2012

Ulleres de pasta



No hi ha déu que entengui aquest llibre. La Gaia Ciència de Nietzsche, en sànscrit. No m'he pogut acabar ni una obra sencera d'aquesta biblioteca tan eclèctica que tinc...

La banyera és tan de disseny, però és tan poc pràctica aquí al mig del menjador. L'he hagut d'omplir a base de cubells escalfats al foc. Tot molt "vintage", això sí...

A veure si dissimulo i faig com si acabés aquesta pàgina, que he d'anar corrents als Verdi. Avui toca una pel·lícula iraniana amb subtítols en grec. No recordo com es diu, ni crec que la recordi quan en surti...

Després duré la Lola a sopar a un d'aquells restaurants de cuines exòtiques d'ultramar. Plats excessivament picants i crus i cara de pòquer a l'hora de fer veure que trio el vi...

En acabat podem anar, amb la meva Vespa, a aquella teteria del call jueu de mobles vells i preus moderns. Massa moderns i tot, fins i tot per a mi...

Osti! Ara no podré acabar de fer relliscar els ulls per la pàgina! Se m'han entelat les ulleres de pasta! I mira que no són Ray-Ban! Que ja les du tothom! Que són molt millor! 

Potser és culpa d'aquests vidres neutres, sense graduació...

Renoi, què complicat és això de ser tan modernet, tan bohemi, tan alternatiu...

_________________________________

Una altra proposta de Relats Conjunts!

Per cert, que ningú s'ofengui! Que jo sóc el primer que compleixo a la perfecció alguns dels requisits del modernet.

I si no us ho creieu, mireu la foto del meu perfil. No són Ray-Ban...

28 comentaris:

  1. he, he, he... m'has fet riure molt! Molt divertit.

    I no em sembla que ningú es pugui ofendre, la veritat! Clar que no se sap mai.

    ResponElimina
  2. Has recopilat totes les característiques possibles del típic gafapasta!!! quin riure només d'imaginar-lo amb tot aquest via crucis vital que ell solet s'ha imposat. Boníssim :))

    Hi ha una cançó dels amics de les arts que diu "sembla que te m'han fet a mida" i parla d'una noia perfecta que compleix tots els rituals "guais", va a treballar amb bicicleta, recicla, menja vegeterià, cuida un bonsai... no recordo el títol... hehe Per gustos no hi ha prou barrets.

    ResponElimina
  3. Ja ho diuen, que la vida es veu diferent segons els vidres de les ulleres de cadascú. El teu relat presenta la visió a través d'unes ulleres de pasta.

    ResponElimina
  4. Jo les tinc Ray-Ban per no fer-me malbé la vista! Jo no sóc progre ni moderneta, sóc massa morena per semblar-ho.

    ResponElimina
  5. Que dura és la vida del gafapastes! Per aparentar que li agraden totes aquestes coses ha de fer una feinada... segur que serà dolorosament proper per alguns lectors...

    ResponElimina
  6. Jo, com no gasto ulleres de pasta, ni vaig a veure cinema iranià, ni faig veure que llegeixo Nietzsche en sànscrit... m'he fet un fart de riure!!. Molt bo!!

    ResponElimina
  7. Per una biblioteca com aquesta --vista des de lluny, és clar; igual des de prop em quedava despagat-- jo mateix aniria a veure pel·lis iranianes i fins i tot em posaria ulleres de pasta. O, per millor dir, em trauria les que porte (de pasta, però gens modernetes) amb gran risc per a la meua integritat de miop. Molt bo!

    ResponElimina
  8. no podràs dir que no vas ben net i polit a veure la teva Lola.....encara que potser una mica arrugat

    ResponElimina
  9. Haurà d'anar també a veure si el deixen firmar un manifest d'intel.lectuals federalistes.

    ResponElimina
  10. Ei... que La Gaia Ciència té coses molt bones!! esclar que en sànscrit perd una mica.... per exemple, això que et va dedicar a tu, Porquet, que està llegint el gafapasta: "Cap amunt: '¿De quina manera pujaré a la muntanya?' Limita't a pujar-hi i no hi pensis!" Profund, eh?

    ResponElimina
  11. molt fashion victim el teu relat!!! m'ha agradat!!

    ResponElimina
  12. hehehehe! molt bon relat porquet!! és que hi ha modernets i modernets... Ara, la Lola estarà ben contenta si la porten a tot allà on diu el prota!
    Ptons!

    ResponElimina
  13. La mare del Tano! si que és complicat això de ser modernet.
    Pero, ja se sap, hi ha gustos per tothom...

    ResponElimina
  14. Molt original! ostres llegir Nietzsche en sànscrit deu ser la repera!

    ResponElimina
  15. son com una plaga aquests "gafapastes"...

    ResponElimina
  16. És que si un no ho és de naixament, molt cmplicada la cosa!
    jejje que bo!!

    Bessets.

    ResponElimina
  17. Molt bo, què dura és la modernitat.

    ResponElimina
  18. Hahahaha! jo, per sort, de moment no tinc cap vidre davant dels ulls que se m'entel.li i he pogut llegir tot el post. Molt graciós!

    ResponElimina
  19. ha,ha,ha,...com diu la meva Lola, sóc una antiquada (que no anti-cuada!). Un petó, Porquet!

    ResponElimina
  20. Malament si volen ser el que no som. Aquesta història no m'ha agradat massa!
    I que s'entelin les ulleres fa molta ràbia si realment no hi veus, si és per fatxendaria, doncs, que se les tregui, no???
    Salut!

    ResponElimina
  21. Moltes gràcies a tots per deixar les vostres impressions d'aquesta nova història de Relats Conjunts! Com sempre, un plaer tenir-vos aquí. Només volia deixar clar que qualsevol similitud d'aquest "gafapastes" amb la meva realitat personal és una absoluta quimera! Vull que això quedi claríAAAAAGH us deixo que faig tard a la inauguració de l'exposició d'un pintor de Groenlàndia que pinta tots els quadres en mil tonalitats de blanc... quina energia que despren l'obra del.... del... com carai es diu aquest pintamones?

    ResponElimina
  22. Sí que ets 'trendy', noi... encara que no arribis a fer com Pau Riba, que tenia un recipient a la banyera per deixar-hi els ous... (paraula de premsa).
    ¿I podràs saber qui votes
    amb aquestes ullerotes?

    OX

    ResponElimina
    Respostes
    1. ANÒNIM: Home, només faltaria tenir els ous passats per aigua! Per cert, tinc ben clar qui votaré... ni que sigui amb vidres entelats! Gràcies per passar per aquí!

      Elimina
  23. Llarga vida a Ray-Ban!
    Les tinc, les tinc... Però les d'aviador, clar.

    La pròxima vegada m'agradaria participar en allò de relats conjunts. A veure si m'anime, em sembla molt bona proposta pedagògica.

    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. MISS YUSTE: Oooh tens unes Ray-Ban! No ets prou alternativa! ;p Espero i desitjo que t'animis a participar al proper Relats Conjunts, segur que en treuràs una història preciosa!

      Elimina
  24. hehehe, molt bo!!! No sabia que Lola era un nom cool!

    ResponElimina
    Respostes
    1. RITS: I tant! No me llames Dolores llámame Lola... Un potxonet, guapa!

      Elimina