Aquest matí, anava passejant pels boscos hivernals i hivernats de prop de Milany, pel seu vessant ripollès, quan prop del Torrent de la Bauma, ja a tocar de Vallfogona, se m'ha palplantat una merla d'aigua ben bé al davant. Eixerida, preciosa, nerviosa i una mica esporuguida.
Llavors, quan intentant fer-li una foto apressadament, amb una mà ja m'embullava amb les cintes de la càmera, del GPS i de la motxilla, i amb l'altra feia equilibris per mantenir l'iPhone ben arrapat per tal d'aconseguir també, fer un "instagram" de la bestioleta (que em podia comportar un carretó de "likes" i dotzenes de nous seguidors...), ha alçat el vol nerviüdament fins a posar-se, de forma ben delicada, a la meva espatlla.
En aquell moment els eterns sons boscosos han callat. Juraria que fins l'aigua s'ha glaçat. I llavors, aquella merla d'aigua ha iniciat un embriagador i misteriós cant solitari. Una refilada farcida d'enigmes. Una piuladissa plagada d'endevinalles.
Aquell moixó no tenia aturador, i entonava tots els sons que jo pogués imaginar, i els que no, també. Un enigma rere un altre, una endevinalla després d'una altra. Jo no sabia si estava sent posat a prova per la saviesa d'aquells boscos mil·lenaris o estava essent víctima d'una nova i refinada (o refilada) tortura...
I de sobte un llampec en el meu cap. Aquell moment de lucidesa que m'apareix un cop cada quinquenni, si fa o no fa. Tots els enigmes convergien en el gran enigma original, totes les endevinalles tenien la mateixa solució magistral!
El que aquell ocellet m'estava dient, a cau d'orella, era que avui és l'aniversari d'en Mac!!!
Llavors la merla s'ha enlairat, l'aigua ha tornat a caure torrent avall, el vent ha tornat a remenar les branques i la fullaraca, i el bosc ha recuperat tota la seva vida... Tota? Tota no! Jo hi seguia trobant a faltar uns enigmàtics habitants, uns misteriosos éssers, potser el secret més ben guardat dels nostres boscos... els gamusins!
Un enigma com el dels gamusins, tan tradicional, tan clàssic, amb el que hi han topat i fracassat generacions i generacions de catalanets, només pot estar a l'abast dels escollits...
M'ajudes a trobar-los en aquests boscos, Mac?
M'ajudes a trobar-los en aquests boscos, Mac?
 |
| Els boscos hivernals de Milany segur que amaguen gamusins! En veieu cap? |
PER MOLTS ANYS, MAC!
Oh, quin gran homenatge! m'afegeixo al "Per molts anys MAC! "
ResponEliminaHauré de fer una passejada per l'òptica;)
ResponEliminaMolt maco el teu homenatge!
Aferradetes!!
Vaig trobant-me de sorpresa en sorpresa, mentre vaig de post en post de tot això que m'heu muntat avui. Però ets el primer que em fa buscar gamusins. :-))
ResponEliminaAra com ara, ni veig gamusins ni veig res però tornaré. Això si, moltes, moltes gràcies!!!
Que bonic! Què millor que buscar Gamusins pel bosc?! :)
ResponEliminaI que fort això de la merla! és cert??? :)
Ostres, PORQUET, això, a part d'un joc és un escrit magnífic, ple de poesia, d'amor a la natura... Genial!!! :-)))
ResponEliminaDesprés torno a mirar la foto (que no trobaré res hehehe) però de moment, et deixo un aplaudiment pel post!! ;-))
T'ha quedat molt bé.
ResponEliminaAra, trobar, no se si trobaré res, crec que fan la migdiada.
je je.. ja m'han van fer passar d'hores buscant gamusins!! una altra vegada nooooooooooooooo! vinga va... ja pico pedreta amb pedreta a veure si surten...:)
ResponEliminamira mira mira... allà just sota el tronc!
Jo de gamusins no en trobo, però avui les teves paraules, encara que una mica perifollades amb l'iPhone, ens fan sentir un vincle catosfèric especial. Boniques paraules per un homenatge-felicitació a tot un personatge, en MaC!!!
ResponEliminaTornes a ser tu!!!
és que deuen ser molt petits aquests gamusinos.....
ResponEliminaEm sembla que a la base del tronc més gruixut hi ha com una cara, però no sabria dir si això és un gamusí, no sé quina pinta tenen! A banda d'això, no hi veig res de res!
ResponEliminaAquí prop de Milany, més que gamusins, vam trobar maduixes... una estesa de maduixeres com no havia vist mai... quin gustet i quin plaer... Ara gamusins, ni un, tu!
ResponEliminaMira, jo de gamusí no en veig cap, però allà al fons m'ha semblar endevinar la vaca de cal XeXu atipant-se d'herba. Gairebé no n'ha deixat...
ResponEliminai deieu que els meus engimes eren dificils... si aqui no hi ha res!
ResponEliminaQui escolta la merla té un tresor. Quan busquen cucs entre les fulles seques sembla que passi algú i a vegades m'espanten. Però quan canten al capvespre... hi pots celebrar tots els aniversaris que vulguis. Fins i tot el de McAbeu.
ResponEliminaEl meu aniversari és el 3 d'agost : )))
ResponEliminaGràcies a tots per passar per aquí i caminar pels boscos de Milany, tot cercant els maleïts gaumusins, i fer-ho celebrant l'aniversari més enigmàtic de la catosfera! No sé vosaltres, però jo segueixo sense trobar-ne cap!
ResponEliminaUn altre que s'apunta al homenatge. Tens bons amics, MAC.
ResponEliminaJORDICINE: Gràcies Jordi! I gràcies de part del Mac! ;p
Elimina