 |
| Quadribarrat pels carrers de Donostia (Euskal Herria) a la Behobia - San Sebastián del 2010 |
Aquest cap de setmana es celebra una de les proves atlètiques amb més solera, la Behobia - San Sebastián (BSS), de 20 quilòmetres, amb molta tradició entre la parròquia corredora catalana.
Això m'ha dut records, d'ara fa dos anys, quan la vaig córrer, conjuntament amb una bona colla d'amics.
Va ser un diumenge fred i plujós, però fou, sens dubte, la cursa més càlida en la que mai he participat. Endiumenjat, doncs, amb la samarra per la qual sento més predilecció, fins addicció, vaig llençar-me a córrer per les xopades carreteres guipuscoanes i carrers donostiarres.
Mai he sentit l'alè del públic tan entregat als atletes. Mai tanta gent desconeguda m'ha animat cridant el meu nom (escrit al dorsal). Mai he sentit, al meu pas, tants crits de "Visca Catalunya!" amb deix no català. Mai he alçat tants cops el puny, fins que les forces em van acompanyar, tot responent a aquells crits amb un bram de "Lliure!". Mai, tot corrent una cursa, se m'ha posat tants cops la pell de gallina.
Sempre m'he regirat davant de l'excessiu "vasquisme" de certs ambients de la societat catalana, però, un cop més, aquell dia se'm va confirmar allò que sempre he intuït quan he posat els peus a Euskadi. Té alguna cosa diferent, especial... enganxa.
Per cert, encarant la recta final, en el darrer revolt de la cursa, vaig sentir el crit d'una noia que, finalment, va fer diana, i em va donar l'empenta final i definitiva per a volar en el darrer esprint fins a la meta...
Per cert, encarant la recta final, en el darrer revolt de la cursa, vaig sentir el crit d'una noia que, finalment, va fer diana, i em va donar l'empenta final i definitiva per a volar en el darrer esprint fins a la meta...
"Visca el Sant Andreu!"
Gero Arte BSS!
 |
| Donostia des del Monte Igeldo, en un dia fred i plujós de novembre |
Tots els colors del verd... Ara fa temps que no vaig pel País Basc, però en tinc bons records, el teu és ben especial! (
ResponEliminaGEMMA SARA: És un bon lloc per anar-hi tornant de tant en tant. De fet jo hi vaig ser fa 15 dies! Sempre que hi he anat, sempre, i deuen ser unes 4 o 5 vegades, n'he tornat amb molt i bons records.
Eliminahas passat el dit per sobre la foto? ho dic perquè veig que ha quedat esborronada per un trosset del mig xD
ResponEliminaPONS007: Neteja't les ulleres home! ;p
Elimina:) Visca, visca!!!!
ResponEliminaCARME: Gràcies, Carme!
EliminaPerò aquest any també la fas? No sé que té Euskadi que els catalans ens sentim estranyament còmodes allà, però jo prefereixo anar a fer uns pinxos que no pas córrer 20 quilòmetres, és clar!
ResponEliminaXEXU: No, XeXu, aquest any no la faig. De fet no l'he tornada a córrer des del 2010, però ara sí que, cara l'any vinent, ja m'estic plantejant tornar-hi a posar els peus i les vambes!
EliminaPer cert, els pinxos no van faltar tampoc! Es pot combinar tot... això sí, llavors oblida't de fer marques! :D
Tenim el mateix esperit de ser lliures.......per això ens hi sentim bé
ResponEliminaJOAN GASULL: Suposo que en té bona culpa aquest esperit que comentes. En tot cas, corrent amb la quadribarrada no em vaig sentir violentat en cap moment, és més, tot el contrari. Va ser molt especial sentir-se tan acollit lluny de casa!
EliminaM'has encomanat la pell de gallina llegint el teu post!
ResponEliminaEmocionant!
GLO.BOS.BLOG: I que tu m'ho diguis ja em fa feliç! Gràcies, Glòria!
EliminaEnamorada d'aquesta última foto! quin cel, quina llum!!!! No he estat mai a Euskadi..... i fa molts anys que en tinc ganes! A vere quan tinguem la furgo a punt si podem fer-hi una escapadeta...
ResponEliminaALBA: No has estat mai a Euskadi???? Dona, això s'ha de solucionar ja! I més tenint la furgo! És un lloc ideal per a estar de ruta amb la furto uns bons dies per allà i zurito per aquí, pintxito per allà, i txacolí per aquí i pintxito per allà... i tant!
EliminaGràcies per les floretes fotogràfiques!
Gora Euskadi! visca el sant Andreu! visca el porquet!
ResponEliminaELFREELANG: Elfri, doncs jo no afegiré res més a tot el què has dit... bé, sí, visca l'Elfri!
EliminaTu continua posant-te en forma, que necessitem homes atlètics.
ResponEliminaPerò compte, que avui és sant Martí, i n'hi ha que van darrere els porquets per estossinar-los i estomacar-los.
No tothom troba bisbes amb cara i ulls, i menys els de la CEE, els de la Conferencia, vull dir. Havia de ser el de Tours, que es va partir la capa amb un pobre. Aquest et pot salvar i protegir del ganivet esmolat.
Salut sempre.
OLGA XIRINACS: No et pensis, que vaig passar uns nervis tot el dia... no vaig sortir de casa! Veia ganivets esmolats arreu! Vaig posar unes espelmetes a Sant Martí seguint els teus consells... i mira, encara estic ben viu! Salut, Olga!
EliminaSi que ens atrau i ens enganxa aquestes terres. Això si, darrerament havia sentit que sentim més apreci nosaltres cap a ells que no pas els bascos cap a nosaltres. El teu post m'afirma que això no és pas ben veritat!
ResponEliminaVisca!! Ais, Sant Andreu, la canalla d'allà m'ha deixat ben baldada, com els agrada caminar!! deveu tenir alguna cosa caminadora al barri!
RITS: Jo també he sentit sempre aquests comentaris i, potser, tenen part de raó. Nosaltres sempre ens hem fixat molt en el que ells fan i deixen de fer i ells probablement no tant. Però una cosa no treu l'altra i suposo que certs anhels de llibertat i germanor existeixen entre els dos pobles. Al cap i a la fi, ens uneix un fort arrelament a les nostres terres!
EliminaAaaaah! Així que la canalla andreuenca t'ha deixat ben baldada! Si és que som uns irreductibles!!! ;p
Per què t'has tallat el cap???? Per què??? Per què, PORQUET?...
ResponEliminaVa, torna a posar la foto ben sencera, homeeee, no siguis tan vergonyós! :-)))
ASSUMPTA: Ja em coneixes... sóc una mica tímid i em fa cosa que se'm vegi... no tant per vosaltres però per gent que podria acabar petant al blog i tampoc tinc ganes que sense currar-s'ho una mica sàpiguen que sóc jo! Almenys que s'hagin de llegir una dotzena de pots per intuir-ho!
EliminaMira, no ho volia escriure, però tenint just al damunt el comentari de l'Assumpta, jo dic el mateix; aiixxxxxx, per què t'has decapitat????? T'amagues de nosaltres? Bé, sigui el que sigui, aquest és el teu espai, i tu decideixes què fas o no, només faltaria. Però molaria saber-te com ets!!!!
ResponEliminaBé, que el post no anava de la teva cara, malgrat la introducció :)
La samarreta, la cursa, Euskadi... una combinació extraordinària!!! Per tots els bons moments, que recuperem de tant en tant, i ens permeten avançar!!!
DAFNE: Dafne, si recuperes la resposta que li he donat a l'Assumpta veuràs perquè m'he decapitat... no és tant per vosaltres com per a evitar que altra gent entri per aquí i sàpiga que sóc jo... sense que almenys s'hagi llegit una dotzena de posts! Que s'ho treballin, recoi!
ResponEliminaLa combinació, realment, com dius, va ser fantàstica! Un d'aquells caps de setmana que queden gravats a la memòria i que, de tant en tant, com podeu veure en aquest post, m'agrada retornar-hi i tirar d'hemeroteca!
El proper cop que hi corris et portes un grupet d'animadores i les reparteixes per recorregut i així arribaràs amb quatre gambades... hehe
ResponEliminaJOMATEIXA: Doncs no és mala idea... el que passa és que no sé si a la porqueta li faria molta gràcia... que tot sigui dit!!! Ella també hi era animant-me, eh!
EliminaMolt bé, EL PORQUET. Veig que continues en forma. Una abraçada.
ResponEliminaJORDICINE: Gràcies Jordi... fem el què podem!
EliminaBons records m´has portat, tots els verds d´Euskadi, el calor de la seva gent...ja fa anys que hi vaig anar.
ResponEliminaLa foto magnífica i el teu relat de la cursa molt sentit.
Aferrada!
SA LLUNA: Doncs si aquest post t'ha fet portar aquestes bones sensacions ja el dono per ben escrit. I tant que sí! Gràcies per les teves paraules!
Elimina