divendres, 15 de juny del 2012

Qüestió d'ous

L'Ou com balla d'aquest darrer dia de Corpus
al claustre de l'església i antic monestir de Santa Anna (Barcelona)

L'Olga m'ha recordat que fa uns anys encara es proclamava "Beneït sia Corpus, que fa el dia llarg!", i és que ja ens apropem sense aturador al solstici d'estiu.

Ara és quan les polles nascudes de les llocades de febrer ja comencen a pondre, fent bo allò de "per Sant Joan l'ou endavant".

Llavors, però, hi ha "qui furta un ou, furta un bou", i comencen pel de Corpus i acaben pel galliner sencer.

I així, sense ous, bous ni esquelles proclamem, o maleïm, que renoi! que potser Corpus ha fet massa llarg el dia!. Com un dia sense pa, sense molles ni engrunes.

I es corsequen les gallines i se'ns corba l'espinada. I canviarem déus antics per nous. La fertilitat de Santa Anna per "la caixa de Sant Ou". Els ous, que són símbol de la vida, per la gepa d'escarni medieval.

I bo i veien-te tocat, encara t'escridassaran que ja et pots anar espavilant!. I "beu-te aquest ou que l'altre es cou"!. Calla i empassa.

Potser llavors serà l'hora d'alçar el puny i dir-los, "amb un parell d'ous", que deixin de dissimular, que no volem més enganys, que ja n'hi ha prou "d'amagar l'ou".

Que "la gallineta ha dit que prou, que no vol pondre cap més ou". Que no ens la faran ballar més. Que no ens seguiran entabanant amb l'infantil joc de l'ou com balla, que ja sabem que aquest és buit i esventrat. Ho sabem prou.

Que potser ells no ho recorden, però tan si volen com si no, els haurem de fer memòria que aquells que han gosat fotre la mà al galliner i treure'ns l'ou, van "de l'ou al sou, del sou al bou, del bou a la forca".

Que no seria el primer Corpus amb aires de revolta...

56 comentaris:

  1. Avui si que has fet ben bé un joc de paraules Porquet!!
    Si la gallineta diu prou i al final no podem menjar cap més ou.... m'agagarà algo!!! Amb lo bons que són.... rellenos d'atun!!! :P
    Bon cap de setmana!

    ResponElimina
    Respostes
    1. ALBA: Golafreeee!!! El que passa és que potser arribaà un dia que tants ens en fotran que ja no ens en quedarà cap, vulgui o no vulgui la gallina!

      Elimina
  2. Si l'ou és petit, surt el pollet eixerit! Apa aquí tens la meva aportació a aquesta qüestió d'ous. M'encanta com has encabit en un apunt tota aquesta tradició refranyera. En coneixia poques, però la que m'ha fet més gràcia ha sigut la de "Per Sant Joan, l'ou endavant" i l'explicació que dones. Ets un pou de bona ciència, Poquet.

    ResponElimina
    Respostes
    1. SÍLVIA: Apa, doncs sí que m'ha agradat la teva aportació! No la coneixia pas aquesta! Ja veus que la nostra tradició popular, a part d'escatològica, també sembla molt donada a parlar d'ous. Moltes gràcies, Sílvia!

      Elimina
  3. I que si no és molta molèstia, deixen de tocar-nos els (s)ous.

    ResponElimina
    Respostes
    1. JPMERCH: CLAP, CLAP, CLAP!!! he de dir que, aquest cop, aquest comentari, amb unes poques paraules, ha superat amb escreix tot el que jo hagi pogut dir en el post amb moltes més. Has resumit, englobat i conclòs tot el post amb aquesta agudíssima resposta!

      Ras i curt... JP ets un crack!

      Elimina
  4. Respostes
    1. PONS007: Déu n'hi do... moltes truites sortirien de tant ou que s'hi veu!

      Elimina
  5. I encara t'has deixat de dir que, tot plegat, n'estem fins a la soca dels ous...

    ResponElimina
    Respostes
    1. YÁIZA: Tu ho has dit ben clar i català! Ben bé fins a la soca!

      Elimina
  6. i els sous (que pel cas sona igual).... també ens els podrien deixar de tocar....

    bon post! petó indignat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. CRIS (V/N): També, també! Quanta raó tens! Els ous, els sous i tantes coses que ens estan tocant que fa feredat!

      Potxó, Cris!

      Elimina
  7. i que no es pensin que la gallina dels ous d'or es diu Merkel......

    ResponElimina
    Respostes
    1. JOAN GASULL: Haha! Ara que ho dius... sí que potser té una mica cara de gallina... o més aviat de gall de cresta rabiüda! Però no, no ens posarà ni un ou d'or aquest gall germànic...

      Elimina
  8. Respostes
    1. SARGANTANA: Sargantaneta, que tens uns acudits! T'has guanyat un potxonet!

      Elimina
  9. Quina correlació de refranys, porquet! Quins ous!

    ResponElimina
    Respostes
    1. JORDI: Un cabàs d'ous, Banyeres! Una abraçada, company!

      Elimina
  10. Els ous els tenim ben tocats, no cal que ens els toquin més, gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. XEXU: Més que ben tocats, XeXu, jo crec que ja els tenim ben passats, per aigua o pel que sigui, però ben passats!

      Elimina
  11. I com tots ja heu dit el que cal dir de la tocada d´ous, jo em quedo amb la teva fantàstica imatge del claustre de Santa Anna.

    Bessets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. SA LLUNA: Doncs moltes gràcies, Lluneta! Així m'agrada, que et quedis amb les coses bones d'aquest post... que tu l'has sabuda trobar! (i és que ja em començava a preocupar que ningú hi fes esment... :P)

      Un potxó!

      Elimina
  12. Jo, com la LLUNETA, també et felicito per la imatge! T'ha quedat maquíssima!!

    Hauràs de col·laborar amb en Víctor Pàmies en el seu proper llibre hehehe

    ResponElimina
    Respostes
    1. ASSUMPTA: Moltes gràcies Assumpta! La imatge, com ja has pogut veure, està una mica tunejada però, mira, darrerament hi he trobat el gustet a fer-ho amb les fotos del mòbil! Celebro que t'agradi!

      Mmm col·laborar amb en Pàmies... ui, crec que ell està a anys llum de mi... i és una sort, doncs així el podem gaudir i molt!

      Elimina
  13. Una truita molt gran en un ou molt petit, és Catalunya! M'he assabentat que 7 de cada 10 blocs a l'estat espanyol són catalans.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Caram! Aquesta dada de 7 sobre 10 és molt important, Helena!!, M'agrada!! Som actius per la nostra llengua!! ;-))

      Elimina
    2. HELENA BONALS: Bona comparació! I encara és un ou esclafat, per mo dir podrit, segons com...

      7 de cada 10 blogs a l'estat espanyol són en català? Déu n'hi do! Si tinguéssim la mateixa empenta en altres temes...

      Elimina
    3. ASSUMPTA: Déu n'hi do amb l'estadística! Si és que els catalans quan ens posem a fer una cosa som... oh, no, ja ho va dir en Pep... imparables!!!

      Elimina
  14. Clac, clac, clac...un text digne d'aplaudiments que coincideix en que avui una gallina de casa ha començat a pondre. Un petó!

    ResponElimina
    Respostes
    1. NÚRIA PUJOLÀS: Aaaah! Així que les gallines de casa ja us ponen ous. Així fan ben bona la dita del post que diu que "per Sant Joan l'ou endavant". Veus... si la saviesa popular en sap un niu!

      Gràcies pels teus elogis! Els recullo i me'ls guardo al sarró de les petites coses bones del dia a dia!

      Elimina
  15. Ja tenen la gallina força emprenyada! Fins quant ens pisparan els ous d'or???
    Molt bo el post, Porquet i la foto fantàstica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. GLO.BOS.BLOG: La gallina jo crec que ja du tenir una úlcera de l'emprenyamenta que du a sobre... El pitjor, Glòria, és que ens pispen els ous d'or i els que no són d'or. Tot, absolutament tot.

      Gràcies per les teves paraules i celebro que t'agradi la foto! (vaig trigar la meva estona a passsar-li una mica de pintura... ;p)

      Elimina
  16. I jo, que no tinc ous(físics) n'agafo de podrits, d'aquells que no fan falta i els hi llenço per barret al mig de la cara.
    Per mentiders, per vividors, que ja n'hi prou de tocar els ous!
    M'encanta porquet com escrius! Mira si m'ha agradat el teu escrit, que l'he llegit en veu alta a la taula, i sonava tant bonic com un rierol que de la muntanya baixa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. JUDIT: Judiiit! I jo que t'ajudo a triar els ous podrits que facin més mala olor i més angúnia i vinga a omplir-los la cara amb ells. Que és el mínim que s'haurien d'endur, ja que ens foten els calers i la il·lusió. Que juguen amb el nostre pa, renoi!

      I després d'aquest atac de ràbia... moltes i moltes gràcies per les teves paraules. Dius que t'agrada com escric... doncs això em fa molt feliç. De veritat. No em cansaré de repetir que cada cop que algú de vosaltres em fa arribar les sensacions que us desperten les coses que escric, doncs a mi em feu una miqueta més feliç. És una alegria i una joia tenir-vos com a seguidors!

      Així que l'has llegit en veu alta i tot! Haha, que bo! Ja t'imagino allà, agafant aire i llegint-lo amb veu ben alta i ferma... i un bell dringar de rierol!

      Elimina
  17. Jo també t'aplaudeixo, porquet!

    M'ha agradat molt i molt la combinació de refranys!

    ResponElimina
    Respostes
    1. CARME: Moltíssimes gràcies, Carme! No paris d'aplaudir, que això anima molt! ;p

      Elimina
  18. jo que avui m'he passat bona part de la tarda llegint refranys i dites...ous ben remenats i corpus dona per revolucions m'ha encantat el teu escrit amb tantes dites refranys i expressions que toquen el tema dels ous i les gallines que diuen prou! excel·lent truita, porquet!

    ResponElimina
    Respostes
    1. ELFREELANG: Doncs si t'ha agradat aquesta truita, cosa que celebro, te'n pots endur un trosset per tal de no oblidar que ens seguiran tocant els ous (i els sous) tant com els plagui, tant com vulguin... i que potser ja ha arribat l'hora d'aixecar la veu i el puny, i cridar que ja n'hi ha prou.

      Elimina
  19. Al segle XV si que hi va haver un Corpus amb un bon grapat d'ous !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. CARQUINYOL: Sembla mentida, sembla que tinguéssim més ous fa sis segles que no pas ara. Hauran de venir del passat a donar-nos una lliçó.

      Elimina
  20. O ens afanyem a repetir el Corpus o aquí no en cantarà ni gall ni gallina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ALYEBARD: Ja tens raó ja, Alyebard. Però com li deia al Carquinyol, sembla que els ous els tinguessin més quadrats (o rodons, tant és) fa uns quants segles, més que no pas ara. Sempre repetint errors del passat, i per un encert que tenim, no ens animem a repetir-lo.

      Elimina
  21. Els equilibrismes de l'ou!
    Suposo que n'haurem de deixar de fer.

    ResponElimina
    Respostes
    1. JORDI DORCA: Massa que ja hem jugat a fer equilibrismes... o a la Puta i la Ramoneta potser podríem dir. O afrontem de cara la que ens ve a sobre, o l'ou deixarà de fer equilibris per acabar esclafat i trepitjat.

      Elimina
  22. Has aconseguit arrodonir un bon joc d'ous.

    ResponElimina
  23. des de petit que m'agrada això de l'ou com balla, ho trobo com un toc d'humor del clerig

    ResponElimina
    Respostes
    1. ARIS: La veritat es que, tot i ser una cosa molt senzilla, sempre fa goig veure-la i atreu molta gent. Potser sí que és una manera que té el clero de cardar-se'n de nosaltres, vés a saber!

      Elimina
  24. mira.. l'ou millor que balli i que no balli sol..

    ResponElimina
    Respostes
    1. LOLITA LAGARTO: Sí, sí, i que no pari de ballar, que si ho fa, a terra i esclafat!

      Elimina
  25. Doncs jo també estic fins als ous, de tot plegat! A nivell general i també en particular, les retallades a l'ensenyament són molt remarcables i és el que em toca més d'aprop. Quan dintre d'un mes em clavin una punyalada de les que fan història per un títol signat per un ****, segur que en faig un gran post, cagant-me en tot!

    No ve al cas, però... he tingut una revelació en llegir el teu comentari al meu bloc! Crec que el meu record més antic és la meva imatge amagada sota el mantell que cobria la taula, tallant-me el cabell! Crec que el nivell d'adrenalina en aquell moment era màxim, realment sabia que després cauria la bronca del segle. És que he fet un enllaç amb el teu post del pont de la Meridiana... ho poso sense solta ni volta, però és que m'ha fet gràcia! :D

    ResponElimina
    Respostes
    1. LAIA: M'ha encantat aquest doble comentari en el mateix post! Haha, ets realment versàtil!

      Pel que fa al títol... tots hi hem hagut de passar per l'atracament que suposa haver de pagar per un títol que ja has aconseguit! Resulta que pagues durant 4 o 5 o 6 anys i quan ja ho has pagat tot i superat tots els exàmens i mostrat les teves habilitats.... ah, no, si no pagues és com si no haguessis fet res! I baratet, no és... ni de conya...

      I per favor, que bona la teva imatge, sota la taula tallan-te el cabell amb l'adrenalina pels núvols! I tot i sabent la bronca que t'esperava no poder aturar-te! Són aquells moments d'experimentació infantil en que és tant l'afany que res ens pot aturar! Genial, brillant!

      Potxó, Laia!

      Elimina
  26. Va d'ous, ja veig. I jo que porto una bona estona pensant amb la truita per a la revetlla de sant Joan, que en fem concurs, ara m'has ben atabalat!

    cert,n'estem fins al cap damunt!

    ResponElimina
    Respostes
    1. RITS: Ooooh! Un concurs de truites! Si ho arribo a saber m'hi autoconvido! Fa molt temps que amb els amics també vam muntar un concurs de truites... jo la vaig fer de xocolata! Ja veus, una parida... no va triomfar massa, però jo me la vaig cruspir a cremadent!

      Així que, oblida aquest post i les penúries que hi explico i passa-t'ho ben rebé per la revetlla!

      Elimina