dijous, 21 de juny de 2012

L'auca de la banyera

Arribem a Peguera
tot cercant una banyera

El deshabitat poble de Peguera


Però unes vaques ens diuen que a Ensija hem de pujar
si bé la volem trobar

La Serra d'Ensija des de Peguera


Veient la colossal Roca Gran de Ferrús
gairebé ens agafa un patatús.

La Roca Gran de Ferrús amb el mas enrunat als seus peus


Saltant entre roques com xarranques
ens enlairem pel mal pas de les Llosanques.

Creuant el mal pas de les Llosanques


La carena assolim no sense esforç
on ens sentim aeris com un trencalòs.

L'inici impressionant de la carena d'Ensija


Mirem Ensija cap a llevant
i sentim com ens captiva tota ella tan galant.

La carena completa de la Serra d'Ensija de ponent cap a llevant


Cap banyera trobem al cim de la Gallina Pelada
però sí una encisadora panoràmica del Pedraforca i sa contrada

El Pedraforca i el Cadí al fons, des de la Gallina Pelada (2.317 mts), cim culminant d'Ensija


Al pratenc refugi solitari
no hi ha cap banyera però si un silenci extraordinari

El refugi carener d'Ensjia, anomenat també Delgado Úbeda


Havent trescat tota Ensija, i ja des del cim del Serrat Voltor
ens meravellem d'aquesta serra i la seva bonhomior

Ara, la Serra d'Ensija completa, des de llevant cap a ponent


I quan ja creiem que trobar la banyera serà una quimera
topem amb uns preciosos vells cóms de fusta, testimonis d'antigor ramadera.

Cóms o abeuradors eixuts,
tot davallant d'Ensija pel camí de la Font dels Cóms

Aquests són la nostra anhelada banyera!

No tenen pas aigua freda, que és ben seca la llenyosa tija
però tot cercant-los hem pogut gaudir de l'enamoradissa Ensjia

Una darrera ullada als fantàstics prats careners d'Ensjia,
amb la Gallina Pelada a l'esquerra i el Pedraforca a la dreta


I amb aquesta proposta a mig camí de Brossa, Espinàs i Miquel Costa i Llobera
(deixant la modèstia ben enrere)
he volgut deixar la meva petja, d'auca excursionista, a la proposta d'en Banyera!



___________________________________


La vall de Peguera, al sud de la Serra d’Ensija, és un indret preciós, espectacular, i amb una llarga i apassionant història (a l’enrunat poble de Peguera hi va néixer, el 1908, el darrer maquis català, Ramon Vila “Caracremada”). 


Doncs amb la connivència de les autoritats locals del nostre país i territori, un xeic àrab, propietari dels terrenys, vol construir-hi un complex turístic hoteler de luxe.

Si poseu els peus allà veureu la magnitud de l’aberració que es vol tirar endavant. No hem après res de tots aquests anys d’especulació i destrossa...

Un grup de gent compromesa amb els valors del nostre país lluiten per aturar aquesta bestiesa, i s’han agrupat sota la Plataforma Salvem Peguera.

La seva perseverança i la seva lluita és també meva. És també nostra.

32 comentaris:

  1. Com, sempre, precioses les fotos!!
    Salvem la banyera! Vull dir Peguera! ;)

    ResponElimina
  2. Oooh! un reportatge preciós
    amb poema i banyera inclòs.
    Diu que un hotel volen posar
    i que moltes banyeres hi haurà.
    No ens cal pas tanta banyera
    si al seu lloc hi ha Peguera!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hahahaha CARME!!! M'encanta, sempre parles en poesia!! ;-))

      Elimina
    2. haha, ha quedat posseïda pel vers de la banyera :))

      Elimina
  3. les fotos molt bones, els textos, millors!

    ResponElimina
  4. Mooooooooolt bé!!! :-))

    Hahaha i, jo diria que l'abeurador SÍ que és una banyera, eh? Quina gràcia que m'ha fet!! Això sí que és un post ben aprofitat!! Explicacions, magnífiques fotos... i participació al Joc!! :-DDD

    ResponElimina
  5. M'he quedat garrativada
    en llegir la poesia
    que il·lustra tan bella eixida.

    ResponElimina
  6. Fantàstica, la teua aportació a la "banyera", ben original.

    ResponElimina
  7. caram quasi que no et feia falta trobar la banyera.....molt bona participació i molt bones vistes

    ResponElimina
  8. Oh!! Mira-te'l, que deia que no sabia si se'n sortiria. I no només se n'ha sortit, sinó que ha fet la poesia amb imatges i tot!! Un crack! Sí senyor! Moltes gràcies per la teva aportació!! Veus com no era tant difícil???

    Visca el bàquet!! :-)

    ResponElimina
  9. ohhhhh!!!! que xulooooo!!! un aplaudiment pel Porquet i les seves proses i proeses!!

    ResponElimina
  10. La paraula "cóms" la coneixia, l'associació amb la banyera és molt brillant.

    ResponElimina
  11. has aconseguit reunir poesia, bon humor , fotografies esplèndides i reivindicació! tres hurres!

    ResponElimina
  12. Una auca molt aconseguida, com us ho esteu treballant. Amb les fotos que ens ensenyes no podem estar més conscienciats de que aquest patrimoni no es pot perdre de cap manera, i menys a costa de la urbanització. A qui li hagi passat aquesta idea nefasta pel cap se li hauria de caure la cara de vergonya. I com que això no passa generalment, que no passi ànsia que ja li farem caure d'un mastegot.

    ResponElimina
  13. Doncs sí, si es pot fer alguna cosa per evitar el desastre, fem-la... creus que es pot evitar?
    Això de sentir-se aeris m'ha agradat molt!

    ResponElimina
  14. Tot el post preciós, m'has fet riure, com sempre que t'ho proposes.
    Ara, aquest últim comentari del xeic àrab ja no me'n ha fet de gràcia. Ho podem aturar d'alguna manera?
    Quina gent, no paren de fer barrabassades...

    ResponElimina
  15. Has fet una aportació brillant!!! M'he quedat muda, que no perduda. No només has fet una poesia esplèndida, sinó que l'has il·lustrada amb la teva experiència excursionista i unes fotos fantàstiques. Impressionant, Porquet!

    ResponElimina
  16. Què té el nostre País per ser focus d'atenció de xeic àrabas carregats de petrodolars i de milionaris nordamericans carregats de màquines escurabutxaques?

    ResponElimina
  17. Ja veig que ho has aconseguit d'una forma espectacular.
    Molt bona aportació i bellíssimes fotos.

    Salvem els espais naturals, salvem la vida!!

    ResponElimina
  18. Molt bona l'auca i molt bé aquesta reivindicació, amb l'excusa de la crisi ho sembla que alguns han oblidat el mal que han fet l'especulació i la destrossa del patrimoni.
    Un 10 per tu, Porquet!!

    ResponElimina
  19. Un lloc perfecte per perdre's durant hores i sovint! A casa el freqüentem molt, estarem al cas de si veiem un porquet trescant ;)

    ResponElimina
  20. Com sempre aplaudiments, plas! plas! plas" pel teu post!!! El que escrius sempre em fa buscar més informació!!! He anat a fullejar el llibre de Maquis a Catalunya que en parla! i la teva col·laboració al bloc de la banyera molt ben lligat tot

    ResponElimina
  21. nosé si és una proposta gaire refrescant pujar fins aquesta carena!
    però quines fotos més boniques! :)

    ResponElimina
  22. D'un banda, original i divertit el teu post. D'altre inquietant el que ens assenyales sobre el sidral que volen muntar alguns per fer calés a costa de carregar-se un indret com aquest. Per part teva hi poses sensibilitat, alegria i consciència cívica. Bravo. Si en sapigués, ho diria en vers, però....

    ResponElimina
  23. Impressionants fotografies, com sempre. I m'ha agradat el nou estil d'avui, aquesta poesia propera que t'ha sortit. Una abraçada, EL PORQUET.

    ResponElimina
  24. Gran paisatge, les fotos m'han fet reviure quan hi vaig córrer la Marató de Berga. Una llàstima que ho vulguin convertir en un lloc exclusiu per a 4 elegits.
    La paraula "cóms" també la utilitzem els ramaders de porcí.

    ResponElimina
  25. Moltíssimes gràcies a tots per passar per aquí i dir-hi la vostra! En un principi vaig pensar que no tindria pas temps de participar en la proposta de l'estimat Banyera, però veient l'alegria i empenta que hi ha posat (mare inclosa) vaig decidir que no el podia deixar sol i vaig voler fer una aportació sense oblidar el meu toc personal ;p.

    Celebro que us hagi agradat, que hagueu gaudit de les fotos, de l'excursió com la vaig xalar jo de valent i que, amb mi, us hagueu emprenyat i indignat amb tota la història especulativa que s'està movent rere l'entorn de Peguera. De veritat us recomano que hi aneu. S'hi pot arribar amb cotxe perfectament, si no voleu caminar (tot i que jo us recomano que us hi arribeu a l'antiga, caminant i gaudint dels boscos de la vall de Peguera) llavors entendreu la bellesa del lloc, la solitud, el silenci, la pau, la natura i l'entorn meravellós de la zona (està inclòs dins el programa d'espais protegits PEIN... per a més conya del tema...).

    El pitjor de tot és que les autoritats locals, amb la Generlitat al darrere, semblen estar totalment d'acord amb aquest tema (sempre l'excusa de la crisi, inversions "necessàries" i llocs de treball "per la gent del país"...). S'han modificat plans urbanístics i ja s'han fet altra mena de trafolles gens clares... I com sempre, al final, seran 4 els que es quedaran amb els calers i tots perdrem un bocí més de la nostra terra.

    Us animo a que en feu difusió i doneu suport, de la millor manera que pugueu, a la Plataforma Salvem Peguera.

    I si sou caminadors, us animo a que us enlaireu fins a Ensija... de veritat que és un indret espectacular, com la CLIDICE ja sap també. No hi trobareu banyeres, però hi trobareu altres meravelles!

    Un potxó a tots!

    ResponElimina
  26. Ausades que era complicat lligar la muntanya amb les banyeres --bé, tret de les de Bigòrra, Luishon i Mariola-- i ho has aconseguit d'allò més bé ;) I les imatges, com sempre, que fan ganes de teletransportar-se automàticament cap allà.

    Tot el suport també als companys i companyes de la Plataforma: la seua lluita és també la nostra. Endavant!

    ResponElimina
  27. ALFREDRUSSEL: Gràcies company per passar per aquí, per les teves paraules i pel teu suport a la causa de Peguera. Una abraçada i que tinguis una molt bona revetlla!

    ResponElimina
  28. Si et banyes en un com d'aigua freda, sempre ho recordaràs i la banyera ja pot retirar-se.

    ResponElimina
  29. MONTSE: Ai, Montse, sembla que hagis llegit les meves memòries infantils... si m'hi he banyat jo en cóms d'aigua ben freda! La banyera, llavors, sí que passa a ser un joc de nens! Bona revetlla!

    ResponElimina