divendres, 17 de febrer del 2012

A la cuneta

Aturat a la cuneta d'una solitària carretera prop de Milford Sound,
entre el sol, la pluja i l'Arc de Sant Martí
(Nova Zelanda, setembre del 2009)

Feia temps que s'esforçava per a ser un bon conductor. Sempre conduïa correctament pel seu costat de la carretera, respectava els senyals de velocitat, posava l'intermitent per avançar, accelerant quan pertocava i frenant quan la via o el trànsit ho requerien.

Mai insultava i mirava de no emprenyar-se amb els altres conductors, ans al contrari, els ajudava a incorporar-se a la via, a facilitar-los l'avançament quan tenien pressa i, fins i tot, s'aturava si algun d'ells havia fet pana.

No es considerava un sant ni un àngel, però tampoc un màrtir de la carretera. Senzillament mirava de ser un bon conductor, amb mà esquerra i força destresa.

Un dia algú es va fixar en la seva manera de conduir i el van voler recompensar fent-lo del "club dels bons conductors", donant-li un cotxe millor i deixant-lo circular ja per autopistes i autovies, viatjant més lluny i anant més enllà.

Li van dir que l'únic que havia de fer era prendre la següent sortida de la comarcal, per la que feia temps que viatjava, i agafar velocitat i direcció cap a la via ràpida més propera.

Il·lusionat, nerviós i amb moltíssimes ganes de passar a ser un conductor de primera va fitar la vista a l'horitzó, fins que va entrellucar l'anhelat cartell anunciant la sortida que li havien dit que era la seva. Com sempre feia, des que el món és món, va posar l'intermitent senyalitzant correctament la seva sortida imminent d'aquella carretera.

Però quan ja iniciava la maniobra, de sobte, se li va creuar a alta velocitat un Porsche Chayenne negre (massa sovint, símbol d'arrogància) i el va obligar a fer un brusc cop de volant, a desviar-se de la trajectòria prevista i, finalment, a saltar-se la sortida que havia d'agafar. I mentre això passava, de regal, es va endur quatre insults del conductor del cotxe negre, una ratllada a la carrosseria i un retrovisor volatilitzat que passà a millor vida.

Del cop de volant, la frenada i l'espant, el bon conductor va acabar esbalçat a la cuneta, rere unes marques fosques de pneumàtic erosionat, aferrades a l'asfalt negre, i havent-se passat el cartell del bon camí que ell hagués hagut de prendre.

El Chayenne negre no havia ni frenat i ja s'havia esfumat polsant en la llunyania. Ningú més a la carretera. Només el bon conductor estimbat a la deserta cuneta.

Aquell bon conductor va maleir mil-i-un cops els ossos del propietari del Porsche negre i va cridar als quatre vents que allò no es feia així ni d'aquella manera.

Atordit i atemorit, però, també va pensar que potser s'havia equivocat ell i que, tal volta, en aquell país de bojos els cotxes circulaven per l'esquerra.

Fos com fos, només podia fer que reincorporar-se de nou, i com pogués, en aquella secundària carretera i seguir fent camí, amb el cotxe espatllat i la confiança malmesa. El que ja no tenia tan clar era si calia seguir endavant per aquella monòtona, solitària i cada cop més mal asfaltada via, o bé posar l'intermitent, tot fent un canvi de rumb, virant el sentit del seu camí, i encarar els fars del seu cotxe cap a noves direccions i altres empreses.

Disappointment by Cranberries on Grooveshark

"But it won't be any harder
and I hope you'll find your way again.
Disappointment, disappointment..."

29 comentaris:

  1. Potser fico la pota, però em sembla que estàs parlant d'alguna altra cosa que no pas exactament un conductor. Si és així, si interpreto correctament el que estic llegint, mols ànims pel conductor i que no oblidi que de carreteres n'hi ha ple, que si ens passem una sortida sempre n'hi haurà una altra... i que totes elles ens poden portar a llocs bonics: és qüestió d'afinar el GPS i, si ens perdem, demanar algú en qui confiem que ens reorienti.

    Una abraçada,

    ResponElimina
  2. he tingut la mateixa sensación que en Ferran. Salut, i si pot ser sense GPS, perdre's a vegades es interessant, pots trobar la teva carretera.

    ResponElimina
  3. Ja en som tres que pensem que parles d'un símil conductor d'alguna altra cosa, i no em val que a Oceania condueixin per l'altre cantó, a Austràlia diria que sí, però a NZ ni idea. Sigui com vulguis, espero que l'orgull no t'hagi quedat tan ferit i que et recuperis aviat de la mala trobada. I si et costa, ja saps, sempre pots anar a buscar el Porsche i ratllar-lo. Veuràs quina broma la reparació...

    ResponElimina
  4. S'ha avançat en XeXu, fot-li una bona ratllada. Després ja trobaràs el teu camí altre cop. I potser veuràs com es fot un bon pinyo a la llunyania, que per anar amb Porsche Cayenne s'ha de saber conduir molt bé i a la majoria els va gros.

    ResponElimina
  5. Odio els Porsches Cayenne i tot el que representen! Estic amb el conductor!

    ResponElimina
  6. Aquesta història, si la prenem com a metàfora, la podem aplicar a uns quants aspectes reals i actuals. En qualsevol cas, jo crec que cal canviar de direcció urgentment. Ja tinc moltes ganes de poder canviar el nom del meu blog.

    ResponElimina
  7. A vegades canviar de direcció és el que un més urgentment necessita, però tampoc cal oblidar el rumb que fins aleshores portava.
    Sigui una metàfora o no, cal tirar endavant.... i és que no queda més opció!!! Així de dur és.
    I no val la pena fotre-li cap ratllada al Porsche.... la mala sang no serveix per a res. Una abraçada gegant porquet!

    ResponElimina
  8. UF em quedo amb el conductor sens dubte...cal fer una bon viratge ja! i el del Porsche que el bombin! cal seguir porquet seguir i seguir i si cal tombar o girar per una altra carretera som-hi!

    ResponElimina
  9. Els porche van ràpid i son molt violents, no tenen miraments i es pensen els amos del món. xò més ràpid o menys, l'important és arribar. I el camí pot ser llarg i amb moltes corbes, xò l'important és no quedar-se a la cuneta, refer-se, arreclar els desperfectes i continuar el camí, provant noves carreteres si cal, deixant el porche que s'estimbi tot solet.

    molts ànims!!

    ResponElimina
  10. Si t'han desviat del camí que volies agafar...s'ha de girar per reprendre'l com més aviat millor. A menys que el que has agafat sigui més interessant del que t'hauries pensat mai.
    De totes maneres, qui pren la decisió en serà el màxim protagonista, tant si és per bé com per mal.

    ResponElimina
  11. Jo també ho veig com una metàfora. Aquests Posches que ens desvien del camí de tan mala manera a vegades serveixen per fer-nos aturar i replantejar-nos si val la pena seguir la mateixa ruta o buscar-ne una altra diferent.

    ResponElimina
  12. El del Porsche anava sol o també havia comprat la companyia??? Amb metàfora o sense...gràcies per compartir el relat! I endavant, ja sigui a la dreta, a l'esquerre o fent un canvi de sentit! Una abraçada!

    ResponElimina
  13. Drecera i camí nou. Ral o ben ample, la perspectiva sempre canvia. I qui sap, la companyia també. Petó!

    ResponElimina
  14. Mmmmm interpreto que hi ha un missatge ocult...
    Els que mirem de fer bé les coses al final som trepitjats pels que van a la seva, sense cap respecte ni pels demés ni per cap norma.

    Sigui el que sigui el que t'hagi passat... crec que no t'ha de saber greu ser bon conductor, al menys pots estar orgullós de tu mateix :-))

    ResponElimina
  15. ja t'ho han dit tot, porquet, però repetiré que ànims i endavant! i si cal canviar la ruta, es canvia, però si no cal, no cal! I al del porsche, que el bombin!

    ResponElimina
  16. No defalleixis, agafa aquesta arramblada com un avís per arribar a algun lloc que potser no veies, i aquesta sotragada t'ha anunciat un rumb nou. Diuen que tot el que ens passa és per alguna cosa, encara que ens costi entendre-la. Així que emprèn un nou camí, i recorda "malgrat la boira, cal caminar". El més important és que el conductor malgrat l'ensurt en surti il·lès!!!

    ResponElimina
  17. Jo no voldria canviar mai el rumb. De dreceres n'hi haurà més. No defallir. Mantenir-se sempre digne i fidel a aquest poble.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també diria que no hem de defallir... ni seguir el rumb que ens marqui ningú sinó el nostre propi rumb... costi el que costi... i mira que costa, eh, porquet!

      UNA ABRAÇADA i una moixona! :)

      Elimina
  18. Si estar aturat a la cuneta li havia servit al bon conductor per poder contemplar aquest preciós espectacle de la natura que tenia al davant, segur que en el fons agrairia el fet i se n'oblidaria de seguida...
    Sigui el que sigui el que ens has volgut transmetre i pel que tots et diuen, jo no seré menys i t'envio molts d'ànims i endavant!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  19. El bon conductor va tenir sort de sortir bastant ben parat de l'agressivitat del Porsche Chayenne - per cert, avui dirien alguns que manen molt "el coche predilecto de los del Partido de los Trabajadores" - Passat l'ensurt, cal tornar a la calma; reflexionar; i si cal, encarar els fars cap a altres direccions on pugui preveure que no hi circularan els Chayenne.

    ResponElimina
  20. Un bon viratge a temps... Seguir i mirar endavant... Els Cayenne també acaben sent obsolets!

    ResponElimina
  21. Moltíssimes gràcies a tots! Sou més llestos que la fam i heu captat molt ràpidadament les intencions ocultes d'aquest post. Alguns de vosaltres ja deveu saber que quan parlo de coses que m'afecten de forma molt directa i molt personal em costa abocar-ho clarament i, si bé sento que necessito escriure-ho, tendeixo a fer-ho de forma críptica, com si fos una manera de fer treballar el meu caparró per a veure des d'una altra perspectiva el problema i, si pot ser, encarar-lo amb més fortuna.

    I és clar, a tot això hi he de sumar els vostres comentaris que, potser en aquest post més que mai, m'han ajudat molt, moltíssim. Els he llegit tots i cadascun d'ells amb calma, amb pausa i entenent el significat de cada una de les vostres paraules i maneres d'entendre i afrontar la situació plantejada.

    Només us puc donar les gràcies, de tot cor. Gràcies per estar aquí i deixar unes paraules amables, senzills consells (que no són fàcils de donar quan escric de forma tan críptica) i donar-me tots els ànims possibles.

    Mentre segueixo barrinant quina és el millor sentit que puc prendre a partir d'ara, us dono mil-i-una gràcies per ajudar-me a treure el cotxe de la cuneta! Potxons per a tots!

    ResponElimina
  22. El del Porsche devia ser aquell paio amb cara de lluna que venia a prendre el país com una merda sencera, i que no crec que la policia atrapés mai, per tal com ho explicava fa pocs dies als diaris. De sempre, el peix gros es menja el xic. I el món és dels oportunistes. Ull viu.
    Olga

    ResponElimina
    Respostes
    1. OLGA: Gràcies Olga per les teves paraules. De totes elles m'encanta i em guardo pel meu sarró l'expressiu "ull viu". Necessitem estar amb els quatre sentits per evitar que ens aboquin a la cuneta. I així i tot, hi ha vegades en que és impossible evitar-ho.

      Elimina
  23. A vegades que et facin parar bruscament quan tu no vols és durillo, però això també a vegades et fa prendre perspectiva de com som i llavors enfortim les nostres febleses."El que no et mata et fa més fort"

    I potser a la carretera que havies d'agafar hi havia una bona taca d'oli que es va menjar el Porsche i tu la vas salvar per no agafar-la.

    Endavant i sempre endavant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. SANTI: Merci company per aquestes paraules! Em quedo amb la possibilitat d'una taca ben grossa d'oli a la carretera. I si vols que et digui la veritat, sincerament, crec que aquesta taca hi és i ben grossa i relliscosa i n'estic gairebé segur que si hagués seguit recte endavant molt possiblement hagués patinat i de valent... Salut!

      Elimina
  24. Sortir de la cuneta no és fàcil, però és necessari. Rep una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. MAIJO: Amb les vostres paraules creu-me que segur que resultarà més fàcil. Gràcies!

      Elimina