divendres, 25 de febrer de 2011

De Marilyn Manson a Marina Rossell

Fa mal a la vista, eh? 
Doncs no us dic res de la traca final amb Mecano i Megadeth!

Aquesta és l'estrambòtica combinació (una d'elles) que ofereix el meu iPorc en passar revista als artistes que hi tinc emmagatzemats.

He arribat a la conclusió que aquesta amalgama de músiques diverses i variades, que poblen el meu iPorc, forma part de la meva capacitat esponjosa per anar absorbint les més diverses influències que vaig rebent al llarg del meu camí vital. Excessiva capacitat, a vegades penso...

El meu primer cassett fou, oh per favor, quina vergonya... Samantha Fox (no sé si ho superaré mai). D'aquí vam saltar a Bon Jovi, Europe, Roxette, Sau... i el següent disc de Samantha Fox (oh per favor, només l'home ensopega dos cops amb el mateix roc!). Eren els meus primers contactes musicals, sempre tutelats per "Los 40 principales".

Quan vaig passar a la universitat les influències es van començar a diversificar i, així, em vaig endinsar en el món del rock i el metall, de la maneta d'Extreme, i vaig acabar bressolant els AC/DC, Los Suaves, Sangtraït, Guns'n'Roses, Metallica, Megadeth, Iron Maiden, Helloween o Blind Guardian. Això sí, tot ben amanit amb un polsim de reagge i ska, a base de ballaruques al so de Doctor Calypso, Ska-P o Mano Negra.

En aquests anys de vetllades eternes a la biblio... ai no, volia dir a la gespa de la UAB, els inputs musicals es van multiplicar exponencialment, al mateix ritme que coneixia gent de les més diverses procedències, gustos i caràcters. Fou el gran esclat musical i personal. Des d'Offspring i Green Day a Los Fresones Rebeldes i Alaska, des de The Cranberries i The Cure a ABBA i Boney-M, des d'Oasis i Blur a No Doubt i Natalie Imbruglia, des de Smashing Pumpkins i Daft Punk a Spin Doctors i Fool's Garden... i podríem seguir citant Los Planetas, Sopa de Cabra, The Police... o l'explosió de sentiments, terra i tendresa d'en Llach.

Un cop abandonada la universitat la cosa no ha tingut aturador i ja ens hem endinsat en els particulars móns d'Antònia Font, Manel, Mishima, Fito & Fitipaldis, Love of Lesbian o Ben Harper, a la vegada que algun cop m'he sorprès abraçant, perillosament, algunes tonades d'El Canto del Loco, Shakira o Melendi... glups!

Abans me n'avergonyia una mica. Sempre hi ha gent a la que li ha agradat fatxendejar d'escoltar música més alternativa que la més alternativa. No ho negaré, tots hem tingut aquell moment d'orgull personal de fer descobrir a algú un artista totalment desconegut i que jo (sí, jo!) ja el considero un clàssic imprescindible. Sempre hi ha qui t'etziba, rere un posat "d'outsider" desitjat, que si no escoltes Ràdio 3 no saps res del món de la música.

Abans me n'avergonyia una mica, ara ja no. Es veu que, ara, de tenir múltiples influències i tocar diverses tecles se'n diu "ser un eclèctic". Ah! gràcies doctor! ja tinc nom per a la meva malaltia! Sóc un eclèctic!

I així, ara, en una festa et ballo amb orgull el "Boys, boys" de la Sabrina o el "Espíritu Santo" de Delafé y las flores azules, i et canto, a cor que vols, el Waka-waka  o el "One more red nightmare" de King Crimson, i ja no me n'avergonyeixo! Sóc un eclèctic!

I per a inflamar-me una mica d'orgull, si mireu la foto de dalt segur que hi ha un nom que us sona ben poc, i jo us diré, per favor!!! si és un clàssic que hauries de conèixer!!!


I així, a un ritme ben alegre i trepidant, us desitjo un bon cap de setmana!

PD: Un tast del meu iPorc, en versió passada pel sedàs, la trobareu a la barra lateral del blog!

26 comentaris:

  1. Marina Rossell?????

    Només us redimiríeu de la condemnació eterna si, una mica més avall dels Megadeth, cap a la N, us hi aparegués la Núria Feliu.

    Llavors tindríeu el cel guanyat i la meva devoció eterna!

    ResponElimina
  2. Això teu no té gaire arreglu eh! Però bé, la gespa de la UAB sol fer estralls ^^

    ResponElimina
  3. Jo l'únic nom que no coneixia, o que no em sona, és el de Maria Taylor. I malauradament, sí que conec Mazoni... Tots passem per èpoques molt diferents en terreny musical, i tots tendim a avergonyir-nos d'algunes coses que escoltàvem. Sense anar més lluny, els meus dos primers discs van ser de Duncan Dhu i Hombres G, no et diré més. Des d'aquí, i fins avui, he passat per la majoria d'estils, però el fet d'escoltar la ràdio m'ha servit per conèixer molts grups i músiques diferents, al llarg del temps, que això també és important. Detesto els que es fan el fatxenda perquè coneixen tal grup o tal altre i tu no els coneixes. I detesto també aquells que consideren que tota la música és una merda tret de la que ells escolten.

    Si veiessis la meva llista de música et trobaries molts casos com els que cites, salts d'estil sense cap ni peus. És la màgia de l'ordre alfabètic.

    Ja que sembla que has fet una evolució similar a la meva, tot i que canviaria alguns noms per uns altres, però conceptualment estem a prop, fes el favor d'escoltar Els Amics de les Arts, hombre ya!

    ResponElimina
  4. Jo acostume a deixar-me aconsellar en temes musicals i normalment són xicots els que ho fan, així que amb el meu IPod podria traçar la meua trajectòria sentimental...

    ResponElimina
  5. la música és música i l'eclecticisme s'imposa ...ja va bé una mica de tot bon cap de setmana!

    ResponElimina
  6. no t'has d'avergonyir de comprar Samantha Fox...doncs hi havia un parell de raons de pes que ens convencien

    ResponElimina
  7. I què me'n dius dels Pecos?? (Háblame de ti...), i de Leif Garrett?? (veig a la wiki que va amb dues t). Ai, quins records... Però encara podem caure més baix: Jardín prohibido, de Sandro Giacobbe (dues b). Crec que em paro aquí, que m'estic marejant.

    ResponElimina
  8. Tots hem tingut una infància, una joventut i una maduresa...I en totes hem escoltat tantes i tantes ximpleries musicals. Qui no recorda a Fernandisco, o a Luqui! Si és que...Et recomane a Mazoni. Han tret ara un disc molt bo. Els Amics, Manel, Antònia, Joan M. Oliver, Anna Roig, Ismael Serrano, Belle & Sebastian, Police...Aquestos estan a la meua llista de l'Spoti!!

    ResponElimina
  9. Hello, it's me again
    Don't you know it's hard to keep a good woman down
    But then again, maybe that could be fun
    Sa-Sa-Sa-Sa-Samantha Fox!

    Ain't it funny how when I say let's go out
    You're always saying someone else will get me
    What's a girl to do - I like to have fun too
    But you're so jealous - you never let me


    :P

    ResponElimina
  10. Bé, ja que la cosa va de confessions de pecats musicals, he de dir que, fa anys, em vaig comprar una cinta de Camela... qui estigui lliure de pecat que llenci la primera pedra!!

    ResponElimina
  11. El meu fill em posava al corrent de les novetats musicals al lloro, però ja no viu a casa...
    Ah, quina vergonya que em fa expressar les meves preferències musicals al costat d'unes llistes tan exhaustives com les teves -les vostres-, he, he, he...
    Les últimes disquisicions musicals meves són la comparativa entre les pavanes de Ravel i de Fauré, i mirar de veure si Bach, a les seves suites de danses, també té una pavana o només m'ho sembla a mi i són solament gavotes.

    ResponElimina
  12. dec ser igual d'eclèctica pq a mi la teva llista m'agrada força! em sembla que he aconseguit caracteritzar-te a cada una de les èpoques músicals per les que has fitxat... ;)

    ResponElimina
  13. Què ha de fer mal aquests noms si a tu et transmeten i t'agraden!!!

    En conec moltíssims dels que vas citant i gairebé podria dir que he anat pel mateix camí. Bé, la part més heavy diria que no la vaig seguir massa tret d'Extreme i alguna cosa més. Però sobretot la part universitària que tb va ser el meu esclat musical.

    El meu primer disc va ser el Jason Donovan!!!! això si que és per avergonyir-se!!!! i si, tb em puc considerar eclèctica!!!jejeje, sona bé i tot!

    Això si, vols dir que el que et motivava de la Samantha Fox eren les seves grans lletres?

    ResponElimina
  14. Porquet! No m'ho crec. No em puc creure que t'agradadi la Marina Rosell! noooooooooooooooo! Contra gustos no hay disputas però n'hi ha que mereixen paaaaaaaaaaaaaaaaals!
    Bé, passi per un dia. Només un.
    L'IporC que tens és moníssim. Rosa pujat. Maco, maco...
    Petons de peu de porc! ;)

    ResponElimina
  15. El meu primer cassette va ser "The Final Countdown" d'Europe, i el segon unde Rick Astley. Després vaig passar per hombres G (que encara m'agraden i no em fa vergonya dir-ho). La meva època universitària s'assembla bastant a la teva... per què serà? ;)

    ResponElimina
  16. Doncs si que fa coses estranyes l'iPorc. Ara, ni punt de comparació amb les rareses de la blackperry

    ResponElimina
  17. Hehehe un IPorc!! :-DD

    Jo em moro de riure aquí!!

    ....

    Ei, que cadascú té els gustos musicals que vol...

    El meu primer cassette va ser de la ELO (Discovery) o de Chicago (Chicago X) crec que el de Chicago... però, de cop, m'entren dubtes i penso que potser va ser el de la ELO...

    - El de Chicago era per aquesta cançó: http://www.goear.com/listen/ff26e6d/if-you-leave-me-now-chicago

    - El de la ELO era per aquesta: http://www.goear.com/listen/1a0699c/livinacutething-electric-light-orchestra


    I en LP (sí, clar LP, de vinil, que una ja té la seva edat) algun d'ABBA o de LOBO ( http://www.goear.com/listen/135246f/me-and-you-and-a-dog-name-boo-lobo )

    En fi, com pots veure... molta barreja...

    Ah.. un dels primers SINGLES que vaig tenir va ser el de Bohemian Rapsody de Queen... llavors no era "antiga" hehehe... em va fascinar, captivar, encantar... http://www.goear.com/listen/225cb33/bohemian-rapsody-queen

    ResponElimina
  18. Recorde que Samanta Fox m'agradava però, és curiós, no recorde cap de les seues cançons.

    ResponElimina
  19. Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris! He pogut comprovar que no em trobo sol en aquest món que ara s'anomena eclecticisme. És sorprenent l'evolució musical de les persones, especialment si s'agafa com a punt comparatiu... el primer disc!. Doncs res, a seguir gaudint de la música, que el que importa és el que desperta en cada un de nosaltres.

    ZINCPIRITIONE: Bingo! Apareix la Núria Feliu! Ara bé, aquesta, us juro, no sé com ha anat a parar dins de l'iPorc... jo no recordo haver-la posada!

    CLIDICE: Uiiii la gespa de la UAB... quantes hores, quantes converses! Una part de la meva persona es va formar allà!

    XEXU: Molt bona reflexió. Com ja he dit al principi, jo penso que al final, el que compta, és el que una cançó desperta a dins d'un mateix. Si una melodia, per comercial, "hortera" o fàcil que sigui, aconsegueix remoure't alguna cosa al teu interior, doncs aquesta és una bona cançó per aquesta persona, sens dubte!

    Ah, i els Amics de les Arts... he de dir que l'altre dia vaig veure un directe seu, sense públic, a TV3HD i ... força bé, força bé! Crec que arribo tard amb ells!

    MARIA: Ui, que bo! A mi també em passa una mica el mateix. I llavors et trobes que, a la parella actual prefereixes no fer-la còmplice dels sentiments o records que et porta aquella cançó... per a evitar alguna situació poc còmode!

    ELFREELANG: Sens dubte, jo crec que el millor és anar picant d'aquí i d'allà i acabar essent un tastaolletes musical!

    GARBI: No només vaig tenir el primer i segon disc de Samantha Fox... a l'habitació tenia un pòster gairebé a tamany real! Quines nits que tenia jo allà!

    GEMMA: Jardín Prohibido! Brutal! Si és que hi ha un submón en sèrie B musical que no se l'ha valorat prou!

    OLGUEN: Tu no m'has robat el meu iPorc? Estàs dient els mateixos grups que tinc a la llista de preferits!

    ALYEBARD: Tu també eh??? Si és que, en el fons, era una artista com una casa de pagès... o com dues!

    RICARD: Ai senyor... veig que jo no estic tan malament! Camela??? Això és una delicatessen de "l'horterisme" musical!. Et felicito per la teva confessió! Has estat molt valent!

    OLGA: Aquí l'única que manté el nivell ets tu. Sens dubte! Ja em fa vergonya ja reconèixer que la música que has anomenat em sona poc menys que a xinès (bé, Bach sé qui és, però només d'anomenada...). És un estil musical que mai hi he pogut entrar (i l'he intentat escoltar algun cop eh?).

    MONTSE: Sí, sí, però jo el tinc ben present! Hehe

    ResponElimina
  20. COLOR CAMALEÓ: Segur que m'has ben clissat. Començant per un tupé a l'estil "Sensación de vivir" per a seguir amb uns pantalons estretets i samarretes heavy i una melena que mai no em va quedar bé, etc etc.

    RITS: Jason Donovan... déu n'hi do eh? Jo el gaudia a la sèrie "Veïns"... hehe.

    I les lletres de la Samantha Fox eren genials, brillants... grandioses! ;p

    MORTADEL•LA: Doncs sí! Reclamo la Marina Rossell! És una d'aquelles que la gent sempre li tira pedres però jo us diria que escolteu el seu disc de cançons tradicionals catalanes... pell de gallina! Us ho juro!

    PUJI: Ui Puji, m'acabes de recordar l'anècdota amb el mític disc d'Europe. De fet, a dreta llei, aquest havia d'haver estat el meu primer casset... però mon germà va jugar un joc subterrani espectacular... per a quedar-se'l ell! Motiu de blog!

    Sí que em sembla recordar un noi amb patilles i una guitarra fent versions dels Beatles... quins temps!

    ARISDOT: Haha molt bona! No deuen parar de sonar els "Cans and Roses"!

    ASSUMPTA: Mare de déu! Però si tu ja apuntaves uns gustos musicals d'alta escola! Chicago, ELO, Bohemian Rapsody... això és música amb majúscules! Ara bé... veig que també tenim aquell puntet "hortera" amb ABBA... bé Assumpta bé!

    JPMERCH: Però si eren genials, sobretot aquella... com feia... sí, sí... ai... crec que no recordo... calla sí "Boys, boys, boys!"... ai no, que això era la Sabrina... aquella que tenia... un parell d'ulls immensos...

    ResponElimina
  21. El meu primer casset va ser de La década prodigiosa... i el primer i últim vinil, la bso de Pretty Woman.

    Los fresones rebeldes!!! Feia segles que no en sentia a parlar!!

    "d'Offspring i Green Day a Los Fresones Rebeldes i Alaska, des de The Cranberries i The Cure a ABBA i Boney-M, des d'Oasis i Blur a No Doubt i Natalie Imbruglia, des de Smashing Pumpkins i Daft Punk a Spin Doctors i Fool's Garden" m'ha sonat a qualsevol dijous a la nit a Zona Hermètica en aquella època en què era capaç de sortir dijous-divendres-dissabte-diumenge i tornar a començar la setmana tan fresca. Quins temps...

    ResponElimina
  22. Ho sento, però jo m'incloc entre els qui llençarien pedres a la M.Rossell. A no ser que em convidéssiu a uns yin-tonicssss, és clar.

    ResponElimina
  23. Jo amb tu, Santi, amb yin-tonicssss passa tot avall! Que bo...

    ResponElimina
  24. SANTI I MORTADEL·LA: Llenceu-li pedres, pobra dona. Ja ho diuen que ningú és profeta a sa terra... Ep, però als gin-tònics m'hi apunto jo també!

    Assumpta, tu també hi estàs convidada!

    ResponElimina