dimarts, 15 de febrer de 2011

Adidas Epi

Unes atrotinades i inoblidables Adidas Epi als peus, una tutti-colori descolorida motxilla Serval a l'esquena (amb unes insofribles nanses que es clavaven a les aixelles de forma insuportable), un jersei de llana gruixuda i pesada dins d'aquesta, una samarreta de cotó que un cop suada ja no es dessuava ni l'endemà, un rellotge Casio per anar controlant el pas de les hores, un mapa Alpina d'Andorra, en Pau, en Marc, n'Addaia, n'Esther, en Ricard i en Roger... i un munt de ganes de gaudir de noves experiències i de passar-ho bé.

Unes robustes Lasportiva Nepal, una comodíssima i elegant motxilla Millet a l'esquena, una lleugeríssima i calenta jaqueta tècnica North Face dins d'aquesta, una samarreta tèrmica que permet suar sense sentir-se amarat, acompanyada d'un Soft-shell de gran resistència al vent, un GPS Garmin que fa les funcions de rellotge, mapa i control de la ruta a fer i realitzada (amb el mateix mapa Alpina, però, a la butxaqueta), en Nacho, en Ruben... i un munt d'experiències ja viscudes al sarró i les mateixes ganes de passar-ho bé.

Han passat quinze anys, es diu ràpid, de la meva primera aproximació al món de la muntanya. Inexpert, mal equipat, sense saber ben bé en que consistia això de trescar muntanya amunt. Va ser a Andorra, al segon cim més alt del Pirineu andorrà, el Pic de l'Estanyó de 2.915 metres. Corria l'any 1996...

Aquest cap de setmana, d'alguna manera, he volgut commemorar aquest quinzè aniversari d'inici personal en aquest esport de la muntanya (passió que, des de llavors, no s'ha aturat), i ho he volgut fer repetint aquella mateixa ascensió que ja vaig fer fa quinze anys, per primer cop, i que no havia tornat a repetir d'ençà. He tornat a fer nit en el mateix refugi lliure de Sorteny, com llavors (tot i que ara ja intento evitar al màxim les incomoditats de carretejar el sopar com un camàlic i dormir en fredes lliteres metàl·liques, tapat amb el sac de dormir fins al cap... coses de l'edat, suposo) i he tornat a refer les mateixes passes que em van iniciar i fer despertar el cuquet de la muntanya. Ara, però, com heu pogut llegir, ja no vaig amb els quatre parracs trobats per casa, i és que amb el pas dels anys he anat millorant i sofisticant el meu equipament de muntanya, alguns direu que de forma excessiva... no us trauré pas part de raó, però és el meu "hobbie", la meva passió... i forma part de la meva manera d'entendre la vida.

Aquella va ser a l'estiu, aquesta ha estat a l'hivern. Ara vaig amb altra gent a la muntanya (d'aquell grup d'abans la gran majoria han anat deixant aquesta pràctica per manca de temps, ganes o interès). Jo, però, segueixo enamorat d'aquest esport, amb la mateixa il·lusió de llavors per a seguir enlairant-me a les talaies més espectaculars i encisadores d'aquest regal de la natura que són les muntanyes.

El piolet clavat al cim andorrà del del Pic de l'Estanyó (2.915 mts)
amb el Pic de la Serrera (2.912 mts) al fons

16 comentaris:

  1. Falti aquest, com tants d'altres, faltaria més :) Només et canviaria el calçat, sóc de Bestard forever :) Tots hem començat així, però el vici és el vici ;)

    ResponElimina
  2. qui diu que amb ela anys les coses no milloren? bona sortida.

    ResponElimina
  3. A la muntanya se l'ha de tenir tots el respecte i crec que malgrat la nostàlgia molt millor anar ben equipat porquet, fa molts anys vaig fer una travessa per les muntanyes de Núria, Nou fonts la coma...i ja ni recordo els noms amb unes tristes xiruques, i la veritat m'hagués agradat anar tant ben equipada com tu ara...que tinguis bon temps i sigui una bona pujada!

    ResponElimina
  4. Enhorabona! Ahir, ja vaig veure les fotos al Wikiloc i m'hi vaig descarregar la ruta, amb el teu permís. Eh!... I només per dotorejar, que jo no jugue en primera divisió com tu.

    ResponElimina
  5. Em sembla una manera fantàstica de celebrar els 15 anys, i no m'estranya gens que hagis millorat el teu equipament! Primerament, perquè a la muntanya no es juga, s'hi ha d'anar prenent precaucions, i això fas. I també tinc amics que corren com a hobby, i salvant les distàncies, s'equipen com si fossin plusmarquistes mundials de llarga distància camp a través!

    ResponElimina
  6. Uix, com conec aquests indrets, jo! Me n'he fet un tip d'anar per aquestes muntanyes. A Andorra encara hi vaig cada any a fer dues o tres caminades, però a l'estiu, jo sóc de muntanya d'estiu.

    ResponElimina
  7. A mi em falti tot, Porquet, no soc com tu, no, gens! Les muntanyes me les miro i prou. Ostres, trobo que tothom és molt esportista menys jo.
    :( Només camino per ciutat.
    Porquet deus estar d'un sa que espanta!
    Enhorabona!

    ResponElimina
  8. Felicitacions per la constància esportiva, els beneficis en són innegables. Si et pots permetre gaudir d'un bon material, millor, la comoditat, la seguretat i la durabilitat no tenen arguments en contra. Jo mateix, per córrer, no me'n estic de gastar diners en unes bones sabatilles.

    ResponElimina
  9. com m'agrada caminar per les muntanyes...escalar no, perquè peso massa, però fer rutes caminant...m'encanta. Sembla molt maca aquesta

    ResponElimina
  10. Així que estàs d'aniversari? felicitats i enhorabona per la constància, no crec que puga haver millor forma de celebrar-la que la que has triat :)

    A passar-ho bé!

    ResponElimina
  11. Per molts anys ho puguis continuar fent! Jo encara no ho he provat, però en tinc ganes... "pujarem dalt dels cims amb el cor alegre... " la por que tinc és de no pujar amb el cor alegre, sinó fatigat!!
    M'agrada l'última fotografia amb el piolet clavat al cim.
    Salut i força!!

    ResponElimina
  12. Que bona la foto!!

    A mi em vares despertar el cuquet amb l'altra entrada que feres de la muntanya i ja estem preparant algunes rutes per a pasqua :)

    Per molts anys que en pugues gaudir!

    ResponElimina
  13. Les teves entrades en fan tornar a sentir aquell cuquet...Però em falten un parell d'anys. Jo en comptes de pujar el dinar he de pujar criatures :D

    ResponElimina
  14. Que bo el teu comentari, Waw... que bo!

    ResponElimina
  15. Moltes gràcies a tots per els vostres comentaris! Com ja coneixeu, la meva dèria és la muntanya, i com a passió que és, confesso que a voltes faig algunes despeses fora de la norma habitual de constricció que manen els temps de crisi! Però com molts de vosaltres dieu, primer és la seguretat!

    CLIDICE: M'estàs parlant de Bestard? Per favor, les meves segones botes, després de les clàssiques Chiruca, varen ser unes Bestard. En vaig acabar molt content! El que passa és que jo no em caso amb cap marca. Ja he passat per unes quantes!

    GARBI: Sobretot perquè al principi era un estudiant sense un duro, i ara, doncs ja fa uns anyets que treballo i tinc el meu raconet per quan m'agafa un atac consumista!

    ELFREELANG: De tot s'aprèn, i et juro que, a la muntanya també he après a base d'acabar amb peus glaçats i molls, fred fins al moll de l'òs, etc. Això et fa reflexionar i passar per la botiga un cop tornes!

    JPMERCH: Ja te les pots descarregar totes! Potser no jugues ara a primera divisió... però sempre pots promocionar per l'ascens!

    XEXU: Tu ho has dit! Actualment crec que hi ha un excés d'anar a la moda en el món de l'esport. Hi ha qui s'equipa com si anés a fer l'Everest per a pujar al Tibidabo. Coses del nostre temps... (i jo reconec que alguna coseta he pecat!)

    CARME: Doncs ets una afortunada. Sempre dic que el Pirineu andorrà és molt desconegut i és una zona fantàstica de muntanya, espectacular... En canvi la vall....

    MORTADEL·LA: Doncs caminar per ciutat ja és fer esport! I tant! No vegis les caminades que faig jo també per ciutat. I m'agrada!

    RICARD: Hehe, jo també em vaig comprant sabatilletes de córrer de tant en tant! I és ben veritat que, davant de la seguretat (i el no passar fred!) no hi han excuses que valguin. Bon material i avall! (o amunt)

    ARIS: Així doncs, compartim passió. Encara muntarem un centre excursionista!

    MARIA: Doncs sí, i em fa especial il·lusió celebrar ja 15 anys a muntanya! Mira, és un petit regal personal!

    ALBA: Doncs ànims! De veritat que, si estimes el país, la natura, la tranquil·litat... no te'n penediràs. Però tingues en compte que alguna suadeta hauràs de fer... però l'arribada al cim ho cura tot!

    SENYORETA REYKJAVIK: Moltes gràcies! Quina il·lusió despertar-te consciència muntanyenca! Ja ens explicaràs alguna sortida! I, com he dit més amunt, si ens anem animant, encara farem un centre excursionista!

    CONSUELO: Tot canvia amb el temps. Algunes coses milloren, d'altres...

    ALYEBARD: Doncs la teva muntanya estic segur que dóna moltes més satisfaccions. Gaudeix-ne ara que intueixo que són menudets!

    ResponElimina