dijous, 13 de desembre del 2012

Bandoler de camí ral

Conta la llegenda que, pels camins que anaven i venien de la muntanya de Montserrat, hi corria un bandoler que atemoria frares i monges, traginers i pastors, pelegrins i caminants.

Heus ací que un dia, diuen les cròniques, aquest bandoler va cometre greu crim a la vila de Monistrol i va fugir-ne, perseguit pels vilatans, pel Camí de l'Àngel, antic camí ral encara avui empedrat.

Les impressionants agulles llevantines montserratines, des de l'històric camí ral de Monistrol
 amb l'espigat Cavall Bernat, a l'esquerra, com a far i emblema.

No prou satisfet encara, amb el sarró ple del botí furtat i la inconsciència de brivall, en arribar al capdamunt de la Serra del Franc, va entrar al monestir de Sant Benet i hi sembrà el pànic entre les monges benedictines.

El monestir de Sant Benet des de la Baixada dels Matxos

Quan ja se sentia la remor dels monistrolencs a l'encalç del bandoler, aquest seguí fugint amunt, amunt, per l'anomenada Baixada dels Matxos, en aquest cas, però, feta feixuga pujada.

En veient, però, que els justiciers enfervorits l'estalonaven va decidir fer marrada per una canal misteriosa, mig oblidada i oculta en la bardissa. La Canal del Pou del Gat, dreta i vertical, tot obligant-lo a grimpar i fer bona suada, el va dur a les més altes alçades de la muntanya montserratina i, així, esquivar aquells irats perseguidors que seguiren, despistats, més avall pel Camí dels Degotalls. L'esforç, doncs, havia pagat la pena.

Però fou llavors quan el curs de la història es girà com un mitjó. I és que, tot passant pel Pla de la Trinitat, va arribar a un indret majestuós. Al capdamunt d'una de les agulles verticals s'obrí, davant dels seus ulls, un paisatge senzillament embriagador...

Una panoràmica tan enllà com abasten els ulls sobre la Catalunya de llevant.
Amb la comarca del Bages als peus, fins als Pirineus nevats.
Des de la Mola i el Montseny fins al mar brillant.

No només la mà de la natura es va mostrar espectacular en aquell punt, que ho feu també la mà de l'home, a través d'una ermita entaforada entre agulles. Inversemblant, pecularíssima, l'ermita de Sant Dimes enlairada i enclastada entre les roques montserratines.

L'ermita de Sant Dimes (amagada a l'esquerra), arrecerada entre agulles
observa el Monestir de Montserrat als seus peus.

I va ser en aquell lloc on es va produir el que la gent anomena el "Miracle del Bon Lladre". Potser narcotitzat per les vistes celestials, potser per trobar-se davant de l'esgleiola ofrenada a Dimes el bon lladre, el cas és que aquell bandoler es va penedir de totes les malvestats comeses fins llavors i va decidir fer foc nou amb la seva vida.

A veure si sabeu trobar l'ermita de Sant Dimes enmig d'aquests espectaculars i aeris paratges...

Així que, com a penitència, va decidir caminar fins al cor de la muntanya de Montserrat, fins al bressol del seny i la saviesa que pretenia recuperar. I ho feu tot passant per les més de vuit-centes Escales dels Pobres, en senyal d'humilitat i sacrifici.

Les Escales dels Pobres

D'aquesta forma, i no d'altra, fou com aquell bandoler de camí ral esdevingué lladregot reconvertit, i com, tot caminant, aconseguí eixir de la foscor de les penombres del seu ofici, fins llavors, de cada dia, i així assolir nova llum, o el que de fet seria una segona oportunitat per a la seva vida.

Des de les Escales dels Pobres, el Monestir de Montserrat,
il·luminat a la sortida de les penombres, amb la Mola al fons.

24 comentaris:

  1. COMENTARI D'EN CARQUINYOL:Unes imatges espectaculats !! Tot i que avui dia els bandolers de camí ral han canviat d'estratègia.

    Crec que els hi diuen concessionaries i peatges o una cosa axí...

    ResponElimina
  2. Visca la humilitat que s'instal·la davant dels paisatges majestuosos!

    ResponElimina
  3. Uuuuauuuuu, porquet!

    Quina passejada més interessant, amb història inclosa... d'això se'n diu viure el moment intensament i m'ho has posat fàcil, només em calia seguir-te i la intensitat venia sola.

    Moltíssimes gràcies, maco! que tinguis el bon dia que et mereixes!

    ResponElimina
  4. Ah! I sí, sí que he trobat l'ermita, eh? s'ha de buscar una mica... ;)

    ResponElimina
  5. A mí m´ha inpactat les Escales dels Pobres, quina foto més maca!! I he acabat asseguda per l´esforç de tan bon recorregut. :)

    Bessets i bon dia!

    ResponElimina
  6. un recorregut esplèndid, ets el meu Tocinet del cel!
    encara que ben amagada, l'he trobada l'ermita, i per les escales dels pobres hi pujo i baixo sempre, ves quin remei!

    ResponElimina
  7. Deu ser cansat això de ser un lladre muntanya amunt. Tot i que es cert que les vistes compensen l'esforç.

    ResponElimina
  8. Ja sabia que eres una mala peça, per fi confesses tots els teus pecats!

    Tela l'ermita de Sant Dimes aquesta...

    ResponElimina
  9. jo faria pujar per les escales a una bona colla de lladregots....

    ResponElimina
  10. Ui! Montserrat! Mira que hi he anat cops... el Camí de l'Àngel crec que no el conec, però per les Escales dels Pobres diria que sí que hi he passat. No s'agafen per pujar a Sant Jeroni? En tot cas, s'asslemblen molt. Un cop vaig dormir a una ermita, però no sé si és la mateixa que la teva. Aquella feia de refugi als escaladors, i hi havia força material de muntanya. Va ser xulo dormir allà! És un lloc molt màgic, passar-hi la nit és una meravella...
    Una abraçada, porquet montserratí!

    ResponElimina
  11. Una llegenda que dóna peu a un bell recorregut per paratges bellíssims, segons ens mostres a les fotos.

    ResponElimina
  12. Quina història més curiosa i que ben documentada!
    Montserrat deu estar ple de racons i caminois mig secrets, desconeguts per molta gent. Molt interessant tot plegat.
    Gràcies!

    ResponElimina
  13. Si l'escala es converteix en lloc obligat de penitència als lladres....crec que haurem d'avisar a Abertis que hi faci una autovia.....
    Molt bona història per paratges fantàstics

    ResponElimina
  14. Has aconseguit em vinguin ganes d'anar-hi.

    ResponElimina
  15. Ja l'he vista, ja l'he vista,
    perquè tinc molt bona vista.
    *
    A la muntanya del Sant Llorenç, no gaire apartada del Montserrat, es va produir el càstig etern pels dos frares que abandonaven l'ermita una nit de tempesta: allà quedaren, dues moles de pedra semblants a les dels cavallers ambiciosos en el conte de Farizada la del somriure de rosa de Les Mil i una Nits. Als de Sant Llorenç se'ls coneix com els frares encantats.
    Per molts anys de muntanya, Porquet.

    ResponElimina
  16. Mira tú
    avui hem fet una mica de turisme

    ResponElimina
  17. Impressionants fotos, m’has fet venir ganes d’anar a Montserrat. El relat no el coneixia, no és estrany que l’espectacular paisatge estoves i robes el cor al bandoler.

    ResponElimina
  18. Realment ser pecador i lladre davant tan belles vistes, crec que resulta gairebé lògic redimir-se.
    Mentre t'anava llegint i observant els llocs per on anava passant el lladre, imaginava les teves gambades i la generositat d'oferir-nos aquests indrets, que per a mi eren, majoritàriament, desconeguts.
    Tot i així, avui tots els que ens roben, no en tindrien prou amb 800 escales, perquè els seus pecats són tan descomunals, que encara no s'han construït escales el suficientment llargues.
    Meravellós escrit, acompanyat de precioses imatges, tan nostres!!!
    T'hauries de dedicar a la literatura, bé, potser ja ho fas!!! :)

    ResponElimina
  19. Avui a St Andreu estan de romeria a Montserrat! m'ha fet gràcia la coincidència.

    Fa molt que no hi vaig a Montserrat. Encisa. Mai he estat a l'ermita de Sant Dimes, com costa veure-la!

    ResponElimina
  20. M'encanten les llegendes transportades a la realitat a l'estil porquet!! :-)) La fotografia de les escales dels pobres és molt xula... de fet, tot allò on hi hagi bones roques és magnífic! He anat poques vegades a Montserrat (per no dir que sol hi estat un cop) i com sempre tu amb les teves fotografies i explicacions m'has fet venir ganes de tornar-hi!

    ResponElimina
  21. plas plas plas aplaudeixo vivament aquest escrit farcit de les nostres llegendes, acompanyat de belles fotos i els teus mots...Montserrat em té el cor robat ...jo també he passat per les escales dels pobres , de baixada això si! m'has vfet venir ganes de tornar-hi i de pas trobar l'ermita de Dimes

    ResponElimina
  22. així que véns al meu territori a trepitjar-lo impunement, eh? sempre diem que les escales són "dels pobres" perquè els rics pugen amb el funicular ;)

    ResponElimina
  23. La muntanya de Montserrat transmet tan bones vibracions que es molt possible que una ruta com la que va fer del bandoler pugui fer més bona persona a tothom que també la faci. Jo, per si de cas, la guardo per fer-la algun dia.
    Unes fotos i un relat magnífics!.

    ResponElimina
  24. Hoooola a tots! Tardíssim, ho sé, responc els vostres comentaris... Només volia dir-vos que la llegenda del miracle del bon lladre... bé, confesso que ha sortit només de la meva imaginació! Almenys no sóc conscient que n'hi hagi cap de similar en aquesta zona, tot i que podria ser, bé aquí, bé en alguna altra banda...

    En tot cas, m'ha agradat explicar-vos aquesta autollegenda per a apropar-vos a les espectaculars parets i rutes montserratines. Sovint menystingudes per la popularitat de la muntanya i per no assolir grans altures, però que quan ens hi endinsem, es descobreixen llocs i senders absolutament fascinants.

    Salut i molts potxons per a tots!

    ResponElimina