dijous, 20 de desembre de 2012

La marea

Sa Calobra (Mallorca)

"La marea me dejó aromas de barro,
algas tejidas en forma de desengaño"


Ens vam moure, tots aquells anys, entre la bellesa i el vertigen d'un horitzó infinit, i un entorn tocat pels déus de l'amor més vetusts, rocosos i indestructibles. La mar encalmada, alta i ufana, cobrint-nos les cames, protegint-nos dels pirates.

Però aquesta és llunàtica, i transita, amb força i memòria oculta, del bressol al repudi. Arrecera vida aquàtica en ses entranyes, però escup posidònia a través de ses onades. On hi fou la salabror, hi vessa arena fangosa.

Antany diví, aquell entorn s'esbocina ara, engolint els peus enmig d'una aigua en franca retirada. Badocàvem en el que crèiem un mar en calma, però certament duia corrent de fons emboscada.

La marea s'escapoleix i s'allunya, baixa i ens despulla les nostres pells i les nostres mancances. Escassos metres d'arena entre nosaltres. Podrien ser un desert sense oasis ni miratges.

Tu et veus amb les cames arrelades a la sorra, i les algues com a fràgils i agredolces llaçades a la terra que ensumes. I jo no puc deixar de mirar aquella au lliure i fugaç que esberla aquell cel nostre, d'ençà descolorit per núvols blancs, invasors i forasters.

I aquell ocell em xiuxiueja, a cau d'orella, que aixequi el cap, miri amunt, llevi els peus d'aquella arena reclosa i pantanosa, i alci el vol, i prengui el camí que dibuixen i apunten aquells núvols en la immensa celestia.


"Tu marea me dejó la piel cuarteada,
la miel en los labios, las piernas enterradas"

_____________________________________________________


Per si algú s'ho pregunta, fixeu-vos que en les etiquetes no hi ha la de "Porquet íntim" que empro quan faig autobiografia!

19 comentaris:

  1. Doncs mira, m´ha agradat trobar una foto de Mallorca, i més des d´aquest racó tan estimat per nosaltres.
    Desprès de llegir-te, jo faria cas al ocell, ells en sabem molt d´alçar vols, mirar amunt i trobar camins.

    Aferradetes!

    ResponElimina
  2. Més enllà de la bellesa de la foto, ressalto i recalco la bellesa de les paraules. Ja t’ho havia dit fa mooolt, em meravella com escrius i, sobretot, els mots tan bells que fas servir. N’hi ha unes quants que m’enduria als meus Tastets :-)

    No puc fer cap comentari sobre les etiquetes, no m’hi havia fixat fins ara que ho has dit. :-(

    ResponElimina
  3. Ja sabia jo que l'estada a Mallorca donaria bons fruits. Preciosa imatge, precioses per ser més exactes. L'evident i les que ens dibuixes amb paraules.
    Una abraçada immensa, poeta!

    ResponElimina
  4. Les cames arrelades a la sorra també poden aixecar el vol, no? Precioses la imatge i les teves paraules, porquet. Coneixes la cançó "Nos ocupamos del mar"? M'encanta i el Krahe, també, a veure si a tu també. Potxó apocalíptic :DD
    http://www.youtube.com/watch?v=-7UrsZuVzv0

    ResponElimina
  5. Uf, la foto impressiona. No m'estranya que t'haja sortit un escrit tan inspirat...

    ResponElimina
  6. Porquet, a mi cada dia que passo per aquest espai teu em sorprens! La fotografia és molt bonica, però les lletres ho acaben d'arrodonir.
    I sí que és porquet íntim sí, perquè ens has mostrat la teva part tendra, poètica i creativa i això es sol fer en la intimitat! :-))) Petonets!

    ResponElimina
  7. la marea ja vé! vigila no et mullis porquet!

    ResponElimina
  8. Gràcies per l'apunt final, podria dir que és l'únic que he entès de tot l'escrit. El teu domini de la paraula és realment fabulós, digne d'elogi, realment. Però jo no en sóc tant, de fabulós, per això necessito paraules més planeres perquè m'arribin. És una llàstima no poder-ne gaudir tant com els més avesats a la poesia.

    ResponElimina
  9. Realment t'has posat més tou que el torró de xixona.....No ha de ser fàcil escriure així.

    ResponElimina
  10. Ho veus com ets un poeta!!!
    Ja m'ho semblava a mi. ;D

    ResponElimina
  11. M'he quedat badocada amb aquest text, porquet. És preciós, molt ric en vocabulari i crec que encara que no dugui l'etiqueta de "porquet íntim", hi ha molt de tu a dins, en forma de poesia, és clar. Com la fotografia, és impressionant! Petons o potxons que diuen per aquí ;)

    ResponElimina
  12. A les platges de Tarragona tenim unes marees ben esquifides, amb prou feina dos pams i mig; no ens podrien enterrar gaire cosa si volguéssim fer cançons. Però a Platja Cristall(Mont-roig) hi ha ulls de santa Llúcia, a Cambrils posidònia i a Tarragona clavells de corones funeràries.

    ResponElimina
  13. Quina tendresa la teua escriptura.
    I una fotografia impressionant.

    I t'hauré de dir que un escriptor (a mi em passa), sempre s'inspira en allò que coneix. No cal que fiques "Porquet íntim" :)

    PD.: La idea d'un porquet en la intimitat (pensat en la truja vietnamita de ma tia, Lola, m'ha fet riure una bona estona.

    ResponElimina
  14. Em copiaria el comentari de la Sílvia, perquè penso exactament igual que ella. M'ha agradat molt aquest text...
    I també t'envio un potxonet!

    ResponElimina
  15. Una foto que és una meravella de maca i un text que és com llegir poesia ;-))

    Ets com en Carner... recuperes paraules per la nostra llengua, les utilitzes i ens les "fas" llegir perquè no es perdin... Riquesa de la bona ;-))

    Ara bé, he de reconèixer que algunes vegades em perdo i tot... Però és igual, ja n'aprendré! Ara vaig a llegir-lo per segona vegada. Segur que alguna paraula més entendré! ;-))

    ResponElimina
  16. Sublim porquet ...sublim....que passis una bona marea...vull dir un bon nadal! potxonets!

    ResponElimina
  17. Un conjunt exquisit. La imatge, em sembla que ja et vaig dir que la trobava fascinant. És bellíssima. I les lletres i la música fan un conjunt aclaparador i fins i tot neguitós dins alhora d'una aparent pau.

    Molt i molt maco!!!

    ResponElimina
  18. BON ANY PORQUET,
    Aterro avui una mica tard, però vull que aquest any comenci amb una actitud nova; així que en llegir-te només puc dir: http://youtu.be/FONRvDsRXGg
    UN ESCRIT PRECIÓS, PERÒ EM FALTEN PARAULES PER EXPRESSAR EL QUE PROVOQUES!!!
    Petons, potxonsssssss, ai no, que els potxons són teus, hahahaha!!!!

    ResponElimina
  19. Moltíssimes gràcies a tooooots els que heu passat per aquí i m'heu deixat aquesta torrentera de paraules d'elogi, de paraules màgiques, ufanoses i tan boniques. Gràcies als que heu passat amb tota la confiança i heu dit que no enteneu pas massa cosa. Us entenc, a vegades sóc una mica rebuscat i m'encanta la vostra sinceritat. Gràcies, també, als que em dediqueu tals paraules que em deixeu absolutament bocabadat. M'heu dit de tot! M'heu posat qualificatius que crec que van fins i tot molt enllà... si és que sou tremendos!

    Aquest post és el resultat d'una imatge fortuïta feta en una visita a Sa Calobra. Un cop a casa, com ja heu molts heu dit, la vaig trobar preciosa, màgica, un instant meravellós caçat al vol. I d'anar-la observant em van anar sorgint aquestes paraules que van intentar descriure el que podria ser una hipotètica situació viscuda pels dos personatges de la foto. Tant podia ser aquesta que us he descrit com qualsevol altra, la veritat, però les paraules que vaig escriure són les que la marea va deixar a la sorra un cop es va retirar.

    Gràcies a tots!


    ResponElimina