Tota clàssica història d'aventures....
... comença amb un antic pergamí que conté un mapa dibuixat amb misteriosos símbols i un objectiu encerclat.
 |
| Ni GPS ni mapes moderns! |
En aquest cas és un dels grans clàssics de les aventures excursionistes pirinenques...
el Monte Perdido i els seus 3.355 metres!
Com a bona clàssica història d'aventures aquesta s'ha d'esdevenir entre paisatges espectaculars i paratges meravellosos.
 |
| Vistes de les moles que encloten la Vall d'Ordesa des de la Senda de los Cazadores a la Faja de Pelay |
Sempre hi haurà un moment en que els herois semblaran defallir ja que l'objectiu és veu massa llunyà, massa difícil, impossible d'assolir.
 |
| La Vall d'Ordesa i el Monte Perdido des de la Faja de Pelay |
I quan sembla que ja estan a punt d'abandonar l'aventura, els protagonistes sempre topen amb màgiques sorpreses, llegendàries i enlluernadores, que els injecten noves dosis d'empenta i energia.
 |
| La mítica cascada de la Cola de Caballo a la capçalera de la Vall d'Ordesa |
Però una clàssica història d'aventures no seria tal sense unes gotes d'emoció, risc i suspens...
 |
| Grimpant entre cadenes per la paret vertical de les Clavijas de Soaso, amb la Cola de Caballo al fons |
I després de les fortes emocions i l'esforç, tota aventura que es vulgui anomenar així necessita uns moments de pausa, amb escenes de relaxació i somriures, entre gotes d'humor desgranades a recer de tots els perills.
 |
| Fem nit a un dels clàssics del Pirineu, el refugi de Góriz, el refugi amb més pernoctacions de tot el Pirineu |
Però el descans dels herois de les històries d'aventures mai és llarg, i quan les primeres llums del dia ja pentinen els impressionants paisatges, ells ja fa estona que caminen decidits a assolir el seu repte aventurer.
 |
| La Vall d'Ordesa va quedant cada cop més avall |
I abans de la gran escena final sempre hi ha uns moments de calma tensa, com un oasi enmig d'un desert...
 |
| El Lago Helado, ja als 3.000 metres, acull encalmat els excursionistes, abans de l'intens atac final cap al cim del Monte Perdido |
La majestuositat, la temença i la mitificació són els ingredients de les escenes finals més tradicionals de les aventures de sempre.
 |
| La mítica i temuda Escupidera és la canal per on es fa l'atac final al cim, malauradament famosa per ser el punt de tots els Pirineus que més vides s'ha endut |
I és llavors quan els intrèpids aventurers treuen el millor de si, esbufegant, suant, patint i apretant les dents, lliuren un autèntic espectacle visual i físic contra tots els elements.
 |
| Una corrua d'excursionistes al bell mig de l'Escupidera, vigilats pel cim del Monte Perdido, que és la mola rocosa de la dreta |
Finalment, com en tota bona i clàssica pel·lícula d'aventures, i aquesta n'és una (suposo que no ho dubtaveu!), els valents protagonistes vencen totes les adversitats i aconsegueixen assolir aquell tresor que el mapa del principi els havia indicat.
I l'espectacle final és digne de ser oscaritzat en tots les categories possibles...
 |
| Cap al sud, l'enclotada Vall d'Ordesa, les moles calcàries més altes d'Europa i l'infinit en la mirada |
 |
| Cap al nord, els occitans circs de Gavarnie i Estaubé, als nostres peus, engolits absolutament pels núvols i les boires, que nosaltres sobrevolem |
És en aquests moments de glòria aventurera quan hi ha temps per a petites dosis de nostàlgia d'altres clàssiques aventures ja passades...
 |
| El retorçat Cilindro (3.325 mts), que apunta a una futura nova seqüela aventurera, no aconsegueix amagar el colossal Vinhamala (3.298 mts), un dels grans senyors dels Pirineus, i la seva glacera, escenari de passades aventures excursionistes extraordinàries |
I entre somriures, bromes fàcils i clucades d'ull a l'espectador, els intrèpids herois sempre retornen allà on havien iniciat l'aventura, curulls d'orgull i satisfacció!
 |
| L'espectacular Vall d'Ordesa acull els darrers fotogrames d'aquesta aventura |
I això és tot? No!
I és que una història d'aventures, no és història ni és aventura, si no hi ha un bon potxó romàntic al final d'aquesta, tal i com manen tots els cànons de les grans aventures d'ahir, d'avui i de sempre!
 |
| D'aquí |
THE END
He quedat bocabadada amb la teva aventura.
ResponEliminaLa cascada impressionant, el Lago Helado...bufff!
Totes, totes m´agraden, però ja esta bé que hi vagis tu i ens ho expliquis tot. Així tan ben fet!
Bentornat al món d´aquí baix!!
Uns bessets.
SA LLUNA: Hehe, jo hi vaig anant i us ho vaig explicant... i tu des del món de baix gaudint de les imatges! Doncs no em sembla mala idea! La veritat és que és tanta la bellesa que es veu allà dalt que sempre tinc ganes d'explicar-ho, d'ensenyar-ho. I si hi trobeu una mínima part del que jo puc veure i sentir allà dalt ja em dono per ben pagat, i per un esforç ben recompensat!
EliminaGràcies Lluneta!
Magnífic! Oscar en totes les categories!
ResponEliminaEstàs fet un Indiana Jons en el Monte Perdido, Porquet.
Enhorabona.
GLO.BOS.BLOG: Ueeeh! Pujo a l'escenari a recollir tots els Oscars? Gràcies, gràcies, moltes gràcies.... Peeeeeeedrooooo!!!
EliminaNomés em manca el fuet per acabar de ser un bon Indiana Jones! ;p Gràcies Glòria!
ho te tot..avuentura , emocio, romaticisme
ResponEliminaes mereix un oscar..si senyor!
pedrooooooooo !!!
jajajjaj..ho sento
es que fa dies que esnifo fum
i s'em ha pujat al cap crec
SARGANTANA: Huas! Jo també he utilitzat la broma del "Peeeedro".... veig que ens va marcar a uns quants! Jo volia descriure una autèntica clàssica història d'aventures i veig que t'hi has endinsat de ple! Fantàstic! No voldràs un paper en la seqüela que preparo?
EliminaPotxonet Sargantana!
Oooooh!! PORQUET!!, fes-te un blog amb imatges grans, però JA!!!
ResponEliminapassa per aquí :-))
Són bones, eh? :-)))
Per cert, que bona és la banda sonora aquesta!! :-))
EliminaNo t'oblidis de passar pel Petit Blog, eh? Pensa que jo sóc Quick i aquest post, com a molt, durarà 24 hores! :-DD
EliminaASSUMPTA: Hehe, segueixes insistint amb el blog d'imatges grans. No et pensis. Hi dono voltes, hi penso i hi barrino... ai el temps...
EliminaLa banda sonora de l'Indiana Jones va marcar bona part de la meva joventut. Em posava la pell de gallina quan la sentia, sobretot quan es va estrenar "la última cruzada"... oooooh, com la vaig gaudir!
Ah, i ja vaig passar pel Petit! Gràcies Assumpta!
Sempre em deixes bocabadada, amb les imatges i amb la trama de les teves expedicions. M'ha encantat la cola de Caballo i les vistes de la vall d'Ordesa. Una aventura fantàstica, ah, i el potxó el pròxim cop el volem veure!!! ;)
ResponEliminaSÍLVIA: I jo que me n'alegro que et quedis bocabadada amb aquestes aventures muntanyenques. De veritat. Ho dic seriosament. Em fa molt goig veure com gaudiu aquests posts. Costa molt arribar allà dalt, fer tantes hores de caminada, i si vosaltres sentiu una part d'aquesta satisfacció jo em sento fantàsticament bé. M'ajudeu a valorar aquestes excursions en la seva justa i gran mesura, ja que potser entre muntanyencs a vegades ens habituem a aquestes històries, però és bo que des de fora del món més muntanyenc, a vegades, ens doneu el vostre punt de vista!
EliminaEl proper potxó promeeeeeeeto que serà ben visible! O no.... passaria la censura?
Ooooh! Quina ilu aquestes imatges... m'has fet recordar quan el vaig fer jo. Quant de temps! Jo què sé potser 30 anys... fins i tot més. Uix! quines coses...
ResponEliminaEl lago helado encara estava mig gelat tot i ser mes d'agost i on ara es veu clapes de neu, a les dues fotos següents a la del llac, era una autèntica glacera que anava de dalt a baix.
Aix! que explico batalletes... però m'ha agradat veure-ho, tan igual i tan diferent.
Recordo que vam enviar unes postals (això és feia a aquella època) des del refugi de Goritz perquè hi posaven un matasegells o un tampó que deia "Correo por mochila" i ens va fer molta gràcia.
Imagino que vau gaudir molt i molt... i una mica d'enveja em feu... qua consti en acta.
Una abraçada ben forta... crec que fins i tot el potxó romàntic s'assemblava! :)
Una pregunteta innocent... I les fotos d'Islàndia no ens les penses ensenyar? ;)
Finalment són 40 anys! :(
EliminaHe buscat les fotos, en paper i no gaire grans.
M'has fet venir ganes d'escanejar-les i posar-ne algunes. (No es podran comparar amb les teves, com a fotos, però, si que fa gràcia veure les diferències)
Un dia d'aquests, post retro... de fotos antigues! :)
CARME: Uaaaau! Així que fa 40 anys vas pujar al Monte Perdido? Però això ja és un bon pedigrí!!!! I tant! Que no és pas poc l'esforç que s'hi ha de fer. I més, tal com ens expliques fantàsticament, quan les condicions de glaç i neu perpètua eren més grans i intenses que no pas ara! I dius que l'escupidera era tota en glaç? Doncs com ja he dit al post, és el punt dels Pirineus que s'ha endut més vides... així que no és cosa per a riure i s'ha de prendre seriosament. Vull dir que no has de minimitzar l'esforç i l'envergadura del que vas fer, que és molt!
EliminaNo sabia que des dels refugis es podien enviar postals! I això del "correo por mochila" és ben curiós! Aquesta tradició crec que sí que s'ha perdut...
Vam gaudir moltíssim Carme. És una pujada molt agraïda, especialment quan arribes a la part de dalt. Les vistes des del Perdido són, sens dubte, de les millors del Pirineu, encapçalades per l'espectacular Vall d'Ordesa. És un lloc que respira màgia.
I això sí que ja ho has de fer ja!!!! Has trobat les fotos!!!! Així que vull un post amb aquestes fotos i una explicació d'aquesta ascensió de fa 40 anys! I si en tens alguna que es vegi bé la zona de l'Escupidera, del Lago Helado, que permetin comparar com ha canviat en 40 anys a mi ja em faries el porquet més feliç de la Terra! Vaaaa, Carme, vaaaaa, vingaaaaaa!!!! Post retro ja!!!
Gràcies Carme per aquesta resposta tan bonica que ens has deixat. M'ha encantat llegir-te i reviure amb tu una experiència tan bonica com és l'espectacular ascensió al Perdido.
Un potxó muntanyenc!
Per cert CARME i tant que us penso ensenyar fotos d'Islàndia... però abans he de posar ordre a les més de 2.500 fotos amb les que he vingut... uops! Trigaré una mica crec!
Eliminaaventures amb final feliç.....que més podem demanar. Vinga a per un altre.....aventura i potxó
ResponEliminaJOAN GASULL: És que una clàssica d'aventures sempre ha d'acabar amb els protagonistes triomfants! Si no, ja no seria un clàssic!
EliminaAiixxxxx, que jo sóc molt romanticona; i aquest final feliç m'ha desviat el comentari muntanyenc,per quedar-me amb l'escena final. I ella s'enfila amunt,per assolir el cim,on hi troba els llavis de l'amat.
ResponEliminaEts "guai" porquet!!! (ja sé que hi ha moltes expressions més cultes per definir "guai", però avui,m'agrada aquesta!!!)
Un apunt, els peus d'ell, estan massa estàtics, amb un xic de moviment, traspuaria quelcom més de passió,hhahahahaha!!!!
DAFNE: Ets txatxi Dafne! Hehe, ja veus que jo també he oblidat les expressions cultes! ;p
EliminaCaram, no havia pas pensat en la imatge d'assolir el cim dels llavis de l'amat... realment tens una imaginació desbordant! Però si és per assolir aquest tipus de cims, doncs amunt, sempre amunt!
Hehe, els peus d'ell estan molt estàtics... però la curvatura de la seva esquena és de xiclet! (és que ella és molt baixeta!) ;p
Ostres Porquet!!! llegir-te em fa imaginar la situació de tal manera que quan has aconseguit el cim sembla que jo mateixa també ho hagi fet!
ResponEliminaLa Vall d'Ordesa és preciosa.... jo solament he arribat a la Cola de Caballo, però puc dir que aquell paratge és impressionant...
és difícil fer el Monte Perdido o és assequible per a novatilles febles com jo?? :PP
ALBA: Ah! Doncs això és el que intento buscar quan faig aquesta mena de descripcions "alternatives" de les rutes! I si em dius això, que és com si pugessis amb mi... doncs em fas feliç! De veritat! Les ressenyes més tècniques les deixo sempre en els links que hi ha als posts cap al wikiloc, on ja faig la descripció de la ruta en una ressenya més tècnica.
EliminaCom dius tu, la Vall d'Ordesa és realment espectacular. Mira que fa anys que faig muntanya i encara no hi havia anat! Però, per fi, he saldat un deute històric amb els estimats Pirineus!
El Monte Perdido, a l'estiu, no té cap mena de dificultat més que el fort desnivell a fer. És a dir, si el divideixes en dos dies, dormint a Góriz, és perfectament factible, tot i que no et treurà que quedis ben esgotada i l'esforça a fer sigui remarcable. Però no té més que això. Esforç i cap amunt (i el segon dia també cap avall!).
Per a dormir a Góriz has de tenir en compte que és el refugi del Pirineu amb més pernoctacions, així que, ho reserves amb molts mesos d'antelació (com vam fer nosaltres) o trastegeu una tenda amunt i podeu acampar a les rodalies del refugi (amb possibilitat, si voleu de sopar al refugi).
Ja veus que d'opcions no te'n manquen!
Que en sou de valents, muntanyencs de veritat de la bona! Ens has regalat unes fotos preciosíssimes. Gràcies.
ResponEliminaNOVESFLORS: Moltes gràcies, Novesflors! Més que valents diria que som una mica tossuts, ja que per moments pateixes, sues, i ho deixaries córrer.... el que passa és que un cop has tastat la dolçor i l'espectacularitat de fer un cim... això ja t'enganxa de per vida!
EliminaIm-pressionant!
ResponEliminaMoltes gràcies MAURICI!
EliminaM'has deixat bocabadada porquet!!!!! una gran aventura !!!! unes fotografies meravelloses i un final feliç de pel·licula!
ResponEliminaQuanta enveja(sana) que em fas....
ELFREELANG: Hehe, ja et dic jo que en algunes de les pujades que ens vam trobar no hagués fet enveja a ningú... que vam patir un xic! Però la veritat és que sí, al final vam tenir una bonica i preciosa aventura! Gràcies Elfri!!!
EliminaLes aventures del porquet! Jo ja espero la propera!
ResponEliminaARIS: No tinguis cap dubte que hi haurà una seqüela!
EliminaOstres, Ordesa és tota una pel·lícula. Bon guió. I classificació per a tots els públics.
ResponEliminaJOAN: Haha! M'ha agradat això de guió per a tots els públics... Com ha de ser! Una bona pel·lícula d'aventures té entre els seus màxims fidels seguidors el públic infantil! Gràcies, Joan! I crec que l'òscar que guanyaria segur aquesta pel·lícula seria el de producció! (ho dic pel tema dels paratges i paisatges)
EliminaGenial, ho descrius d'una manera que tan sols hi falta el taxim! taxim!!!!! senyores i senyors el millor espectacle del món!!!. Herois no! Super-herois!!! i m'agraden molt els finals amb un petó!
ResponEliminaMARTA: Moltes gràcies, Marta! Hehe, és que intento fer-ho una mica divertit perquè si us atabalo amb una simple descripció tècnica de la ruta aviat us avorriríeu de tanta muntanya i tanta roca! Així que faig un guió original, trio els millors actors, els millors paisatges... i a rodar! Una pel·lícula d'aventures amb unes dosis d'acció i romanticisme.... i gratis!!!
EliminaPer cert..m'oblidava heroi! algun cim de les vacances?
ResponEliminaMARTA: Com ja li he dit a la Carme, primer he d'ordenar les 2.500 fotos del viatge a Islàndia i llavors us faré el post corresponent! Però vaig una mica lent i potser trigarà una mica...
Eliminam'ha agradat molt la pel·lícula! si estigués al filmaffinity segur que tindria mínim un 8,5! i si estigués catalogada al imdb un 9,5 com a poc!
ResponEliminaPONS007: Ara m'has fet riure! :DDD No havia pensat en les puntuacions d'aquestes pàgines de cine! I tu creus que tindria una puntuació tan alta??? Uaaau! I sense ensenyar cap pit ni cap cul! Si és que quan el guió és bo... Gràcies mestre!
EliminaCom sempre, unes imatges espectaculars i de vertigen. No m'estranya que costi tant arribar-hi, si el mont està perdut! Aviat et caldran reptes més alts, oi? On aniràs a cercar-los?
ResponEliminaXEXU: Doncs vols saber una petita curiositat del Monte Perdido? Quan arribes des d'Aragó, que és d'on ho vam fer nosaltres, de fet, el Perdido el veus molt abans d'arribar als Pirineus. Ja se'l distingeix en la llunyania... i llavors penses... per què l'anomenen Perdido si se l'ubica ràpid, fàcil i gairebé des de les terres baixes? Doncs perquè el nom del francès Mont Perdut! I és que de fet, des de França el Perdido sí que queda molt més remot i amagat dins la carena pirinenca. Llavors els primers excursionistes francesos (pioners en això de trescar pels Pirineus) li van posar aquest nom ja que, des de la seva banda, era una muntanya molt més llunyana i inaccessible. Vet-ho aquí doncs. Després el nom ja ha estat adoptat a ambdues bandes de la carena pirinenca.
EliminaMmm, reptes més alts... ja hauria d'anar de cara a barraca dels Alps! Però tampoc em treu la son. De fet, em considero un pirineïsta, crec. M'encanten els Pirineus i tenen tants i tants llocs per descobrir i cims per pujar que, suposo que algun dia aniré als Alps, però tampoc em treuen la son!
Amb els cops que he anat a la vall d'Ordesa i ni tant sols he arribat a la cua de cavall!!!. Ens vam quedar ales primeres cascades que es troben :((.
ResponEliminaGracies per mostrar-nos aquests paisatges tant bonics PORQUET. Tu ves fent excursions com aquestes... es un plaer disfrutar d'aquestes vistes des del ordinador. Amb els teus relats, ja bufo quan arribes al cim ;-)
QUADERN DE MOTS: Oioioioiiii però això ho hem de solucionar!!! No has arribat mai a la Cola de Caballo tot i estar-hi diversos cops? Va, m'has de prometre que a la propera hi arribes i t'hi fas una foto que ho demostri! ;p
EliminaJo estic encantat d'ensenyar-vos aquests paisatges i paratges que es veuen per allà dalt! Jo ben feliç! (si me'n voleu encarregar jo us plauré ben encantat!). Hehe, ja sé que en sou uns quants que mirant-los des de l'ordinador esteu més que contents! I saps què, doncs em sembla fantàstic! Així jo segueixo tenint excusa per seguir pujant cims i penjant les fotos per a que les seguiu gaudint.
Tenguiiiiii!!! El Mont Perdut sí que l'he fet! (em penso que mai havíem coincidit amb un pic que hagis explicat per aquí!). Va ser... l'any 2005, al juliol, i va ser la meva millor ruta de muntanya com a nena, amb 15 anys. En 9 dies vam fer 5 tres-mils i el Mont Perdut va ser el darrer. Alguns valents fins i tot van fer el Cilindro. Ah, però nosaltres no dormíem a Goriz... vam plantar tendes (molt il·legalment) als Llanos de Millaris, una mica a l'est respecte el refugi (en direcció al Tallón i la Brecha...). Una zona preciosa, preciosa, i de la que guardo grans records.
ResponEliminaYÁIZA: Nenaaaaaa, no només vas fer el Perdido si no que a més vas fer 5 tres mils més!!! Però això t'ho tenies molt callat! Si estàs feta una excursionsita de cap a peus! Que no tothom ho pot fer això d'aguantar diversos dies acampats (ni que sigui de forma il·legal... xxxxxxt, no ho diguem gaire alt, d'acord?) i anant fent cims dia sí dia també. Jo, de fet, ben poques vegades ho he pogut fer... sobretot per temps, però també per mandra d'estar acampat tants dies (recordo un cop a la zona de la Pica d'Estats que també hi vam estar 4 o 5 dies... però cap més ara mateix).
EliminaEvidentment n'has de guardar molt bons records, ja que és una zona realment espectacular. Diferent del nostre Pirineu, ja que Ordesa és molt més calcari i rocallós, però bonica també.
A veure si ara em sorprendràs un dia dient que ja has estat als Alps!
Ai porquet! Tu com sempre fent-nos enveja amb les teves fotos i les teves rutes!
ResponEliminaLa setmana que ve marxo a Aigüestortes, però no sé si podré fer fotos com les teves!
AITOR: Oh! doncs que vagi molt bé per Aigüestortes! Gent que ha fet tot el GR11 complet, travessant tots els Pirineus, diu que és la zona més bonica de tota la serralada... jo no els duré pas la contrària!
EliminaGaudeix moltíssim de la zona!
Dret, emocionat i aplaudint sense parar en senyal de respecte i admiració :)
ResponEliminaPoques bromes amb el Perdido: felicitacions pel cim (i per tota la resta, és clar). I gràcies, com sempre, per compartir-ho.
ALFREDRUSSEL: Moltes i moltes gràcies! I jo faig reverències en senyal d'agraïment d'aquestes mostres d'admiració i respecte!
EliminaUn plaer compartir aquestes ascensions amb tots vosaltres, i més si és amb animals de muntanya com tu! Salut!
Fa anys i panys que la meua dona i jo vàrem estar per Ordesa i férem una excursió a la Cola de caballo Va ser magnífic. Però lo teu és de chapeau total. Mare de déu!
ResponEliminaVICICLE: Doncs jo encara no hi havia estat fins aquesta darrera incursió. Ho tenia ben apuntat a l'agenda però sempre era difícil reservar nit a Góriz. Finalmen vam aconseguir fer plans amb antelació i així poder gaudir d'aquesta zona.
EliminaL'excursió a la Cola de Caballo ja és una bona caminada, i tant! I més amb la calorada que ens vam trobar nosaltres, així que jo també us dono el chapeau total a la teva dona i a tu! Gràcies Vicicle!
Molt bona peli i, a més, amb final feliç.
ResponEliminaGrans paisatges i belles emocions. No es pot demanar res més.
RAMON: Moltes gràcies Ramon! Celebro que hagis gaudit d'aquesta sessió de cinema d'aventures clàssic! Una abraçada, company!
EliminaEn plena època no blocaire, avui em deixo caure per la catosfera i em trobo amb les imperdibles fotos del senyor dels potxós. Fantàstiques! Enyor de casa, i sospir...
ResponEliminaFERRAN: Aiiii, Ferran! I l'alegria que em fa veure't passar per aquí tot i trobar-te en plena època no blocaire, com dius tu. Un plaer immens. Ara, això d'anomenar-me senyor dels potxons... a veure si semblarà que reparteixo potxons a tort i a dret i al primer que passa per davant meu! No, no, no... sempre els dono a aquells que us ho mereixeu!
EliminaGràcies, Ferran... no t'enyoris gaire i inspira ben fort!
Oh, jo hi he estat, a la Vall d'Ordesa, però no pas grimpant tant com tu sinó arribant fins a la Cola de Caballo. Tot i així l'excursió va ser molt bonica! I també vaig fer ràfting per algun riu de per allà a prop (jo sóc de regadiu, hehehe).
ResponEliminaHe de dir, però, que jo estava molt acostumada al nostre Pirineu més Occidental, i recordo que em va xocar bastant l'aridesa de la regió, les meves imatges de muntanya sempre tenien verd per tot arreu (i em tenen el cor robat...). Tot i així, res a retreure al Pirineu aragonès!
PD. M'ha agradat molt la teva crònica, sempre dónes als teus posts un aire ben divertit, noi!
LAIA: M'ha encantat com has descrit la sensació d'aridesa que et va provocar el Pirineu aragonès. Realment, pels que venim del nostre Pirineu Català, ens sobta una mica, com molt bé has dit, la magnitud rocosa de l'aragonès. És àrid, rabiosament calcari, amb formes i plegaments sorprenents. És realment espectacular, tot i ser ben diferent del nostre Pirineu (tant l'occidental com l'oriental). Si per alçades el nostre Pirineu Occidental s'hi assembla més, per paisatge difereix bastant. El nostre és més verd, com bé dius, més boscós i no tant espectacular, potser a nivell rocós, però sí a nivell de varietat paisatgística!
EliminaChapeau per a totes les varietats de Pirineu de les que podem gaudir!
L'excursió a la Cola de Caballo ja val prou la pena! I tant! És ben bonica, amb molts saltants d'aigua i unes vistes encaixonades de la Vall d'Ordesa espectaculars! I la culminació amb la cascada final és un bon corol·lari!
Ja veig que ets molt aquàtica tu! Jo potser grimpo molt, però no he fet mai ràfting! És un tema que tinc ben pendent! Algun dia hauré d'anar cap allà però no pujar amunt i mantenir-me a les valls...
Gràcies, Laia!
Guau!!!!
ResponEliminaRITS: Gràcies Rits, un potxó ben gros per a tu!
Elimina