divendres, 8 de juny del 2012

Sense pedigrí

Tota la vida al mig Segre malgrat és renoc franjolí de socarrel.
Xerra en bell català ponentí tot i que a voltes ni déu l'entén.

És viu com un esmolet. Llest com una guineu.
Ho és més que la fam que passaven els gossos de Carreu.*

És tant de pagès que se sap tots els racons de cada tros,
des del Planellot fins al Bovar, des del Tros Redó fins a la Rasa.

És tant de natura que cinc minuts en cotxe l'entabuixen qui-sap-lo,
i prefereix fonyar la terra i notar la frescor de la seva saó.

Gallorser i potaplà, molts camins sembla no girar del tot redó.
En d'altres és de casa el més colat, amorós i ben festós.

Manyagós pels menuts, dels adults bastrús company de jocs.
Respectuós vetlla les becaines dels padrins, però.

Ben acubillat a sa casa, enmig de la brivella del cru hivern prepirinenc.
T'afusta enjogassat, els capvespres d'estiu, quan el sol ja es pon rere Aubenç.

Gormand de mena, no té manies ni és pas llefuc.
Ja beu aigua de remolla de Segre o del vell cóm de pedra que adés bèsties sadollà.

Ara es fa el milhomes davant l'astoret.
Ara polsa cames ajudeu-me esfereït pel porc fer.

El primer a omplir-te de festes quan arribes.
El darrer a acomiadar-te, motxet, quan te'n vas.

Hereu d'una nissaga fidel.
No té cap pedigrí, ni tampoc li cal.

Lo Lucky! Ben acubillat a casa seva!

_________________________________


* Al mig Segre hi ha una vella dita, apresa dels difícils temps de subsistència i supervivència dels padrins, que diu que a tal casa o tal poble "passen més gana que els gossos de Carreu". 

A la meva padrina, a més, sempre li he escoltat l'afegitó "que lladraven a la lluna pensant-se que era un formatge!".

Dures condicions devien patir al menut poble de muntanya de Carreu, ara deshabitat, si els gossos tenien fama de ser els més famolencs del país...

60 comentaris:

  1. Un post molt bonic i emotiu. El gossos són uns animals especials. M'ha fet grácia que parle bell català de ponent.

    ResponElimina
    Respostes
    1. JPMERCH: Moltes gràcies, JP! Els gossos jo diria que són potser els animals més especials i més agraïts que conviuen amb nosaltres. Un amor incondicional, una lleialtat a prova de bombes... de vegades ni jo mateix ho entenc.

      Per cert, segur que alguna parauleta et deu sonar ben bé de per les teves terres, que ja sabem que els catalans de ponent i els valencians compartiu més llengua que ningú!

      Elimina
  2. D'un bell català de ponent,
    aquest poema. Prou que l'entenc!

    M'encanta aquest desplegament de vocabulari ponentí, del mig Segre! Moltes d'aquestes paraules, les he sentit algun cop, però algunes no. M'han fet molta gràcia gallorser i potaplà, que no havia sentit mai.

    Bon cap de setmana, porquet!

    ResponElimina
    Respostes
    1. CARME: Carme quin rodolí que m'has fet ben improvisat! Fantàstic! M'alegra saber que algunes de les paraules ja les has sentit i no et sonen estranyes. Senyal que estàs atenta a les paraules que se senten per molts indrets catalans i de llengua catalana.

      A mi, com a tu, em fa molta gràcia potaplà. Ara tothom en diu "patós", un castellanisme ben lleig. Sense saber que tenim una paraula tan bonica, de tan bell dringar i tan expressiva! Jo ja la dic sempre que puc!

      Un potxó, Carme!

      Elimina
  3. Un poema ben maco i una dedicatòria ben tendre!! quina carona!

    No et negaré que hi ha paraules que és el primer cop que les llegeixo! Quina llengua tan rica tenim!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. RITS: Moltes gràcies, Rits. No cal que ho neguis ni que te n'avergonyeixis. Ja assumeixo que la majoria de vosaltres, si no teniu arrels ponentines, no les haureu sentit mai aquestes paraules. Però això ens ha de fer saber, com a petit exemple, que tenim una llengua riquíssima, preciosa i modelada a força de segles d'usar-la. Això també ens ha de servir per a estimar-la una miqueta més, i utilitzar-la molt més encara!

      Elimina
  4. Llegir-te és com fer-ho en un altre idioma, em quedo amb la idea general, però no entenc la meitat de les frases... Em sembla normal lloar la noblesa d'un animal com el Lucky, i molt curiosa la dita, però no m'emociono tant com els meus companys comentaristes d'aquí dalt quan no entenc la meva pròpia llengua.

    ResponElimina
    Respostes
    1. XEXU: Estic segur que el Lucky t'encantaria, XeXu. Bé, de fet, és que es guanya les simpaties de tothom, fins i tot dels massa estranys que no hauria (un gos a pagès està per defensar la casa i no per saludar els desconeguts tot movent la cua...).

      Del que comentes de la llengua entenc que et sorprengui que no puguis arribar a entendre paraules i frases de la nostra llengua, però són això, la nostra llengua, parlada de forma diferent en indrets diferents (i tingues en compte que jo n'he posat moltes en poc espai). Jo ho veig com un valor riquíssim de la nostra llengua i la nostra cultura, que amb el pas dels segles, s'ha adaptat als diferents indrets de parla catalana i ha anat creant les seves pròpies expressions, modelades per la societat, la geografia i les tradicions. Jo ho veig com un gran tresor que hauríem de preservar més, però que malauradament cada cop s'uniformitza més.

      Elimina
  5. Pensava que havies fet el poema amb paraules del bloc del Jordi! Jo també en conec poques.
    M'agrada que homenatgis un gos que no té pedigrí, s'ho mereix més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. HELENA BONALS: Hehe, per la resposta que m'ha donat en Jordi, plena de fervor i admiració, he d'entendre que li ha encantat! No són paraules de la zona que ell ens té acostumats en el seu estudi però li cedeixo totes per a quan vulgui apropar-se al Mig Segre les empri i les estudiï!

      Com bé dius, un gos sense pedigrí es mereix encara un homenatge més gran. Això dels pedigrís, personalment, penso que està molt sobrevalorat. L'amor i l'estimació que et poden donar va molt més enllà del pedigrí que puguin arribar a tenir.

      Elimina
  6. Molt bo això de confondre la lluna amb un formatge! No coneixia aquesta dita. Ara, que si tens un gos... cal alimentar-lo! Això està claríssim. Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. JORDICINE: Gràcies, Jordi! És una dita que jo només l'he sentida allà al Mig Segre, tot i que per aquí han dit que al Prat també n'havien sentida alguna amb aquest final. És clar que parla de temps més remots, quan aquests pobles muntanyencs vivien en la misèria i suposo que en l'última cosa que pensaven era en que els gossos anessin alimentats. D'aquí també, suposo que hi ha l'altra dita que contrasta amb aquesta que és que si en tal lloc anaven bé de diners en deien que "allà lliguen els gossos amb llonganisses"!

      Elimina
  7. Ens hauràs d'afegir un diccionari... per ajudar-nos a entendre les paraules noves... Bon cap de setmana, porquet!

    ResponElimina
    Respostes
    1. ESTER BOSC: Potser hagués hagut d'afegir un diccionari... tens raó. Potser ja el coneixes, si no, una bona eina on-line en aquests casos és el Diccionari Català-Valencià-Balear

      http://dcvb.iecat.net/

      És un plaer cercar paraules en aquest diccionari i veure totes les explicacions que s'hi donen. Gran feina la d'Alcover i en Moll.

      Bona revetlla!

      Elimina
  8. Jo tampoc no conec totes les paraules però m'agrada la mirada del gos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. NOVESFLORS: Saps? Lo Lucky té una mirada tremendament expressiva. No només en aquesta foto. Mirant-lo, tot sovint, ja sé veure com es troba, què vol, si està content, té son o té ganes de gresca. És molt i molt expressiu!

      Elimina
  9. Quanta paraula bonica en tan poc espai! Genial, com sempre. I amb tots els respectes per als gossos de "casa bona", que deia la meua avia, a mi són aquests els que més m'agraden, amb aquells ulls que ho diuen tot. Així era el nostre Xapi, de qui per cert deiem que era "valencianoescoltant"...

    ResponElimina
    Respostes
    1. ALFREDRUSSEL: Moltes gràcies, company! Celebro que t'hagi agradat tan el trobar tanta paraula "estranya" en aquest post. Tot i que, probablement a les terres del sud moltes d'elles us han de sonar, doncs de tothom és sabut que amb les gents de les terres de ponent catalanes compartiu moltes més coses que amb ningú altre.

      La teva àvia tenia més raó que una santa. Els gossos sense pedigrí acostumen a ser més bonifacis, d'un caràcter no tan orgullós ni rebel. Els ulls... buf, els ulls dels gossos són tremendament expressius. No ho saps fins que no comparteixes part de la teva vida amb algun d'ells.

      En Xapi segur que va anar ben cuidat com un reietó i devia ser ben llest, que un gos valencianoescoltant no es moca amb mitja màniga! ;p

      Salut i bona revetlla!

      Elimina
  10. Jo també sóc potaplana, hehe... M'agrada aprendre paraules noves, sempre. Aquí se m'ha girat feina de la bona. No sabia que tinguessis aquest tresor lingüístic tan amagat, impressionant!

    ResponElimina
    Respostes
    1. SÍLVIA: Vols dir que ets potaplana? Doncs ja en som dos, que jo ho sóc... i en aquest cas a vegades sembla que amb pedigrí i tot! Aquest tresor lingüístic, com fantàsticament descrius, el dec totalment i íntegra als meus padrins, tiets i cosins que són del Mig Segre. Allà és on jo, passant-m'hi tots els estius de la meva vida, he après aquestes paraules, expressions, pronunciacions i històries d'aquella zona. Et juro que sentir parlar la meva padrina és un goig pels sentits, per la llengua i per la cultura. Llàstima que tot això es va perdent, paraules, pronunciacions, històries i llegendes. Jo miro de servar el que puc, però està clar que no dóno pas a l'abast. Amb aquest post us he fet un petit tastet de la riquesa que corre per aquelles terres.

      Un potxó, Sílvia!

      Elimina
  11. cadascú és el que és fora de la marca o pedigrí que tingui....llàstima que molta gent no ho entén

    ResponElimina
    Respostes
    1. JOAN GASULL: I tant que sí, Garbi! El pedigrí, al final, molt sovint acaba essent una marca de superioritat, de mirar per sobre de l'espatlla. Doncs jo sóc molt fan dels gossos sense genètica de classe alta, dels gossos que t'estimen i te'ls estimes per com són, independentment del seu origen o classe!

      Elimina
  12. El Porquet és multifacètic!!! El gos de Carreu vindria a ser com el gos del Tano de casa meva... hehehe!

    Preciós el Lucky!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. ALBA: Sóc un porquet que no pot parar quiet... ja ho saps! Coi... el gos del Tano que el teniu ben afamat o què? Si és com els pobres gossos de Carreu... Lo Lucky és més que preciós!!!! Gràcies, Alba! Un potxó!

      Elimina
  13. M'has fet buscar unes quantes paraules al diccionari, però m'agrada molt, buscar paraules que no conec! Genial la teva descripció del ca, a casa tenim la Pruna, tampoc sabem massa bé d'on va arribar, ja comença a ser velleta 12 anys!! però sempre ens rep amb una remenada de cua i li agrada molt anar a bosc! Que bé sonen les paraules, llefuc, t'afusta, acubillat, brivella, també m'ha agradat molt això del esmolet, ahir va passar encara per davant de casa amb bicicleta i el seu xiulet tan particular, feliç cap de setmana!

    ResponElimina
    Respostes
    1. MARTA: Ooooh teniu una Pruneta a casa! Quin nom més bonic! Segur que és una gosseta encantadora! I tal com ho expliques es nota que us l'estimeu... És fantàstic quan mouen la cua, quan es posen contentíssims quan et veuen, com els agrada acompanyar-te a passejar... són genials els gossos.

      Així que t'he fet treballar de valent cercant paraules al diccionari, eh? Bé, bé, aquest era l'objectiu! Ets una alumna molt aplicada!

      Com molt bé dius moltíssimes d'aquestes paraules, a part de la riquesa de llengua que ens mostren, jo els trobo un bellíssim dringar, m'omplo la boca pronunciant-les... ho reconec!

      A on visc jo encara recordo que fa no gaires anys passava un esmolet tot fent el característic so de xiulet... ara fa temps que no el sento. Poc a poc anem perdent aquestes vellíssimes tradicions... i paraules.

      Bona revetlla!

      Elimina
  14. Si volsaltres ho he tingut cru, imagineu jo, ni idea!
    El Lucky té cara de dir...què hi feu aquí? ara que volia fer la migdiada, no emprenyeu, au va!!

    Bon cap de setmana!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. SA LLUNA: Ai Lluneta, tens tota la raó, tu ho has hagut de tenir pitjor que ningú per a entendre la majoria del text. Estem parlant de paraules que es diuen al ponent més ponentí de la nostra llengua, i tu que ets del llevant més llevantí... Però és un bonic punt de retrobament, no trobes?

      Hehe, lo Lucky quan té son llavors sí que potser treu una mica de mala llet... però poca, eh?

      Elimina
  15. Lo Segre, que dóna vida... I fa la terra verda, i a l'home manyac. Petons, m'emociones...

    ResponElimina
    Respostes
    1. CANTIRETA: Sabia que llegir algunes d'aqeustes paraules, tan influïdes per les aigües del Segre, t'agradaria. El que no sabia és que fins i tot t'emocionaries! Gràcies, Cantireta!

      Elimina
  16. Ostres tu!! Quin vocabulari... tot i no ser comú per la gran majoria de nosaltres, crec que està molt mirar d'entendre-ho, al cap i a la fi, és la nostra llengua... Ja saps que a mi m'agrada. Tenia dubtes sobre si ho podia fer o no, però crec que sí... Ho vaig a fer ara mateix :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. ASSUMPTA: M'encanta el teu comentari, Assumpta. Valores molt bé la nostra llengua i la riquesa i varietat que té. Malgrat no entenguem frases o paraules que d'altres zones fan servir habitualment jo crec que això hauria de ser motiu d'orgull de tenir una llengua riquíssima i viva. Jo, sempre que en sento una no paro fins que en puc saber el significat i, si puc, la intento emprar, ja sigui en el dia a dia, en el blog, etc. Com bé dius, al cap i a la fi, és la nostra llengua.

      I gràcies per fer-ho. Ja saps com de feliç i content m'has fet. Potxonet, Assumpta!

      Elimina
  17. Veig que has adaptat el lèxic a l'animal... :)
    Una coseta: el final de la dita "que lladraven a la lluna pensant-se que era un formatge!" també l'he escoltat pel Prat. Amb un principi diferent, esclar!

    ResponElimina
    Respostes
    1. PUIGMALET: Oh! Quin descobriment! Així que al Prat també fan el mateix acabament de la lluna i el formatge! Així doncs ens trobem davant d'una frase amb un abast molt més gran del que jo creia, i possiblement aplicat a altres refranys. Molt bona Puigmalet. Gràcies!

      Elimina
  18. jo soc més de gats...

    ResponElimina
    Respostes
    1. PONS007: També n'hi ha al mas dels meus padrins... tot i que són bastant més esquerps, la veritat.

      Elimina
  19. La mirada d'aquest gos és de les que enganxen...només li cal parlar...bé potser ni li cal, com el pedigrí.

    ResponElimina
    Respostes
    1. RAMON: Lo Lucky és molt expressiu amb la mirada. Jo de vegades me'n faig creus, perquè amb una senzilla mirada ja pots endevinar en quin estat es troba, si content, trist, enfadat... com bé dius, potser no ens cal ni parlar!

      Elimina
  20. M'has fet anar de bòlit amb l'Alcover Moll! He après un munt de paraules noves. Això està bé.
    Lo Lucky té una mirada intel·ligent i entendridora. Els gossos són animals nobles, fidels i carinyosos, el millor amic del home, vaja!
    Tot i que no sempre l'home s'ho mereixi.
    Bon cap de setmana, Porquet poeta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. GLO.BOS.BLOG: Hehe, m'agrada fer-vos treballar de valent! En tot cas, l'Alcover Moll sempre és un plaer consultar-lo i, val a dir, que força paraules de les que he posat al post, l'Alcover Moll les posiciona perfectament dins la geografia dels Països Catalans, la clava!

      Pel que fa a lo Lucky, si és que ja ho veieu a la foto. És un trosset de pa, és deliciós, manyagós i divertit! A vegades em pregunto com els gossos poden arribar a estimar-nos d'aquesta forma tan incondicional... i sobretot veient el tracte que alguns amos els dispensen. No sabem el que tenim amb l'estimació d'un gos. Aquesta sí que és per a tota la seva vida.

      Moltes gràcies, Glòria! Apa, que m'has dit poeta! Uaaaaauuu!!!

      Elimina
  21. Algunes paraules potser s'escapen però el sentit està ben clar. Felicitats, t'ha quedat extraordinariament bé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. MCABEU: Normal que se t'escapin algunes paraules, n'hi ha que són molt locals de la zona del Mig Segre i si no has estat mai per allà... però per això precisament volia deixar-ne constància, doncs és una forma de parlar que, malauradament, poc a poc, cada cop es va difuminant més.

      Moltes gràcies, Mac!

      Elimina
  22. És el teu gosset Porquet? Que mono que és el Lucky! Quina mirada més neta que té...
    Adoro els gossos! Jo també en tinc dos, són les meves reines. Ningú com elles per sortir a caminar, per abraçar-les i petonejar-les, per fer-lis manyacs ara sí, ara també. Sempre m'esperen, sempre em seguixen, jauen damunt les meves sabates quan no hi sóc, estàn a la porta quan senten el cotxe. Quina sort de compartir la vida amb ells, a que si Porquet?

    ResponElimina
    Respostes
    1. JUDIT: Bé, a dreta llei, no és meu, ell viu a la masia dels meus padrins, i jo allà hi pujo quan puc, a passar alguns dies de vacances a l'estiu o durant l'any. Però me l'estimo com si fos meu! I és que com molt bé expliques, són unes bèsties impressionants. Es fan estimar vulguis o no vulguis. Jo, quan arribo al mas, ja espero la seva rebuda que sempre és exageradíssima, bordant, udolant, xisclant, saltan-te a sobre... és espectacular! I les passejades amb ell, la juguera que ens agafa... aiiii, jo no en tinc cap a casa meva, però tu sí que tens la sort de poder-ne tenir i gaudir-los. Són genials, la veritat. Ells sí que professen el que se'n diu un amor incondicional.

      Elimina
  23. M'encanten les dites, els refranys i les sentències de la gent gran, els costums dels pobles i poblets...no cal això del pedigrí .....un gosset molt tendre!

    ResponElimina
    Respostes
    1. ELFREELANG: Gràcies, Elfri! De tendre ho és un munt. La foto, he de dir, que li fa total justícia! És un trosset de pa rosegadet! Aiii, com me l'estimo.

      El vocabulari dels padrins és meravellós, farcit de paraules i expressions que malauadament anem perdent. És un goig, per a mi, sentar-se a escoltar com xerren els padrins. Sempre n'aprenc paraules, mots i formes diferents d'anomenar les coses. Una delícia!

      Elimina
  24. La teva àvia segur que era una dona molt sàvia! De fet, totes aquestes dites popular no s'haurien de perdre mai. Enriqueixen la llengua i la cultura catalana!

    ResponElimina
    Respostes
    1. JORDI:Ep! Banyera! La meva àvia encara és ben viva i no para quieta! I quan comença a explicar-ne d'aquestes no té cap mena d'aturador! És un goig pels que ens estimem la llengua.

      Elimina
  25. ai xiquet quina emoció! i lo Lucky fa cara d'entendre-ho tot, que és un gos catalanobordant ;P

    ResponElimina
    Respostes
    1. CLIDICE: I tant que és catalanobordant! i tot i que ell és nascut a la Franja, avui li he preguntat si ell parlava aragonès oriental... i una mica més i em mossega!

      Sabia que t'emocionaria ja que segur que bona part de les paraules que he deixat caure tu les deus conèixer, les deus haver sentit i segur que alguna encara la fas servir!

      Elimina
  26. És per emmarcar. Una joia treballadíssima. I m'ha fet gràcia això que diu Clídice, del catalanobordant. D'un llenguatge excels, apariadíssim. Records a l'orfebre i records al ca gens llefuc. Que molts apunto tots.

    ResponElimina
    Respostes
    1. JORDI DORCA: Venint de tu, d'un mestre com tu, que em diguis que és per emmarcar i que és una joia... doncs avui m'has donat l'alegria del dia, i no exagero. M'estimo la llengua, ens l'estimem, i cuidar-la, acaronar-la i sentir-la, no ho faig tan bé com tu, però ho faig a la meva manera. I si tu em dius que està treballadíssim i t'encanta... doncs avui ja he fet tres pics i repicó!

      I encara em dius excels i apariadíssim... para, para Jordi, que ara sí que m'has fet posar ben vermell.

      Els records seran donats i ja et pots endur tots els mots, que segur que en faràs un ús fantàstic i els ajudaràs a conèixer!

      Moltes i moltíssimes gràcies, Jordi.

      Elimina
  27. Respostes
    1. ABOGADAENBCN: Ja saps, advocada, que jo també et professo admiració! Potxó, bonica!

      Elimina
  28. ets viu com un esmolet, si això fas per un gosset, què no faries per un porquet?
    me'n vaig motxeta que volia un formatge i m'has donat la lluna!

    ResponElimina
    Respostes
    1. LOLITA LAGARTO: Huaaaas! Com sempre em deixes uns comentais que són la bomba. De veritat, m'ha encantat el que has deixat aquí! Però no te'n vagis motxeta, dona... la lluna és preciosa, i jo te la regalo en un cove!

      Un potxó ben gros i ben alegre, Lolita!

      Elimina
  29. Al Pallars deien, aquell passa més gana que els gossos de Carreu.
    Bon recull de dites.

    ResponElimina
    Respostes
    1. MONTSE: Això que al Pallars també fessin servir la mateixa expressió de la fam dels gossos de Carreu és fantàstic! Un gran descobriment! A banda i banda del Boumort la fam de Carreu i dels seus gossos era ben coneguda. No és d'estranyar, doncs, Carreu es troba al bell mig de les dues comarques, i per tant, rebia influències de banda i banda. Genial! Gràcies Montse!

      Elimina