divendres, 1 de juny del 2012

El gran espectacle del circ

Nens i nenes, grans i petits,
benvinguts al gran espectacle del circ...
del Circ de Colomèrs!

El colossal Circ de Colomèrs (Aran) des del cim del Tuc del Bergús (2.843 mts)
a cavall de terres occitanes i pallareses

Per arribar a gaudir d'aquest gran espectacle, però, abans haurem d'interpretar tots els personatges que s'amaguen rere les carpes d'aquest majestuós circ.

Només començar ens disfressem de pallassos i així, entre nassos vermells, gresca i crits de "Cómo están ustedeeees?", des de Charlie Rivel a Tortell Poltrona, animem les primeres passes de la llarguíssima jornada que ens espera.

El Tuc de Sendrosa a la dreta, amb els seus 2.702 metres, i l'Estanh Obago als seus peus,
observen els primers compassos del nostre espectacle circense

I arriba el número de màgia. Barret de copa, moviments narcòtics de mans en blancs guants i.... sorpresa! De la copalta en traiem uns coloms bruns, blancs i altívols que fan les delícies dels més menuts! 

Deia l'incombustible Coromines:
"vistos des del vessant aranès, els Pics de Colomèrs, entre les rostes canals que els separen,
es poden comparar a columnes gegantesques o a grandioses i altíssimes torres de coloms".

Potser per això hem tingut sort i aquest truc ens ha sortit brodat!

Per a veure millor l'espectacle dels coloms enlairant-se cel amunt i divisar el nostre camí, ens calcem les xanques i tot espantant algun vailet, ens alcem per sobre dels roquissars, la neu i la mainada.

Hem d'anar a cercar l'espitllerat Portau de Colomèrs (2.731 mts),
minúscul pas cap al vessant pallarès del Circ de Colomèrs,
i així enfilar-nos al Tuc del Bergús (2.843 mts) per la seva part llevantina

Meravellats encara pels impressionants colomars encimbellats damunt nostre, arriba el moment d'interpretar el paper dels nans, a mig camí de la burla i la irreverència, del número grotesc i l'espectacle de la natura

Nans entre colossos...

I ara toca el personatge de l'home forçut! Exhibim braços musculats, crit poderós, malles ajustades, bigoti frondós i acabat en cargolina perfilada... i a afrontar les rampes més dures del circ. Jo encara diria més, duríssimes...

Només els nostres esbufecs i el fressar de les raquetes en la neu, res més,
ens acompanyen en la feixuguíssima ascensió cap al Portau de Colomèrs

No sense algun "cagumtot" finalment assolim la minúscula portella. Tant estreta i menuda és, i tan amunt estem, que ens vestim d'acròbates i trapezistes i fem les nostres cabrioles aèries. L'espectacle des d'allà bé s'ho val...

Una exhibició acompanya els nostres jocs acrobàtics al Portau,
a llevant del circ s'obre la vall de Colomers d'Espot i els cims més enfilats d'Aigüestortes

Tenim pressa, molta pressa per assolir ja el cim. Així que ens posem dins del canó, encenem la metxa i entre les cares d'estupor de la quitxalla fem l'ascensió final a la velocitat de l'Home Bala!

I arribem al capdamunt! Els pares i nens aplaudeixen a rabiar! I nosaltres, encastellats al capdamunt del Tuc del Bergús i els seus més de 2.800 metres, saludem cofois i observem el crestall que tanca el Circ de Colomèrs, amb el Gran Tuc de Colomèrs que voreja els 3.000 metres, com a emblema i far de la contrada. Ens sentim equilibristes sobre una afuada corda rocallosa, com funàmbuls passejant-nos en un cable muntanyós a gran alçada...

Funambul by Cirque du Soleil on Grooveshark

La ganivetada cresta del Circ de Colomèrs
 que nosaltres hem travessat pel Portau, 

de dreta (Aran) cap a esquerra (Pallars), just davant nostre.
El Gran Tuc de Colomèrs ens observa allà al fons a la dreta...

I divisem, per fi, el gran espectacle total del circ de la primera foto...

Però el xou encara no s'ha acabat, i reservem un número molt especial per a la baixada. Si la muntanya ens sorprèn amb camins contorsionats, nosaltres despleguem tot el nostre arsenal de grampons i piolets, i realitzem el número dels més flexibles contorsionistes.

No us enganyeu, no estem pujant... estem baixant!

Després d'una bona suada (i això que baixàvem...) és moment de girar-se i veure que la via feta per la canal del Tuc de Crabes, potser ha estat més aviat un número digne d'escapistes de circ per l'únic punt de fuga que hi havia.

El rastre contorsionat en la neu és l'única pista que roman d'aquest número d'escapisme

Ja sense més dificultats, però encara amb una bona caminada final (12 hores farem en total), arribem al final de l'espectacle del gran Circ de Colomèrs. Somriures infantils i barrila de satisfacció. Potser que ens tornem a posar el nostre nas roig de pallasso...

Ja al circ lacustre de Colomèrs de nou, amb l'Estanh Obago ben encalmat,
clausurem amorosament el nostre número circense

I així s'acaba aquest viatge entre un meravellós circ i les seves muntanyes.

66 comentaris:

  1. M'has deixat tan bocabadada que no em puc moure ni per aplaudir. Va, un aplaudiment merescut per al narrador circense, excursionista apassionat i fotògraf intrèpid i per a tot l'equip que l'ha fet possible. M'encanta aquesta crònica, Porquet! Ara, que em veig més com a espectadora que actuant en els números d'aquest circ, a la baixada jo hauria sortit rodolant...

    ResponElimina
    Respostes
    1. SÍLVIA: Ai... moltes gràcies Sílvia! Quines paraules i quantes me'n dediques de tan belles i encantadores! Celebro i molt i em fa molt feliç que t'hagi agradat tan aquesta crònica-relat. De veritat! Ens costa una miqueta (res, una miqueta, eh?) poder arribar a fer aquestes fotos i veure com el resultat us encanta (juntament amb el text) doncs és una satisfacció personal immensa!

      Gràcies i gràcies!!!

      Elimina
  2. L'admiro, el colom altívol des del seu cim sublim. Un regal per als qui som a baix. `
    ps: tinc un dubte, us vau endur en Netol?

    ResponElimina
    Respostes
    1. JORDI DORCA: Un plaer dur-vos aquests coloms, aquests paratges i aquestes imatges des de les més belles alçades fins a les pregones valls i planes. Hehe, no ens vam endur el Netol, Jordi. En aquelles alçades poca falta hi fa!

      Elimina
  3. Ueee!!! Bravo pel Circ de Colomers!! i per aquest post tan eixerit que ens has ofert!
    Fa dies que no vaig a muntanya.... i me'n has fet venir moltes ganes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. ALBA: Moltes gràcies, bonica! A veure doncs, si llegint aquest post te n'he fet venir força ganes! I no et deixis la càmera quan hi vagis!

      Elimina
  4. Ostres, ostres, ostres... hauré de tornar, ara no m'ho he pogut mirar bé... que m'esperen!

    Que maco, que maco, que maco....

    Diumenge, torno a passar!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres!! Sempre que faig un post de divendres per la tarda la CARME ha de marxar! No l'encerto mai!! :-))

      Elimina
    2. No és veritat! Assumpta que molts cops sí que l'has encertat i m'has alegrat la tarda! :)

      Ara me n'hi vaig!

      Elimina
    3. Hehehehe sóc "protestona"!! :-DDD

      Elimina
    4. CARME: Em vas fer riure molt amb el teu comentari estressat... ostres, ostres, ostres! Gràcies per la insistència! Et responc millor en el teu comentari de diumenge, eh?

      Elimina
    5. ASSUMPTA: Hehe, vaaaa no culpis a la Carme. Per un divendres que ens fa el salt!

      Per cert, prepareu-vos les dues, que si el temps no se'm menja, ja tinc mig preparat el meu post de divendres a la tarda... bé, de fet, darrerament gairebé només publico els divendres a la tarda... cony de temps!

      Elimina
  5. Això sí que és la renovació del circ i no el Circ du Soleil! De la crònica espectacular em quedo (per si m'hagués de quedar amb alguna cosa) amb el número del nan entre colossos, m'agradaria sentir què se sent...

    ResponElimina
    Respostes
    1. GEMMA SARA: Haha! I tant, el Cirque du Soleil al costat d'això és un joc de nens!.... bé, potser m'he passat. Moltes gràcies Gemma per aquests elogis!!! T'ha agradat l'espectacle dels nans? Realment impressiona... de veritat.

      Elimina
  6. Respostes
    1. AITOR: Celebro que t'agradi! És un espectacle meravellós, i tant.

      Elimina
  7. Ooooooooh!!!!!

    (Per l'excursió, i per la narració. I em perdonaràs que no diga res més. O si, va: uau!!!!!)

    ResponElimina
    Respostes
    1. ALFREDRUSSEL: Moltes gràcies xiquet del sud! Venint d'un excursionista empedreït com tu això només em corrobora que el lloc és espectacular!

      Elimina
  8. Respostes
    1. JPMERCH: Ja ho veig ja... estàs llaurant el parquet de casa!

      Elimina
  9. Després de veure aquest post només puc dir que és una llàstima...

    Sí...

    És una llàstima que no puguem veure aquestes fotografies a mida XXL! :-)) Recomano a tots els blogaires que passeu per aquí que feu les fotos més grans i que us hi recreeu en cada una. N'hi ha una panoràmica que és preciosa (cliqueu-la, copieu la url, i cliqueu el "+") :-)

    Et felicito de veritat... per portar-nos a veure la natura, la muntanya, la neu... la bellesa!! :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. ASSUMPTA: Et mereixes una abraçada, dues o les que facin falta i un carretó de potxons! Sempre que entres a comentar un post d'aquests de muntanya el deixes ben amunt, molt més amunt del que he pujat jo fent aquelles muntanyes! De veritat, t'ho agraeixo un munt i celebro moltíssim que t'agradin tant. Per a mi és una immensa il·lusió veure que, una passió meva traslladada a les petites pantalles, pot generar tot el que em fas arribar.

      Moltes gràcies, Assumpta!

      Elimina
  10. Per treures's el barret.........preciós

    ResponElimina
    Respostes
    1. JOAN GASULL: Noooo, no et treguis el barret que agafaràs fred! ;p Moltes gràcies Garbi!

      Elimina
  11. Espectaculars imatges, et quedes sense alè, això de primeres, desprès les acompanyes amb un maravellós passeig pel món del circ...
    Només puc dir, enhorabona nin!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. SA LLUNA: Moltes gràcies, nina! De veritat. Paraules elogioses em dediques... i a mi que em fas feliç! No et pensis, per arribar a tenir aquests panorames espectaculars davant dels ulls... ja esbufeguem, ja, i tant que ens quedem sense alè!

      Elimina
  12. La veritat és que els models són bons, però les fotos que ens ensenyes sempre són absolutament espectaculars. Jo no sé quina càmera deus fer servir, però hi tens prou traça!

    ResponElimina
    Respostes
    1. XEXU: Doncs moltes gràcies! Com molt bé dius, els models de les fotos són de primer nivell! Després suposo que és qüestió d'enquadrar més o menys bé i cercar allò que més m'impacta. Si em preguntes per la càmera, doncs tampoc és res de l'altre món. Evidentment per a pujar muntanya amunt cal dur coses lleugeres i petites, així que ja et pots imaginar que és una digital compacta. Marca Canon! El model ara mateix no te'l sabria dir, però vaja, és una càmara compacta digital de les més normals!

      Elimina
  13. És espectacular l'espectacle de "circ", em quedo amb la màgia, i la màgia és tan real, com la realitat màgica de les teves fotos! Bon cap de setmana!

    ResponElimina
    Respostes
    1. MARTA: Moltes gràcies, Marta, pels teus elogis màgics! Realment, quan ets allà, m'envaeix una sensació entre el real i l'irreal, entre la màgia, l'espectacle i el "cuidadín" no et fotis de cap! ;p

      Elimina
  14. caram quina l'excurcioneta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. PONS007: Sí, sí, una excursioneta de 12 horetes... que ens va deixar un peleeeet trinxadets... no massa, eh?

      Elimina
  15. Ostres, ostres, i la Carros de foc sencera, quan??? I vau pujar seguint què? Fites? Marques? Track??

    ResponElimina
    Respostes
    1. JORDI: La Carros de Foc, de fet, no l'he feta tal i com diu la ruta oficial, si no que vam agafar amb un amic, ja fa anys, i sobre la base d'aquesta ruta vam anar improvisant la nostra pròpia Carros de Foc de 5 dies. Varen ser uns dies espectaculars! De fet, vam passar per la part del Tuc i Port de Ratera, que en aquesta excursió del post també hi passem a la tornada. Aigüestortes és senzillament espectacular!

      I com vam pujar? Doncs jo sempre duc un mapa Alpina i un track el més assemblat a la ruta que vull fer. Marques i fites n'hi havia en el primer tram de la ruta, però després amb la neu, res de res.

      Fins al Portau de Colomèrs vam poder seguir un track, però a partir d'allà, i en tota la baixada vam haver d'anar tirant de mapa i orientació excursionista! Com sempre feia abans, d'altra banda!

      Elimina
  16. I tu vols que em torni a calçar unes xiruques?? Animal!! tot i que l'espectacle val la pena. Algú ha vist unes xiruques??

    ResponElimina
    Respostes
    1. ALYEBARD: I tant que te les has de tornar a calçar! Vaaaa, a la primera no cal que pugis tan amunt, ni que ho facis amb neu... però poquet a poquet... No, fora bromes, jo segueixo esperant el teu post xirucaire! Ara bé, cadascú ha de saber els seus límits i les seves possibilitats, i per tant, dissenyar una ruta apta per a ell. Llavors és quan es gaudeix l'excursió... i se'n fa un post rebonic!

      Elimina
  17. Enhorabona per l'experiència viscuda en aquest circ de fàbula i també per com ens l'has mostrat. Fotos i text aconsegueixen que es pugui gaudir d'una sessió sessió de bon "circ".

    ResponElimina
    Respostes
    1. RAMON: Moltíssimes gràcies, Ramon! Celebro que t'agradin les fotos, el text, la presentació, el circ... vaja, que t'ha agradat tot, caram! Això sí que és tenir bons lectors!

      Elimina
  18. Valia la pena tornar... una funció de circ preciosa, amb la música i tot. Avui si... espremuda a fons, tota la funció. :) Ets un crack, porquet!

    ResponElimina
    Respostes
    1. CARME: Hehe, com em vas fer riure quan vas treure el cap el divendres a la tarda tot dient que havies de tornar a passar. Doncs jo encantat que hi tornis, i si a més és per a deixar-me les paraules que em deixes... ja no puc demanar res més. No sé si sóc un crack... però a vegades me'n feu sentir! Apa! I és fantàstic!

      Elimina
  19. OOOH!

    Tan el circ com la muntanya tenen una màgia especial, indescriptible, que l'has de gaudir i viure!

    Perquè no fas un recull de tots aquests posts? podries fer una guia de muntanya preciosa, xq a més de les dades tècniques, de les fotografies,... i poses emoció i sentiment. I és tan maco de llegir!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. RITS: AAAAH! Hehe, és que m'ha agradat la teva entrada amb un OOOOH, tan expressiu!

      Fer un recull de tots aquests pots? Dona, no ho sé. No m'ho havia plantejat mai, la veritat. Per fer-lo el puc fer, però no sé si li arribaria a interessar a ningú llegir aquestes històries tan oníriques! En tot cas, veig que potser sí que tindria una lectora! Ai, m'agrada molt la darrera frase que m'has posat, doncs crec que t'ha sortit del cor i, tot i que és escrita, és com si l'haguessis dita de forma totalment espontània! Gràcies i gràcies, Rits. Ets un sol!

      Elimina
  20. Per cert, de totes les fotografies, em quedo amb la darrera, sé que mai veuré aquests indrets tan amagats!! és una gran sort que ens els facis arribar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. RITS: Doncs si t'agrada la darrera fotografia... te la regalo! ;p Pensa, però, que per arribar a la zona lacustre de Colomèrs, per exemple, tampoc és tan complicat. Aquesta darrera foto és feta a la part final (o inicial) de la ruta, força a prop d'on es comença. Per tant, amb una mica d'empenta i fent-ho a l'estiu, sense neu, és un lloc que s'hi pot arribar força bé!

      Jo sóc molt feliç de poder-vos fer arribar aquestes imatges i que vosaltres em feu arribar les vostres sensacions que, en general, sempre són d'admiració (com no pot ser d'altra manera parlant dels meravellosos i estimats Pirineus!)

      Elimina
  21. Tan preciós com ben narrat...vaig a posar-me un jerseiet que m'ha entrat fred amb aquestes fotos. Un petó!

    ResponElimina
    Respostes
    1. NÚRIA PUJOLÀS: Moltes gràcies, Núria! Posa't un jerseiet, ràpid, que s'ha girat fresca! Ara, ja et dic jo que quan apretava el sol... de fred no en teníem gens, que ens vam fer una suada! Potxó!

      Elimina
  22. Només per la frescor que m'aporten les teves meravelloses vistes, ja valdria la pena visitar-te. La xafogor vora mar em mata: 80 d'humitat nit i dia.
    Sempre m'han agradat les aventures de neu: tu corres el risc i jo només miro. Per això prefereixo els westerns del Gran Nord (no el català) que els fronteres amb Mèxic, polsosos i calorosos.
    Llarga vida i salut per anar trescant i explicant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. OLGA XIRINACS: Certament, els terrenys polsosos acostumen a ser menys agraïts, i són sinònim de calorades, suades i cabells que acaben com paper de vidre. Ara bé, malgrat la fresqueta que ha entrat per la teva pantalla amb aquestes fotos... alguna bona suada ens vam fer. Que a muntanya, en aquesta època, i amb el reflex del sol a la neu, es passen bones calorades! Ara, a poc que pares, jaqueteta a sobre!

      I tu que ho puguis anar llegint i, sobretot, comentant! Gràcies Olga!

      Elimina
  23. M'encanta. M'ha encantat.

    Qualsevol muntanya té la capacitat de deixar-me bocabadada i impressionar-me per complet. Mai no m'he atrevit (excepte en comptades ocasions) a pujar-les i baixar-les... Les tinc tant de respecte...! Però sense cap dubte són de les coses MÉS meravelloses que ens ha donat aquest planeta.

    ODIE les ciutats planes...

    ResponElimina
    Respostes
    1. MISS YUSTE: Vaja, una muntanyera en essència, tot i que a la pràctica no s'hi ha dedicat massa.... no pot ser, no pot seeeer. ;p L'important és que quan hi vagis les gaudeixis, perquè realment s'ho mereixen. Com molt i molt bé dius, per a mi també les muntanyés són la meravella MÉS meravellosa que ens ha donat aquesta Terra. Espectaculars, majestuoses, colossals, bonhomioses i a voltes també, cal no oblidar-ho, terrorífiques.

      Jo els hi tinc un respecte increïble. Potser a vegades no ho sembla, però et ben juro que les respecto moltíssim. Mesuro molt bé les meves forces i les forces de la muntanya, i sobre això valoro i dissenyo les rutes. A vegades, però, no sempre surt tal i com estava previst (i és part de l'encant de l'excursionisme), però llavors, cap fred i no fer el gallet davant la muntanya, que si ella vol, t'esclafa.

      Celebro que t'hagi agradat! Potxó cap al sud!

      Elimina
  24. Caram, quin circ! De tres pistes!
    Emoció, bellesa, música! Tenen raó els que diuen que podries fer un recull dels teus posts per una guia de muntanya.
    Preciós el que ens has explicat, Porquet, gracies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. GLO.BLOS.BLOG: Oooh, caram, tu també em proposes fer una guia? Al final m'ho creuré, eh? El que passa és que, com ja he dit més amunt, no podria ser una guia excursionista a l'ús (tot i que al wikiloc i tinc totes les ressenyes tècniques i més). Seria una mena de guia paranoica, onírica i fantasiosa del nostre Pirineu!

      Ja m'agradaria ja... però no sé si interessaria a ningú...

      Precioses les teves paraules, Glòria. Em fa feliç saber que t'ha agradat tant!

      Elimina
  25. Porquet!!! Quina meravella d'espectacle! Aplaudeixo ben fort aquest post tan ben il.lustrat i tan màgnificament fusionat amb una natura impressionant... Quina sort tenim de viure en un planeta on hi ha coses tan fantàstiques!
    Gràcies!!! Pel regal d'aquestes fotos i per les teves paraules juganeres!

    ResponElimina
    Respostes
    1. JUDIT: Moltíssimes gràcies Judit! El regal me'l fas tu amb les teves boniques paraules elogioses. De veritat, gràcies! Però part del mèrit se'l mereix i se l'endú la muntanya, els Pirineus, el circ real... que és realment impressionant. Ara, el mèrit de les fotos i les paraules és meu, eh? ;p

      Un potxó Judit!

      Elimina
  26. Mare meva quin espectacle de "Circ" més fantàstic!!... I per cert que ben ambientat ha estat l'escenari, semblava talment que ens trobéssim enmig d'un paisatge preciós ple de muntanyes totes nevades...
    Quines bones vibracions i experiències ens transmets.Gràcies!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. MONTSE: Moltíssimes gràcies, Montse! Si heu aconseguit, ni que sigui una micona, sentir-vos enmig de la cresta, de la neu, traspassant el Portau de Colomèrs amb mi, ja em dono per molt i molt satisfet! Jo estic encantat de fer-vos arribar les imatges i les emocions que sento per allà dalt. I si em dius que transmeto bones vibracions i experiències... feliç em fas!

      Potxó, Montse!

      Elimina
  27. plas, plas, plas... quin espectacle!

    ResponElimina
    Respostes
    1. CARINA: Faig unes reverències per agrair els teus aplaudiments! Gràcies!

      Elimina
  28. Per on començo??? M'he quedat embadalida llegint-te, potser deixaves anar quelcom màgic per encisar els qui entrem en aquest espai; ets tan especial... que em meravelles, de debò!!!
    Entrem en un circ autèntic, i tu ens el descobreixes amb aquest esperit muntanyenc, amb tot tipus de números particulars, amb l'esforç d'anar avançant per acabar sans i estalvis a casa.
    Molta precaució, i tal i com la mar atrapa els seus mariners, no et deixis agafar per cap vessant, pas, estret...
    Que aquest escrit sigui un petit homenatge al veí alcoverenc, Jordi Gomis.
    Porquet tens un do; amb la paraula despertes l'emoció.
    Espero poder seure molt de temps en aquest trapezi i balancejar-me amb les teves entrades!!!
    FAN-TÀS-TIC!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. DAFNE: I ara què vols que afegeixi jo, Dafne, després de les increïbles paraules que m'has dedicat com a resposta?... Doncs primer de tot donar-te unes gràcies immenses, plenes de dolçor i molt i molt sentides, de veritat. Potser jo t'he despertat emocions amb aquest post, però tu amb la teva resposta... bufffff! Déu n'hi do! Gràcies de veritat.

      Jo només intento transportar-vos una miqueta cap aquells ambients, que pugueu llegir el texit i veure les fotos i us sentiu enlairats en aquells cims, sentint l'esforç de les pujades i les baixades... i si ho puc fer entrant en un món fantàstic i oníric és perquè, senzillament, quan jo camino per aquelles alçades em sento dins un món meravellós.

      Intueixo que aquest petit homenatge que li has fet a en Jordi Gomis, veí alcoverenc, és que potser la muntanya va mostrar la seva cara més terrible amb ell. No ho sé. Si és així t'acompanyo i l'acompanyo en el sentiment. La muntanya és meravellosa, per mi, l'espectacle més gran que ens pot regalar la natura. Com a tal, però, té la seva cara fosca. Per la nostra part, assumint que sempre hi ha un risc, sempre intentem, però, minimitzar-lo al màxim. Anem a gaudir, i no volem patir.

      M'has emocionat dient que tinc un do amb la paraula... de veritat? No m'ho havien dit mai! Gràcies, gràcies i gràcies!

      I ja et pots balancejar en el trapezi que jo us continuaré donant la tabarra! (amb més o menys freqüència, que darrerament vaig una mica apurat!).

      Potxons!

      Elimina
    2. http://www.elvallenc.com/el-vei-dalcover-jordi-gomis-va-morir-a-laneto-quan-escalava.
      Vaig conèixer el Jordi en un moment que no sabia què políticament parlant. Vaig ser regidora per ERC, i desil·lusionada vaig anar a topar a Reagrupament, aquí el Jordi i jo hauríem format part de l'executiva comarcal, però es va disoldre per un escàndol amb el líder, Carretero. El Jordi era un amant de la muntanya; la seva esposa, comentava que va morir a la muntanya, la seva gran passió.
      Petons de tornada!!!!

      Elimina
    3. DAFNE: Ostres, Dafne... quina notícia més trista. És la doble cara que sovint comentem que té la muntanya. Malauradament té risc. Això no es pot oblidar... tot i que hi ha circumstàncies que no es poden preveure. En tot cas, segur que va morir fent la seva gran passió, tot i que no deu ser massa consol per la seva família... és molt trist. A mi sempre m'afecta de forma especial quan sento o llegeixo notícies d'excursionistes morts. Avui mateix, quan he arribat a casa, he sentit que el company francès d'en Kilian Jornet s'ha mort intentant el Montblanc quan s'ha trencat una cornisa de neu. Em posa els pèls de punta i fa reflexionar (bé, jo mai faré les animalades d'en Jornet...). Però als muntanyencs la muntanya ens atrau moltíssim i jo sé que mai podré deixar d'anar-hi mentre el cos m'hi acompanyi.

      Una abraçada i tal i com vas dir en el teu primer comentari, que serveixi aquest post com a homenatge a en Jordi, i tant que sí.

      Elimina
  29. És fantàstic que ens ensenyis les fotos, així m'estalvio d'anar a passar fred i cansar-me caminant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. DERIC: Hehe, i jo ben content! Així trobo la muntanya més solitària i tranquil·la i us puc atabalar amb les meves històries fantasioses al voltant d'aquestes excursions! ;p

      És broma, eh? Que si et trobo al mig de la muntanya jo estaré ben content!

      Gràcies, Deric!

      Elimina