dilluns, 9 de setembre de 2013

Via fora!

Cim del Pic de Nariolo (2.857 mts)
entre els municipis de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà) i la Vall de Boí (Alta Ribagorça)
Gener del 2012

Per primer cop la vaig lluir i exhibir al carrer, el vespre del 24 de juliol del 1992. Tot just amb quinze anyets, vaig decidir despenjar-la de la paret de la meva habitació, on ja feia alguns anys que hi era, i treure-la al carrer. 

Prou de reduir-la a l'àmbit casolà i familiar, de viure-la silenciosament i en la intimitat. Via fora!

Vaig baixar al carrer, per primer cop en la meva vida, la ràbia positiva, la reivindicació, l'alegria, la indignació, el desacomplexament i, amb ells, aglutinant-ho tot, la meva estelada (la de la foto de dalt!).

Du prop de 25 anys amb mi i, des de llavors, ja no he parat d'exhibir-la a tort i a dret. Ja fos a Islàndia o a Nova Zelanda, a Estocolm o a Londres, a les parets d'allà on he viscut o a les seves pertinents terrasses i balconades, baixant a les manifestacions i reivindicacions del carrer, o pujant a tots i cada un dels cims que he fet i seguiré fent.

En tots aquests anys plegats hem viscut moments de solitud i de menyspreu. Ens han tractat d'immadurs i radicals. Que quan ens féssim gran "això" ja se'ns passaria.

La carpeta que lluïa a l'escola, i al carrer, en aquells inicis dels 90
Si bé ara hi ha "merchandising" per tot,
llavors no era pas així i recorria a les meves arts manuals.
D'acord, em podeu criticar, però només musicalment!

Doncs bé, senyors, han anat passant els anys i, no només no m'he separat d'ella, si no que m'hi sento més unit que mai abans. Sempre dins la meva motxilla, la de la muntanya i la de la vida. No puc parar d'ensenyar-la, d'exhibir-la, de reivindicar-la.

I aquesta Diada ella i jo persistirem. Malgrat no lluu tant com les noves i benvingudes estelades, i està un xic descolorida i esfilagarssada, baixarem de nou al carrer, com ja fa més de 20 anys que fem, des d'aquell llunyà vespre estival del 92, i ens situarem al tram 739, a tocar del nostre Parlament, i participarem, orgullosos, a la Via Catalana per la Independència

Amb una lleugera diferència, però. Ara ja no ens sentirem ni sols ni menyspreats, ara ja no ens tracten d'immadurs i radicals... i no, "això" no se'ns ha passat, i sí, ens hem fet grans plegats!


"Som l'espurna que encén la flama,
som la lluita que hem compartit"

____________________________________________________

Aquesta és la meva aportació a la Blog-via cap a la Independència, la via catalana blogaire de la Diada d'enguany!

I segueixo la cadena donant el meu peu de ministre a la Gerònima!

Un potxó ben estelat i independentista per a tots!

35 comentaris:

  1. Com sempre, porquet, saps tocar les emocions... les toca aquest post i mentre escolto Obrint pas, et dono les gràcies per ser-hi i per ser com ets.

    Abraçades enllaçades i estelades al vent i compartides... ens veiem a la Via!

    ResponElimina
  2. Quina gràcia Porquet, jo també he fet el post amb una imatge del 92 i amb una relfexió no massa diferent de la teva.

    ResponElimina
  3. Després de llegir el teu escrit em sap molt greu no recordar quant temps fa que la meva estelada i jo fem camí junts però si parlo de 20 anyets, tampoc no dec anar desencaminat. La meva és més tímida, ho he de dir. Si bé coincideixo amb tu que m'ha acompanyat allà on he anat, no sempre l'he tingut penjada (crec que quan vivia a Barcelona sí), i ha sortit poc de casa. Però també m'ha acompanyat algun cop, i ha tret el cap a cada diada. El seu més gran èxit va ser pujar al cim de l'Aneto recentment, aquí sí que vam fer camí junts (tot i que jo vaig posar-hi les cames). I amb mi continuarà, la meva té triangle blau i colors intensos. Hauré de fer que es gasti una mica, oi? El dia 11 la portaré a passejar, estic convençut que no se sentirà sola.

    ResponElimina
  4. Que maco Porquet! té raó la Carme, toques la fibra!
    I les fotos són genials!:)

    ResponElimina
  5. Fantàstic!! ;-))

    Hehehe et reconec a la foto, gorro vermell ;-))

    La meva estelada, la que lluiré a la Via és nova d'aquest any, com ho seran tantes altres que unides als que ja fa molt de temps que ho teniu clar seran una gran multitud!
    Jo sempre penjava la Senyera... amb el temps, el meu amor a la terra, a la llengua catalana, va convertir un nacionalisme "normal" en un independentisme que ja no té marxa enrere.

    De casa penjaran dues estelades enormes i a la via en portarem una de més petita (les altres arrossegarien per terra, doncs fan uns dos metres hehehe). Són les meves primeres... TRES DE COP!

    I, com vols que critiquem aquesta carpeta si jo en tenia una de semblant?... la meva amb adhesius de "Volem l'Estatut!" (llavors) o "En català si us plau" :-DD i, clar, fotos del Barça!!

    ResponElimina
  6. Ens hem fet grans però continuem sabent el què volem!!

    ResponElimina
  7. Jo dimecres faré un any d'independentista. Sé que dóna més pedrigrí ser-ho des de fa vint o trenta anys però a mi mai m'havia convençut l'opció independentista (en part pels líders que heu patit durant molts anys).

    L'any passat, durant la gran manifestació de la diada, vaig entendre que potser no podem confiar en els líders vinculats a l'independentisme (tot i que Mas i Junqueras crec que milloren en molt el que hi havia abans als seus partits) però sí que hi ha una societat forta, valenta i il·lusionada que aposta per la independència.

    Així que aquesta diada participo a la cadena humana i a la cadena de blogs, posant el meu petit gra de sorra perquè aquest país pugui ser ben aviat un país major d'edat.

    ResponElimina
  8. Som!!!

    Ja que parles de records aquesta diada és un bon moment per recordar a TOTS els que ja no hi són i voldrien ser-hi. Jo també tenia una carpeta similar :-)

    Bona diada!!!

    ResponElimina
  9. A mi també m'agrada molt com ho escrius i ho presentes!

    ResponElimina
  10. Recordant... t'ha quedat molt bé. Has fet que ens posem tots a recordar també.
    i la rossa era perquè el camí fos més lleuger no?

    ResponElimina
  11. Ostres la meva també l'he passejada per tot arreu on he anat i amb orgull d'un sentiment net i enganxat al cor! Com sempre el teu post m'arriba al cor, Visca Catalunya lliure!

    ResponElimina
  12. Que aquesta via fora s'escampi arreu,

    ResponElimina
  13. Bona companya de camí, m'ha encantat com ho has explicat i ... les fotos!! :)

    Som-hi, tots plegats!!
    Aferradetes

    ResponElimina
  14. guarda-la com si fos una relíquia que s'ha de lluir amb orgull el dia que finalment aconseguim el que tots desitgem.
    Bona via i bona diada

    ResponElimina
  15. Caram noi li has estat sempre ven fidel a la teva estelada, ningú podrà dir que li has fet el salt...I entenc que amb tantes anades i vingudes, estigui una mica tronadeta, però pensa que les noves de trinca no tenen història, i la teva en té una de molt bonica, d'aquelles que de gran, s'expliquen als nets...És com un petit tresor. T'imagines que un dia la puguis posar com l'oficial del país i tothom la pugui admirar, per la seva trajectòria? Cuida-la bé!!!
    Jo quan estudiava , també portava símbols enganxats a la carpeta.
    Petonets estelats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A veure si finalment aquest teu primer cop passa a ser un nou inici!

      Elimina
  16. Del 92 dius? gairebé deu haver viscut més experiències que jo xD

    ResponElimina
  17. En constant lluita per uns ideals, fins que en poguem retirar l'estel!! Fora via!
    Bona diada!

    ResponElimina
  18. Els teus records han desvetllat els meus, porquet. M'han portat el record, agraïdíssim, de la meva primera estelada, del 1986, que vaig comprar al barri del Born. La persona que l'havia cosida, ja molt gran, em va demanar que, arribat el moment, miréssim l'estelada, miréssim enlaire i la recordéssim a ella.

    ResponElimina
  19. Molt bona aportació.

    Tingues bona diada!

    ResponElimina
  20. Ooooh, Porquet... quin post més xulo! Aquests petits detalls de fer memòria d'on surten les coses o per què comencen són els que després esdevenen grans històries, com aquesta que ens has contat. La meva senyera també té història i segur que la recordaré sempre.
    I la teva carpeta... vols dir que no és la meva??? Ai no! que jo duia la fotogradia de Carles Sabater... el trobava guapíssim! ;)

    Et desitjo que tinguis una molt bona diada!

    Un petonet!

    ResponElimina
  21. Gràcies per aquest post que arriba tan endins, Porquet. Que gaudeixis d'una magnífica diada! Les mans sempre enllaçades i l'esperit de llibertat també!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  22. avui aniré a la cadena, portaré l'estelada a la ma i Catalunya al cor.

    ResponElimina
  23. Molt bona diada, porquet!!!!!

    La teva estelada ha vist molt de món, i segur que molt de món ha vist la teva estelada, la de tots. I això és un orgull.

    ResponElimina
  24. molt emotiu....la teva bandera ha viscut amb tu moltes emocions....bona diada! i com dius potxons independentistes! via fora!

    ResponElimina
  25. Amb el temps justet, com sempre, però no volia estar-me de passar... Salut, company, i endavant sempre! Molt bona Diada!

    (m'has recordat la primera volta que em van insultar al carrer, a València, per dur la quatribarrada en la carpeta, allà per l'any 80. Però això és una altra història...)

    ResponElimina
  26. Buf, jo també me'n faig creus de com han canviat les coses! Quan ja m'havia acostumat a ser "minoritària" passa això :) I quin goig!!

    Per cert, jo tenia una carpeta molt semblant... però amb en Rob Lowe a la portada :) Que acabis de passar una bona Diada!



    ResponElimina
  27. Ara som molts i encara que ens facin creure el contrari, tenim poder!

    ResponElimina
  28. Jo, al contrari, sóc de les què la té de fa ben poc. Sóc de les veus que s'hi han unit després que molts altres ja estiguessin cridant. De fet, en tinc una al balcó perquè la va penjar la meva parella. Però l'any passat vaig ser jo (ell era a l'estranger i li va doldre molt perdre's la manifestació) qui la va despenjar per sortir al carrer... Les coses canvien, per sort! I espero que encara canvïin encara més. Després d'aquest 11 de setembre no pot ser d'una altra manera!!!

    ResponElimina
  29. porquet estimat..
    et vaig llegir pero veig que no et vaig comentar
    no m'ho tingis en compte..he tingut uns dies una mica bojos

    jo tinc la senyera de fa molt temps...
    pero aquest any per sant Jordi el meu home em va comprar una estelada que fa un pet de goig
    esperava aquest 11 per poguer lluir-la i airejar-la be
    pero el meu fill, la va veure i la va *adoptar*
    pero estic segura que ell l'ha ben desfogat i lluit amb estima i molt mes enlaire del que jo hagues pogut fer, jeje
    sempre diu que enveja l'epoca que m'ha tocat viure; en Franco..els Beatles, lluitar per la Autonomia...en Tarradelles..i ara finalment ell tambe sent que pot formar part de la historia de debó

    porquet, moltes gracies per esse-hi
    un potxo ben gran !!
    ho dic be, oi??

    ResponElimina
  30. Quin post més bonic, porquet, jo que als 18 anys vaig posar i treure la "C" al cotxe unes quantes vegades, haha, coherent que és una! I ara ens hem enganxat a la vostra il.lusió, i crec que fem bé.

    ResponElimina
  31. M'ha agradat molt la teva entrada. I la carpeta d'adolescent amb la Claudia Schiffer no té preu...

    ResponElimina
  32. Quan vaig començar a ser independentista de cor ja no era adolescent i no se m'esqueia portar enganxines a la carpeta. Vaig començar a ser pro-activa en les consultes populars i estic fermament decidida a continuar treballant per la causa. Celebro la teva constància.

    ResponElimina